La visionària de Medjugorje, Marija Pavlovic, va viatjar a la Unió Soviètica l’octubre de 1990 per a transmetre el missatge de la Mare de Déu. Tot seguit presentem el viatge descrit pel pare René Laurentin.
El pare Leonard Orec i monsenyor Hnilica, bisbe xec i home de confiança del Papa, van portar a la Marija a la Unió Soviètica l’octubre del 90. El viatge, tot i ple de contratemps, va permetre als viatgers veure com era la Rússia real.
Per començar, van haver d’anar en cotxe fins a les fronteres russes a causa de la cancel·lació d’un vol de Bratislava a Moscou. Això va permetre la Marija visitar un metge eslovac, empresonat durant 18 anys. La vident va tenir una aparició a casa seva.
Per travessar la frontera de l’antiga Rússia el dissabte 19 d’octubre, monsenyor Hnilica es va posar la vestimenta tradicional episcopal amb la creu sobre el pit, el faixí violeta i un casquet. Això els va permetre creuar la frontera passant per davant d’una llarga caravana. El seu equipatge, ple de medalles i d’imatges sagrades, fou inspeccionat de bon grat gràcies als regals que van fer als agents de la duana. Mentrestant, s’acostava el moment de l’aparició i van entrar a la primera església que van trobar. Era plena de gent valenta que resava el rosari. La Marija els va dir: «Gent de tots els racons de la terra vénen a Medjugorje, però d’on ve menys gent és de Rússia. És per això que he vingut aquí».
170 persones van rebre el sagrament de la confirmació de mans de monsenyor Hnilica el 21 d’octubre de 1990. La Marija va emocionar-se molt quan va veure una dona molt pobra que anava sense sabates, així que se la va endur a una botiga per comprar-n’hi un parell però no en quedava cap.
Aquell mateix dia, a Mocasevo, els viatgers van entrar a una església dedicada a la Coronació de la Mare de Déu. Havia estat tancada i abandonada durant molt temps, però dues nenes la van salvar gràcies a la inspiració divina i la pregària diària en aquell lloc. Molta altra gent les van seguir.
El dilluns 22 d’octubre, un capellà polonès els va acollir a la seva humil casa del poble d’Uzhorrod, capital de la província del sud dels Carpats. La Marija, que té dots, va entendre gran part de la conversa ja que el croata també és una llengua eslava.
Al final van arribar a Moscou el dimecres 23 d’octubre. En Michel, pare de quatre fills, va acollir els viatgers a casa seva. Ell, alhora, es cuidava de la parròquia perquè hi havia molt pocs capellans. Tenien missa a les 6 del matí a l’única església catòlica oberta a Moscou, Sant Lluís de França.
«La sort del món no es decideix ni a Moscou ni a Nova York sinó als santuaris on es prega», va predicar el pare Leonard.
L’aparició de la Marija va tenir lloc després de la missa, a la capella de Nostra Senyora de Lourdes, a la dreta de l’altar principal, i com sempre, a la mateixa hora i amb les mateixes pregàries que a Medjugorje.
«Aquest és el moment de la Mare de Déu», va explicar la Marija. «Fins i tot aquí es pot veure el fruit de la sang vessada pels màrtirs i les seves pregàries. La Gospa (la Mare de Déu) va assumir la direcció espiritual de l’Església mitjançant la pregària.»
Aquell mateix dia van visitar el mausoleu de Lenin. Els guardes van obligar el bisbe a treure’s l’hàbit. Això va impedir que pogués deixar una medalla miraculosa prop dels llums que enfocaven al deïficat Lenin. Tant és així que qualsevol persona dubtaria de si fer el mateix que van fer amb Stalingrad: rebatejar-la.
Van tenir una segona missa a Sant Lluis de França el divendres 25 d’octubre, on hi havia adoració perpètua. El pare Leonard Orec va convidar els feligresos a visitar Medjugorje i va prometre trobar-los allotjament.
La Marija i les seves amigues havien passat una nit terrible: el dia anterior un carterista els havia robat el moneder amb el passaport i els bitllets d’avió. Van córrer a fer-se fotos, preparar-ne un altre i fer tots els tràmits necessaris per a poder volar aquell mateix dia, el dia del missatge per a tot el món. El va rebre a l’avió des de Belgrad: la paraula “pau” va aparèixer sis vegades en un moment de la història en què la guerra s’estava allargant eternament.
“Ofereix els teus sacrificis i les teves bones obres per a la pau del món» va dir la Mare de Déu”.
Presentem les diferents xerrades que la Marija va improvisar a cadascuna de les seves parades:
«Fa nou anys, la Mare de Déu va venir a la nostra parròquia com la Reina de la Pau. Ens va demanar que preguéssim per arribar a la pau, que només ve de Déu, primer als nostres cors i després en la pregària familiar. Quan hi ha pau al nostre cor i en la nostra família podem demanar per la pau del món. La Gospa ens demana que visquem cada vegada més com a cristians i que no deixem mai sol el Santíssim. Va demanar que forméssim grups de pregària i, des d’aleshores, se n’han creat molts».
La Marija va explicar la seva experiència espiritual:
«Érem nens que no resàvem gaire; érem com els altres, però vam escoltar la Mare de Déu i vam començar a pregar. La Gospa ens guia i ens demana que posem sempre Déu en el primer lloc de les nostres vides. Medjugorje és una escola de pregària».
Va insistir en la senzillesa d’aquest ensenyament:
«Vigileu, perquè quan estem a l’església som sants i bons, però a fora ens convertim novament en pagans. Hem de donar testimoni, anem on anem, fins i tot a l’escola. Quan comencem a canviar, tot el del nostre voltant canvia i la Mare de Déu ens ensenya que el dimoni també existeix. Mai ens va dir “Feu això o allò altre” sinó “Decidiu vosaltres mateixos entre el bé i el mal”. Ella respecta la nostra llibertat. Ens guia com una professora però ens estima com una mare. Els ulls de la Gospa, que veiem cada dia, ens ajuden a entrar en la nostra profunditat ja que són blaus i penetrants com el mar. Una vegada li vam preguntar: – Per què ets tan guapa? – i ella va respondre- Sóc bonica perquè estimo».
«Llavors vam decidir estimar més. Ens crida a escollir el camí de la santedat. Ens ha ensenyat que existeix un altre tipus de vida i que l’únic que ens hem d’endur a la vida eterna és aquesta santedat. Ens ha dit diverses vegades: “Aquest és el moment de la gràcia”.
La Marija va resumir el que més li havia impactat quan va tornar de la peregrinació:
«Els russos estimen molt la Mare de Déu: molts van plorar durant l’aparició. Al revés dels pelegrins de Medjugorje, no demanen pas guariments físics sinó només d’espirituals. És una pena que molts vinguin aquí com a turistes, només a xafardejar. No he conegut gent estranya a l’URSS; era gent congregada en nom de Déu i de la Mare de Déu, ansiosos per la trobada i pel missatge. També és necessari demanar pels qui ens reconeixen aquesta gràcia. He conegut molta gent que havien sentit parlar de Medjugorje però que no hi havien pogut anar. Aquest viatge ha estat encaminat per Déu i va començar a Txecoslovàquia, on molts capellans han passat 20 i, fins i tot, 30 anys a la presó: la pregària els va salvar. La Mare de Déu sempre era al seu costat.
Els catòlics, a Ucraïna, han recuperat diverses esglésies que els havien estat confiscades: algunes havien estat convertides en magatzems, altres en oficines i moltes en museus. Estaven desfigurades però les van netejar, les van purificar i les van decorar. Són gent humil que només disposa dels mobles més bàsics, però van donar les seves poques possessions: catifes i d’altres petits tresors, per tal de recuperar-les. Com que no tenien cap altre lloc on anar es reunien a l’església, fins i tot, hi menjaven.
Cada setmana es bategen un gran nombre de persones. Són molt actius i demanen més llibertat i poder organitzatiu. Aquestes persones, les quals han sofert moltes restriccions durant molt de temps, tenen set de Déu: Ell és el primer en les seves vides. A vegades em sento cansada i em distrec quan parlo amb els pelegrins de Medjugorje, però a Rússia el desig de Déu és sorprenent: “Senyor, fes que sempre tinguem set de Tu, ja que nosaltres no sabem tenir-te en el primer lloc de la nostra vida”.
