P. Livio: Estimats amics, ara tenim en directe a la Marija des de Medjugorje per el missatge de la Reina de la Pau del dia 25 de febrer de 2017. Hola Marija!
Marija: Hola Pare Livio! Una càlida salutació des de Medjugorje, on hi està plovisquejant. Nosaltres la sentim com una pluja de benediccions perquè realment és així. Com cada 25 de cada mes, la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent: “Estimats fills, avui us convido a viure profundament la vostra fe i a pregar l’Altíssim perquè l’enforteixi, de manera que els vents i les tempestats no la puguin esbotzar. Que les arrels de la vostra fe siguin la pregària i l’esperança en la vida eterna. Des d’ara mateix, fillets, treballeu en vosaltres mateixos, en aquest temps de gràcia en què Déu us concedeix la gràcia de poder ser, per mitjà de la renúncia i la crida a la conversió, persones de fe i d’esperança clara i perseverant. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
P. Livio: Marija, realment aquest missatge és molt ric. La primera part es centra en el gran tema de l’Església d’aquests darrers anys, el de la fe. Pau VI va proclamar l’any de la fe i el Papa Francesc, juntament amb el Papa Benet, també ho han fet. Marija, és difícil avui dia conservar la fe?
Marija: Sí, és veritat, penso que avui dia, tal com ens diu la Mare de Déu en el missatge quan ens parla de la tempesta dels vents, aquesta tempesta està escombrant la nostra fe; ja no tenim arrels. Molt sovint es parla de que ja no hi han les arrels d’aquesta Europa que era el bressol de la fe cristiana i penso que avui la Mare de Déu ens dóna la recepta per reforçar la nostra fe. Ens diu el que cal tenir: la pregària, l’esperança i també la renuncia; treballar en un mateix, perquè si no treballem en nosaltres mateixos, tot és un desastre. La Verge ens crida per començar per aquí, des d’un bon principi, convertir-nos per poder treballar en nosaltres mateixos, perquè jo no puc convertir el món si no em converteixo primer. He de començar per algun lloc, ¿per on començo? Per la meva pròpia conversió i després, quan comences a pregar, quan aprens a pregar, és quan pots donar testimoni i ensenyar a pregar als altres.
P. Livio: Marija, digues, aquest vent i aquesta tempesta de la fe que posen a prova també de les nostres debilitats, també ens posen a prova del dimoni, és a dir, hi ha com una batalla de la fe, un tresor que el diable ens vol arrancar.
Marija: Exactament, ens diu que hem de pregar l’Altíssim perquè ens enforteixi. És a dir, ningú no ens pot ajudar a créixer en la nostra fe. Sí, es clar, amb el nostre testimoni podem testimoniar, però és Déu qui ens dóna el do de la fe. És per això que ens ho demana. Nosaltres aquí a Medjugorje, gràcies a Déu, tenim una cosa molt bonica i és que cada dia 25 passem tota la nit en adoració i agraïm a la Mare de Déu la seva presència i els missatges que ens dóna.
I també l’adoració, una adoració que no es viu enlloc més del món tal com es viu aquí a Medjugorje. Això ho dic amb tota la seguretat del món perquè ho veig, ho visc i veig la gent que ve aquí. Estic convençuda que qui es posa davant de Jesús, Ell el canvia. Tal com deia el capellà d’Ars, que es passava hores davant del Santíssim i li preguntaven: Què fas? Què reses? Una vegada, una senyora pietosa li va dir: “Però quines coses tens per dir-li? I ell va respondre: em poso davant de Jesús, el miro i Ell em mira, i per a mi amb això ja n’hi ha prou”. És a dir, que quan es té el cor obert, estar amb Jesús dóna una gran felicitat. És això al que la Mare de Déu ens crida, a arribar a aquest moment d’estar amb Jesús, d’estar en l’Eucaristia, d’estar en reflexió, des del començament. Què ens diu la Mare de Déu, pare Livio? Convertiu-vos, pregueu, confesseu-vos, deixeu la vida de pecat i comenceu una vida amb Déu, amb els Sagraments, amb els Manaments.
P. Livio: Sí, Marija, la Mare de Déu uneix en el missatge la fe i l’esperança i al final ens diu que siguem persones de fe i esperança clara i perseverant. És a dir, és com si digués que avui la fe es posa a prova, però amb l’esperança, si tenim la mirada posada en la vida eterna i el Paradís, podem superar les dificultats del moment.
Marija: Sí, això és el que la Mare de Déu ens diu: pregueu, perquè qui prega es torna transparent; si no, es queda fosc com el pecat. En canvi, si hi ha una esperança clara, tal com diu la Mare de Déu, ja som a meitat de camí. Per aquells que tenen esperança i vagin cap a Jesús, perseverin en la fe i en la pregària, la Mare de Déu ha demanat que tinguin un director espiritual, que ens confessem, fins i tot un cop per setmana. Ens crida un cop al mes. Hauríem de mirar de trobar un sacerdot disponible per fer-nos de guia espiritual, mirar si trobem un sacerdot sant; perquè a vegades vas a una església buscant un guia espiritual i no el trobes i això pot ser un problema. Però també m’he trobat amb sacerdots que expliquen que algunes persones volen un guia espiritual, diuen que volen començar un camí, però quan ells els hi diuen que han de deixar el pecat, els hi contesten que no en són capaços i sempre els hi van repetint el mateix pecat. Llavors el sacerdot no vol seguir essent el seu guia espiritual, perquè ell no pot controlar la seva llibertat.
P. Livio: Sí Marija, és veritat i no ho hem repetit poques vegades, però la Mare de Déu ens vol recordar, des del principi que ens va començar a deixar els seus missatges, quan ens diu que la fe es mesura segons la pregària, que la pregària més important és la Santa Missa, com a mínim la del diumenge, ja que en aquesta hi tenim els Sagraments que és el fonamental, la confessió, l’Eucaristia, no només la pregària personal.
Marija: Exactament, nosaltres ho sabem perquè al principi de les seves aparicions, què va fer la Mare de Déu amb nosaltres? Ara recordo que el meu pare ja em deia: “si el diumenge no vas a missa, tampoc no vinguis a dinar”. El meu pare era molt franc, a casa. Era l’època del comunisme, érem adolescents abans de les aparicions, però després, amb les aparicions, tot es va convertir en felicitat. La Verge ens deia: “allà on hi ha Jesús, hi sóc jo”. Per a nosaltres, cada cop era un descobriment. Per altra banda, tal com passa que menjant s’aprèn a diferenciar els diversos ingredients que hi ha en un plat, amb la pregària passa el mateix. Al principi la pregària era un costum; després, poc a poc es va anar sentint més profundament; després la Mare de Déu ens va dir que la nostra pregària s’havia de tornar més alegre. Heu viscut aquesta experiència? Si encara no l’heu viscut, comenceu, pregueu fins que també se us torni verdaderament alegre. Us puc dir que he viscut l’experiència d’estar pregant i sentir la necessitat de continuar pregant perquè és bonic pregar, no és un esforç. Pot ser que al principi ho sigui, perquè no en tenim experiència, però quan ja n’agafem, busquem la pregària, busquem el silenci, perquè busquem arribar al més profund, a estar amb Jesús, amb la Mare de Déu, amb els sants. La Mare de Déu ha dit: “Llegiu la vida dels sants i imiteu-los”. Mireu sant Josep de Cupertino: estava sol i els frares el van recollir i el van portar a una parròquia perduda on hi ha un santuari al mig del camp. Allà no hi havia ningú, només les ovelles i ell. I digué: “les germanes ovelles, criatures de Déu. Lloem la Mare de Déu”. I quan deia: “Santa Maria”, les ovelles responien: “beee”. Això està escrit als testimonis del santuari, que els pastors sentien que les ovelles cantaven allà on fos Sant Josep de Cupertino; i deien que les ovelles, després de cada lloança que ell dirigia a la Mare de Déu, belaven, i quan s’acabava la lletania, cada ovella tornava al seu lloc. Fixa’t, si nosaltres no tenim fe, parlaran les pedres.
P. Livio: Tens raó Marija. Ara estava pensant que nosaltres diem que Medjugorje és el confessionari del món. Realment aquest aspecte l’has posat en evidència molt bé. Des del principi, quan vaig arribar a Medjugorje, el que més em va sorprendre fou veure la gran esplanada plena durant la pregària. Allà, des del principi sempre s’ha sentit viva la pregària però crec que ara també s’hi sent molt.
Marija: Et diré que aquests dies he viscut una experiència: no sé si t’has assabentat de la mort del pare Tomislav Ivancic, un sacerdot que des del principi ha sostingut Medjugorje. Venia com a teòleg, com a professor. Va ser una persona que des del principi va donar suport als vidents i va ser amic personal nostre. Recordo que cada any, quan venia a fer el recés d’hivern, fins fa poc –després ja es a posar malalt-, deia que venia a fer un recés als parroquians de Medjugorje i que sentia que la Verge estava present en ells. La presència de la Mare de Déu aquí a Medjugorje no és una cosa antiga, quelcom al que ens hem acostumat. Això és el que més el sorprenia. La Mare de Déu sempre dóna aquella efervescència, aquella novetat, aquella frescor, aquella primavera. Això és el més bonic de Medjugorje, aquesta frescor…
P.Livio: Podríem dir, aquesta eterna primavera…
Marija: No només això sinó també aquesta nova evangelització. Perquè aquí la gent arriba i es converteix. Avui mateix, amb un grup de joves, fa més o menys un any els hi vaig donar testimoni i els vaig dir: “joves, heu de parlar amb els vostres amics, els heu de convèncer perquè vinguin aquí i després la Mare de Déu ja farà la resta”. En el grup d’avui, un jove se m’ha acostat i m’ha dit: “Marija, fa un any vas donar aquest testimoni, jo el vaig sentir i avui he tornat amb els meus amics. Un jove de 21 anys, tot feliç, m’ha explicat que havia creat un grup de pregària. Ell va parlar amb els seus amics, els va donar el seu testimoni, van començar a pregar junts i finalment van poder estalviar per venir junts a Medjugorje. Que bonic que és veure un jove parlar-te amb aquest entusiasme i alegria i compartir-ho amb els seus amics. Ell també pot tenir aquesta nova experiència, aquesta experiència de Déu, perquè avui dia, si no donem Déu, no donem res; la cosa més bonica és donar Déu.
P. Livio: Certament. Digues Marija, a la segona part del missatge, segons la meva opinió, la Mare de Déu es refereix al fet que dimecres vinent comença la Quaresma. Diu que hem de treballar en nosaltres mateixos en aquest temps de gràcia que Déu ens concedeix, per mitjà de la renúncia i la conversió. Aquí sembla que la Mare de Déu ens convida a entrar en aquest temps de gràcia de la Quaresma a través del camí de la conversió amb el dejuni i la renuncia. El dejuni i la renuncia al pecat, la renuncia al mal. La Verge ens impulsa a preparar i a viure la Quaresma, crec.
Marija: Sí Pare, en nombroses ocasions la Mare de Déu ha unit les festes com ara el Nadal, la Pasqua, la Quaresma al seus missatges, sense dir “temps de Quaresma”, sinó dient “temps de gràcia”; i ara també dient: “Déu us dóna la gràcia a través de la renuncia i la crida a la conversió.” Què és la renuncia i la crida a la conversió? Doncs és la Quaresma, el temps de gràcia. La Mare de Déu en diu “temps de gràcia” per a nosaltres. Jo dic que a la primavera sempre hem de fer neteja a fons a casa, obrir les finestres, rentar les cortines i les catifes, pintar la casa… Doncs això també ho hem d’intentar fer amb el nostre cor, amb la nostra vida, perquè sovint estem envellits per dins, ja no tenim ni fe ni esperança ni caritat, ens hem tornat més que tebis.
P. Livio: Però, Marija, crec que tal com Jesús va pregar i dejunar al desert, la Mare de Déu a Medjugorje també demana dejuni. L’Església també el demana, però una mica més lleuger. En canvi la Mare de Déu ens demana un dejuni més difícil.
Marija: Sí, aquí, amb la Mare de Déu, el dejuni va ser un descobriment. Abans ja es dejunava, però no tan fort. Però la Mare ens va dir: “el millor dejuni és a pa i aigua”. Al principi ens va demanar els divendres, i més endavant també ens va demanar els dimecres. Recordo que la meva mare estava molt contenta perquè deia que així els divendres la cuina es conservava neta (ja tenia uns quants fills). Però per a ella el dejuni és quelcom més profund perquè quan érem a casa, a taula menjant pa i aigua, o a vegades una tisana calenta, tot era un descobriment, perquè no ens concentràvem en el menjar sinó que era un temps per conversar tots junts i l’estomac s’omplia igualment, perquè la Mare de Déu no ens deia quina quantitat de pa havíem de menjar. La Mare de Déu deia que estàvem massa aferrats a les coses. A més, el dejuni ens va bé, ho diuen els especialistes, que un cop a la setmana va molt bé per l’organisme. Per a nosaltres és molt més que això perquè ens enforteix la fe. El dejuni enforteix la nostra fe i la identitat de la persona. Tal com diu Jesús: “sí, sí o no, no”. Ens tornem més forts per renunciar al pecat, a totes les temptacions pecaminoses. Amb la renuncia també renunciem al diable. La Mare de Déu ens ha dit que amb el dejuni i la pregària fins i tot podem aturar les guerres. Jesús, en les Sagrades Escriptures ens diu que alguns esperits malignes només els podem allunyar amb el dejuni i la pregària.
P. Livio: Sí Marija, però jo recordo que quan vaig arribar a Medjugorje, els peregrins menjaven pa i aigua els dimecres i divendres, però després, per molts altres motius, tinc la impressió que avui dia el dejuni de la Mare de Déu només el compleix una minoria al món. M’equivoco, Marija?
Marija: Sí, això és cert. Al principi aquí era molt estricte. No es cuinava res de res aquests dies. En canvi ara no és tan sever. Però la Mare de Déu no ha deixat mai de dir que hem de dejunar, ans al contrari, ho repeteix sempre i diu: “pregueu per les meves intencions i dejuneu”. I gràcies a Déu aquí arriba gent que fa el dejuni a pa i aigua sense dir-ho. Sí, hi ha molta gent que el fa. Els qui han començat un camí, el fan en la intimitat.
T’explicaré que aquesta nit, a l’aparició, ha arribat un sacerdot jove acabat d’ordenar, la vocació del qual li va arribar a Medjugorje i jo deia tot fent broma: “un altre jove guapo” i a més hi havia un altre sacerdot molt alt i fort i jo deia: “S’assembla al Marco Antonio”. La veritat és que era molt bonic veure’ls allà amb aquella alegria. Els hi hem demanat la seva benedicció i ha estat molt emotiu per a tots, per a ells i per a nosaltres. La nostra fe creix amb aquests sacerdots que el Senyor ha cridat a través del mantell de la Mare de Déu i que estan al nostre servei. Perquè són els nostres sacerdots, ja no són de la família sinó que són nostres, perquè la nostra família ja no és aquella família petita petita sinó la família de l’Església; i quan hi penso, m’emociono.
P. Livio: Marija, et faig una darrera pregunta, una mica maliciosa.
Marija: he, he, he (riu)
P. Livio: Aviat arribarà l’enviat del Papa, esteu contents?
Marija: Sí, molt contents perquè se’n parlarà, i estarem junts, i això per a nosaltres és una alegria immensa. A més, ja sabeu que el Papa sempre ens sorprèn. Sabeu quin dia es va saber?
P. Livio: Sí, l’11 de febrer
Marija: I, què se celebra l’11 de febrer?
P. Livio: La Mare de Déu de Lourdes
Marija: La Mare de Déu ens ha ofert un altre regal!
P. Livio: I tant
Marija: Sí, és una gracia. L’estem esperant amb molta alegria. No serà el nostre responsable, dels vidents, com ja deveu haver sentit dir. Serà el responsable de tots els fidels i peregrins. A més, hi ha una cosa preciosa: és un gran entusiasta de sant Joan Pau II. I a més sabem que el papa sant Joan Pau II havia dit que si no fos Papa, ja hauria anat a Medjugorje a confessar.
P. Livio: És veritat! Diguem que és un do que la Mare de Déu ens ha donat a través del Papa.
Marija: Sí, nosaltres ho considerem una gràcia perquè per a nosaltres és un bé molt gran i per a Medjugorje vol dir que el Papa ha volgut dir que no ens ha oblidat. Ens n’hem d’alegrar, pregar i lloar el Senyor, i això ho fem de tot cor. També li volem donar una calorosa benvinguda ja que per a nosaltres serà com un germà gran que ens ajudarà si ens equivoquem, amb un cor humil per arreglar allò que s’hagi espatllat. Pregarem més i també ens hem de convertir més, tal com diu la Mare de Déu. També Jesús ens crida en aquest temps de Quaresma. Per tant, anem endavant amb les veles desplegades com en la tempesta.
P.Livio: Amb esperança.
Marija: Sí, amb l’esperança que ens enforteix la fe, la pregària i també ens dóna aquesta alegria que vivim cada dia durant l’aparició de la Mare de Déu.
P. Livio: Us heu acostumat a la Mare de Déu?
Marija: No, no ens hem acostumat a la Mare de Déu. Qui es podria acostumar al Paradís? Fa uns quants dies va arribar la germana de pare Slavko juntament amb un sacerdot francès que ve des de fa molt temps, i volia saber d’aquest sacerdot de la família perquè tenia una tieta que l’havia conegut. La germana del pare Slavko li va dir: “tinc ganes d’anar al Paradís”, nosaltres ens vam posar a riure i ella va continuar: “al menys allà podrem conversar bé, perquè aquí no ens entenem”.
P. Livio: Bé Marija, t’agraïm molt el teu bonic testimoni i desitgem un bon camí de Quaresma a tothom.
Marija: Gràcies al bon Déu. Per a mi és un plaer dir-vos a tots que en aquests dies que ens estem preparant per a la Quaresma, us convido a agafar paper i llapis i començar a fer renúncies, petites o grans, a pregar amb més assiduïtat i veureu com el Senyor serà a prop vostre i escoltarà les vostres pregàries. Jo, com sempre, pregaré per vosaltres, especialment pels malalts, els ancians i els afligits. No esteu sols. Estem junts, preguem junts, creiem en la unitat de la fe, la unitat de la pregària. Preguem junts fins que aquesta pregària ens doni la força que la Mare de Déu ens diu.
Ara ens unirem en la pregària.
