L’Inma García estava enfadada amb Déu i els seus pares li van pagar un viatge a Medjugorje, un poble perdut de Bòsnia.
L’Inma García té 23 anys. Es troba asseguda en un bar perdut, en un poble perdut, en un país anomenat Bòsnia, a milers de quilòmetres de casa seva. S’està prenent una ‘piva’ -com es diuen les cerveses aquí- mentre el grup amb qui ha vingut resa a Medjugorje. No vol ser-hi i xerra amb el cambrer, però ni s’imagina què li ofereix el destí amb ell, ni que aquest viatge li canviarà la vida completament. L’Inma és de Madrid i estudia Nutrició i Logopèdia. Està en una “crisi de fe espantosa” i se sent “molt barallada amb Déu i en una foscor espantosa”. La seva vida és esgotadora i és “una persona trista, enfadada i solitària”.
Potser per això, els seus pares decideixen pagar-li un viatge. La porten a la plaça de toros de las Vendas a Madrid i la pugen a un autobús rumb a un festival de joves. Però aquest ‘regal’ no convenç a l’Inma gens ni mica.
Ni de bon tros és un festival estil ‘Tomorrowland’, és un viatge pagat a un lloc anomenat Medjugorje, a Bòsnia, on se suposa que s’apareix la Mare de Déu. I més que a ballar … els joves hi van a resar.
El viatge per Europa
No coneix ningú i està “plenament convençuda que Medjugorje és mentida”. Creu que és quelcom “per enganyar la gent”. S’avé a fer el viatge perquè durant el trajecte pararan a algunes ciutats europees que li interessa conèixer.
Pensa que valen la pena aquests “cinc dies a Medjugorje” on els que l’acompanyen es dedicaran a resar, a cantar cançons religioses i a temes espirituals que a ella no li interessen.
Per això quan arriben a Bòsnia prova de fugir de maneres diverses com ara anant-se’n al bar mentre els altres resen.
L’Inma “no tenia cap intenció de confessar-se a Medjugorje”. Però per coses del destí -per dir-ho d’alguna manera-, s’acaba confessant. I aquell moment, aquella estona amb un sacerdot, aquell lloc tan especial… li “canvien la vida completament”.
El perdó
“El do immens que vaig rebre va ser el do del perdó. Necessitava ser perdonada per aprendre a perdonar i rebre la gràcia de perdonar-me i poder perdonar els altres. Va ser el meu gran regal i va ser el que em va canviar la vida “, explica l’Inma a Aleteia.
Llavors es va sentir estimada per Déu i va aprendre també a perdonar els altres. I aquí comença el camí de conversió de l’Inma: “No és només un instant; és un camí que dura tota la vida”.
L’Inma va tornar a casa sent una persona diferent. I aquí comença el seu camí veritable: “És en la teva creu diària, en aquell moment la meva carrera, on vaig notar les gràcies que Déu em va donar a Medjugorje per recarregar les piles. El que abans m’era inaccessible ara era com que s’obrissin totes les portes i tot era més fàcil. Tenia una paciència que no era meva. Una capacitat de sacrifici que no era meva”.
Ara, deu anys més tard, deu festivals de la joventut a Medjugorje més tard … l’Inma està casada amb aquell cambrer que li servia ‘pivas’ al bar. Han tingut tres fills i viu a Medjugorje.
“Medjugorje ho és tot per a mi. La meva vida, la meva vocació … i si aconsegueixo entrar al cel serà gràcies a això. A Medjugorje vaig conèixer el meu marit, a Medjugorje estic criant els meus fills, a Medjugorje he format la meva família, a Medjugorje em vaig convertir, a Medjugorje vaig conèixer Jesús. Ho és tot per a mi. Va ser com l’hospital per a la meva ànima i on el Senyor va començar la meva sanació”.
Fa deu anys no volia saber res d’aquest lloc, en canvi ara hi viu i hi treballa organitzant peregrinacions al santuari.
“Qualsevol que vingui habitualment a Medjugorje et dirà que aquí hi passa alguna cosa. Notes que hi ha una presència viva d’algú que t’estima moltíssim. En aquest lloc, la gràcia actua i et canvia el cor”.
Font: www.aleteia.org
