P. Livio: Aquí al micròfon tenim a la Marija de Medjugorje que ens comentarà el missatge de la Reina de la Pau del dia d’avui 25 de febrer 2018.
P. Livio: Bona tarda Marija!
Marija: Bona tarda Pare Livio! Saludo a tots els oients de Radio Maria. Avui 25 de febrer, com cada 25 de mes, la Verge ens ha donat el missatge següent:
“Estimats fills, en aquest temps de gràcia us convido a tots a obrir-vos i a viure els manaments que Déu us ha donat per tal que, per mitjà dels sagraments, us guiïn pel camí de la conversió. El món i les temptacions del món us posen a prova; vosaltres, fillets, mireu les criatures de Déu que en la bellesa i la humilitat us ha donat, i fillets, estimeu Déu sobre totes les coses i Ell us guiarà pel camí de la salvació. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
P. Livio: Crec que aquest missatge és molt adequat en aquest temps de Quaresma.
Marija: Sí, molt. És una invitació al temps de gràcia, a obrir el cor als Manaments de Déu i a través d’ells, també als Sagraments. La Mare de Déu ens està guiant per preparar-nos durant aquest temps de Quaresma, que és un temps de gràcia, cap a Déu, cap a la bellesa, cap a tot allò que Ell ha creat per a tots nosaltres.
P. Livio: Jo crec que la Mare de Déu ens crida sovint a seguir els Manaments i en canvi nosaltres en parlem molt poc. Sembla que donem més importància a la pregària; en canvi hauríem de posar més interès a la vida moral, al comportament, a la santedat de la vida.
Marija: Sí, perquè és justament a això al que la Mare de Déu ens crida. És a dir, la Mare de Déu ens crida contínuament a la conversió, a estar més units a Déu, més units als Manaments de Déu. Ara ens crida de manera especial als Sagraments. Fa molts anys que ens insisteix a assistir a la Santa Missa, a confessar-nos i a rebre la Comunió. A més, durant el temps de Quaresma ens demana renuncies, aquelles coses petites o grans que tots tenim i que a vegades comencem a renunciar-hi en temps de Quaresma i després ja les deixem per sempre. Quantes vegades pensem: “deixaré de fumar durant la Quaresma”! Però si el fum et fa mal, hauries de renunciar-hi no solament durant la Quaresma sinó tota la vida, així podràs respirar bé, tal com Déu vol, i no pas amb la teva estupidesa. Déu et demana que respiris amb els pulmons que Ell t’ha donat, a no contaminar. La veritat és que moltes coses comencen així.
P. Livio: Sí, totes aquestes renúncies ens han de preparar per a una renúncia molt més gran, és a dir, la renúncia al pecat. En la confessió de Pasqua, no ens hauríem de limitar només a la confessió sinó que ens hauríem de fer el propòsit de començar una nova vida traient-ne el pecat.
Marija: Exactament. La Verge, ja des del principi, ens demana renúncies petites, diríem en privat, que després es converteixen en coses grans. Pot ser a través de la pregària del matí, la pregària del vespre o a través d’una pregària especial que es pot transformar en una cosa tan gran com pot ser el nostre testimoni. Jo crec sincerament que el que la Mare vol de nosaltres és la unió cada vegada més intensa amb Déu.
P. Livio: És clar. La Mare de Déu ens parla dels Sagraments perquè ens donen la gràcia i la força per aconseguir posar en pràctica els Manaments. Jo crec que sense els Sagraments no seríem capaços de seguir els Manaments. Parlant d’això, ara recordo el que l’Església diu sobre la confessió i la Comunió de Pasqua. És a dir que almenys un cop l’any tots els cristians ens hauríem de posar en gràcia de Déu confessant-nos i rebent la Comunió el dia de Pasqua.
Marija: És veritat, perquè moltes vegades ens pensem que ens hem de preparar durant el temps de Quaresma per a la Pasqua. Però després de la Pasqua tornem al pecat i continuem amb la vida de sempre. En canvi la Verge ens insisteix a viure conscientment els Sagraments. Moltes vegades ens oblidem de coses i ens pensem que no cal saber-les. A vegades no sabem ni quins són els deu Manaments. La Mare de Déu diu que no els sabem posar en pràctica ni viure’ls. En el missatge d’avui, de manera especial la Mare de Déu ens diu que aquest és un temps de gràcia.
P. Livio: Jo diria que Medjugorje és un lloc on encara s’hi viu l’espiritualitat i la unió dels Sagraments, però al nostre món, també a Itàlia, molts no saben què són els Manaments, no participen dels Sagraments ni de la Santa Missa. Els fonaments de la vida cristiana s’han abandonat per part d’un poble que havia estat molt cristià. Hem de tornar als Sagraments, hem d’insistir a les parròquies amb el fet que cal començar per això.
Marija: És veritat. Recordo que als primers temps vam recuperar moltes coses. Per exemple hi havia gent que no havia estat batejada, d’altres que celebraven el seu aniversari però en canvi no recordaven la data del seu baptisme, de la Primera Comunió o de la Confirmació. Moltes vegades no ens recordem d’aquests Sagraments que són part de la nostra vida. Per això jo crec que avui, de manera molt especial, la Mare de Déu ens demana que visquem en primer lloc els deu Manaments i després els Sagraments, ja que estan totalment entrelligats entre si. La Mare de Déu vol la salvació de tots. Dins la llibertat de cadascú, desitja la nostra salvació. Depèn de nosaltres.
P. Livio: Sí, tot i que malauradament molts ho han oblidat. Molts diuen: “jo sóc creient però no practicant”; però no ser practicant vol dir no seguir els Manaments ni rebre els Sagraments. És necessari que, sobretot nosaltres els sacerdots, insistim en que sense la confessió, sense la Santa Missa, sense la Comunió, no som vertaders cristians; sense oblidar el sagrament del matrimoni, que avui s’ha abandonat. Llevat del baptisme, gairebé tots els altres sagraments s’han abandonat.
Marija: això és perquè el món d’avui viu un paganisme total. La família està ferida, el sentit de la família ja no existeix i moltes vegades, fins i tot l’Església es rendeix. És per això que la Mare de Déu ens crida a la pregària, al testimoni. També avui de manera especial ens demana que siguem valents. També el Sant Pare, darrerament, ens demana que donem testimoni, no només a l’església sinó també fora. Avui dia el ramat és petit i a més són poques les persones que tenen el valor de testimoniar.
P. Livio: Hem de vèncer les temptacions del món, tal com ho feu Jesucrist al desert contra el diable.
Marija: Exactament. També nosaltres, com Jesús, hem de dir: “Allunya’t de nosaltres, Satanàs”. Nosaltres som de Déu i per això la Mare de Déu ens diu que les temptacions del món són proves. També l’or es posa al foc per ser provat. Són proves que hem de vèncer amb la bandera de Jesús i testimoniar amb força. Malauradament, ser cristià no entra en la modernitat, i la Mare de Déu ens demana que invertim aquesta situació i que diguem que som de Déu, que som cristians, que diguem que volem a Déu a les nostres famílies, a les nostres escoles, al nostre país, a on sigui que ens trobem. Hem de proclamar als quatre vents aquesta necessitat de Déu. Si tenim aquesta força, aquesta valentia, el món ho veurà i moltes de les persones que són tèbies o temorenques, en veure’ns a nosaltres, també agafaran força.
P. Livio: N’estic convençut perquè el testimoni, miraculosament, arrossega a moltes persones. Marija, diga’m, en el missatge d’avui, la frase on diu: “fillets, mireu les criatures de Déu que en la bellesa i la humilitat us ha donat”, penso que aquestes criatures de Déu que brillen de bellesa i d’humilitat, es refereix a la natura, com ara les flors que són petites i humils. De fet, la contemplació de la natura ens ajuda a descobrir la bellesa i la grandiositat de Déu. No sé si aquest és el vertader significat d’aquestes paraules.
Marija: Sí, crec que la Mare de Déu vol que ens fixem en tot el que el Senyor ha fet tan meravellós per a nosaltres. Déu ens ha posat al centre de totes les criatures, nosaltres som la intel·ligència, tot i així, en el món d’avui hi ha molta estupidesa. El món és la moda, el món és la ignorància. Hi ha molts intel·lectuals que estan a favor de l’avortament. Com pot ser això? Nosaltres som un do de Déu i per això la Mare de Déu ens crida a ser aquest do, aquest reflex de Déu. Sense Déu no som res perquè Ell és qui ens ha creat i sense Ell no tenim ni alegria ni pau. Déu és el nostre amor, la nostra alegria i ho ha creat tot per a nosaltres, per al nostre bé i ho hem de cuidar. Una vegada la Mare de Déu va dir que ens volia presentar el seu Fill Jesús com un ram de flors. Tot i les nostres diferències, tots hem de desitjar les coses de Déu, tot el que és celestial. Jo crec que aquest ha de ser el nostre desafiament.
P. Livio: És cert que en aquest món que s’ha oblidat de Déu, impressiona i és molt important sentir algú que diu que estima Déu sobre totes les coses, que viu per a Déu. Crec que avui és més important que en el passat.
Marija: És cert. Per això crec profundament que la Mare de Déu ens crida a fixar-nos en totes les coses boniques que Déu ens ha donat. Molts cristians d’avui semblen tristos, com si ser cristià fos una cosa antiga, que no ens afavoreix. La Mare de Déu ens crida justament a la humilitat, a la contemplació de la bellesa, a testimoniar i viure amb alegria, també en aquest temps de renúncia. Quaresma no vol dir tristesa. Jesús diu que quan dejunem, ens posem perfum i ens comportem amb els altres com si no en féssim. En aquest temps de renúncia i vivint en un món opulent en el que no ens falta de res, hem de ser conscients que hi ha molta gent pobra, que passa gana, que no tenen roba, i a través del nostre dejuni aprenem a renunciar a algunes coses i poder-les donar a aquell pobre. Recordo que quan la Mare de Déu ens va demanar que dejunéssim, vam posar una caixa a casa nostra per posar-hi els diners que estalviàvem amb el dejuni. Els posàvem allà i els donàvem al primer missioner que havia vingut per ajudar a la missió en la que ell treballava. Per a nosaltres era un deure que el nostre pare tenia a la família i en canvi el missioner es sorprenia cada vegada que el meu pare li donava, perquè nosaltres érem pobres. Però quan hi ha voluntat, es pot. Tal com diu el proverbi: L’amor també és deure”. La persona que estima Déu i els seus Manaments, també sent la necessitat de donar.
P. Livio: És veritat. Marija, et vull fer una última pregunta. Ja fa gairebé 37 anys que hi ha aparicions. És un temps molt llarg, com el dels jueus al desert. No et sembla que degut a aquest període tan llarg d’aparicions, molts es cansen, com el plany d’haver deixat Egipte? O potser abandonen el fervor dels primers temps? Potser correm el risc que quan arribi el temps d’estar preparats, les làmpades estiguin apagades i no hi hagi oli. No et sembla que correm aquest risc?
Marija: Existeix aquest risc per als tebis. Mira, acabo de tornar de Medjugorje i tot i ser hivern i fer tant fred i haver-hi menys peregrins, l’espiritualitat a la que ens crida la Mare de Déu és viva. Quan em creuo amb aquestes persones, els hi veig aquella frescor; també en aquelles persones que tot i no haver estat a Medjugorje des de fa molt temps per la raó que sigui, quan els n’hi parles, s’il·luminen i els hi veus aquella frescor, perquè la Mare de Déu és frescor. Certament que hi ha gent que es cansa, però si vols frescor a la teva vida, has d’estimar la Mare de Déu. San Luis María Grignion de Montfort va estimar tant la Mare de Déu que en fou el seu esclau, el seu gran apòstol; la va estimar sempre d’una manera molt especial. Ella ha enamorat a milers i milers de persones, entre elles a Joan Pau II, que la va estimar durant tota la seva vida, i nosaltres estem cridats a ser com ells. La Mare de Déu vol que estiguem a prop d’Ella perquè si en totes les coses, per petites que siguin, posem la Mare de Déu com a exemple, Ella amb el seu amor ens portarà a Jesús. Quan el tenim a Ell, estem tranquils, estem a la barca serena a pesar de la tempesta, de les borrasques de la vida; estem segurs perquè estem sota el mantell de la Mare de Déu. Jo crec que als nostres dies, moltes persones van al psicòleg o al psiquiatra perquè no preguen, perquè se senten buides. Ni els propis psicòlegs a vegades no les poden ajudar tot i posant-hi bona voluntat. Estan buides perquè no tenen a Déu i nosaltres estem fets per a Déu. Jo no dic que un psicòleg no pugui ajudar, però si hi ha pregària, la persona és més positiva, més oberta, amorosa, etc.
P. Livio: Així doncs, Marija, la fidelitat en Medjugorje, el fet de ser prop de Maria és una garantia perquè les làmpades es mantinguin enceses, la làmpada de la fe, la de l’esperança i la de la caritat. Estar prop de Maria no ens cansa, ens impedeix mirar enrere i tornar al passat.
Marija: Pare Livio, jo sempre dic que Medjugorje no és Medjugorje. Medjugorje és la presència de la Mare de Déu, d’aquesta gràcia que nosaltres no mereixem. No som dignes d’aquesta gràcia, però Déu ens ha escollit i nosaltres, amb la nostra pobresa, responem amb totes les nostres forces. Nosaltres ho proclamem als quatre vents. Però la cosa més bonica és quan en el moment de l’aparició sento una gran emoció al meu cor per aquesta gràcia que Déu em dóna. Vivim en aquest temps de gràcia en el que la Mare de Déu s’apareix cada dia, no sé fins quan. A el Jacob, d’un dia per l’altre, la Mare de Déu li va dir que no se li apareixeria més, només un cop a l’any, tal com va passar amb l’Ivanka. Però seguim rebent aquesta gràcia de la Mare de Déu, no només de conversió a persones que arriben aquí per primera vegada i que es converteixen radicalment. Estem vivint moments molt bonics veient totes les vocacions que han sorgit de Medjugorje! Quants consagrats viuen profundament els missatges de la Mare de Déu! Aquesta frescor que es viu, que es transmet, ningú no la pot ignorar. Això no és mèrit nostre sinó del poder de Déu i de l’Esperit Sant que guia a través de Maria i que bufa quan vol, on vol i com vol. Medjugorje és a la nostra vida. Tants grups de pregària, tantes obres a través de les persones que han canviat completament de vida. Tantes persones que han obert les seves cases per transformar-les en cases de pregària, com una família escocesa que tenia un hotelet per anar de cacera i que des de fa 25 anys es va convertir en casa de recés i allí hi viu tota la família (pares, fills i nets) i donen el seu testimoni. Aquesta és la bellesa que Déu ens dóna. Déu ens crida a la conversió a través de la Mare de Déu, però després ja depèn de nosaltres si volem respondre o preferim ignorar-la. Hi ha gent que diu: “Ah, jo he estat una vegada a Medjugorje i ja en tinc prou”. Aquestes persones no han entès res. No es tracta d’anar a Medjugorje a fer una ruta turística, es tracta d’anar a recollir aquesta gràcia que Déu ens envia, per convertir-nos, per posar-lo a Ell en primer lloc a la nostra vida.
P. Livio: Gràcies Marija per aquest testimoni tan preciós que ens has donat i acabarem amb la nostra pregària.
Marija: Un petó especial per a tots els oients, sobretot en aquest temps de pregària, d’oferiment i de petits i grans sacrificis. També un petó ben fort a tots els malalts i que estan units amb el cor en la pregària. Que Déu us beneeixi a tots. Moltes gràcies Pare Livio.
P. Livio: Gràcies a tu, Marija.
FONT: Radio Maria Itàlia
