La pàgina italiana de Medjugorje Tutti i Giorni va publicar alguns comentaris que la vident Mirjana va dir a un grup de pelegrins italians que hi van anar. Aquestes són les seves paraules.
A través de les aparicions he entès que si volem treballar per al Senyor, si realment volem dedicar-li tota la vida, en el camí no hi trobarem altra cosa que la Creu. Només la Creu. Perquè per al Senyor, treballar per a Ell significa estar disposat a carregar la Creu amb Ell.
La Pau és també la Creu. Si el Senyor ocupa el primer lloc en el nostre cor, totes les creus que rebem en la vida les carreguem amb pau.
Penso que els italians sempre tenen la típica actitud de preguntar per esma: Per què? Per què jo? Per què a mi? Quan parlo amb els diferents grups no deixo de sorprendre’m pel fet que sempre es pregunten el perquè.
Cada vegada que els explico que nosaltres mai li preguntem a la Mare de Déu: Per què. Quan Ella ens diu fes això, o fes allò, sap perfectament el perquè. Qui sóc jo per preguntar-ne les raons? Tot el que la Mare de Déu fa i demana és pel nostre bé. Una mare vol per als seus fills allò que és bo per a ells. Per això quan ens demana que dejunem a pa i aigua els dimecres i els divendres, no hem de tenir cap dubte ni preguntar-nos el perquè.
Maria es preocupa infinitament per nosaltres. Enfront dels misteris del mal, de la guerra, del terrorisme, dels accidents, de les catàstrofes naturals, de les morts d’innocents, us podeu preguntar: On és Déu?
Aquesta pregunta no me l’heu d’adreçar a mi. El que jo faig quan sento que hi ha hagut un terratrèmol o que ha caigut un avió, és agafar el rosari i pregar per totes les persones involucrades i per les ànimes dels que han mort a fi que el Senyor les auxiliï i els doni forces per suportar la Creu que han rebut. Mai em pregunto el perquè d’això o el perquè d’allò, per a què serveix,o perquè Déu ho ha permès. Potser la nostra manera de pensar és diferent a la Seva.
Quan va acabar la guerra de Bòsnia Hercegovina l’església es va omplir de gom a gom amb dones que patien el dol ja que havien perdut els marits i els fills, però a cap d’elles se’ls va acudir pensar: Senyor, per què has permès això?
Déu és Amor. Això és un fet. El mal no ve d’Ell, n’és la conseqüència necessària. Si Déu permet la Creu és potser perquè l’hem d’acceptar i carregar amb Amor, així com el Senyor ho ha fet amb la seva.
Si no rebeu creus pesades, millor. Però si un dia succeís el contrari, heu de pensar que sereu capaços de carregar-la. Recordem que el mal no ve de Déu; hem d’acceptar tot el que Ell vol per a nosaltres com un bé per a la nostra vida.
