Des del 1981 –quan la Mare de Déu es va començar a aparèixer en un poblet anomenat Medjugorje-, i fins a dia d’avui, els miracles i els fruits que es registren al voltant de les aparicions de la Nostra Mare són incomptables, i no hi ha cap dubte que Déu està fent “una cosa gran” a favor dels seus fills estimats.
Aquesta experiència, que també poden viure els qui no han vingut físicament a Medjugorje, està portant una renovació espiritual a la vida de milers de catòlics que abans vivien com adormits quant a la vida de fe.
En són molts els qui queden tocats per l’Esperit Sant i comencen a servir amb fervor i compromís autèntics i duradors a parròquies, moviments eclesials, en missions diverses i ajudant persones que pateixen de diversos dolors i experimenten una infinitat de necessitats.
A mi personalment em fa molta alegria poder veure –quan predico a diferents països- com cada vegada són més els qui entenen els ensenyaments de la Reina de la Pau, i que descobreixen el poder de Déu a través d’una vida de pregària que sorgeix des del cor entregat a Déu, al servei de l’Església i de tots els germans.
Així doncs, molts catòlics que vivien mig adormits, s’estan despertant i estan recuperant el fervor i l’alegria del compromís i el servei a Déu i als seus germans.
L’endormiscament espiritual és un dels problemes més greus que pot viure un cristià, ja que gairebé sense adonar-nos-en, ens va submergint en un estat letàrgic, tebiesa i indiferència cap a Déu i vers l’acompliment de la seva voluntat.
Sobre el perill de l’adormiment i de la tebiesa, ens en parla clarament el llibre de l’Apocalipsi quan diu:
“Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. Tu dius: ‘Sóc ric, m’he enriquit i no em manca res’, però no t’adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. Per això et recomano que em compris or refinat al foc, que t’enriqueixi; vestits blancs, que cobreixin la teva nuesa vergonyosa, i pomada per a posar-te-la als ulls, que et torni la vista.»
“Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues zelós i converteix-te”. (Ap. 3:15-19)
La meva experiència de Medjugorje, tant en les peregrinacions, com en els recessos, com en els grups de pregària, és que de Déu i de Maria rebem un col·liri espiritual que ens fa recuperar la vista de l’ànima i una flama que torna a encendre el fervor cap a Déu i la seva crida.
L’Esperit Sant i la Reina de la Pau ens ofereixen aquest “col·liri espiritual”, però a nosaltres ens toca prendre’l i utilitzar-lo, ja que Déu sempre respecta la llibertat humana. És per això que ens l’ofereix però no ens obliga a agafar res que nosaltres no decidim fer.
Això ens fa entendre que els qui tenim alguna relació amb Medjugorje hem d’estar especialment atents: els sacerdots, laics, religioses, consagrats, que tal vegada organitzem o portem peregrinacions, acompanyem grups de pregària, prediquem, servim amb l’espiritualitat de la Reina de la Pau i qualsevol altra tasca d’evangelització, ja que no estem exempts de cometre errors, d’encallar-nos amb alguna tossuderia, en la pròpia estructura d’un pensament inamovible i deixar-nos caure pel perillós pendent de l’adormiment que ens porta a perdre el fervor inicial.
Tot sovint la Mirjana, en les trobades que té amb els peregrins, ens diu: “pregueu també per nosaltres, els vidents, perquè també correm el perill d’equivocar-nos”. La humilitat d’aquesta afirmació ens ha d’impulsar a tots i cadascun de nosaltres a no sentir-nos mai satisfets en el nostre desig de respondre a la crida de Déu i demanar-li la gràcia de la fidelitat activa.
Si t’adones que has deixat refredar el teu primer amor a Déu, a la Mare de Déu, a l’Església, a la teva comunitat i a la missió a la que Déu et va cridar, recorda les paraules de Déu, que per una banda t’elogia per tot allò de bo que has fet, però també et crida a començar una altra vegada, amb entusiasme i fervor renovats:
“Conec les teves obres, el teu esforç i la teva constància. Sé que no pots suportar els dolents: has posat a prova els qui es diuen apòstols i no ho són, i els has trobat falsos. Ets pacient i constant, i no has defallit quan has hagut de sofrir pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l’amor que abans tenies. Recorda, doncs, com eres i d’on has caigut. Converteix-te i torna a obrar com abans.” (Ap. 2 :2-5)
És una tendència molt comuna en els essers, la de permetre que la foguera de l’amor de Déu es vagi reduint a una petita flama de sobre-vivència espiritual i apostòlica. Per tant, esforcem-nos per meditar els missatges de la Reina de la Pau i transformar-los en acció i vida que tornin a encendre en nosaltres el fervor, tal com ens ensenya el Catecisme de l’Església Catòlica: “Prega constantment qui uneix la pregària a les obres i les obres a la pregària. Només així podrem complir el manament: ‘Pregueu constantment’ (Orígens, De oratione, 12,2)”. (CIC 2745).
Estem cridats a construir una cultura de la Reina de la Pau, -que és una crida a superar la subtil temptació diabòlica del son espiritual-, i a despertar-nos tot deixant de banda el que és secundari, assumint l’essencial, perquè plens del foc de l’Esperit Sant anunciem arreu que Déu vol ser el centre de les nostres vides, doncs només Ell pot fer plenament feliç l’ésser humà.
T’envio una forta abraçada i et demano que preguis per mi.
P. Gustavo E. Jamut,
Oblat de la Mare de Déu
padregustavojamut@fibertel.com.ar
Font: www.centromedjugorje.org
