El 24 de juny de 1981, sis nens d’un llogaret anònim situat a Bòsnia i Hercegovina -llavors Iugoslàvia-, van explicar haver vist la Mare de Déu a la falda d’una muntanya pròxima. La seva història es va repetir l’endemà, i l’endemà passat, i l’altre … i així ha continuat fins als nostres dies.
L’any 2006, quan a Espanya Medjugorje encara era molt desconegut, el Grup Intereconomía hi va enviar dos joves periodistes a fer-hi un reportatge, a veure què hi passava. Gonzalo Moreno i Jesús García van ser els enviats, i en tan sols una setmana de viatge les seves vides van fer un gir absolut. El Gonzalo, de 30 anys, va deixar la feina i va entrar al seminari per a ser ordenat sacerdot. El Jesús, de 28, va començar a viatjar a Medjugorje en resposta a una crida, una vocació, un mandat que li va donar fermament el pare Jozo, qui va ser rector de Medjugorje el 1981, un personatge principal dels esdeveniments de Medjugorje.
Aquest 2021 es compleixen 40 anys de l’inici de les suposades aparicions de Medjugorje, i Libros Libres i Jesús García llancen una edició commemorativa del llibre Medjugorje, publicat el 2009, i que ha venut més de 20.000 exemplars. El seu autor explica a ReL el per què d’aquesta nova edició i recorda algunes de les seves experiències a Medjugorje en el seus més de 30 viatges.
-Què ens pots explicar d’aquell primer viatge al 2006?
-Milers de coses! El Gonzalo i jo hi vam anar sense saber-ne gran cosa, de tot allò, per no dir res, i ens trobem amb la història més gran que avui es pugui explicar. D’aquell primer viatge m’enduc l’encàrrec ferm que ens va donar el pare Jozo. Aquest frare croata, d’una fe arrelada en una infància marcada per l’experiència de Déu en un ambient hostil com era el comunisme, era el rector de Medjugorje el 1981. Les aparicions van ser un problema per a ell, ja que va ser empresonat i torturat durant un any i mig en una presó comunista.
El Gonzalo i jo vam passar quatre dies amb ell, en aquell viatge de 2006, i l’últim dia ens va dedicar dues hores. Ens va exhortar a explicar el que havíem viscut. Encara recordo, és inesborrable en la meva memòria, la seva imatge donant cops amb el puny tancat sobre el braç de fusta de la butaca en què s’asseia, mirant-nos als ulls: “Heu de tornar a Espanya i explicar el que heu viscut! La vostra veu pot ser escoltada per molta més gent. Per la vostra feina, podeu donar verí al món o podeu donar-li llum. Sou com sant Pau, que no va parar d’escriure donant testimoni del que va veure. Aneu a casa i expliqueu el que heu vist. No ho calleu!”. El Gonzalo va trobar la resposta a aquell mandat, a aquella missió del pare Jozo, amb la seva vocació sacerdotal i el seu ministeri. Avui és sacerdot i un fill de Medjugorje. Jo vaig trobar la resposta amb centenars d’articles, entrevistes, reportatges; i gràcies a Libros Libres, en aquell primer llibre que van tenir la gosadia de publicar quan el vent era absolutament contrari.
-Ha canviat la situació des d’aleshores?
-Totalment! No hi ha color! Fa 15 anys, anar a Medjugorje era com anar a Vietnam, i ara és com anar a compra tabac a l’estanc de la cantonada, en el sentit de la controvèrsia tan gran que llavors girava al voltant del fenomen. Anar a Medjugorje el 2005, i ja no diguem als anys 80 o 90, era exposar-te a que et tractessin de boig, d’heretge, d’anticatòlic, de farsant, de pringat …
Anar a Medjugorje avui és molt diferent, l’escenari ha canviat brutalment. Amb el pas dels anys i el repòs dels evidentíssims fruits de Medjugorje, anar-hi avui et dóna prestigi, no et qüestiona. En els primers 25 anys de Medjugorje, des de 1981 a 2006, quan hi vaig anar, van ser molts els periodistes de tot el món que hi van anar a investigar, a posar cullerada, a provocar, amb bones o males intencions, a la recerca de la veritat.
Aquest és un bon moment per recordar, per exemple, els treballs editats per molts d’ells fa més de 30 anys. Per exemple Wayne Weyble, un periodista nord-americà, de confessió protestant, que va arriscar-ho tot, el seu patrimoni, la seva empresa i la seva vida social, per escriure sobre els esdeveniments de Medjugorje i divulgar-los als Estats Units i a tot el món. Convertit al catolicisme, va dedicar la meitat de la seva vida a divulgar el missatge de la Mare de Déu.
També Sor Emanuelle Maillard, una religiosa francesa de la Comunitat de les Benaurances, que es va establir a Medjugorje als anys 80 i no en va marxar ni durant la guerra de Bòsnia. Els seus llibres i escrits són història viva de Medjugorje, ho han escorcollat tot, en moments de patiment i controvèrsia brutal. Ara és molt fàcil anar a Medjugorje i escriure qualsevol cosa. Difícil era als 80, durant el comunisme. O als 90, durant la guerra. O fa 15 anys, amb una campanya brutal contrària des del si d’una part de la pròpia Església.
Recordo Maria Vallejo-Nágera, escriptora espanyola que es va jugar el seu prestigi i la seva imatge quan sortir a la foto de Medjugorje et portava més problemes que beneficis. Ella va escriure la novel·la El castigo de los ángeles, basada en les aparicions de Medjugorje. No, ara és molt fàcil pujar a aquest carro que, en realitat, ja van posar en marxa, fa molts anys, persones valentes, autèntics comptadors d’històries i periodistes.
Anar a Medjugorje ara és com fer un reportatge sobre la Guerra de Vietnam, que va acabar fa temps, i dir que ets corresponsal de guerra. En aquest 40 aniversari, amb la publicació d’aquesta nova edició del meu llibre, reivindico el paper i el treball dels Wayne Weyble, Sor Emmanuele, María Vallejo Nágera, Darko Pavicic i tants i tants altres que se la van jugar per Medjugorje quan Medjugorje només et donava problemes. I també al meu company Gonzalo! Aquests llibres i reportatges de Medjugorje dels primers 25 o 30 anys són els més autèntics, els més frescos. Tingues en compte que avui molts dels testimonis ja no hi són, hi ha menys aparicions, els vidents són més grans i es prodiguen menys, el pare Jozo, que el podies visitar cada dia, no hi és … Si algú vol conèixer l’essència de Medjugorje, és clar que ha d’anar a aquests primers llibres.
-El teu llibre sobre Medjugorje ha venut més de 20.000 exemplars. Per què una nova edició ara i què ofereix de nou?
– El per què és clar. Aquest 2021 és el 40 aniversari de les aparicions i, senzillament, havíem de ser-hi, celebrant-ho. A l’equip de la Fundació Mare de Déu Arts, un fruit directe de Medjugorje, ho vam pensar la tardor passada i amb dos minuts de xerrar amb l’Àlex Rosal, director de l’editorial Libros Libres, en vaig tenir prou per organitzar-ho.
Podeu comprar aquí la nova edició del llibre Medjugorje, de Jesús García.
D’altra banda, actualitzar les últimes novetats sobretot pel que fa a la postura de l’Església i alguns testimonis més propers en el temps. Hi ha hagut canvis importants i calia deixar-ne constància. No en l’essència, en això no hi ha res de nou, però sí en la informació sobre la investigació del Vaticà i coses semblants … I ja posats a fer, volíem començar a escalfar motors, perquè aquest any 2021 també estrenarem als cinemes un documental sobre Medjugorje i volíem associar, a aquest gran projecte audiovisual, moltes altres activitats que anirem anunciant poc a poc. La primera de totes és la nova edició del llibre de Medjugorje.
-Quins canvis hi ha hagut pel que fa a l’Església últimament?
– Molts i molt importants, passos ferms cap a una aprovació de les aparicions, que jo crec que tindrà un pas anterior que serà la declaració de santuari de la parròquia de Medjugorje. Aquesta és una necessitat que té la seva lògica. A banda que la Verge s’hagi aparegut o no, la parròquia de Medjugorje és una destinació de peregrinació internacional, que suporta la visita d’uns dos milions de persones en circumstàncies normals, sense pandèmia, i això no hi ha parròquia que ho suporti, i menys a Bòsnia, un país amb molts problemes.
Els frares fa més de 10 anys que demanen a Roma un altre règim, no el d’una parròquia normal, perquè la seva realitat no és la d’una parròquia normal. Per això, i aquest és un altre canvi, al 2017, el Papa Francesc va enviar Monsenyor Henryk Hoser com a Visitador Apostòlic Pastoral. Es tracta d’una mena de consultor o interventor que pren el govern de la parròquia, relega per tant a la diòcesi i a l’ordre franciscana, i vigila, ordena i controla la pastoral de la parròquia. Aquest enviat apostòlic del Papa encara hi és, desenvolupant la pastoral en total comunió amb els franciscans de la província i amb la diòcesi.
Una altra de les novetats ha estat el relleu en el govern de la diòcesi de Mostar, a la qual pertany Medjugorje. L’anterior bisbe, Monsenyor Ratko Peric, el més gran i ferm opositor als testimonis dels nois, s’ha jubilat. La seva autoritat ja havia estat relegada amb l’arribada del Visitador Apostòlic, però el nomenament d’un nou bisbe obre altres vies que, en realitat, ja estaven descrites des de fa dos anys quan Roma, sense cap dubte per indicació o recomanació de Monsenyor Hoser, va permetre les peregrinacions oficials a Medjugorje. Les privades no van ser mai ni prohibides ni limitades, mai. Però aquesta nova postura permet que les peregrinacions siguin organitzades per una parròquia, per una diòcesi, per un moviment, per una congregació … que és una mena de reconeixement encobert que la parròquia és un santuari.
Però el més important de tot, al meu parer, és que Roma va acabar l’any 2014 els estudis sobre els primer set dies d’aparicions. És el que en el seu moment es va anomenar “La Comissió Ruini”, un grup d’investigadors organitzat pel Papa Benet XVI, format per la flor i nata de la Cúria en la matèria, tant de Roma com de la cúria de Bòsnia.
D’aquest treball no n’han transcendit moltes coses, però les poques que sí que han transcendit són molt importants. La més gran de totes és que sembla ser que es recomana al Papa que doni per certes les aparicions dels set primers dies i seguir investigant les restants.
-¿Segueixen tenint aparicions, a dia d’avui, els vidents?
-Segons ells, sí. Dels sis vidents, n’hi ha tres que diuen que segueixen tenint aparicions cada dia, cada dia. Això és molt fort perquè, una de dues: o estem davant d’una de les mentides més grans de la Història, o estem davant d’una de les veritats més importants. No hi ha un terme mig. Els altres tres vidents, diuen que tenen una aparició a l’any, cada un en una data concreta i per algun motiu.
-Quins creus que seran els pròxims esdeveniments de Medjugorje?
– Segons les meves fonts i les d’altres col·legues molt ficats en la matèria, com és el cas d’Andrea Tornielli, a Itàlia, i pel que he pogut parlar amb uns i altres, Medjugorje serà declarat santuari més d’hora que tard. Aquest serà el primer pas i no falta gaire. I de seguida o possiblement al mateix temps, es declararan autèntiques les aparicions dels set primers dies. I crec que això serà molt aviat; més del que la gent es pensa.
-Es poden declarar autèntiques unes aparicions mentre no hagin acabat o mentre els vidents segueixin vius?
-És clar, de fet, ja ha passat. Les aparicions de Fàtima, sense anar més lluny. Aquelles aparicions tan conegudes van succeir al 1917. Al 1930 van ser declarades “dignes de fe” pel bisbe del lloc. Però, s’havien acabat les aparicions? No, en absolut. Se sap que sor Lucia, perquè així ho va deixar escrit ella mateixa en la seva biografia, va seguir tenint aparicions tota la seva vida, en moments concrets. Per tant, quan al 1930 es declaren autèntiques les aparicions de Fàtima, una de les seves vidents seguia viva, i seguia tenint aparicions. El que va fer el bisbe al 1930 va ser declarar autèntiques les 6 primeres aparicions de 1917, que és el que succeirà algun dia a Medjugorje, visquin o no els vidents, i segueixin tenint aparicions o no.
Com a anècdota voldria remarcar que aquesta idea la va publicar Andrea Tornielli al Vatican Insider fa uns quatre anys. Poc temps després Tornielli va ser nomenat director de Continguts del Dicasteri de Comunicació de la Santa Seu. Alguna cosa en deu saber aquest bon home, dic jo. Però no és l’únic. El periodista croat Darko Pavicic és l’investigador actual que més en sap de tot el que succeeix al voltant de Medjugorje. És un gran professional que coneix tots els secrets de l’actualitat de Medjugorje. L’any passat va publicar un llibre que es titula: Medjugorje: els set primers dies. La seva tesi és la mateixa que la de Tornielli i a la qual jo em sumo per les meves pròpies investigacions: aviat hi haurà novetats molt interessants sobre Medjugorje. Per cert, sembla ser que el llibre de Darko Pavicici serà publicat molt aviat a Espanya, gran encert!
-Medjugorje és comparable a altres aparicions?
-Com diu el pare Jozo, si i no. Sí que és comparable com a fenomen de la gràcia en un moment concret. És innegable la gràcia a Medjugorje, la intervenció de Déu, com al seu dia ho va ser a Fàtima o Lourdes. Però no és comparable perquè aquest és un esdeveniment per a l’home d’avui, en el món d’avui: un món globalitzat. Per la seva magnitud i per la seva durada, per la seva presència a tot el món mentre està succeint, Medjugorje és com Lourdes per a un món globalitzat, pujat a l’WhatsApp i a Internet. És brutal, tant brutal com el món d’avui.
-Què hi té a dir Medjugorje a l’Església d’avui i al món d’avui?
-Monsenyor Hoser, enviat del Vaticà a Medjugorje, ja ho ha explicat. El mes de gener passat va donar una conferència on line que va titular “Medjugorje com a Model de Nova Evangelització per al món”. La conferència va ser seguida per més de quatre milions de persones arreu del món. I tan sols aquest títol, per part de l’enviat del Vaticà a Medjugorje, ja situa Medjugorje al mapa de la Nova Evangelització, te’l posa com a model. No et puc dir més del que ja ha dit ell.
-Com va el projecte del documental?
– Sobre rodes. La pel·lícula està pràcticament acabada i només li falten petites coses de postproducció i distribució. Vam començar fa dos anys i ja vaig dir que qui hagués llegit el meu llibre sabia què veuria al documental. No hem enganyat a ningú i ha anat així. Però sí que et puc dir que hi ha alguna sorpresa que deixarà sorprès a l’espectador i al propi pelegrí de Medjugorje. Molta gent que mai s’hauria llegit un llibre de Medjugorje o que mai hagués vist un documental així, se sentirà interpel·lada i agraïda de poder-lo veure. I ho veuran aquest any.
Font: www.religionenlibertad.com
