P. Livio. Benvolguts amics, tenim en directe a la Marija que des de Medjugorje ens transmet el missatge de la Reina de la Pau d’avui 25 de febrer del 2016. ‘Hola Marija’
Marija. Hola Pare Livio, salutacions a tots els oients de Ràdio Maria. Avui 25 de febrer, com cada 25 del mes, la Mare de Déu ens ha donat el següent missatge: “Estimats fills, en aquest temps de gràcia us convido tots a la conversió. Fills meus, vosaltres estimeu poc i pregueu encara menys. Esteu perduts i no sabeu quin és el vostre objectiu. Preneu la creu, mireu Jesús i seguiu-lo. Ell es lliura a vosaltres fins a morir a la creu perquè us estima. Fills meus, us convido a tornar a la pregària amb el cor, perquè en la pregària pugueu trobar l’esperança i el sentit de la vostra existència. Jo sóc amb vosaltres i prego per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida”
P. Livio. Marija, puc fer-te una pregunta?
Marija. Si, aquí em tens, P.Livio.
P. Livio. Quan escolto aquest missatge, em sembla el d’una mare preocupada perquè som una mica … “tebis”.
Marija. Doncs em sembla que la Mare de Déu aquesta vegada és molt concreta perquè ens crida a la conversió. Doncs sí, és temps de conversió, temps de gràcia com Ella diu, temps de Quaresma, temps de penitència, temps de renúncia; però avui de manera especial la Mare de Déu ens ha volgut marcar la renúncia en la qual hem de treballar més, que és la de canviar la nostra vida i estimar més; perquè ens diu, “vosaltres estimeu poc i reseu encara menys”, és a dir, qui estima Déu sobre totes les coses, resa! Està molt més en contacte amb Déu! Per això ens demana que mirem Jesús i el seguim, que prenguem cadascú la nostra creu. Recordo una vegada que la Mare de Déu ens va dir, de manera especial, de prendre la creu a les nostres mans. També era temps de Quaresma, ens ho va dir en un dels missatges … És a dir no som prou conscients de les gràcies que estem vivint, dels dons que tenim a les mans …
P. Livio. Quant a la conversió …, tu no està ja convertida?
Marija. No, la conversió per a mi, el que jo he entès, el que moltes persones diuen, “jo m’he convertit, he anat a Medjugorje i m’he convertit”, em fa riure … És a dir, hem començat a intentar canviar en alguna cosa, però la conversió dura tota la vida. Cadascú de nosaltres, quan es lleva al matí ha de dir: “avui vull ser millor que ahir”, perquè segurament dins nostre hi ha una batalla, entre l’home bo i l’home “guerrer”, que vol ocupar el lloc de Déu, com diu la Mare de Déu … Hi ha una batalla entre el bé i el mal dins nostre i nosaltres estem cridats de manera especial a ser Amor, a ser oració, el que Jesús ens demana, Amor fins a la mort.
P. Livio. En aquest temps de Quaresma i de cara a la Pasqua, també seria bo preparar una bona Confessió, és el que es recomana per al temps pasqual, perquè aquest aspecte del Sagrament de la Confessió ens ajuda també a arribar al camí de la conversió.
Marija. I no només això, perquè la Mare de Déu a Medjugorje ha començat a demanar-nos a tots que prenguem un guia espiritual, un sacerdot, i ens ha dit que fem setmanalment, encara que també mensualment, un camí de conversió. Avui, malauradament, tot s’ha tornat banal, no tenim una fita, no tenim el desig de ser sants, perquè el que ens proposa avui el món són futbolistes, ballarines, i la Mare de Déu ens diu: “preneu les vides dels sants, imiteu-los”, perquè avui, què ens fa falta?, ens fa falta posar-ho en pràctica. Perquè avui veiem els nostres joves entretinguts en jocs, hàbits de molta distracció i molta vanitat. I Ella ens diu: “deixeu la vanitat i seguiu Jesús que ha mort a la creu per vosaltres i us estima”. I avui no hi ha figures que arrosseguin els joves, hem tingut a sant Felip Neri, a Don Bosco i d’altres que eren carismàtics. I ara veiem que el nostre Papa Francesc ens crida a ser concrets, ens ho diu de manera senzilla, ja sigui quan parla a Santa Marta o predica a la Santa Missa, ho sentim tantes vegades, i es torna immediat, però ens fixem en les paraules i no les apliquem a la vida pràctica. I la Mare de Déu ens crida a actuar, a viure una mica com ens diu el Sant Pare, a ser més concrets.
P. Livio. Mmmm, aquesta frase d’aquí … “esteu perduts i no sabeu quin és el vostre propòsit”. N’hi ha molts que no saben d’on vénen ni on van, sense objectiu a la vida. Jo crec que en aquesta Quaresma la Mare de Déu ens vol posar una prioritat a la nostra vida: tenir un objectiu, que cadascú prengui la seva creu.
Marija. És veritat, és veritat. Perquè jo penso que en aquest temps de consumisme, materialisme, etc., és quan més es veu aquesta perdició de l’ànima. Per això crec profundament que la Verge ens crida, ens diu: “torneu a Déu, perquè sense Déu no hi ha futur”. I ens ho diu moltes vegades … Sense Déu no teniu sentit, ni tan sols ganes de viure.
P. Livio. Escolta Marija, aquesta frase … “preneu la vostra creu, mireu Jesús i seguiu-lo”. Oi que una vegada la Mare de Déu us va deixar veure Jesús durant la Passió?
Marija. Va una vegada quan ens perseguien, i vam patir molt perquè ens van portar a un manicomi on hi havia molts bojos; i ens deien: vosaltres sou així. Imagineu-vos, nosaltres, amb setze anys, érem nens, i estàvem espantats. I quan la Mare de Déu es va aparèixer, ploràvem i li dèiem que no podíem més, la Mare de Déu ens va dir que no mengéssim ni beguéssim res del que ens donessin.
P. Livio. Per què?
Marija. Perquè ens volien drogar. Ho vam saber més tard a través d’un d’aquells comunistes del govern, que estava tot preparat per dir a la televisió que els vidents es drogaven, etc. Ells volien divulgar la notícia de que ens drogàvem. I la Mare de Déu ens va dir que aquell dia ni mengéssim ni beguéssim. I més tard, quan ens van portar altra vegada a l’església, i de l’església a casa, ja era de nit, estàvem espantats, la Verge es va aparèixer, i li vam dir altra vegada, plorant, que no podíem més perquè no enteníem res de tot el que ens feien, perquè ens van dir de tot, ens amenaçaven, ens deien que el pare de la Vicka, que estava a Alemanya, quan tornés l’empresonarien, que moririen de fam perquè ell no guanyaria diners per mantenir la família … Li vam dir a la Verge: “no podem més, les nostres famílies estan agitades, ens amenacen, ens agafen i ens porten en ambulància, ens porten a l’hospital, al manicomi”. Al manicomi ens deien que ens deixarien allà i que ens tornaríem bojos. I la Mare de Déu ens va dir, mostrant-nos Jesús: “talment com Jesús va patir per amor a la humanitat, vosaltres ho fareu per Ell”.
P. Livio. I Jesús estava, com a la Passió, ple de sang?
Marija. Era Jesús, amb la corona d’espines, ple de sang.
P. Livio. Ple de sang.
Marija.- Si, estava tot ple de sang, ple de talls, de cops. Recordo que no vaig poder dormir en tota la nit.
P. Livio. Jesús us va mirar?
Marija. Jesús ens va mirar però no ens va dir res. Avui la Mare de Déu ens demana fermesa, que siguem cristians fidels, cristians alegres, perquè els primers cristians eren perseguits, els maltractaven, els pegaven, fins i tot els mataven. També ara els maltracten encara que potser no tant físicament però sí psicològicament. Mai com ara havien mort tants cristians en tants llocs del món; i el món roman indiferent. Quan un cristià mor, no se’n parla. En canvi, quan mor qualsevol altre, se’n parla molt. Sembla que els cristians no importem. En canvi, la Mare de Déu ens crida i ens demana que siguem ferms i fidels, que donem testimoni. Crec sincerament que la Verge ens està demanant i ens està preparant el terreny, un terreny nou: el triomf del seu cor immaculat; i per això hem de passar per aquestes tribulacions i no ens hem de rendir. La Mare de Déu ens demana que donem testimoni, perquè quan donem testimoni, els altres poden veure la diferència que hi ha entre ells i nosaltres. Els pagans es pregunten què distingeix un cristià de la resta? La paciència, l’amor, la comprensió, la solidaritat són coses cristianes. La Mare de Déu ens demana que visquem en Crist ressuscitat perquè Ell ha patit molt a la creu.
P.Livio.- és cert Marija. Nosaltres hem de tenir ulls de Crist ressuscitat. La Mare de Déu ens demana que visquem amb la nostra mirada envers el Paradís. Però estem lligats a la Terra. Som com un nadó dins el ventre de la seva mare on se sent molt bé i no sap que quan surti podrà respirar, viure. El nadó creu que el paradís és dins la seva mare. Com nosaltres, que desconeixent l’experiència de la vida eterna, pensem que la Terra és el paradís.
P.Livio. La Mare de Déu ens demana que visquem amb nostàlgia del Paradís, no amb nostàlgia de la Terra …
Marija. Sí, som així d’estúpids, estem lligats a la terra.
P.Livio. Llegia en una estadística que moltes persones de 5060 anys perden la fe, no saben qui són, on van, d’on vénen… Una senyora em va escriure i em va dir que era una d’aquestes persones, que ja no era d’església, que no anava a Missa i jo li vaig dir que comencés a resar amb el cor.
Marija. Exactament. Nosaltres hem de lluitar contra nosaltres mateixos. Hem d’estar lliures de la nostra pròpia llibertat i no hem d’estar absorbits per coses banals. Moltes vegades busquem la pau, l’alegria en coses equivocades, coses que no són de Déu. Per això la Verge ve aquí des de fa tant de temps, per dirnos que sense Déu no tenim futur, no tenim alegria, no tenim vida eterna. La Mare de Déu ens diu “torna a Déu”, perquè quan ens sentim realitzats, positius, ens sentim bé. Per això quan em trobo amb persones que se senten perdudes, que han provat mil coses, sempre dic que no trobaran l’alegria de viure, ni la pau fins que no tornin a Déu, fins que no tornin a l’oració.
P.Livio. És cert, Marija. I tornar a l’oració poc a poc, de mica en mica. La Verge de fet ens va dir: “Comenceu amb 7 parenostres, 7 avemaries i 7 glòries, i després poc a poc aneu augmentant l’oració. I la resta va venint sol: anar a missa, participar dels sagraments, confessar-se, tenir un guia espiritual … és tan bonic … de fet, hi ha molts sacerdots disposats a ser guies espirituals. Jo dic que, de la mateixa manera que quan vols comprar-te un vestit bonic, surts al carrer, passeges i vas de botigues, quan volem una vida espiritual hem d’anar a l’església, buscar un sacerdot que ens guiï i ens ajudi a seguir el camí, sobretot ara en temps de Quaresma, ja que el temps de Quaresma és temps de gràcia, temps d’oració, temps de misericòrdia. I a més estem en un any especial i podem fer coses extraordinàries.
P.Livio. Escolta Marija, ara, per concloure, ja que estem en temps de Quaresma, en el camí cap a la Pasqua, la Mare de Déu ens parla de la creu. Crec que podem convidar els nostres oients, en aquest temps, quan la Mare de Déu ens diu que hem de pregar, que ens agenollem davant de la creu per obrir el cor a Jesús crucificat.
Marija. És veritat. Jo moltes vegades veig que hi ha gent que no sap resar i els dic: ves a una llibreria i agafa un llibre. Hi ha un llibre que he regalat moltes vegades, que es diu Quinze minuts, però també n’hi ha d’altres, i avui dia es resa molt la coroneta de la Misericòrdia, o la coroneta de la Verge Deslliga-nusos. A mi, el que m’agrada molt i que he fet durant molts anys són les oracions de santa Brígida, o altres oracions. Ara, a Croàcia es fa la Passió del dolor de la Mare de Déu, no sé si n’hi ha alguna de semblant en els vostres països, però això està molt arrelat a la tradició croata. Això serveix per resar a Jesús, per meditar, contemplar, per donar gràcies a Déu. Tenim tantes coses que ens poden enriquir: després a poc a poc comencem a sentir-nos cada vegada més rics, sempre tenim per donar, per compartir, per resar. Per això us dic que la Mare de Déu ens està cridant a pregar amb el cor!
P.Livio. Gràcies Marija. Escolta, avui la Verge, tenia un aspecte seriós?
Marija. Sí, avui estava seriosa. Seriosa i decidida.
P.Livio. Ens demana que resem, que ens convertim. Si no, ens perdrem. És com una mare que està preocupada per nosaltres.
Marija. Jo crec que, sobretot, la Verge té un objectiu: l’amor, ja que la presència de la Mare de Déu entre nosaltres és un signe del gran amor de Déu vers la humanitat. La resta són paraules. Nosaltres també parlem molt, però l’amor de Jesús cap a la humanitat, enviant a la seva Mare entre nosaltres, és una gràcia.
P.Livio. Perdona Marija, vull fer-te una última pregunta. Li has dit alguna cosa a la Mare de Déu, aquesta tarda? No li has dit ni una paraula?
Marija. Sí, normalment quan la Mare de Déu s’apareix, sempre diu “Lloat sigui Jesucrist!”, I nosaltres contestem “Siguin sempre lloats, Jesús i Maria!”. Després la Mare de Déu es queda en silenci i nosaltres li presentem totes les persones que ens ho han demanat. També aquesta nit he pensat en tots els oients de Ràdio Maria a tot el món i nosaltres sabem com va néixer Ràdio Maria, ja que així ho va voler la Verge , i jo tinc confiança en les persones que treballen, les persones que escolten, són les persones que la Verge defineix com la prolongació de les seves mans, i jo, amb tot cor, cada dia 25 del mes, encomano a la Mare de Déu aquesta Ràdio, perquè el Senyor la protegeixi i protegeixi tots els qui l’escolten i que l’Esperit Sant il·lumini aquestes persones perquè puguin ser unes petites Maries en aquest món pagà que tant necessita de Déu.
P.Livio. Gràcies de tot cor, Marija
Font: Radio Maria Itàlia
