Quantes persones han començat a pregar a partir de que el dolor ha trucat a la porta dels seus cors? Llavors ens hauríem de preguntar: per què esperem que el dolor estavelli la porta del nostre cor per decidir-nos a obrir-la a Déu? Doncs és justament ara el moment de decidir-nos i de creure que al final cada cosa es torna cap al bé. I per tant, no és just pensar que patim per voluntat de Déu. Perquè si després ho diem a altres persones, què pensaran del nostre Déu? Quina imatge tindran de Déu, si pensen que és Ell qui vol el nostre sofriment?
Quan patim, quan les coses van malament, no hauríem de dir que és la voluntat de Déu, si no més aviat que la voluntat de Déu és que a través del nostre patiment puguem creure en el Seu amor, en la Seva pau i en la Seva fe. Per entendre-ho millor podríem pensar en un nen que diu als seus amics que els qui desitgen el seu patiment són els seus pares.
Què pensaran els amics, d’uns pares així? Lògicament, res de bo. Per això és bo que nosaltres, en el silenci del nostre cor, també pensem novament sobre el nostre comportament i busquem què pot haver tancat la porta del nostra cor a Déu, o al revés, què pot haver ajudat a obrir-la. El goig del qual María parla és un goig evangèlic, és el mateix goig del qual Jesús també parla a l’Evangeli.
És un goig que no descarta el dolor, els problemes, les dificultats, les persecucions, perquè és una alegria que ho transcendeix tot i porta a la revelació de la vida eterna al costat de Déu, en l’amor i en l’alegria eterna. Algú va dir una vegada: “la pregària no canvia el món però sí que canvia a la persona, i aquesta, al mateix temps, canvia el món”. Estimats amics, us convido ara, en nom de María, aquí a Medjugorje, a decidir-vos per la pregària, a decidir-vos a acostar-vos a Déu i a buscar en Ell la finalitat de les vostres vides. La nostra trobada amb Déu canviarà la nostra vida, i a partir d’aquí serem capaços de canviar, poc a poc, la relació amb la nostra família, amb l’Església i amb el món. Amb aquesta crida us torno a invitar a pregar…
“Estimats fills, també avui us convido tots a la pregària. Sapigueu que Déu concedeix gràcies especials en la pregària; per això, busqueu i pregueu perquè pugueu comprendre tot el que us ofereixo aquí. Us convido, estimats fills, a pregar amb el cor; sapigueu que sense pregària no podeu entendre tot el que Déu té programat per a cadascun de vosaltres: per això, pregueu! Desitjo que en cadascú de vosaltres es faci realitat el disseny de Déu, que creixi en els vostres cors tot allò que Déu us ha donat.” (Missatge del 25 d’abril de 1987)
Déu, Pare nostre, et donem les gràcies per ser el nostre Pare, perquè et podem cridar i Tu vols estar amb nosaltres. Et donem les gràcies perquè et podem trobar gràcies a la pregària. Deslliura’ns de tot allò que ofega el nostre cor i el nostre desig d’estar amb Tu. Deslliura’ns de l’orgull i de l’egoisme, de la superficialitat; i desperta el nostre desig profund de trobar-te. Perdona’ns, si a vegades ens allunyem de Tu o si Et culpem del nostre patiment o la nostra soledat. Et donem les gràcies perquè vols que preguem, en nom Teu, per les nostres famílies, per l’Església i pel món sencer. Et demanem que ens concedeixis la gràcia d’obrir-nos a la invitació a la pregària. Beneeix tots aquells que preguen, perquè puguin trobar-te en la pregària i a través Teu trobin un objectiu en la seva vida. Concedeix també, a tots els qui preguen, l’alegria que ve de la pregària. També et demanem per tots aquells que T’han tancat el cor, els qui s’han allunyat de Tu perquè ara estan bé, i també et demanem pels qui T’han tancat el cor per culpa del patiment. Obre el nostre cor al Teu amor perquè en aquest món, a través del Teu Fill Jesucrist, puguem ser testimonis del Teu amor. Amen
P. Slavko Barbaric
Font: https://medjugorjetuttiigiorni.blogspot.it/
