El dia 2 d’agost vam tenir l’oportunitat d’escoltar el testimoni de Gottfried Prenner, teòleg laic austríac. Es va convertir durant una de les aparicions de 1984 i posteriorment es va graduar a la facultat de teologia. Durant els últims 13 anys ha fet de missioner a l’Europa de l’Est, Alemanya, Kosovo, Palestina, Brasil, Ruanda i molts altres països. Se li va atorgar el manament missioner de mans del seu bisbe Agidius Zsifkovics (Zelen) i de 7 bisbes més (Graz, Moldàvia, Kiev, Odessa, Zaporoja, Jerusalem y Kosovo). Dóna conferències sobre les aparicions de Medjugorje a molts països i funda grups de pregària.
Gottfried va declarar que se sent molt feliç de ser a Medjugorje i va afegir: “Fa 31 anys, la Gospa em va tocar amb molta força a Medjugorje. Va ser llavors quan un enginyer es feu teòleg i missioner laic i avui puc treballar per a la Gospa. No havia tingut mai aquests plans. Quan era estudiant anava a missa perquè la meva mare ho volia, pregava –tot i que només abans dels exàmens-, però mai no havia tingut una relació autèntica, real, amb Déu. Buscava alguna cosa perquè sabia que hi havia alguna cosa més, però no aconseguia trobar-la. No la vaig trobar a les discoteques ni tan sols en una relació que vaig tenir amb una noia. Quan es va trencar la relació, no volia continuar vivint. Mentre estava vivint aquesta situació, era a Àustria i vaig assistir a una xerrada titulada “Lourdes, Fàtima, Medjugorje”, i des d’aquell moment vaig saber que havia de venir. Em va impactar molt sentir que vivim en un temps de gràcia en el que la Mare de Déu s’apareix i que tot això no és un fet històric sinó que està passant avui! El meu pla era venir i assistir a una aparició. Vaig arribar i li vaig demanar a un sacerdot si podia assistir a una aparició, però em va contestar que no. Em vaig quedar fet pols. Però just després de la missa, aquell mateix sacerdot se’m va atansar i em va dir que hi podia assistir el dia següent. Hi havia molta gent amb nens i tots vam començar a pregar. En el moment que tothom es va agenollar vaig saber que María era allà amb nosaltres. Jo no veia res, però La sentia. Només vaig dir una frase: “María, pren la meva vida i guia’m!”. Un cop dit això, vaig sentir un amor tan immens de cap a peus que just en aquell moment vaig descobrir tot el que havia estat buscant a la meva vida: l’amor de Déu. Em vaig convertir en un home nou. Fou una frase la que va canviar tota la meva vida. He trobat el sentit de la meva vida, que és el Cel i no aquest món. Aquest és el motiu pel qual María ens reuneix a tots aquí: ens vol portar al Cel.”
Font: www.centromedjugorje.org
