14 de setembre de 2011. Festa de l’Exaltació de la Creu. Estimats fills de Medjugorje, lloats siguin Jesús i Maria!

1 – El 2 de setembre, la Mirjana va rebre l’aparició mensual de la Mare de Déu a la Creu Blava, rodejada d’un gran nombre de peregrins. Després, ens va transmetre el missatge següent:

“Estimats fills, de tot cor i amb l’ànima plena de fe i d’amor cap al Pare Celestial, us he lliurat – i us lliuro de nou – el Meu Fill. A vosaltres – poble d’arreu del món – el meu Fill us ha fet conèixer l’únic Déu veritable i el Seu amor. Alhora us ha conduït pel camí de la veritat i per Ell heu esdevingut germans i germanes. Així doncs, fills meus, no aneu sense rumb inútilment, no tanqueu el cor a la veritat, a l’esperança i a l’amor. Tot el que hi ha al vostre voltant és efímer, tot cau pel seu propi pes, només roman la glòria de Déu. Per això, renuncieu a tot allò que us allunya del Senyor. Adoreu-lo només a Ell, car és l’únic Déu veritable. Sempre estaré al vostre costat i mai no me’n separaré. Vull pregar d’una manera especial pels pastors a fi que siguin uns dignes representants del Meu Fill i us condueixin amb amor pel camí de la veritat. Us en dono gràcies!

2 – Les opinions personals. Són una arma que Satanàs utilitza recurrentment per sembrar confusió en el cor de l’Església. Són el perill dominant que Benet XVI denomina relativisme. Tot es torna relatiu. Sota el pretext de llibertat (en realitat, d’una falsa llibertat), radicalitzo la meva pròpia opinió sobre un punt x de la doctrina, sense tenir en compte la Paraula de Déu ni l’ensenyament de l’Església.

Si algú decideix pensar que Satanàs no existeix, no és per això que deixarà d’existir! Jesús mateix parla d’ell a l’Evangeli; això és inqüestionable. Si es diu que viure maritalment fora del matrimoni és possible per a un cristià, això equival a anul·lar les paraules de Crist i els manaments de Déu, que són objectius i no depenen de les modes.

Estem submergits en la subjectivitat. Cadascú es fabrica la seva petita fe segons li convingui. No es busca ni es proclama la Veritat sinó una distorsió de la veritat, una convicció, una opinió personal i subjectiva, col·locada per sobre del Magisteri de l’Església. Aquí hi ha un pecat d’orgull, perquè es pretén posseir la veritat per un mateix. Això equival a erigir una opinió pròpia en dogma.

L’Església és la guardiana de l’ortodòxia de la fe, i per això és important tenir sempre com a referent el Magisteri de l’Església en matèria de doctrina.

Alguns fidels es confonen i es desorienten quan senten diferents versions sobre punts fonamentals de la nostra fe que provenen de persones que són dins de l’Església.

Des de l’inici de les aparicions, la Mare de Déu ha demanat als sacerdots: “Feu el que l’Església us demana”. Durant l’aparició del 2 de setembre, Ella ha pregat pels “pastors perquè ens condueixin amb amor pel camí de la veritat”. Heus aquí la nostra pau, la guarició de la nostra confusió! Els catòlics tenim la Bíblia i el Magisteri com a referències segures per a la nostra fe (a més de l’ensenyament dels sants i dels Pares de l’Església), i qualsevol fidel pot tenir accés a aquestes immenses riqueses. Moltes preguntes s’evitarien si els catòlics estudiessin la seva fe catòlica amb el mateix interès que dediquen al funcionament del seu PC. A ningú no se li passa pel cap la idea de contradir les lleis de la física per fer funcionar el seu ordinador. Per què contradir les llums que Déu ens dóna, amb el pretext que preferim pensar de manera diferent? L’enemic ens fa creure que d’aquesta manera estem exercint la nostra llibertat, quan el cert és que ens vol fer caure en la trampa per perdre’ns i dividir-nos.

En el Catecisme de l’Església Catòlica hi trobem magnífics escrits sobre tots els punts fonamentals de la nostra bella fe cristiana, especialment sobre cada un dels 10 manaments de Déu. És molt recomanable que totes les famílies tinguin aquest llibre i el llegeixin. De la mateixa manera quan interroguem un sacerdot o un fidel catòlic sobre un punt referent a la moral o a la doctrina, precisem-li que no estem interessats en conèixer la seva opinió personal al respecte, sinó què hi diu l’Església i per què ho diu. Així, estarem units en una mateixa fe, aquella rebuda dels apòstols. Les opinions personals són molt variades, la nostra fe és una. “Estimats fills, ens diu la Mare de Déu, tingueu una fe ferma!”

3 – Tot s’ensorra? Aquest missatge del 2 de setembre és massa fort per ser ignorat. Recordo una conversa amb la Vicka on ella parlava sobre la situació de la família en el món. Li vaig preguntar: “La Gospa s’inquieta per les famílies d’avui dia? Moltes s’ensorren”. La Vicka em va respondre: “No només les famílies, sor Emmanuel, tot s’ensorra!”

Sí, tot el que és passatger passarà, però la glòria de Déu romandrà. El que és important és consolidar-nos en allò que no passa. Per això la Mare de Déu ens demana una veritable transformació. Vegem un exemple: suposem que a un arquitecte se li demana que faci el disseny d’una ciutat. S’aplica amb tota la seva ciència a posar les avingudes, els carrers, els edificis principals, l’ajuntament, el centre esportiu, el mercat, els aparcaments, els centres comercials, les places, etc. Quan ja està tot fet, es pregunta: “I ara on poso el centre de la ciutat? massa tard! El centre s’ubica en primer lloc! És el cor de la ciutat. Només després, subordinada al Centre, s’ubica tota la resta. Aquest arquitecte haurà de tornar a començar des de zero.

Nosaltres fem alguna cosa similar quan, influenciats pel món pagà que ens rodeja, organitzem primer tots els aspectes terrenals de la nostra vida, la família, la feina, els estudis, la salut, les vacances, el nostre aspecte físic, les relacions, l’alimentació, l’habitatge, etc. I un bon dia ens preguntem: “On trobaré temps per dedicar-me a Déu? Doncs no n’hi ha! Perquè ho hem combinat tot sense Ell. Això és el que la Mare de Déu ens fa comprendre quan ens diu que “posem Déu després de tota la resta, en l’últim lloc!”

La “mudança” que hem de fer consisteix en reordenar tot i tots (això provocarà un cert desordre provisional) i a ubicar Jesús Viu en el Centre, en el lloc que mereix. Després, a partir d’aquesta presència de Jesús Viu, cal tornar a fer el pla de la nostra vida, de tal manera que tots els elements terrenals depenguin d’aquest Centre. En això consisteix el nostre ésser cristià! Llavors succeeix una cosa meravellosa que tant desitgem: tots els elements de la nostra vida ubicats en referència a Jesús Viu estan SOTA LA BENEDICCIÓ de Déu en lloc d’estar SENSE la benedicció de Déu.

“Treballeu, treballeu molt, ens diu la Mare de Déu, però SENSE la benedicció de Déu!”. Ens queixem fàcilment que això o allò no va bé en la nostra vida. Constatem que no hem estat beneïts, que les nostres pregàries no han estat escoltades com haguéssim volgut. Desitgem realment la benedicció de Déu sobre nosaltres, sobre la nostra família, la nostra feina, etc.? “Poseu Déu en primer lloc, estimats fills!” Això és com dir: Torneu a posar el Donant de la Benedicció al centre de la vostra vida, i tota la resta quedarà cobert per la seva benedicció. Sí, desitgem la benedicció de Déu, però no ens adonem que confinem el Donant de la Benedicció a quedar-se extramurs… I això així no funciona!

Si el meu marit, si la meva dona, si la meva feina estan en el centre de la meva vida, és necessari moure’ls, perquè estan ocupant el lloc de Déu, i tard o d´hora rebré una gran desil·lusió (fins i tot desesperació). Perquè Déu és la font de la veritable felicitat, de la veritable pau. Però si poso el meu marit, la meva dona, la meva feina… en dependència de La Font, llavors hi haurà benedicció i pau perquè tots estarem connectats a la Font Inextingible.

“Renuncieu a tot el que us allunya del Senyor. Adoreu-lo només a Ell, perquè Ell és l’únic Déu veritable. Estic amb vosaltres i romandré amb vosaltres”, ens diu la Mare de Déu.

4 – Marthe Robin avança… La seva causa ha avançat molt a Roma! En breu Marthe estarà oficialment entre els candidats per a la beatificació. Això és el que ens ha fet saber el Pare Michon, responsable del Foyer de Charité de Châteauneuf de Galaure, en motiu de la seva visita a Medjugorje com a pelegrí, fa alguns mesos. Una gran gràcia per a França i per a tots els que havien estat propers a Marthe. Preguem perquè el seu testimoni recondueixi moltes persones a Crist.

Heus aquí algunes frases seves:

“Oh, vosaltres que patiu i que us queixeu per viure en una nit sense estrelles, mireu profundament el vostre cor si no hi ha alguna cosa, un record, o un afecte que estigui ocupant el lloc que hauria d’ocupar Jesús. Feu fora tot això i permeteu que Jesús entri al vostre cor”

“Quan un és petit, Déu ho fa tot!”

“El cor dels nens, no va ser creat per pregar, per estimar? Per què hi ha tants pocs nens que preguen? En canvi, la pregària dels nens és totpoderosa. No hi ha res més bonic que la pregària dels nens pujant cap a Déu. Molts nens reunits en pregària realitzen al cel coses meravelloses. Oh, mares! Feu que els vostres nens estimin la pregària i Déu trobarà la seva glòria en vosaltres. Tingueu la certesa que els àngels preguen enmig dels nens i demanen amb ells”

La manera com Marthe es preparava per combregar és un exemple per a nosaltres. “Una comunió sense preparació i sense acció de gràcies és de ben poca utilitat per a l’ànima”, deia. I també: “Hem de combregar encara que no sentim gran plaer de rebre la santa hòstia. No es una llaminadura, sinó el Pa del qual hem d’alimentar-nos per necessitat.

Marthe no combregava mai sense haver-se confessat primer. Després de la confessió, pregava i renovava el seu acte d’abandonament i de consagració a l’amor misericordiós.

5 – Si no rebeu més el butlletí de Medjugorje, escriviu a boletinsoremmanuel@mensajerosdelareinadelapaz.org. Podeu veure els missatges de la Mare de Déu i els comentaris, així com els butlletins anteriors a www.mensajerosdelareinadelapaz.org.

Estimada Gospa, tu no t’esfondraràs mai. Ens aferrem a tu i a les teves paraules de vida.

Sor Emmanuel.

(Traduït del castellà)

PS 1 – Novetat! Un llibre que es llegeix d’una tirada i que és una veritable bomba de llum: Mariam de Betlem, la nena àrab, per Sor Emmanuel.

Qui és la nena àrab? Mariam Baouardy és filla de Galilea. La seva vida és una successió de manifestacions sobrenaturals dignes de Catalina de Siena, des dels estigmes fins als combats singulars contra Satanàs. D’on li ve aquesta saviesa deliciosa, infantil i forta, que fa que tots l’estimin? D’on li ve aquest foc d’amor que la consumeix? Al Carmel pren el nom de Sor Maria de Jesús Crucificat. La humil tornera serà visitada per Jesús i per Maria. Las paraules que ella ens transmet il·luminen l’esdevenidor de la nostra humanitat angoixada. Mariam mor a Betlem als 33 anys, el 26 d’agost de 1878. Joan Pau II la beatificà el 13 de novembre de 1983. És difícil descobrir la Mariam sense enamorar-se d’ella, sense desitjar ser nosaltres també sants!