P. Livio: Estimats oients, tenim amb nosaltres en directe la
Marija de Medjugorje, qui ens donarà el missatge de la Reina de la Pau d’avui 25 d’abril del 2020.
P. Livio: Hola, Marija!
Marija: Hola, pare Livio! I una salutació a tots els oients de Radio Maria. És temps de Pasqua i hem rebut de la Mare de Déu aquest preciós missatge:
“ Estimats fills! Que aquest temps sigui per a vosaltres una exhortació a la conversió personal. Fills meus, pregueu l’Esperit Sant en solitud perquè us enforteixi en la fe i en la confiança en Déu, per tal que pugueu ser testimonis dignes de l’amor que Déu us regala a través de la meva presència. Fills meus, no permeteu que les proves endureixin el vostre cor ni que la pregària sigui com un desert. Sigueu el reflex de l’amor de Déu i testimonieu Jesús Ressuscitat amb la vostra vida. Estic amb vosaltres i us estimo a tots amb el meu amor maternal. Gràcies per haver respost a la meva crida.!”
P. Livio: Abans que res Marija digues, com estava avui la Mare de Déu?
Marija: Com sempre. La Mare de Déu està tranquil·la, en canvi nosaltres estem angoixats per aquest virus que no ens deixa viure en pau. No tenim llibertat. Estem reclosos a casa nostra. Tots estem molt amoïnats pel futur però la Verge segueix convidant-nos a la conversió, sobretot a la conversió personal. Jo crec que estem en un moment de gràcia doncs hem viscut una Quaresma com no l’havíem viscut mai abans a la nostra vida, de pregària intensa. Ara, i gairebé fins a la Pentecosta, tenim l’oportunitat d’intensificar aquest treball personal per a la nostra conversió. D’una banda, la vida ens arrossega; i, d’altra banda, la Mare de Déu ens crida a una vida espiritual. Per a mi és un do molt gran poder seguir transmetent els missatges que la Verge va començar donant els dijous a la parròquia de Medjugorje per guiar-la i després començà a donar-los el 25 de cada mes. Molt sovint em pregunto si sóc digna de portar aquests missatges. Sovint, mentre llegeixo els missatges em ve la crisi i em dic: “Aquestes són les paraules, però l’espiritualitat que irradia el cor, els ulls i les paraules de la Mare de Déu, és diferent”. Jo voldria poder ser per a tothom a qui em trobo, un reflex de la Mare de Déu. Però, tot amb tot, hem de ser conscients que la Mare ens estima.
P. Livio: És veritat. Això és un gran consol.
P. Livio: Marija, per què Maria ha volgut subratllar l’adjectiu “personal”? Per què la conversió personal? És potser per què ara estem vivint tots una mica apartats i podem interioritzar més la pregària i fer revisió de la nostra vida?
Marija: No ho sé P. Livio. Podria ser per a tu, que estàs una mica més reclòs, però jo no ho estic tant, doncs a casa som sis i per poder estar sols ens hem de tancar al lavabo o buscar un raconet. Sovint penso que estar apartat és aquell moment de trobada entre Déu i jo. I és a això al que la Verge ens crida. Me’n recordo que en el temps de les primeres aparicions, quan dèiem a la Mare de Déu que volíem seguir els seus missatges i aquesta vida apartada, sovint significava quedar-nos una estoneta sols darrera uns matolls a fi que els peregrins no ens veiessin ni de nit ni de dia. Aquests dies estic rebent d’en Mario, el marit de la Vicka, -que cada matí puja la muntanya de les aparicions i envia missatges i vídeos d’allí on hi ha l’estàtua de la Verge-, que cada dia té flors noves als seu voltant. És a dir, que malgrat el coronavirus, la gent de Medjugorje i rodalies segueix pujant al turó per pregar. Nosaltres no podem pujar al turó, però sí que podem a casa nostra, a la nostra habitació, trobar aquell moment de pregària, per exemple al migdia, i recitar la Coroneta de la Misericòrdia. Al matí ben d’hora, quan els altres encara no s’han llevat, o bé de nit, podem trobar aquest moment de pregària al raconet de casa que, com ens va dir la Mare de Deú, hauria de tenir un petit altar amb la Sagrada Escriptura i on hi podem afegir els sants quan sigui la seva festa. En aquests dies, a casa, hi teníem la imatge del Jesús de la Misericòrdia a totes les habitacions. I jo també hi tinc el P. Slavko, el meu protector. Hem d’ensenyar els nostres fills que podem aprendre moltes coses dels sants. Podem arribar a semblar uns fanàtics, però jo crec que és molt bonic veure la unió entre el Cel i la Terra. Així amb aquesta unió i malgrat la nostra lluita pel virus, per la feina, per totes les dificultats, la Mare ens diu que hem de tenir confiança en Déu i pregar molt. Aquesta tarda, aquet missatge ha estat una alenada fresca de Déu. Per a mi, després de l’últim missatge, el d’avui em dóna alegria. No sé quina impressió n’hauràs tret tu P. Livio, però jo quan l’escoltava sentia el batec del meu cor més fort, doncs m’infonia esperança. Déu és amb nosaltres. La Verge és amb nosaltres. L’Esperit San és qui guia la nostra vida.
P. Livio: Podem dir que la Verge ens convida, amb la guia de l’Esperit Sant, a viure intensament la pregària íntima durant el temps Pasqual fins a la Pentecosta.
Marija: Sí, és molt bonic. Jo, sovint, quan dono testimoni, dic: “Ai de l’home que confia només en l’home”. En aquest temps estem confiant en els metges, en els consells que se’ns donen, en allò que llegim, però confiem poc en Déu. Avui parlava amb un amic que em deia: “Nosaltres preguem, creiem i hem vist tantes vegades que pregant la gent es cura”. És a dir que el poder i la força de la pregària i la confiança tenen efecte. Se sent aquest efecte a la nostra vida, en la nostra conversió i ens adonem que la nostra vida és un do, un regal de Déu que ens ha de fer sentir orgullosos. En aquest moment nosaltres no hi podem fer gaire res, ho fan els metges i tot el grup sanitari. A vegades ens costa viure aquesta situació per no poder fer-hi més, perquè no ens podem sentir “herois”, però podem ser herois amb la nostra pregària, la nostra estimació i el nostre testimoni, sobretot amb el testimoni. Jo crec que avui la Mare de Déu ens ha donat aquest missatge dient-nos: “Converteix-te i així seràs el reflex de Déu en el món on vius”.
P. Livio: Marija, al missatge del 18 de març, que era un missatge molt intens, la Mare de Déu deia que en aquests moments de confusió i agitació només tenim una possibilitat i és la de confiar en Déu. Veiem doncs, que la Verge insisteix en la confiança. Ella diu que hem de pregar l’Esperit Sant perquè enforteixi la fe i la confiança. És a dir, que nosaltres som temptats, sobretot en aquest moment, a perdre la confiança en Déu i debilitar la nostra fe. És per això que hem de pregar l’Esperit Sant per poder tenir una mirada serena cap al futur.
Marija: Exacte. Tal i com sovint ens recorden, en el passat ja hi ha hagut pandèmies. Recordo una experiència que em va impressionar molt. Cada any anem a Viena a una trobada. El Cardenal Schönborn de Viena ens convida a donar testimoni i cada any hi va un vident. La primera vegada que vaig anar-hi, era un any missioner i es feia una trobada a quatre ciutats europees i hi assistien diferents ordes com els franciscans, benedictins, etc. La trobada es feia fora de la Catedral, a l’aire lliure. La veritat és que va ser una experiència molt maca per a mi. Vaig estar allotjada al convent dels frares franciscans prop de la Catedral. Un vespre, el prior del convent amb una forta vocació de Medjugorje i amic meu, em va dir que em duria a un lloc que em sorprendria tant que probablement no podria dormir en tota la nit. I em va dur a un lloc on havien quedat sepultades tantíssimes víctimes de la pesta anomenada “espanyola”. Juntament amb els cossos hi havien posat llenya, fulles, després més cossos, més llenya, més fulles… i així havien construït una espècie de museu amb uns vidres. Aquelles persones estaven momificades i es podien veure bé. El prior em va dir que hi anava sovint i jo li vaig dir que no entenia el perquè, doncs era un lloc d’horror, de mort, de patiment… Però ell em va respondre que també era un lloc de gràcia. Em va dur a una racó on se sepultaven els morts i també els que encara no havien mort, uns damunt dels altres. Allí un home que encara no havia mort, tenia un braç estès i a la mà el rosari. Em vaig quedar fortament sorpresa però d’una manera positiva. Fixa’t que enmig d’aquest patiment, enmig d’altres morts, ell que encara era viu, enlloc de desesperar-se, va agafar el rosari i pregava. La seva mà es va quedar momificada amb el rosari! Aquest home ens dóna el senyal de la fe. El rosari estava al quart misteri, a la setena Avemaria. Aquest era un home marià i un exemple per a les generacions futures. Això és molt bonic, no t’ho sembla P. Livio?
P. Livio: Sí Marija, molt bonic. M’has fet pensar que si vaig a l’hospital, m’hi endugui el rosari.
Marija: Estigues tranquil, li demanem a la Verge una protecció molt especial per a tu, doncs has de lluitar a la primera línia.
P. Livio: Bé… és que m’agrada molt la meva professió!
Marija: Sí, sí, ja ho sé.
P. Livio: Marija, hi ha una frase de la Mare de Déu que ens posa a l’aguait en allò que es refereix a les temptacions. És a dir, que el cor se’ns pot endurir degut a les proves dures i llargues i que la nostra pregària es torni àrida. Això pot ser una temptació?
Marija: Segurament. Podria ser també fruit de la por. És el fruit de la falta de fe en Déu. Si comencem a pregar com una màquina, sense confiar en Déu, ens sentirem com en un desert sense flors. Me’n recordo que la Mare de Déu una vegada ens va dir que desitjava que ens convertíssim no en un desert àrid sinó en un desert ple de flors. El Senyor ens ha donat la vista per veure tants colors! i el reflex d’aquests colors és la tendresa de Déu. La Verge ens ajuda sempre, també aquí, perquè Ella vol que comencem a viure el Paradís ja aquí a la Terra. A través del respecte dels uns pels altres, a través de les abraçades, no físiques però sí espirituals. Sovint una paraula, un missatge, una pregària poden fer tant! Quan escric no dic que Déu et beneeixi, sinó que Déu t’extra beneeixi. Això dóna alegria i també és reflex del nostre amor. Les meves amigues em diuen que els primers anys jo era molt tímida i seriosa però jo crec que amb el temps m’he tornat forta i valenta en el meu testimoni perquè he fet experiència de l’amor de Déu. Abans, el comunisme, les tortures… no m’importaven, podia anar a la presó o morir, tant m’era. Me’n recordo que fins i tot un matí em vaig mudar perquè vaig pensar que si havia de morir, si més no, ho havia de fer mudada. En canvi, ja veus… sóc gairebé vella i encara segueixo aquí. Allò important és tenir la força de Déu dins el nostre cor, ser aquest reflex i donar bon testimoni. La Mare de Déu ens demana justament ser reflex i testimoni de Jesús ressuscitat. Si tenim Jesús ressuscitat en el nostre cor, tenim alegria, som positius i mirem el futur amb optimisme. Sabem que Déu va crear el món i al final, què va dir? Va dir que era bo i se sentia feliç de la creació. Nosaltres som enmig de la creació i Déu està content de nosaltres i vol que anem amb el cap ben alt amb Jesús ressuscitat al nostre cor.
P. Livio: Marija, és veritat que en el decurs d’aquests tres mesos la Mare de Déu, sobretot al principi, ens retreia el fet d’estar plens de preocupacions per les coses terrenes, quan hauríem d’estar amoïnats per la pregària, la conversió, la comunió amb Déu i el testimoni. És a dir, que Ella ens convida a alçar la mirada, oi?
Marija: Sí. No saps la quantitat de trucades que he tingut i la quantitat d’amics i grups de pregària que volien saber si la Mare s’havia referit d’alguna manera a aquesta situació. I jo sempre dic que la Verge no ha dit res sobre això. No sabem ni com ni quan va començar tot això i tampoc ens interessa perquè el nostre objectiu ha de ser el Paradís; i per tota la resta, Déu proveirà. Quan confiem en Déu, quan aquesta és la nostra meta, Ell no ens abandona, perquè ens estima i aquesta alegria no ens la pot treure ni cap pandèmia ni cap altra cosa. Se’ns diu que hem de sortir als balcons a cantar però a nosaltres se’ns demana que hi fem molt més. Hem de dur Déu a les nostres famílies i a la nostra societat, on hi és tan necessari. M’ha fet molta il·lusió saber que els metges a Bérgamo i a la Toscana van dur l’Eucaristia als malalts. Això són metges valents! Aquests són els que viuen la fe en primera línia! Déu a vegades ens posa en una tessitura en la qual pels nostres gestos, per la nostra forma de viure, per la cosa més petita inclús, pugui servir als altres. La Verge diu que sempre hem de posar Déu en primer lloc.
P. Livio: Aquest és un missatge d’esperança, però no sé quant de temps durarà tot això, per exemple, a Bòsnia quan va començar la guerra, me’n recordo que en el missatge que va donar la Mare de Déu el 25 de juliol va dir que la durada de la guerra depenia de les nostres pregàries. Ara sembla dir que la durada de la pandèmia pot dependre de la nostra conversió.
Marija: També vull dir una altra cosa, P. Livio. He sentit que alguns bisbes volen consagrar les nostres diòcesis com Itàlia, Àustria, Alemanya, Amèrica, etc. Rebo molts missatges que me’n parlen. Això és molt bonic, però hem de pensar primer a consagrar-nos nosaltres. Hem de treballar més en nosaltres per ser reflex i convertir-nos tots com en petites mares de Déu. Tan sovint estem tristos, amargats i contestem malament. Així doncs, ens toca mirar-nos al mirall i començar a aprendre a somriure; i només traient-nos l’amargor de la nostra cara podrem ser reflex del Jesús ressuscitat.
P. Livio: Marija, com sempre, ens has donat un testimoni molt maco, d’alegria i d’entusiasme i això, òbviament, s’encomana.
Marija: Volia dir també que aquest és el temps en el qual els apòstols i Maria es preparaven per a la vinguda de l’Esperit Sant. De la mateixa manera, ens hem de preparar nosaltres amb la pregària. Aquest és un temps de gràcia i de conversió per a tots nosaltres. Acostumem-nos a recitar pregàries a l’Esperit Sant a fi que, com els apòstols, siguem forts en la fe i bons testimonis fins al final de la nostra vida terrenal. Hem de deixar petjada de la nostra santedat a la terra. Preguem doncs d’una manera especial a l’Esperit Sant durant aquest temps.
P. Livio: Hem de recordar també que durant el mes de maig, mes de Maria, és important resar el Rosari en família.
Marija: Ben cert. Jo crec que el Rosari no és pas una pregària que es repeteix fins a adormir-nos, sinó que és la contemplació i meditació de la vida de Jesús. És la pregària per la qual som cridats a acostar-nos a Jesús per Maria. Crec que una persona que resa el rosari es torna més dolça, més bella, més sensible. El Rosari ens transforma, ens rejoveneix, ens uneix a Maria i ens porta a Jesús. Amb el res del Rosari regalem roses perfumades a la Mare de Déu.
P. Livio: I si a més a més, tal com ens demana la Mare de Déu, resem els quatres misteris, és com escoltar tota la simfonia de la Redempció. En ells hi trobem tota la història de la salvació, des de l’Encarnació fins a la Glòria. Jo crec que almenys nosaltres, els sacerdots, els hauríem de recitar cada dia. Però ara, Marija, crec ho hem de deixar aquí perquè això ja seria una altra catequesi.
Marija: Sí pare Livio, unim-nos doncs en la pregària.
Font: Radio María Italia.
