1. El 25 d’abril de 2022, la vident Marija Pavlovic va rebre el missatge mensual següent:
“Estimats fills, us miro i veig que esteu perduts. Per això m’adreço a tots vosaltres: torneu a Déu, torneu a la pregària i l’Esperit Sant us omplirà del seu amor que dóna alegria al cor. L’esperança creixerà en vosaltres i en un futur millor, i esdevindreu testimonis joiosos de la misericòrdia de Déu en vosaltres i al voltant vostre. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
2. Una confidència per al mes de Maria que espero que pugui ajudar algunes persones. Durant un període determinat de la meva vida en què patia molt, em vaig esfondrar i vaig maleir el dia del meu naixement. Després la misericòrdia del Senyor es va manifestar i El vaig poder seguir en l’alegria i en la pau.
Quan vaig arribar a Medjugorje el 1989, la Verge Santíssima va captivar el meu cor fins al punt que hi havia moments que plorava d’alegria. Abans d’això, l’estimava, però de lluny estant. A Medjugorje em trobava com arraulida al seu si maternal, com un nen que descansa segur i que rep d’Ella tot el que necessita per viure i créixer. Aquest llaç entre totes dues era tan fort que no podia ni tan sols imaginar-me marxar de Medjugorje. Per a mi hauria estat com ser arrencada del si matern abans d’hora i morir en un desert. Durant dos anys, em vaig nodrir dels missatges que eren per a mi com transfusions, comunicacions de vida que rebia amb avidesa, com una ànima assedegada que ha trobat una font d’aigua viva.
Una petita anècdota: una santa dona que venia sovint amb grups, em va transmetre una paraula de coneixement: “Un dia, prendràs el teu bastó de pelegrina i aniràs a portar els missatges de Maria arreu del món”. Li vaig respondre: “Què dius ara! Això és una profecia falsa. No puc marxar d’aquí!” Però tenia raó. El pas del temps ho ha demostrat.
En realitat, estava experimentant la raó per la qual Maria havia vingut a Medjugorje. Ella ho explica molt bé als seus missatges dirigits a cadascun de nosaltres, els seus fills tan estimats. “Estimats fills, així com vaig portar el meu Fill Jesús al meu si matern, també desitjo portar-vos cadascun de vosaltres pel camí de la santedat”. I també: “Us estimo a cadascú amb la mateixa intensitat amb què estimo el meu Fill Jesús”. “Estimats fills, voldria estrènyer-vos a la meva abraçada… però no ho voleu!” No són paraules buides. Ens proposa a cadascun dels seus fills una experiència profunda i íntima. Evidentment actua de manera diferent i única amb cadascun de nosaltres. Ens forma com una mare sap fer-ho per enriquir-nos, embellir-nos i per poder-nos posar a l’abraçada del seu Fill i al cor del Pare.
Quan vaig arribar a Medjugorje, no tenia feina (que poc que va durar!), i vaig passar moltes estones a la muntanya amb la germana de la meva comunitat que era amb mi. Un dia, al peu del Podbrdo, li vaig dir a Maria: “Quan arribi allà dalt, passaré una bona estona amb tu i pregaré molt “. Així doncs, pujo, però un cop arribo a la creueta metàl·lica que hi havia en aquell moment al lloc de les aparicions, m’oblido de la Mare de Déu i em submergeixo en una pregària completament diferent, gairebé irresistible, que sorgia de les profunditats del meu cor. Repetia amb fervor: “Oh Pare, et dono gràcies pel do de la vida! Oh Pare, gràcies per haver-me crear! (Vegeu PS1)
Quan ja baixava, m’adono que no he complert la meva promesa envers la Mare de Déu i li dic: “Perdona’m. Un cop allà dalt, m’he oblidat completament de tu!” Però passat el temps, vaig entendre el significat d’aquell episodi: La Mare de Déu s’havia recordat que una vegada havia maleït el dia que vaig néixer; aleshores, com a mare, va voler esborrar-me tot rastre d’aquelles paraules horribles pronunciades en el patiment i va despertar en mi la seva pròpia pregària, una mena de Magnificat adaptat al meu propi cor. En definitiva, ella m’esperava al Turó i va ser ella qui em va voler submergir en l’abraçada del meu Creador, el Pare del Cel, “de qui tota la paternitat brolla al Cel i a la Terra” perquè jo pogués glorificar-lo juntament amb ella. Com sempre, es va anul·lar humilment davant de Déu.
No oblidaré mai el que Ella va fer per mi; de cap manera mereixia un favor com aquell.
Comparteixo aquesta experiència amb alegria perquè cadascun de nosaltres puguem experimentar aquest vincle vital que hi ha entre aquesta Mare i el seu fill. Estic segura que Maria ens prepara a cadascun de nosaltres gràcies que són fins i tot més grans que la que vaig rebre… res de més, davant l’angoixa del món d’avui dia! L’alegria com a Mare és donar als seus fills el millor que té, donar-los Déu i el camí que porta a Ell. Si li som consagrats en cos i ànima, desitgem el Triomf del seu Cor Immaculat i ens hi afanyem. Treballant amb ella, es produeixen miracles.
Per això també ens convida a pregar sempre pels fills seus que encara no coneixen l’amor de Déu. El seu dolor és gran quan els veu tan allunyats del seu Fill. Fins i tot el 24 de març de 1984 va arribar a dir: “Us ho prego, no deixeu que el meu cor plori llàgrimes de sang per vosaltres, a causa de les ànimes que es perden en el pecat”.
3. El Nen Jesús es movia! Fa poc, un home va venir en un grup de pelegrins a resar al nostre pessebre. Va testimoniar que havia comès pecats greus a la seva vida. Quan li va tocar el torn d’agafar el Nen Jesús als seus braços, de sobte va obrir els ulls de bat a bat, estupefacte: en efecte, el Nen Jesús es movia i al seu cap hi bategava amb força el cor d’aquell home. Bang, bang! Així ens ho va explicar aquest home, amb tota senzillesa. L’experiència es va perllongar durant un cert temps; i a cada nou cop aquest germà sentia que el Nen Jesús colpejava a la porta del seu cor, com si volgués entrar-hi, curar-lo i habitar-lo. Per descomptat, una bona confessió va seguir aquesta gràcia. Un exemple entre tants altres…
4. Terratrèmols. La Judith ho explica…
“El mes passat, a Medjugorje, vam tenir un terratrèmol. Eren cap a les 11 del vespre i jo estava a punt d’adormir-me. Quan vaig sentir el primer tremolor, estava gairebé adormida. (Vegeu PS2) Em va sorprendre la calma “sobrenatural” que em va omplir en aquell moment. Sentia ressonar, en el fons, una petita frase del Salm 46: « No temem res quan se somou la terra, quan les muntanyes trontollen dins els mars, (vegeu PS 3). Com que encara estava mig adormida, no vaig tenir presència d’ànim per seguir aquest salm, però sabia que era una invitació a la confiança, amb la certesa que Déu és el nostre refugi per sempre. I amb això en vaig tenir prou.
Va ser com si m’haguessin donat la certesa que no havia de tenir por, perquè Déu vetlla per mi. Va ser una experiència meravellosa veure la Paraula de Déu viva i actuant en el fons del nostre esperit amb una eficàcia extraordinària. Feia uns mesos m’havia pres temps per llegir amb calma aquest salm: l’havia meditat amb cura, prenent-me temps per fer caure al meu cor cada frase i adherir-me realment al que deia. Va ser com si hagués portat al meu cor un tresor que l’Esperit Sant havia “activat” en la circumstància concreta del terratrèmol.
(Aquella nit em vaig trobar a la Judith i una altra germana en pijama a l’escala, i la seva calma em va impressionar !)
5. El dolor d’una Mare… En el seu missatge d’abril, la Mare de Déu ens parla amb tota franquesa. Imagineu-vos el dolor d’una mare que veu com els seus fills es perden, l’un darrere l’altre! He vist tantes mares plorar… què puc dir? Això trenca el cor! Sobretot quan es tracta de la nostra Mare Celestial que és tot amor i tendresa!
No he vist mai la Mare de Déu, però tots els vidents de Medjugorje l’han vist plorar. La Mirjana diu que la podem consolar pregant per aquells que no coneixen l’amor de Déu. Així és com eixuguem les llàgrimes que li cauen galtes avall. En aquest mes de Maria, volem donar-li aquesta alegria! Com que ens va dir que ens volia donar el seu Cor, doncs va, atrevim-nos a demanar-li-ho! El seu Cor de mare formarà dins nostre una capacitat d’estimar nova, i participarem en la seva poderosa intercessió pels seus fills més perduts. És urgent!
6. Charles de Foucault serà canonitzat el 15 de maig a Roma.
Un exemple preciós de vida contemplativa! Va escriure:
“En el moment que vaig creure que hi havia un Déu, vaig entendre que no podia fer altra cosa que viure només per a Ell”.
“La imitació és inseparable de l’amor. Qui estima, vol imitar: és el secret de la meva vida. Vaig perdre el cor per aquell Jesús de Natzaret, crucificat fa 1900 anys, i passo la vida intentant imitar-lo”.
“La conversa de l’ànima amb Déu en la fe, l’esperança i la caritat… Amb el temps, l’ànima donarà fruit exactament en la mesura que l’home interior s’hi haurà format…” (Veure PS4, la seva pregària d’abandó al Pare).
7. La nostra propera emissió en directe en francès serà el 26 de maig a les 21h. La retransmissió en directe del 26 d’abril, amb comentari al missatge del 25 d’abril, es pot veure aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=mcfLwOM9z0I
8. SPOTIFY! Una eina molt pràctica i nova! No us perdeu l’oportunitat d’escoltar la selecció de xerrades que he fet fins ara, per ajudar-nos a caminar junts cap al Triomf de l’Immaculat Cor de Maria!
https://open.spotify.com/show/6UyD5GQ2xYd4eZQvgODTiq?si=ca53b30dcc4440bc
Estimada Gospa, oh Verge Santíssima, tu ets el bressol de Moisès, ets el recipient que conté la Paraula, ets el celler del vi nou que embriaga els creients. Tu ets la ma de Déu, el límit al pecat, per qui els homes s’aixequen de les profunditats del vici i arriben als delits dels àngels. Adam de Perseigne.
Sor Emmanuel + (Comunitat de les Benaurances)
PS 1. ” Tu has creat el meu interior, m’has teixit en les entranyes de la mare (Sl 139:13)
PS 2. El 23 d’abril es va produir un terratrèmol de magnitud 5,7 a Bòsnia i Hercegovina. Hi va haver diversos tremolors importants i danys materials. Hi va haver nombrosos ferits i una jove de Stolac va morir. Es va sentir a Croàcia, Montenegro i Sèrbia.
PS3. “Déu és el nostre refugi i la nostra fortalesa, un auxili sempre present en l’angoixa. No temem res quan se somou la terra, quan les muntanyes trontollen dins els mars, quan bramulen i escumegen les aigües abismals i al seu embat s’estremeixen les muntanyes.
PS 4. “Pare meu, m’abandono a Tu, fes de mi el que vulguis. Facis el que facis, t’ho agraeixo: estic preparat per a tot, ho accepto tot. Que es faci només la teva voluntat en mi i en totes les teves criatures. No desitjo res més, Déu meu. A les teves mans encomano la meva ànima; Déu meu, te l’ofereixo amb tot l’amor del meu cor perquè t’estimo, necessito donar-me, entregar-me a les teves mans sense reserves, amb una confiança infinita, perquè tu ets el meu Pare”.
PS 5. En Sinu Jesu. Un best-seller traduït a 12 idiomes! El diari d’un sacerdot benedictí irlandès. Hi ha un diàleg molt profund entre el sacerdot i nostre Senyor Jesús, Maria i alguns sants com la Petita Teresa. Un llibre que canvia la vida d’un cristià obrint horitzons insospitats en la seva relació amb Déu.
Llibre electrònic. Angelico Press 2016 4709 Briar Knoll Dr. Kettering OH 45429 –
PS 6. Un altre exemple de com Déu intervé en la vida dels gàngsters es demostra en la vida d’un famós gàngster de Londres que va tenir una conversió increïble i que ara dedica la seva vida a Déu fent missions a escoles i parròquies del Regne Unit i Irlanda. El seu llibre ‘From Gangland to Promised Land’ ens parla de la seva profunda conversió.
https://www.amazon.co.uk/Gangland-Promised-Land-John-Pridmore/dp/0954732138
Per obtenir més informació sobre les seves missions, consulteu el seu lloc web: https://www.johnpridmore.com/
PS 7. Et preguntes què passa avui a l’Església catòlica? Us recomanem que llegiu l’últim llibre de Ralph Martin:
“Una església en crisi: camins a seguir”.
En Ralph ofereix una visió detallada de la creixent hostilitat cap a l’Església Catòlica i el seu ensenyament. Amb abundants proves descobreix les forces que treballen per soscavar el Cos de Crist i ofereix esperança a aquells que busquen claredat.
https://www.amazon.fr/Church-Crisis-Pathways-Forward/dp/164585048X
