16/7/2018 – Estima en present, si us plau!

La capacitat de donar amor rau en la capacitat d’estimar-se; i la capacitat d’estimar-se rau en la capacitat de rebre l’amor de Déu; i poder rebre l’amor de Déu rau en la disposició de ser humil; i ser humil rau en la Veritat.
La Veritat és Jesucrist, que em guia a conèixer la veritat sobre mi, fent-me, amb això, cada vegada més humil. Amb la humilitat m’abandono als braços de la misericòrdia per rebre els seus tresors, que són un desbordament del seu Amor en mi “l’amor ha estat vessat als vostres cors”. Aquest amor és tan gran que ens impulsa a estimar els altres, perquè no el podem retenir al nostre cor ja que es vessa de forma espontània.
Només es pot estimar en el present. El qui només parla de reminiscències i recorda moments del passat per dir que estima, en realitat no estima. Només té un record passat que ja no existeix com a realitat, tan sols és una idea. Això és perquè l’amor es fa tangible en les meves accions. I només és possible en el present. Per dir que estimo, he d’estar estimant on sigui i amb qui estigui, doncs aquest és el manament de Jesucrist, estimar fins i tot els enemics, pregar per ells… si no, quina diferència hi ha entre els pagans i nosaltres?
Estimar en el present vol dir tenir la consciència activa a la que Maria ens convida. Una consciència del cor de l’Evangeli. És viure el manament d’estimar-nos els uns als altres. Si vivim del passat, només són records i idees que tal vegada només foren moments fortuïts que prenem per dir que estimem, i seran fortuïts si no som capaços d’estimar ara. Per tant, pregunta’t: Estimo? I si us plau, fes-ho en aquest instant del teu present existencial, del teu espai i temporalitat, de l’ara mateix.