La Paula Martínez-Cubells és una dissenyadora establerta a Madrid, separada, amb dos fills, que ha explicat a MaterMundi TV el seu testimoni de com va revifar la seva fe i el seu apropament a la Mare de Déu, arran d’una peregrinació a Medjugorje, a Bòsnia.
A la feina la maltractaven expressament perquè marxés. Molt desanimada, va acceptar anar-se’n amb la seva germana de viatge a Medjugorje. “Com que no havia tingut vacances, vaig pensar que serien les millors vacances per descansar”, explica.
Un cop allà, va descobrir que de “descans”, ben poc. Era una peregrinació espiritual i les feien matinar, pujar una muntanya, baixar, resar un rosari rere l’altre, i molt més. Tot i així, “allà em vaig començar a tranquil·litzar i a sentir una alegria impressionant”, recorda.
Recorda que quan va tornar a Madrid es trobava lleugera i alegre, “com flotant en un núvol”. “Només feia que demanar-li a la Mare de Déu que em donés alegria, estar contenta per dins, perquè per fora és molt fàcil”.
Pau immensa, també en les dificultats
Bo i així, “al cap de dos mesos em van despatxar de la feina, com era d’esperar”.
A la seva vida hi continuaven havent problemes, i greus, però ara els vivia amb un sentiment de pau immens. I encara és així. “Des d’aleshores visc la vida d’una altra manera, sento molta pau al cor, els problemes hi són, però els puc batre. Em sento acompanyada de la mà de Maria”, reconeix.
Per més que la Paula es formà en una família catòlica, en la que li van ensenyar a resar des de petita, Medjugorje li va significar una trobada molt especial amb Déu. “Fou quan vaig conèixer realment el Seu amor. Em va fer veure com m’estimava des de sempre i com jo li havia estat pidolant l’amor”, afirmava.
Pregar pels difunts del Purgatori, amb la intercessió de Maria
A més, aquesta revifalla espiritual a través de la Mare de Déu va anar acompanyada per una ànsia molt gran de l’Adoració Eucarística i unes ganes boges de pregar pels difunts que es purifiquen al Purgatori. Ella parla del Purgatori com d’un “hospital de misericòrdia”, on els difunts tenen un desig immens d’unir-se plenament a Déu. “En aquell sanatori, nosaltres som els infermers“, cridats a pregar pels difunts.
“Quan vaig tornar, no sé ben bé perquè, vaig començar a pregar molt per les ànimes beneïdes. Això es va ajuntar amb que vaig començar a tenir un coneixement més ampli del meu llinatge, dels meus avantpassats i de la meva vida. Vaig saber que en el passat, una persona havia fet molt mal a la meva família, i en comptes de rebutjar-la, -que seria el que faria tothom- vaig començar a pregar per la seva ànima”, explica. Així s’acomplia el manament de Jesús: “estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”.
Tota aquesta experiència que va començar fa vuit anys, ara la volen fer realitat ella i la seva germana. “Volem fer conèixer que hi unes ànimes beneïdes, que la gent es mor, però que no ens morim, seguim vius en un altre lloc i tenim necessitats. Aquestes ànimes beneïdes, que són les persones que han mort en gràcia de Déu però que en aquest moment no poden gaudir de la Seva llum i de la Seva presència, per la misericòrdia del Senyor, poden estar al purgatori, explica la Paula.
Uns butlletins, animar tothom …
Lamenta que en aquesta època moderna “no parlem ni de la mort”. Amb la seva germana, van repartir uns butlletins a diverses parròquies, animant a pregar pels difunts. “No dubto que els meus pares són al Cel perquè eren molt bona gent … però de fet, no ho sé”, explica. Ara creu que és molt important pregar pels difunts.
Per a ella, hi ha un “exèrcit de Maria”, de “petits soldats de la Mare de Déu” que preguen demanant la intercessió de la Mare de Déu pels difunts, també fent servir la litúrgia de les hores.
(Resum escrit pel portal de notícies marianes CariFilii a partir de l’entrevista en vídeo de MaterMundi)
