María Vallejo-Nágera, escriptora d’èxit i amb importants obres de tarannà religiós, no és la mateixa des de 1999 quan va experimentar una forta conversió passant d’atacar a l’Església Catòlica a ser una de les seves grans defensores.
Autora de “Un mensajero en la noche”, “Cielo e infierno: las verdades de Dios” o “De María a María”, entre d’altres, Vallejo-Nágera parla de la seva vida de fe i d’aquesta trobada que li va canviar la vida en una entrevista amb en José Antonio Méndez a la revista “Misión”.
“Un despertar del cor”
Aquesta dona de 54 anys afirma convençuda que a la seva vida hi va haver un abans i un després del viatge que va fer a Medjugorje al 1999. “Vaig tenir una conversió molt forta. No vaig veure a la Verge, ni res estrany, i menys mal, perquè hagués tingut un cobriment (riu); va ser un despertar del cor, com li va passar a l’André Frossard o a Sant Pau”, ens explica l’escriptora.
Vallejo-Nágera te clar que, arran de la seva experiència de fe, “el Senyor actua quan vol, on vol i com vol. Déu pot fer que et converteixis fins i tot a la presó, com vaig explicar a “Un mensajero en la noche”. Ell va triar Medjugorje per què jo em convertís i això va canviar la meva vida. Que el Vaticà digui si el que succeeix allà és verdader o fals ja no és cosa meva sinó del Vaticà”.
“Un mensajero en la noche”, que podeu comprar AQUÍ, es va convertir en un fenomen editorial.
“Els sagraments i l’amor de Déu és el que em sosté”. Des d’aquell moment ja han passat quasi 20 anys. Ara viu la seva fe diferent: “Amb sagraments, pregària, confessió setmanal i direcció espiritual. Tinc molts dubtes, com tothom, però amb Jesús tinc una gran alegria al cor. Els sagraments i l’amor de Déu és el que em sosté”.
D’aquesta dona madura a aquella finalista del Premi Planeta que no tenia fe hi ha una enorme diferència. Ella mateixa afirma que ara té “maduresa, ferides curades, més temprança, més capacitat de perdonar i més capacitat d’estimar. M’he tornat menys intransigent, jutjo menys”.
“Els cabells blancs i els cops de pal, com ara la mort de gent molt estimada o malalties que hem passat a casa, m’han fet una dona més feliç, perquè m’han ensenyat que la vida no és fàcil per a ningú, que som aquí per quelcom i que cal que ho aprofitem tot per complir la nostra missió. I així, fins i tot el patiment pot ser un regal de Déu per calmar-te i ensenyar-te a donar més amor al teu voltant”, afegeix.
Si en el transcurs d’aquests anys la Maria Vallejo-Nágera ha donat el seutestimoni, ara considera que cal tancar aquesta etapa i obrir-ne d’altres per seguir essent instrument pels altres. “En aquests anys –explica- he rebut milers d’invitacions d’arreu del món, però crec que Déu ja no vol això per a mi. A Harvard, on tothom era protestant o ateu, m’he enamorat de la Bíblia i m’he adonat que els catòlics no la coneixem perquè no la llegim. Per això, ara vull anar per un camí més acadèmic i ajudar als meus amics i a aquells que confiïn en mi a descobrir la Bíblia”.
“Com més humil és el cor, més a prop de Déu s’és”
A més confessa que una de les seves grans pors durant tots aquests anys era que la gent a qui volia ajudar amb el seu testimoni i amb els seus llibres, no miressin a Crist sinó a ella. “La vanaglòria me la varen frenar les crítiques, que em feien tocar de peus a terra. Però el que més por em feia era quan algú s’apropava i em demanava pregàries o em besava les mans. Jo sempre deia: ‘L’únic que us pot ajudar és el que està al Sagrari’.L’actor Jim Caviezel, amb qui he pogut parlar molt, em deia ‘la gent es pensa que sóc un sant i només sóc un actor’. A mi em passa el mateix, des de la literatura. Per això em va molt bé que el meu director espiritual em digui: ‘Tu ets com Sant Pau però sense el Sant, perquè filla, apa que no et queda res per a arribar al Cel…”.
Això influeix molt en la manera de viure la seva fe ja que “com més humil sigui el cor, més a prop de Déu s’està. I a mi, pel fet d’escriure llibres i ser coneguda, em costa molt ser humil. Tant que fins i tot he pensat d’escriure amb pseudònims per treure’m aquest pes de sobre. Només Déu sap com d’estreta és la porta que hem de travessar els qui la gent ens pensa que som com sants”.
María Vallejo-Nágera acaba de publicar el seu darrer llibre “Mujeres de luz (La Esfera de los Libros)”, un llibre que aquest cop no és de temàtica religiosa, i que fa un recorregut per la biografia de vuit dones; i segons explica “és fruit del darrer any que he passat a Harvard”. Explica que “són dones de llum no perquè fossin santes, menys María Magdalena, sinó perquè van ser lluitadores incansables, van fer coses grans, tenien dons immensos, van passar molts alts i baixos, son famosíssimes i eren uns trapelles”.
https://www.ociohispano.es/?s=vallejo+nagera&post_type=product
Font: www.religionenlibertad.com
