Pare Livio.- Hola Marija!
Marija.- Hola Pare Livio. Saludo a tots els oients de Radio María amb molta alegria perquè avui és 25 de juny, el 34 aniversari de les aparicions. Avui la Mare de Déu ha donat el missatge següent:
«Estimats fills, també avui l’Altíssim em concedeix la gràcia de poder-vos estimar i convidar a la conversió. Fillets, que Déu sigui el vostre demà, ni la guerra ni la inquietud ni la tristesa, sinó l’alegria i la pau han de regnar en els cors de tots els homes, i sense Déu mai no trobareu la pau. Per això, fillets, torneu a Déu i a la pregària perquè el vostre cor canti amb joia. Jo sóc amb vosaltres i us estimo amb un amor immens. Gràcies per haver respost a la meva crida!»
Pare Livio.- Marija, com has viscut aquesta jornada a Medjugorje?
Marija.- A Medjugorje la Mare de Déu canta, canta d’alegria i canta de pregària perquè cada any estem agraïts a Déu i a la Verge per la seva presència. Ja sabeu que darrerament els periodistes parlen i s’inventen tantes coses! però el més bonic de tot és que quan ets a Medjugorje no penses en el demà, penses en l’ara, perquè la Mare de Déu està amb nosaltres. I en aquests dies d’una manera especial, els dies de la novena, al matí, abans que surti el sol cantem, durant el dia preguem i durant la nit es veuen els llums que pugen i baixen de la muntanya de les aparicions. Ahir hi va haver adoració tota la nit; aquesta nit hi haurà adoració tota la nit per donar gràcies a la Mare de Déu per la seva presència i els seus missatges. Ens convida a pregar per totes les vocacions, per totes les persones que són aquí, per totes les persones que s’han convertit a Medjugorje i per tots els dons de la sanació, els dons de les conversions i els dons de les confessions.
L’albada és tan bonica aquí a Medjugorje que l’únic que sentim en el cor és la tendresa de Déu. I m’agradaria compartir-ho amb vosaltres i dir-vos que Déu és bo i misericordiós amb nosaltres; ens dóna la seva Mare, ens dóna la pau, ens dóna la Reina de la Pau i això és una alegria immensa. Avui lloem Déu i li donem gràcies per cada do que ens ha donat. La Mare de Déu ens convida a la conversió i ens diu sobretot que “l’Altíssim em concedeix la gràcia de poder-vos estimar”. La Mare de Déu, amb un amor immens ens estima igual que els primers dies de les aparicions.
Pare Livio.- Escolta Marija, explica’ns… què va ser per a tu aquell 25 de juny de 1981? El dia abans, quan encara no havies vist la Mare de Déu?
Marija.- El 24 de juny vaig entrar a casa. Els meus pares havien portat la meva germana a un camp lluny de casa, pensant en el comunisme de l’opressió, de la presó i tantes vegades també de la mort. Els meus pares estaven espantats i van pensar “que Déu ens ajudi”…era com abraçar la creu. En canvi el Senyor va pensar que la nostra família s’havia de quedar allà. A casa hi érem el petit Jakov i jo. Fa pocs dies ha aparegut un vídeo casolà amb imatges dels primers mesos d’en Jacov, i estava mirant una càmera de fotos i era tan simpàtic i tan petit. En tornar a veure aquest vídeo he tingut una gran alegria perquè era un nen molt bonic, ros, i era molt curiós; i mirant aquesta pel·lícula me n’he adonat que érem molt innocents, que érem com molt de Déu i de la Mare de Déu. A casa nostra es pregava, hi havia Déu i també la Mare de Déu, i quan li vam preguntar perquè havia vingut, ens va dir: “perquè he trobat la fe viva i gràcies a Déu aquesta fe encara segueix viva”.
Pare Livio.- Així que tu eres a casa amb en Jakov…
Marija.- Sí, era a casa amb el Jakov perquè havia de preparar el sopar…després a la Vicka li van venir ganes de “sortir”, va cridar la meva germana i li vam dir: “Però on vas?” i la Vicka va dir: “noto la necessitat d’anar allà”…veniu”. Vam anar fins a la falda de la muntanya i vam veure una gran llum…nosaltres érem allà i la Mare de Déu era a la muntanya… Primer va arribar la llum, després Ella.
Ella amb la mà ens feia que hi anéssim, que ens hi acostéssim, però no ens atrevíem. Era lluny, a més de 300 metres de nosaltres, però el seu amor ja ens va captivar des d’aquell instant. Estàvem espantats, no sabíem què fer ni com reaccionar. La Mare de Déu era com un imant que ens atreia, el seu amor era atraient! Des d’aquell moment ja vam començar a dir: “La Mare de Déu ens crida, hi hem d’anar!” Vam començar a córrer i la gent que estava prop nostre deia que “volàvem” i ningú no ens podia atrapar…
Pare Livio.- Entre espines i roques…
Marija.- Roques i espines! El mateix Jakov va acabar en una mata on hi havia un vesper! Les vespes l’envoltaven per tot arreu, però no va sentir res perquè va ser més gran l’amor de la Mare de Déu. Quan tot va haver acabat, no l’havia pessigat ni una sola vespa!
Pare Livio.- I… com vàreu arribar allà baix doncs?
Marija.- Ens vam acostar a la Mare de Déu i encara avui no tinc paraules per descriure el que vaig sentir! Sentia goig dins meu perquè la presència de la Mare de Déu era la presència de Déu que omple el nostre cor, i quan tens Déu al teu cor, tota la resta no importa… L’important és Ella, la seva presència que ens porta a Déu, permet que ens enamorem d’Ella, i a través d’Ella ens ha portat de la muntanya de les aparicions fins l’església i diu “¡poseu Déu en el primer lloc en la vostra vida!”.
Va començar a parlar-nos de Déu, a pregar amb nosaltres i vam començar a seguir-la. La Mare de Déu diu que Ella i la seva presència han de ser una invitació per acostar-nos a Déu”.
Des dels primers dies, tot i que Ella no va parlar, la seva presència era pregària. Després, a poc a poc, el tercer dia, el quart, etc. la Mare de Déu va començar a pregar i a parlar.
Quan li vam preguntar “per què ens has escollit a nosaltres? Nosaltres no som els millors”, Ella va respondre: “Déu m’ha permès escollir i us he escollit a vosaltres”, Així vam sentir el deure de respondre a la Seva crida!
Pare Livio.- Escolta Marija, des del dia 26 de juny (i després quan la Mare de Déu va escollir la parròquia) et vas convertir en instrument dels seus missatges més importants, per a la parròquia i per a tot el món. Ets conscient d’aquesta elecció particular? Una vegada em vas dir que la Verge t’havia escollit pel fet de tenir poca memòria… (somriu)
Marija.- Exactament, perquè sóc la més… la Mirjana és més intel·ligent, jo en canvi de tant en tant passo alguna crisi i penso que no som res, que no som res sense Déu. En canvi Déu és la força, l’alegria de viure, de transmetre allò que la Mare de Déu té en el Seu cor.
Nosaltres ens hem enamorat de la Mare de Déu. La vam començar a seguir perquè Ella ha estat la nostra força, la nostra valentia, tot i que teníem por de la mort perquè…qui no té por de la mort? Però va prevaldre el desig del Paradís, ha prevalgut el goig de la presència de la Mare de Déu que ens ha ensenyat que la vida no acaba aquí, la vida avança cap a l’eternitat.
Pare Livio.- Escolta, et vull fer una pregunta molt simple i molt clara: ja saps que d’aquí poc, potser fins i tot abans que acabi l’any, l’Església es pronunciarà per segona vegada –la primera va ser a Zadar el 1991- i ara a un nivell més alt, és a dir, a nivell de l’Església universal, serà el Papa que donarà les indicacions, dirà les paraules, la paraula de l’Església per orientar-nos a tots davant d’aquest esdeveniment grandiós que ens toca tan de prop des de fa més de 30 anys en la vida de la Església. Tu i tots els vidents, com espereu aquest pronunciament?
Marija.- Amb molta alegria, molta, perquè sabem que l’Església és mare de tots, i una mare no pot colpejar, només pot estimar els seus propis fills. A nosaltres la Mare de Déu ens ha acostumat a viure en l’Església. Ella ens va portar de les roques de la muntanya de les aparicions a l’església. Ella ens va dir: “aneu a l’Església, allà estareu protegits!”.
Nosaltres, amb tot l’amor, som aquí per donar testimoni de que l’Església té alguna cosa a dir; estem aquí, preparats per si ens volen corregir, no tenim cap por perquè el goig de formar part de l’Església, la riquesa de ser cristià, l’hem après de la Mare de Déu i això ens dona molta alegria, tot i no conèixer els plans de Déu.
Ara tenim el Sant Pare i la Comissió ha parlat amb nosaltres. He de dir que la trobada amb la Comissió fou una experiència preciosa; i no espero amb por, no tinc por perquè si tot això és obra de Déu, ningú no la podrà destruir. Si no és de Déu, serà destruïda immediatament!
Per això dono gràcies al bon Déu per aquest gran regal. Reconec que és un regal de Déu perquè no és obra ni meva ni dels altres vidents, ni tampoc dels frares, ni dels peregrins, sinó que és una invitació de la Mare de Déu –com diu Ella: Déu li ha permès d’estar entre nosaltres, Ella ens guia cap a la santedat; Ella ens guia cap a la conversió. Ella ens crida per ensenyar-nos a posar Déu en el primer lloc de la nostra vida. Ella ha vingut amb el nom de Reina de la Pau, ens demana, ens suplica a tots que siguem instruments de pau “en aquest món sense Déu i sense pau”, diu la Mare de Déu.
Pare Livio.- I avui està contenta la Mare de Déu?
Marija.- La Verge ha vingut amb un vestit daurat…, estava contenta, tranquil·la, alegre i ens porta el Paradís, i aquest Paradís ens el transmet. Això és una gràcia de cada dia. La presència de la Mare de Déu és per a nosaltres una cosa que no podem descriure. Crec que només pregant podem dir: gràcies Senyor per aquest do!, perquè Tu vols transformar el meu home vell, “enganxat” al món, a la terra, i m’estàs elevant cap a la vida eterna, cap a la santedat, cap al Paradís! Tots nosaltres tenim aquest desig de Paradís en el cor i volem compartir-lo amb tots els peregrins que venen aquí.
Pare Livio.- Gràcies Marija, m’has commogut …
Marija.- Pare Livio… agraïm al bon Déu perquè Medjugorje és una riquesa per a tots, també una riquesa per aquells que són pagans. Fa poc he tingut una experiència preciosa amb persones que van arribar aquí allunyades de Déu, amb un paganisme terrible… aquesta ideologia… Dues noies que van arribar, que viuen juntes amb aquesta “política” –com es diu- …com diu la publicitat “dues dones, dos homes”. Han vingut com a paganes, per curiositat…, de lluny…, i han decidit viure la castedat, deixar-se portar, i jo després he plorat i pensava: “ningú no els hi ha dit res”, han escoltat els manaments de Déu i han sentit la necessitat de no viure més en pecat. Tantes situacions de persones que estaven allunyades, paganes, amb problemes d’alcohol i drogues, que han passat per Medjugorje… i han fet un canvi radical a les seves vides. Han abraçat Déu i els seus manaments, han abraçat l’amor de Déu, a través de la Mare de Déu.
Pare Livio.- Gràcies Marija. Ara fem una pregària. (Reciten el Magníficat) Marija, t’encomano la gran família de Radio María, especialment els malalts, els sacerdots i tots els voluntaris que ens ajuden.
Marija.- Aquests dies estem a la muntanya amb tot el cor…hi haurà adoració tota la nit, així estarem units amb vosaltres, perquè Medjugorje no dorm sinó que prega, i realment serà així perquè molts peregrins passaran tota la nit a l’església. Les monges em deien: “durant l’adoració a l’exterior, aprofitem per netejar bé l’interior de l’església perquè quedi molt neta i fresca per a l’adoració de tota la nit”.
Així que pregaré i estarem units amb Déu i la Mare de Déu davant el Santíssim amb tota la gran família de Radio María, amb tots aquells que d’alguna manera estan units a Radio Maria. Pregaré i us encomanaré a la Mare de Déu perquè la Seva radio sigui realment Seva en tot moment! Que la protegeixi i la guiï com Déu vol!
Pare Livio.- ¡Gràcies de tot cor, Marija!
Marija.- Que Déu us beneeixi, Pare Livio. Gràcies i bona nit.
Pare Livio.- Bona nit.
Font: Radio Maria Italia
