Pare Gustavo Jamut, o.m.v.
Discernir les motivacions i els pensaments
Cada vegada que predico els Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loyola parlo del discerniment, doncs penso que en el tresor de l’espiritualitat Catòlica en general –i el de ‘espiritualitat Ignasiana en particular-, la joia més preciosa és l’aprenentatge del discerniment com a capacitat per distingir, no només entre el bé i el mal sinó entre el bo i l’excel·lent, que es refereix a la voluntat de Déu.
La importància de desenvolupar el discerniment és un tema transversal en les Sagrades Escriptures, en el Magisteri i la Tradició de l’Església, i de fonamentada transcendència en la vida espiritual dels creients i en els fruits que se’n deriven.
En els seus missatges, la Reina de la Pau sovint ens parla de buscar la voluntat de Déu, que és la font que ha d’alimentar tot el discerniment i sustentació de l’alegria veritable: “Fills, desitjo veure el vostre “sí” i que la vostra vida sigui viure, amb joia, la voluntat de Déu en cada moment de la vostra vida. (Missatge de 25 de març de 2011).
La Mare de Déu sabia que el millor per a Ella, per als altres i per el Regne de Déu era complir en tot moment la voluntat del Pare amb alegria; per això en alguns passatges dels evangelis hi podem entreveure una dona de discerniment profund. I això es veu particularment en les seves paraules, en els seus silencis i en la seva manera de fer.
La Mare de Déu és per a nosaltres un model que ens ajuda a deixar-nos guiar dòcilment per Déu. A Ella es podrien referir fàcilment les paraules de Jesús quan diu: “Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.” (Jn. 10,27).
Sant Ignasi també ensenya que el discerniment interior consisteix en reconèixer els esperits i les seves mocions o moviments interiors. Per això en les seves regles de discerniment subratlla que hi ha “veus” en nosaltres (pensaments o mocions) que es poden reduir a tres fonts:
La diabòlica (temptacions subtils),
La natural (el gust propi o la voluntat pròpia),
I la divina (les inspiracions de Déu).
És possiblement per aquest motiu que en l’Evangeli de Lluc 1:26-56 -en l’Anunciació i el la Visitació-, Déu ens presenta en Maria un model de discerniment per:
1°. Distingir l’origen dels pensaments i desitjos.
2°. Conèixer la voluntat de Déu.
3°. Concretar i tirar endavant el projecte del Senyor.
La prudència en el discerniment
Recordem i analitzem alguns dels versets que apareixen en l’Evangeli de Lluc:
“L’àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.” (Versets 28 i 29).
Maria discorria i examinava què podria ser aquella salutació i si la presència fulgurant i misteriosa que se li havia presentat era un àngel de Déu o si en canvi era un àngel de Llucifer, que amagat en forma d’àngel de llum es presentava per confondre-la i conduir-la per camins errats. Aquestes formes de temptacions subtils a les que les persones bones són sotmeses són les que l’apòstol Pau es refereix quan diu: “el mateix Satanàs també es disfressa d’àngel de llum.” (2 Cor. 11:14).
L’home o la dona que busquen desenvolupar el discerniment i la voluntat de Déu, també són persones prudents.
Es tindrà prudència en jutjar si una proposta és convenient o no i també en jutjar l’origen d’aquesta moció.
Però tinguem en compte que la prudència no vol dir passivitat i temor, ans tot el contrari, és la concentració intel·ligent de la força, per posar-la en acció en el moment oportú i de manera adequada.
El cardenal Leo J. Suenens, en referir-se a aquest tema, deia el següent: “El carisma del judici es basa en la prudència, que aspira a anar fins al fons de les coses, sospesant bé el valor dels signes i dels testimonis. La prudència humana juga fàcilment a “el més segur” i ha de deixar pas a la prudència sobrenatural, la que no té por de reconèixer una acció de Déu en i per a la seva Església”.
Un altre punt que em sembla important mencionar és el poder que la paraula pronunciada amb autoritat espiritual té, perquè es realitzi en el cor de l’oient el que la paraula proclama; per això llegim que “l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria» (Verset 30).
María, en alliberar-se dels temors i de les pors naturals de tot esser humà, està preparada per percebre la veu de l’Esperit de Déu, no només a través de l’àngel sinó en la veu de Déu, qui parla a la consciència de totes les criatures humanes disposades a escoltar.
Sovint les nostres pors són temptacions molt subtils amb les que Satanàs toca les ferides de la nostra història i alimenta la desconfiança en la providència i el poder de Déu.
Per això necessitem, talment com Maria, desempallegar-nos de la por, preguntar a Déu quina és la seva voluntat per a la nostra vida i disposar-nos a complir-la amb serenitat i confiança.
“Estimats fills!… Busqueu la voluntat de Déu i feu el bé als qui Déu ha posat en el vostre camí i sigueu llum i joia”.
Missatge de 25 d’abril de 2008
Continuarà…
Els joves d’entre 17 i 30 anys que necessitin ajuda de discerniment vocacional i projecte de vida, es poden posar en contacte amb el Diaca Diego González Rivera: diegoarmandopaz@hotmail.com
Font: www.centromedjugorje.org
