P. Livio.- Estimats amics, tenim en línia des de Medjugorje a la Marija, que ens transmet el missatge de la Reina de la Pau avui, 25 d’abril de 2016.
Marija.- Avui, 25 d’abril, como cada mes, la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent: “Estimats fills, el meu Cor Immaculat sagna en veure-us en el pecat i en hàbits pecaminosos. Torneu a Déu i a la pregària i sereu feliços a la terra. Déu us crida a través meu perquè els vostres cors siguin esperança i alegria per a tots els qui n’estan lluny. Que la meva invitació sigui per a vosaltres un bàlsam per a l’ànima i el cor, així glorificareu Déu Creador, que us estima i us convida a l’eternitat. Fills meus, la vida és breu, aprofiteu aquest temps per fer el bé. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
P. Livio.- Em sembla un missatge molt dur per a nosaltres, tot i que també és un missatge molt maternal.
Marija.- Sí P. Livio, quan la Mare ha començat a donar-nos el missatge, m’he bloquejat. He pensat: “no sé si seré capaç de transmetre la resta”, perquè quan la Verge ha dit: “el meu cor immaculat sagna en veure-us en el pecat…” Déu meu!…, la Mare ha fet servir una paraula molt forta, crec que no l’havia utilitzat mai fins ara …
P. Livio.- La paraula és “sagna”!
Marija.- Sí, la paraula és “sagna”, “…en veure-us en el pecat i en hàbits pecaminosos”… Per a mi ha estat molt fort! Perquè normalment la Mare de Déu comença els seus missatges: “estimats fills, pregueu …” i després, si ha de dir alguna cosa més forta, ho fa al final. En canvi aquesta vegada ha començat així: “el meu cor immaculat …” Per a mi ha estat molt xocant que la Mare hagi dit aquesta paraula.
P. Livio.- De tota manera, Marija, respecte al pecat, tot i ser-ne conscients, sovint busquem excuses i diem que no és pecat el que sí que ho és. Potser això encara és més dolorós…
Marija.- Sí, la Verge diu que Déu ens crida a través d’Ella perquè els nostres cors siguin esperança i alegria per a tots els qui n’estan lluny…, sí, Ella ens convida. “Que la meva invitació sigui un bàlsam …”, fa servir aquesta paraula, “bàlsam”, és quelcom que veiem cada dia, la Mare és aquesta esperança, aquesta alegria. Ens diu que el temps de la vida és curt, que la vida és breu, que l’aprofitem per fer el bé, a vosaltres mateixos i als altres, perquè fent el bé als altres ens el fem a nosaltres. “Si pregueu, la pregària us porta a ser més sants, més bons, més propers a Déu”. Perquè tenim un secret, que és la pregària, i aquest secret ens acosta, és la paraula màgica, la clau del nostre cor que fa que ens acostem a Déu a través de la pregària i que puguem viure millor els missatges de la Mare de Déu. La pregària ens acosta també a l’eternitat, a la crida del Déu creador.
P. Livio.- Dissabte passat, a la plaça de Sant Pere es va celebrar el jubileu dels joves. A la plaça hi havia molts sacerdots confessant i el Papa també va voler confessar els joves a la plaça…
Marija.- Ho he vist i he tingut una gran alegria. És bonic perquè, tret de Medjugorje, ja no s’acostuma a confessar com abans, no hi ha confessions i és una cosa en la que la Mare de Déu insisteix des de fa anys, insisteix que tinguem un sacerdot com a guia espiritual per ajudar-nos a distingir el que és pecat del que no ho és. I quan he vist el Sant Pare confessant els joves, he tingut una alegria immensa perquè de seguida he relacionat el prat de Medjugorje amb la plaça de Sant Pere.
P. Livio.- Encara tinc les fotos d’aquells primers mesos d’agost, quan tothom anava a confessar-se a l’església i hi havia totes aquelles cadires repartides pel prat i els milers de persones… Això és per dir-te, Marija, que si tenim pecats o actituds pecaminoses, les hem de treure fora, i això s’aconsegueix gràcies a la conversió, a la confessió i amb el propòsit de no pecar més. I això és quelcom del que ens hem de conscienciar. Viure en pecat vol dir viure en el mal i fins i tot en la infelicitat, i el primer pas per sortir-ne és la confessió.
Marija.- És veritat, perquè la Mare de Déu ens està donant alegria, vida i eternitat. Ens convida…de fet és Déu qui l’envia. Ens ha dit tantes vegades: “Déu m’ha permès estar amb vosaltres, cridar-vos, convidar-vos, guiar-vos…”. Això és el que la Mare de Déu repeteix sempre. I si estem en el pecat, estem en la tristesa, estem en la perdició, no només de l’ànima sinó també del cos. En canvi la Mare ens crida a l’alegria, ens crida a l’eternitat perquè siguem feliços a la terra. Ens diu: “us convido a tornar a Déu i a la pregària perquè sigueu feliços a la terra”. És a dir, la Mare de Déu no vol la nostra tristesa sinó la nostra felicitat. I això ho repeteix constantment.
P. Livio.- Marija, aquesta frase em fa pensar molt … “Fills meus, la vida és breu, aprofiteu aquest temps per fer el bé…” Sovint nosaltres vivim en el pecat, i el convertim en una rutina seguint el camí equivocat que no ens porta enlloc. O si som al bon camí, en comptes de caminar-hi, ens quedem quiets. Per això la Mare de Déu ens convida cada dia a utilitzar el temps per fer el bé, per donar testimoni i portar esperança als qui són lluny.
Marija.- És veritat. Perquè si fem el bé als altres, també ens repercutirà en nosaltres. I és justament això el que la Mare de Déu vol, que cadascú de nosaltres visqui bé, doni testimoni i transmeti el bé; i aquest bé, igual que la pau, la serenitat, l’alegria i l’esperança, viure’ls amb Déu, perquè estem bé quan estem amb Déu.
P. Livio.- Sí, perquè quan marxem, ens endurem tot el bé que haguem fet, tot el demés ho deixarem aquí …
Marija.- Cert, desgraciadament l’home modern es concentra en ell mateix, jo, jo, jo…, i el que la Verge ens diu des de fa tants anys: “vosaltres poseu el jo en el lloc de Déu”, i ens convida a tornar a posar Déu al centre de la nostra vida.
P. Livio.- Escolta Marija, d’aquí una setmana comença el mes de maig. Què ens suggereixes per aquest mes de la Maria.
Marija.- Per aquest mes de la Mare de Déu crec que aquest missatge va perfecte. Nosaltres, amb la nostra vida, amb el nostre exemple, amb el nostre testimoni, tal com ens diu la Mare de Déu que el seu cor immaculat sagna, hem de tancar aquesta ferida de la Mare de Déu i convertir-nos en la Seva alegria. I per ser la seva alegria, dic jo, tornem a la pregària, tornem a Déu, tornem a ser la felicitat de la Mare de Déu, perquè regni la felicitat. Per això us convido tots a tenir la Verge com a exemple, imiteu-la mireu-la i vegeu com Ella, en tots els moments de la seva vida va tenir esperança, va ser valenta. Fins i tot al peu de la creu, quan el seu Fill va morir, Ella va buscar els apòstols que s’havien dispersat, desesperats, espantats, i els va demanar que preguessin, els va organitzar “un grup de pregària” –per dir-ho d’alguna manera-, i els va dir: “veniu, preguem junts”. Es van posar a pregar i va arribar la Pentecosta. Així mateix avui Déu ens envia la Mare de Déu per convidar-nos altra vegada a començar una nova Pentecosta. Una Pentecosta per aquest home que està cansat, desesperat, abatut, aquest home perdut, malalt, …, no només espiritualment sinó també materialment. Perquè podem dir que l’home d’avui està perdut en tots els sentits. N’hi ha tants que van pel mal camí, i en canvi la Mare de Déu s’apareix des de fa molt temps i ens convida contínuament: “torneu a Déu! Perquè sense Déu no teniu ni futur ni vida eterna”.
P. Livio.- Voldria subratllar, Marija, que especialment durant aquest mes de maig, la pregària principal hauria de ser el Rosari i sobretot en família.
Marija.- Això ens ho ha dit la Mare de Déu des del principi: “poseu l’Escriptura en un lloc visible de casa vostra i pregueu cada dia. La Mare de Déu ens aconsella de resar sempre el Sant Rosari. Per a nosaltres és quelcom habitual, com també ho és pels que venen a Medjugorje i abracen els missatges de la Mare de Déu i aprenen a resar el Rosari cada dia. Nosaltres aconsellem, si és possible, el Rosari complet. Seria bo si puguessim fer sempre una mica més. Hi ha gent que resa en família, i jo dic, comencen encara que només sigui amb una desena. Es pot fer com va fer la Mare de Déu amb nosaltres al principi: 7 parenostres, 7 avemaries, 7 glòries i el credo. Després va començar amb una part del Rosari, després amb un Rosari complet. Depèn de nosaltres, quant puguem… A principis del mes de maig, penso, podem resar en família un rosari, els misteris de goig, perquè volem ser el goig de maria, i després…, menjant s’aprèn a menjar, així que pregant aprendrem a pregar. I després, un cop haurem après a resar, no podrem viure sense la pregària, com ens diu la Mare de Déu.
P. Livio.- Escolta Marija, crec que en aquest 25 d’abril han arribat molts peregrins a Medjugorje.
Marija.- Sí, gràcies a Déu en aquests moments Medjugorje és ple de peregrins. Suposo que venen per ser aquí a primers de maig. Esperem que n’arribin més. Tot i que fa fred i ha plogut aquests dies, aquí passen coses molt boniques ja que la Mare de Déu actua de forma extraordinària.
P. Livio.- Escolta Marija, ¿puc donar una notícia …?
Marija.- Ahir va passar una cosa molt bonica que ara compartiré amb tots vosaltres. Jo era a Medjugorje per la aparició i va arribar una parella jove que havia vingut l’estiu. Des de fa cinc anys volen tenir fills però els fills no arriben. El marit i la muller, després de venir-me a veure per demanar-me si podien venir a l’aparició, van decidir també anar-ho a demanar a Sant Jaume de Compostela, ja sabeu que la parròquia és de Sant Jaume. Van decidir anar cap a Sant Jaume a peu i demanar aquesta gràcia per la seva intercessió. I quan ja ho tenien tot decidir i estaven a punt d’agafar un avió per fer el Camino, que són molts dies, cinc dies abans de marxar, l’esposa es queda embarassada i no pot fer el Camino, es va quedar a casa. Però el seu marit i el seu cunyat van anar igualment a fer el Camino en agraïment a Sant Jaume i a la Mare de Déu, amb la seva pregària. Ahir van arribar, i quan la vaig veure amb aquella panxa de nou mesos, li vaig dir: “Ningú no m’havia dit que estaves embarassada!” I ella rient em va dir: “Aquí tens en Jaume a la panxa”! Com que Jaume? Podria haver set una Marija! I em va dir: Aquesta vegada serà un Jaume, la propera serà una Marija! El Senyor actua de manera preciosa, simpàtica, de forma extraordinària, per ajudar-nos i fer-nos somriure fins i tot en aquestes gràcies que en la nostra vida quotidiana es converteixen en les nostres creus o en la nostra esperança quan Déu ens escolta.
P. Livio.- Per acabar aquest missatge, també m’agradaria donar una bona notícia, Marija. No sé si agradarà. Espero que sí. Aquí la teniu: Radio María Bòsnia, que transmet a Sarajevo i a Bània Luka, des de dissabte també transmet des de Mostar i des de Medjugorje. És perquè ens tornem més sants…
Marija.- Gràcies a Déu. Farà molt bé a les ànimes que l’escoltaran perquè Radio Maria fa molt bé.
P. Livio.- Bé, crec que serà en croata, no pas en italià.
Marija.- Sí, sí, sí. Gràcies al cel per aquesta notícia. Radio María s’està expandint, oi?
P. Livio.- Sí, sí, a poc a poc a tota Hercegovina.
Marija.- Gràcies al cel.
P. Livio.- Acabem amb una pregària.
Marija.- Acabem amb la pregària. Voldria afegir, com sempre, i de manera especial en aquests dies que sou aquí a Medjugorje, que em recordo molt de vosaltres, els radiooients, especialment els malalts, els ancians, els que pateixen amb la seva creu, amb una malaltia, esteu amb nosaltres i preguem per vosaltres.
En el nombre del Pare …
(Magnificat, Glòria)
P. Livio.- El nostre auxili és el nom del Senyor.
Marija.- Que ha fet el cel i la terra.
(Benedicció)
P. Livio.- Gràcies de tot cor, Marija.
Marija.- Pare Livio, un petó especialment a tots els radiooients. Que Déu us beneeixi. Bona nit.
P. Livio.- Gràcies
Marija.- I una forta abraçada a tots des de Medjugorje.
P. Livio.- Gràcies, Marija.
Marija.- Adeu, Pare Livio.
Font: Radio Maria – Itàlia
