Estimats germans i germanes, estimats oients, us saludo cordialment i dono gràcies al Senyor per poder intercanviar alguns pensaments sobre el tema d’avui: la Sagrada Escriptura, la Paraula de Déu.
En aquests dies i especialment avui, 24 de juny d’aquest any del Senyor 2020, es compleixen exactament 39 anys o 14.230 dies des que la Mare de Déu s’apareix aquí. Són dies de gràcia, dies de conversió, dies de purificació espiritual, dies per decidir-nos per Déu. No tenim prou paraules per agrair a Déu totes aquestes gràcies que ens ha donat aquests dies i anys. I per això Medjugorje s’ha convertit en un lloc de pregària fervorosa, de conversions commovedores i fets miraculosos.
Per què ha vingut la Mare de Déu? Ella mateixa va respondre: He vingut per ajudar-vos a superar aquests problemes i pertorbacions en els que heu caigut. Us vull mostrar el camí segur per sortir d’aquesta crisi, d’aquest turment. El 14 de febrer de 1985, la Mare de Déu va dir en un missatge: Cada família ha de resar la pregària familiar i llegir la Bíblia. – És l’única vegada, que jo recordi, de tots els missatges que havia donat, que va dir “ha de”, va fer servir el verb “haver de”. Per què la Mare de Déu va dir que s’havia de fer alguna cosa? Perquè ho considera molt important per a nosaltres, per al temps en el que vivim. Vol emfatitzar justament en això, en la pregària familiar i en la lectura de la Sagrada Escriptura, és a dir, la Paraula de Déu. Ella ens dirà: Llegiu la Sagrada Escriptura i viviu-la, i pregueu per saber comprendre els signes d’aquests temps.
De fet, la Sagrada Escriptura és la Paraula de Déu, és el diàleg de Déu amb nosaltres. La Sagrada Escriptura és justament el missatge de Déu dirigit a nosaltres, sobre com i de quina manera salvarem la nostra ànima.
És per això que la nostra Mare celestial, que ve a nosaltres, precisament desitja despertar-nos en la fe, en la pregària i en la lectura de la Sagrada Escriptura. Perquè sense la Sagrada Escriptura no podem conèixer a Crist com cal i com ens exigeix la nostra fe. Tal com va dir el nostre compatriota Sant Jeroni: “Qui no coneix la Sagrada Escriptura, no coneix Crist». I realment té raó.
Per això la Mare de Déu ens diu: Poseu la Sagrada Escriptura en un lloc visible a casa vostra, sobre la taula, per poder-la llegir cada vegada que la vegeu. Veritablement, qui llegeix la Sagrada Escriptura aprèn com s’ha d’estimar Déu i com s’ha de viure en aquesta vida. Per tant, és el nostre deure conèixer la Sagrada Escriptura com més millor, perquè llavors també coneixerem aquell goig etern, perquè en la Sagrada Escriptura Déu mostra com estima l’home i com li importa la seva salvació. Sabem que quan Déu va crear l’home, (l’home) fou feliç, fou beneït, va viure en el paradís terrenal, no tant en el celestial: però quan va cometre el pecat, ho va perdre tot i es va trobar en el camí de la perdició. Déu es va compadir de nosaltres, ens va enviar Jesucrist. Precisament la Sagrada Escriptura parla de com i de quina manera Déu ajuda el seu poble, com i de quina manera Déu és pacient amb el seu poble, un poble dur de mollera, que realment no va escoltar prou el seu Déu. I és per això que Maria ens diu: Estimats fills, sóc la vostra Mare, ho heu oblidat, i aquest temps que Déu us dóna és perquè l’aprofiteu tant com pugueu: Pregueu i llegiu la Sagrada Escriptura, alimenteu-vos de la Paraula que us ajuda a ser eternament feliços.
Per tant, quan llegim la Sagrada Escriptura, i l’hauríem de llegir cada dia, sempre descobrirem quelcom de nou, perquè la Sagrada Escriptura ajuda a trobar el sentit, a convertir-se i a començar a viure una vida nova. Diuen que Medeshkolski, un escriptor rus, candidat etern al Premi Nobel, va escriure sobre ell mateix:
“He llegit el Nou Testament cada dia, especialment els Evangelis, i el llegiré mentre els ulls em serveixin, el llegiré on trobi claror, sense importar-me si és del sol o de les flames, sigui de dia o de nit, en la felicitat o en la desgràcia, estigui sà o malalt, ple de fe o ple de desesperació, ple d’èxtasi o de tristesa, sempre em sembla llegir quelcom completament nou, quelcom que fins aleshores ni tan sols havia albirat, quelcom que no entenia del tot ni mai havia penetrat fins al seu fons. Què m’hi posareu a la meva tomba? – La Bíblia. Amb què ressuscitaré? – Amb la Bíblia. Què he fet a la vida que valgui la pena? – He llegit la Bíblia cada dia”.
Això és el que ens diu un escriptor rus. Per tant, germans i germanes, aprofitem aquest temps de gràcia, aprofitem el que Déu ens dóna perquè també nosaltres algun dia puguem participar d’aquesta felicitat i aquesta joia. Hem estat creats per a l’eternitat, hem estat creats a imatge del Déu U i Tri i per tant Ell vol que el coneguem, que alimentem la nostra ànima llegint la Sagrada Escriptura, meditant-la i així un dia arribarem a aquella eternitat meravellosa on Déu complirà totes les nostres expectatives justificades i l’esperança justificada. Ell també escoltarà totes les nostres pregàries i ens donarà allò sense el qual no podem viure. Necessitem creure que la Paraula de Déu és verdaderament la Paraula de Déu.
L’exemple següent va succeir en un país comunista, quan un creient fou empresonat. Al cap d’uns quants dies el van treure per interrogar-lo. Volien veure per què era creient; si realment creia que la Bíblia, la Sagrada Escriptura, és la Paraula de Déu. I quan el van treure i li van preguntar si ell creia que la Bíblia era la Paraula de Déu, va dir – Sí. Crec. Creus en cada una de les paraules qui hi ha escrites? – Sí. Llavors li van donar l’Evangeli de Marc, capítol 16, verset 18, perquè llegís: “…si beuen alguna metzina, no els farà cap mal”. – Creus en aquestes paraules? – va preguntar l’oficial. El metge també hi era. – Sí, crec. Llavors ho provarem ara, a veure si és veritat. Aquí hi tinc un got ple de verí. Va fer portar un gos, el gos va veure d’aquell verí i en pocs minuts va ser mort. No és cap broma, va dir. En aquest got hi ha verí. ¿El tastaràs si creus que pots veure el verí sense que et faci mal? – Ell va dir: jo crec i la Paraula de Déu és veritat per a mi. Doncs pren-te’l. El van deixar pregar i va pregar així:
“Oh Déu, tu saps com t’han invocat aquests homes; estic ben preparat per morir. Crec en la Teva Paraula que diu que res no m’esdevindrà, crec en la Teva Paraula i per tant estic disposat a morir si cal, si aquest és el teu pla per a mi. Vull que es compleixi la teva voluntat”.
Va agafar el got i es va beure el verí d’un glop. L’oficial i el metge estaven estupefactes. Esperaven que caigués d’un moment a l’altre, observant què passaria. Però ell seguia normal, sà. El van examinar i no li van trobar res. Al cap d’una hora van dir: Efectivament, tens raó. A partir d’avui jo també crec en la Bíblia – va dir l’oficial – és verdadera, crec en Crist, que ha fet un gran miracle davant dels meus ulls.
Germans i germanes, això és creure en la Paraula de Déu. No som aquí per temptar al Senyor però tot és possible si creiem. La fe és un acte del nostre abandó i confiança en Déu. La fe és justament la que ens ajuda a creure en la Paraula de Déu perquè puguem seguir caminant per aquesta vida penitent tot romanent fidels al Déu nostre. La Mare de Déu, durant tots aquests dies, mesos i anys amb nosaltres, només vol que acceptem el missatge de Déu, el missatge de conversió, el missatge de pregària, la lectura de la Sagrada Escriptura, assistir a la Santa Missa, celebrar la Santa Missa, per tal que tinguem la pau i la felicitat eternes i la joia eterna en el Regne del Cel. Hem estat creats per el paradís i aquestes aparicions ens ajuden a no oblidar-ho mai sinó perquè convertim cada moment de la nostra vida en un moment de salvació per a nosaltres mateixos i per als nostres germans. Fem-ho, fem-ho i no ens penedirem mai, i serem al camí per assolir allò pel que realment vam ser creats, per aconseguir la salvació eterna.
I finalment una altra cosa, no oblidem mai que el missatge principal de la Bíblia, de la Sagrada Escriptura és:
“Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”, diu Jesús. Coneixeu el vostre Déu, estimeu-lo i viviu d’aquesta fe viva, i no patiu per la vostra salvació.
Per si en voleu saber més, la Bíblia conté aproximadament 3 milions de lletres, 31 mil versets, 1.189 capítols. Trigaríem unes 50 hores a llegir la Bíblia complerta, 40 hores per a l’AT i 10 hores per al NT. Sabíeu que el Salm 118 és el capítol central de tota la Bíblia, que el Salm 117 que precedeix el Salm 118 és el capítol més curt que es troba a la Bíblia, i que el Salm 119, que és darrere del Salm 118, és el capítol més llarg de la Bíblia?.
Per tot això, estimats meus, sens dubte quan llegim la Sagra Escriptura l’ànima crema en Déu, es renta de tots els vicis i pot estar segura de la seva salvació. Que el Senyor us beneeixi a tots els que escolteu això i que Ell ompli cada dia de la vostra vida amb els seus dons i gràcies i que tots arribem algun dia a Ell i el lloem sense parar. Que així sigui. Amén
Font: www.centromedjugorje.org
