Medjugorje segueix estant ple de peregrins i -segons les dades proporcionades per l’Oficina d’Informació- el dimecres dia 7 d’octubre hi havia grups vinguts de Polònia Itàlia, Bèlgica, Corea, Hongria, Espanya, Índia, Eslovènia, França, Anglaterra, Irlanda, Canadà, Alemanya, Àustria, Suiza, Països Baixos, Ucraïna i Tahiti.
Vam tenir l’oportunitat de parlar amb la Keith, una noia irlandesa de 27 anys. Va venir per primera vegada quan tenia 6 anys i ens explica: “Vaig créixer en una família catòlica i amb uns pares fantàstics, però entre els 16 i els 18 anys em vaig desviar pel mal camí en algunes coses i vaig començar a fugir de Déu i de la meva fe. Pensava que els meus problemes eren massa grans i que Ell no em podia ajudar. Era incapaç de manejar les meves pròpies dificultats. La meva família i la gent que em coneixia sabien el que estava passant. Ara sé que les pregàries dels meus pares em van tornar a acostar a l’Església, al meu penediment final davant Jesús i al meu “Sí” a Ell. Quan ho vaig fer, la meva vida va començar a canviar. Al principi va ser molt difícil perquè encara patia molt pels meus problemes. Fa dos anys vaig sentir la necessitat de visitar un lloc sagrat on em trobés com a casa. Vaig tenir moltes ganes de venir a Medjugorje, que coneixia des de petita. Quan vaig reprendre la fe, vaig començar a anar a missa altra vegada i vaig voler confessar-me; i Medjugorje estava al meu cor. El principal missatge de Medjugorje i de la Mare de Déu és la pregària.”
