L’Escapulari del Carme és un dels sagramentals més recomanats i indulgenciats per l’Església. Segons la tradició, la mateixa Mare de Déu li va entregar a Sant Simó Stock, General de l’Ordre dels Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel o Ordre dels Carmelites, el 16 de juliol de 1251.
La Verge Santíssima Mare de Déu li va dir: “Pren aquest Escapulari, serà un signe de salvació, una protecció del perill i una promesa de pau. Qui mori portant aquest escapulari, no patirà el foc etern. Fes servir l’Escapulari amb devoció i perseverança; és la meva vestimenta. Per ser-ne revestit, has de pensar en mi a tothora, i jo, al mateix temps, sempre penso en tu i t’ajudaré a assegurar-te la vida eterna”. A més, va prometre alliberar del Purgatori totes les ànimes que hagin portat l’escapulari durant la seva vida, el dissabte després de la mort de la persona, i portar-los al cel.
Des del segle XVI, que és quan s’estén l’ús de l’escapulari del Carme per tota la cristianitzat, gairebé tots els Papes l’han vestit i propagat. El Papa Sant Joan Pau II, que era terciari carmelita, el va vestir amb devoció des que era un nen.
Sant Alfons Maria de Ligorio, afirma: “així com els homes s’enorgulleixen de que altres portin el seu uniforme, talment la Mare de Déu està contenta quan els seus servidors fan servir el seu escapulari com a prova de que s’han dedicat al seu servei i són membres de la família de la Mare de Déu”.
Així doncs, el sagramental de l’Escapulari és com un hàbit carmelita en miniatura, que tots els devots “vesteixen” com a mostra de la seva consagració a la Mare de Déu. Es tracta d’un cordó que es porta al coll amb dos trossets petits de roba de color marró. Un es posa sobre el pit i l’altre sobre l’esquena, i es sol portar a sota la roba. Però es pot substituir per la medalla-escapulari que ha de dur a un cantó la imatge del Sagrat Cor de Jesús i a l’altre la imatge de la Mare de Déu sota qualsevol advocació (cfr. Decret de 16-12-1910). Tant aquest escapulari com el de roba han d’estar beneits per un sacerdot.
La darrera aparició de Lourdes fou el 16 de juliol de 1858, festa de la Mare de Déu del Carme. La Lucía, la vident de Fàtima, en l’Aparició del 13 d’octubre de 1917, veié per última vegada a la Mare de Déu, vestida amb l’hàbit carmelita i l’escapulari a la mà. I a San Sebastián de Garabandal, es va aparèixer com a Nostra Senyora del Carme (1961-1965). Les vidents la descriuen així: “Ve amb un vestit blanc, el mantell blau, la corona de dotze estrelles daurades, les mans esteses, amb un escapulari marró, menys quan porta el nen als braços”.
A Medjugorje, la Gospa no ha parlat de l’Escapulari però sí de la necessitat de que portem objectes beneïts: “Estimats fills, avui us convido a posar més objectes beneïts a casa vostra, i que vosaltres també porteu algun objecte beneït. Feu beneir tots els objectes perquè Satanàs us tempti menys, així tindreu una armadura contra ell. Gràcies per haver respost a la meva crida” (18-07-1985).
Sigui com sigui, el Sant Escapulari té tres significats principals: la pertinença a Maria (la nostra consagració filial), el seu amor i protecció maternals (la seva promesa) i el jou suau de Crist que Ella ens ajuda a portar. Com a sagramental és, a més, un signe que ens ajuda a viure santament i a augmentar la nostra devoció i amor a Maria.
El Papa Pius XII va dir que l’Escapulari del Carme és un “memorial” de totes les virtuts de la Nostra Senyora: “Reconegueu en aquest memorial de la Mare de Déu un mirall d’humilitat i castedat. Vegeu, en la seva forma senzilla, un compendi de modèstia i candidesa. Vegeu, sobretot, en aquesta lliurea que porteu dia i nit, significada amb simbolisme eloqüent, la pregària amb la qual invoqueu l’auxili diví. Reconeixeu-hi, finalment, la consagració al Sacratíssim Cor de la Verge Immaculada.” (11-02-1950).
Portar el sant Escapulari suposa imitar a la Nostra Mare Santíssima tot intentant reproduir les seves virtuts, viure santament i piadosa, amb docilitat plena a l’Esperit Sant.
La Mare de Déu es va aparèixer a Santo Domingo l’any 1208. A la mà hi tenia un Rosari i li va ensenyar a resar-lo. Li va demanar que el prediqués per tot el món tot prometent-li que molts pecadors es convertirien i obtindrien gràcies abundants. Després, al 1349, es va apareix al beat dominic Alano de la Roche i li va fer quinze Promeses extraordinàries “a qui resés el Rosari”, que ell es va cuidar de difondre per tota la cristianitzat.
Des de Lourdes (1858), en totes les seves Aparicions, la Verge Santíssima ens parla, justament, d’aquest poderós sagramental, i ens demana amb insistència que resem el Rosari. A Medjugorje, fa poc ha tornat a dir: “Fills meus, torneu a la pregària del Rosari. Reseu-lo amb sentiments de bondat, de sacrifici i de misericòrdia” (2-12-2016). Al principi també va dir: “Reseu cada dia com a mínim el Rosari complert: els misteris de Goig, els de Dolor i els de Glòria” (14-08-1984). I va prometre: “El Rosari en si mateix pot fer miracles al món i a les vostres vides” (25-01-1991).
Us imagineu el poder (la gràcia) d’ambdós sagramentals quan els utilitzem junts? Estem disposats a permetre que l’Esperit Sant ens modeli al seu gust i faci en nosaltres les meravelles que vulgui, vestint el Sant Escapulari amb les condicions que cal i pregant amb el cor (tal com ens demana la Gospa) el Sant Rosari complert cada dia? Ens decidim per la santedat, per ser apòstols d’amor i de pau que l’ajudin a vèncer i regnar, i contribuir a que el Seu Cor Immaculat triomfi finalment?
Després de cada Missatge, la Reina de la Pau ens diu: “gràcies per haver respost a la meva crida”. Ella ens crida a “vestir” el Seu Hàbit i a meditar el Seu Rosari.
Vestim doncs, amb devoció, el Seu Sant Escapulari i meditem amb el cor el Seu Sant Rosari. Si ens ho demana, si ho desitja, és perquè ens estima i ens vol bé: que siguem sants, aquí i ara, en la nostra vida terrenal ordinària i aconseguim amb la nostra perseverança, la benaurança eterna del cel, on ens hi espera.
Francisco José Cortes Blasco.
Font: www.centromedjugorje.org
