EL LUCA DI TOLVE JA ERA TOTA UNA ICONA GAI ITALIANA QUAN VA COMPRENDRE QUE AQUEST NO ERA EL CAMÍ.
El sol que sorgeix de les tenebres és la imatge bíblica (el Cant de Zacaries del primer capítol de Sant Lluc) que es reflecteix a la vida del Luca Di Tolve.
El Luca és famós pel seu llibre tan políticament incorrecte, un cop de puny a la cara del formalisme homosexualista: Ero gay. In Medjugorje ho ritrovato me stesso [Era gai. A Medjugorje em vaig trobar a mi mateix], publicat per Città Ideale, que torna a les llibreries el 19 d’octubre amb la 5ª edició. Però també se n’ha parlat per la més cèlebre cançó de Povia en el Festival de San Remo de 2009: El Luca era gai.
La seva història és la prova que no es neix homosexual; que es pot, tot fent un recorregut de recuperació psicològica i espiritual, tornar a tenir a les mans els fils del propi destí i orientar-se novament al que era el projecte originari i específic de la naturalesa humana.
No és casualitat que, en el llarg calvari que ha patit, sovint ple de dolor i d’incomprensió, al Luca se li encegués la llum quan va comprendre el que molts fisioterapeutes acostumen, en canvi, a amagar: “Jo també puc ser pare”. L’eureka de Luca Di Tolve ha estat aquest cas i ha coincidit completament amb la seva cerca personal de Déu, amb un acompanyament que necessita tenir una fita per poder ser fructífer.
Però Di Tolve, militant gai i a punt de convertir-se en una de les icones del món homosexual, va tenir la força, un cop va haver descobert el gran engany de l’univers homosexual, d’abandonar-ho tot i d’anar a l’essencial, tal i com explica en l’entrevista concedida a Andrea Zambrano publicada a La Nuova Bussola Quotidiana:
– Luca, què ha set per tu buscar Déu?
– Ha significat la salvació. Vinc d’una situació en la que, mentre el buscava, no m’adonava que era Ell qui em buscava. Durant la meva malaltia (el Luca és seropositiu), després de provar-ho tot, vaig experimentar la misericòrdia de Déu. Tots els rosaris que resava eren, en realitat, l’experiència d’un baptisme en l’esperit, perquè estava a punt de morir, però em vaig quedar al “bany maria” durant força temps. El Càntic de Zacaries ( (Lc 1, 68-79), del sol que sorgeix al matí per alliberar els qui es trben en la tenebra, em defineix.
– Què recordes d’aquesta cerca?
– Hi ha sentiments diversos. Certament que fou un període de gràcia, però també va ser molt dur. Però el més bonic fou que vaig tenir la sort de sentir el mantell de María sobre meu. Ho percebia tot des de la meva ignorància però m’ho llegia tot, llibres de sants, coses increïbles sobre Santa Teresa, tenia ganes d’anar a missa.
– Quan vas comprendre?
– Quan em van dir que la pràctica de l’homosexualitat és un pecat. Va ser una alliberació. Més tard, després de llegir el llibre de Nicolasi (psicòleg nord-americà que ha investigat la reorientació sexual), vaig entendre que jo també podia ser pare, que podia tenir una família. No havia conegut cap psicòleg que em digués una cosa tan bonica. Em vaig sentir lliure.
El Luca es va casar amb la Terry i ja tenen la seva pròpia família.
– És difícil, avui dia, presentar el teu testimoni?
– Molt. T’adones de la falta d’honestedat que hi ha en les persones. Diaris, universitats… Avui l’homosexual no aconsegueix trobar cap alleujament. I això em fa patir, perquè són molts els joves que necessiten ajuda i no tenen punts de referència; els falta autoestima, no saben qui són, no tenen identitat. I ningú no t’ajuda de veritat.
– Ara, como ha denunciat el Papa Francesc, el desafiament és la ideologia de gènere…
– És molt greu. Fa molt temps que ho dic perquè als Estats Units, on he viscut, el debat existeix des de fa temps. He vist exponents de les finances i de la política acostar-se al món LGBT. És un món en el que hi circulen molts diners i el món homosexual és explotat sense que ni se n’adoni. Diguem que el món gai és l’últim instrument utilitzat per l’esquerra caviar per tirar endavant la batalla de la tecnociència amb la finalitat de comprar la fertilitat i de propagar el sexe lliure, perquè els tractaments per a les malalties de transmissió sexual són caríssims. Jo encara en pago les conseqüències. Sóc seropositiu des de 1996 i he tingut moltes complicacions mèdiques. Els tractaments també representen un gran negoci.
– És una acusació molt concreta.
– Però és així: si tens un fill de forma natural, no guanyen res. Però l’enemic també està en la lletra petita de la llei.
– Per exemple?
– Prenem la llei Cirinnà (que va introduir el matrimoni entre persones del mateix sexe a Itàlia). La fidelitat no és obligatòria. I de fet, la raó d’això és molt concreta. Segons la meva experiència, he comprovat que una vida sana i de castedat matrimonial amb la meva esposa ha reduït la meva càrrega viral a zero. Amb la infidelitat és evident que augmenta el risc d’infeccions, que són cares i s’han de sostenir econòmicament.
– Actualment la teva activitat està orientada als homosexuals que demanen ajuda per sanar les seves ferides…
– Ens han denunciat, i mitjans com La Repubblica o Le Iene s’han infiltrat, però el curs que donem [el Grupo Lot fundat per ell] no està només orientat als homosexuals; és per a homes, dones i per la vida. Es per això que de fet s’ataca l’Església.
– Però avui el món catòlic ja sembla haver abandonat aquest tema de l’homosexualitat i prefereix una normalització, que a més tendeix a justificar.
– Això és un error greu.
– Fa poc el Papa va dir que als homosexuals se’ls ha d’acompanyar. Què ha volgut dir?
– L’homosexualitat és un abús al que estan sotmesos; hi ha diverses causes però al final es tracta de nens que no han crescut i que cada cop demanen més, i que com tots els nens, volen tenir totes les satisfaccions, que no són més que enveges. Són nens que han crescut i no han aconseguir omplir el buit i estan cercant, però sempre en el món equivocat, tot posant-se una màscara.
I com els ajudeu?
– El nostre curs es diu Adam i Eva i està organitzat per tal d’ajudar els nois a mirar al seu interior. Vivim en una societat sense relacions, que es mira a si mateixa, narcisista. Però ningú es cuida de les ferides que tots tenim. Estem ferits pel pecat original. L’Església ens ofereix un recorregut meravellós que és el de Jesús. Però aquest acompanyament ha de tenir una fita. S’ha d’acompanyar cap a alguna cosa.
– I la fita, quina és?
– Descobrir el projecte que Déu té per a nosaltres. Déu té un amor patern, és un pare, té un amor ordenat i el més sorprenent en el recorregut que fan aquests nois que han tingut tantes llacunes és la descoberta del concepte de l’ordre. ¿No és el mateix Jesús qui ens diu que anem a Ell perquè estem cansats i afeixugats?
– Però un projecte pot estar equivocat?
– Hem estat creats per a un projecte. Que no ens convertim en la figuera estèril; una perera ha de fer peres. La nostra feina consisteix en saber quin és aquest projecte mitjançant el mètode Nicolasi.
– Com veus el compromís de l’Església?
– M’entristeix veure que hi ha molts bisbes que estan endarrerits en aquest tema; aquesta atenció no s’ha fet mai sistemàticament. I s’hauria de començar als oratoris, a les escoles. Aquests joves necessiten que se’ls escolti, no que se’ls confirmi la seva ferida, com fan alguns psicòlegs. Un sacerdot salesià m’ha dit que en el seminari han estudiat el meu llibre i això em dóna esperança.
– Avui dia sembla un crim negar que un es converteix en homosexual…
– No és pas per casualitat que a Arcigay tots siguin psicòlegs. Però tot és un gran negoci. Només cal veure qui ha finançat els dies de l’Orgull Gai: multinacionals del tabac i de l’electrònica.
– El turisme també és una indústria suculenta?
– I tant. Aquí on organitzem els nostres cursos hi ha 90 llits. Si organitzéssim una festa de Halloween amb ballarins, et garanteixo que la casa s’ompliria en un tres i no res. La veritat és que el que ho mou tot és el sexe; i el sexe viscut de manera egoista i diabòlica.
Traducció d’Helena Faccia Serrano (diòcesi d’Alcalà de Henares).
Font: www.religionenlibertad.com
