Magnus Macfarlane tenia 15 anys quan va visitar Medjugorje. La seva família va sentir que ho havia de lliurar tot a Maria i van convertir la seva pròpia llar en un centre de recessos. Després de deu anys, Magnus va fer “un pas més”: donar cura i manutenció als qui patien la guerra civil de Bòsnia (1993-1995). Es va quedar curt. Avui, dos milions de nens a tot el món reben alimentació i educació gràcies a la seva organització, https://www.marysmeals.es/.
Malawi, 2002. El país sud-africà va tenir la pitjor collita de blat de moro des del 1949, la seva font d’alimentació principal. La fam va afectar més de 3 milions de persones, cosa que aquell any suposava el 25% de la població.
Mentrestant, l’escocès de 34 anys tocat per Medjugorje visitava el país i una població estupefacta i resignada davant una fam que podia aniquilar la regió.
Menjar i anar a escola: “el somni” que Mary´s Meals fa realitat
“Vaig conèixer una família que em va impactar molt. Vivien en una cabana de fang de dues habitacions, el pare havia mort feia 2 anys i la mare s’estava morint de SIDA”, relata a Cari Filii News després de la seva visita a la Universitat Francisco de Vitoria aquest 9 de novembre.
“La mare jeia a terra, envoltada pels seus fills; li vaig preguntar al gran, l’Edward, quin era el seu somni. `Tenir prou menjar i poder anar a l’escola algun dia”, va respondre el nen.
El Magnus recorda aquesta escena tan emotiva com el moment en el que tot es va posar en marxa. Va ser el gènesi de Mary´s Meals. “Els seus grans somnis eren aprendre i no tenir gana”. Així recorda, commogut, el moment que va canviar completament la seva vida; i 20 anys després, també la de més de dos milions de nens com l’Edward, cada dia.
Magnus MacFarlane, CEO de Mary´s Meals, en la seva intervenció a la Universitat Francisco de Vitòria el 9 de novembre d’engany.
Jesús i Maria, els protagonistes del projecte
I tanmateix, el CEO de l’organització benèfica explica que tot es va desenvolupar, “malgrat” ell mateix. Els protagonistes, dia rere dia, segueixen essent Jesús i Maria.
“Va ser una cosa que mai no havia planejat fer”, admet, “però estic enormement agraït a Déu per haver-me donat l’oportunitat de fer això amb la meva vida. No tinc cap qualificació per fer aquesta feina i per això, al llarg dels anys, penso sobretot com n’és de bo, Déu, guiant-me pas a pas i aprenent al llarg del camí”.
Per això, MacFarlane defineix Mary’s Meals com “una bonica oportunitat perquè les persones siguin apòstols de l’amor de Maria, la mare de Jesús, que ens convida a ser-ho cada dia”.
Quan se li pregunta per la presència de Maria a la seva organització, MacFarlane no té cap dubte de que Ella és la veritable CEO que està portant l’organització a límits inimaginables pel seu fundador.
“La raó per la qual Mary’s Meals ha crescut miraculosament a tot el món és que la nostra feina pertany a la Mare de Déu Santíssima, que va alletar el seu fill en la pobresa”, explica. “Li vam dedicar el moviment i li vam demanar que ens ensenyés com volia que ho féssim per complaure-la i perquè sempre ho enfoquéssim cap a Jesús”.
Després de gairebé 20 anys d’història, el fundador sent la seva ajuda “cada dia”, “no només en les persones que s’uneixen a la nostra missió i en la generositat dels que ens donen suport, sinó també en els mateixos nens, per qui el menjar canvia tota la seva història”, afegeix.
Davant d’un escenari ple de gom a gom, Magnus MacFarlane va explicar el secret de l’èxit de Mary´s Meals, on Jesús i Maria en són els veritables protagonistes.
El secret de l’èxit que “està canviant el món”
Tot i que MacFarlane mai no es va formar a l’entorn empresarial, admet que cal combinar l’estratègia, l’optimització econòmica i la diferenciació amb altres organitzacions perquè Mary´s Meals sigui sostenible.
“Sembla impossible, però tan sols costa 18,30 euros alimentar un nen durant tot un curs escolar”, explica.
El secret? Adquirir tot el menjar a les pròpies localitats per evitar els costos de producció i enviament, i una extensa xarxa de voluntaris que conformen “petits actes d’amor diversos”.
“Cap de nosaltres no fem res espectacular pel nostre compte”, afegeix, “però quan ho poses tot junt, sorgeix una cosa increïble que realment està canviant el món”.
Un dels perills que pot afectar el creixement d’aquestes organitzacions és la visió a curt termini, sota la qual és fàcil caure en la desesperança veient com l’alimentació és “pa per avui, i gana per demà”. Així i tot, aquest no és un dels punts febles de Mary’s Meals.
Diferenciació, voluntaris amb fe cega i visió a llarg termini
“La promesa d’un menjar nutritiu anima els nens, que altrament podrien faltar a classe per anar a treballar, pidolar o buscar menjar. Així vénen a l’escola i obtenen una educació que els permetrà fugir de la pobresa”, explica.
Però de fet, després de 20 anys d’activitat, MacFarlane ja observa “un canvi generacional” que pot afectar la mateixa societat.
“Veiem aquests joves que han rebut alimentació diària i que aviat començaran a contribuir a l’economia dels seus països, com demanaran comptes als seus governs i podran millorar l´agricultura”
“La raó per la que crec que això funciona i per la que els voluntaris estan disposats a oferir el seu temps és perquè creuen en això fins i tot més que nosaltres”, afirma. “Saben que aquest programa transformarà efectivament la vida dels nens”.
Una tasca social, però també apostòlica
Més enllà del que és estrictament empresarial, MacFarlane admet que en l’èxit de Mary’s Meals hi ha alguna cosa que escapa a la pròpia organització, i que troba en la tasca apostòlica i de transmissió del missatge de la Verge.
“Sóc cristià, per això volia fer aquesta feina. Portem el nom de Maria, la mare de Jesús, que va alletar el seu propi fill a la pobresa”, explica. No és cap secret que “la feina de Mary’s Meals s’inspira en Medjugorje, on la Mare de Déu s’ha estat apareixent des del 1981”.
Avui dia, l’organització és present a 20 països, impulsada a tot el món per persones que la van conèixer a Medjugorje.
“És una oportunitat maquíssima per ser apòstols de l’amor. Qualsevol, en qualsevol situació, pot ser part d’aquesta missió, i això és una de les coses que més m’agraden de Mary’s Meals”, afegeix.
“Volem deixar molt espai perquè l’Esperit Sant ens guiï, i creixerem tal com Déu vulgui que creixem”, conclou. “Només procurem ser sempre fidels per fer la nostra feina i posar els nostres talents a sobre la taula”.
Font: www.religionenlibertad.com
