P. Livio.- Benvolguts amics de Ràdio Maria, tenim en directe a la vident Marija que ens dóna el missatge de la Reina de la Pau d’avui, 25 de juny de 2016, quan se celebra el 35è aniversari de les aparicions. Hola Marija!
Marija.- Hola Pare Livio! Saludo amb molt de goig a tots els radiooients de Ràdio Maria i voldria compartir amb vosaltres l’alegria d’aquesta jornada, la presència de la Mare de Déu entre nosaltres, 35 anys de gràcia. I la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent:
“Estimats fills: Donem junts gràcies a Déu pel do de poder estar amb vosaltres. Pregueu, fills meus, i viviu els manaments de Déu perquè sigueu feliços a la terra. Avui, en aquest dia de gràcia, desitjo donar-vos la meva benedicció maternal de pau i del meu amor. Intercedeixo per vosaltres davant del meu Fill i us convido a perseverar en la pregària perquè, amb vosaltres, pugui realitzar els meus plans. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
P. Livio.- Com està vivint Medjugorje aquest 35è aniversari?
Marija.- Amb gran goig i agraïment de cor. Molta gent ha participat en la novena, ha estat molt bonica, amb pujades a la muntanya de les aparicions durant la nit i durant el dia. Aquest any hem fet la novena amb els pelegrins, començant a les 6 i resant el Rosari, amb tots els pelegrins que anaven arribant. Ha estat molt potent perquè se sentia la presència de la Mare de Déu. On hi ha pregària es nota la Seva presència. Ahir a la tarda la Mare de Déu es va aparèixer de manera extraordinària, va durar més, i ens va donar el missatge. A la Santa Missa, a l’altar hi havia 251 sacerdots. En els confessionaris hi ha llargues cues de gent, amb MOLTS sacerdots confessant. Aquí es nota la presència de Déu. Just s’ha acabat la Missa i ara hi ha Adoració, que durarà tota la nit. Hi ha hagut l’orquestra de Dubrovnik: una gran festa amb cants alegres, de goig i d’agraïment a la Mare de Déu. Ens commovem fins i tot amb les prèdiques que els frares ens fan cada tarda, amb tanta gent que ha vingut aquí. Se sent el Paradís. Aquests dies els estem vivint de forma especial, Pare.
P. Livio.- He vist fotos d’avui, hi ha molta gent.
Marija.- Aquest matí sobretot, quan m’he llevat per anar a la muntanya de les Aparicions, he vist molta gent croata que arribava i anava dient: “siguin lloats Jesucrist i Maria” i els he dit que la Mare de Déu els escolta en croata, i els he preguntat d’on venien. M’han dit que han caminat tota la nit i uns quants durant tres dies, descalços, per les intencions de la Mare de Déu. Això només ho dóna la fe. Gràcies a Déu, en aquests dies la fe batega, se sent molt forta. I agraïm la presència de la Mare de Déu, aquí a Medjugorje.
P. Livio.- La Verge ens ha dit també que visquem els Manaments, ho ha repetit moltes vegades últimament.
Marija.- Encara avui la Mare de Déu ens ha dit que visquem els Manaments, perquè només així podem ser feliços a la terra. No hi ha felicitat a la terra sense els Manaments. La Mare de Déu ens està repetint: “Sense Déu no teniu ni futur ni vida eterna”. Com tantes vegades. Per això ens diu que visquem els Manaments de Déu.
P. Livio.- Escolta Marija, quan vau tenir l’aparició el 25 de juny de 1981, ¿us vau imaginar que podrien durar tant?
Marija.- No, no ho podíem ni imaginar. Cada dia estem vivint aquesta gràcia. No sé si podeu entendre que per a nosaltres la presència de la Mare de Déu no s’ha convertit en un costum, segueix essent una sorpresa, un do, una gràcia. És el Paradís que baixa a la terra. Aquesta tarda a la sagristia, abans de la Missa, parlava amb els frares i les germanes: estaven commoguts veient l’estàtua de la Verge que venia en processó amb moltes flors, enmig de la gent, i amb tants sacerdots que anaven a l’altar. Deien que els bategava el cor. I jo els he dit somrient: “Us commoveu de veure una estàtua! I jo que veig la Mare de Déu de veritat, que baixa del Paradís!” Em commoc encara avui i agraeixo Déu aquest gran do.
P. Livio.- Per què aquesta presència tan llarga?
Marija.- Perquè crec que estem passant un moment difícil i l’home ha perdut Déu. L’home confia massa en si mateix. La Bíblia ens diu: “Maleït l’home que confia en l’home”. Nosaltres confiem massa en nosaltres i no en Déu. Per això la Verge s’apareix i diu: “Torneu a Déu, perquè sense Déu no teniu futur ni vida eterna”.
P. Livio.- Escolta Marija, ens pots explicar alguna cosa del primer dia, de la primera vegada que vau veure la Verge el 25 de juny? perquè el 24 ja sé que tu no hi eres … Ens pots explicar com va ser aquell 25 de juny de 1981?
Marija.- Ningú no es podia imaginar que la Verge es tornaria a aparèixer. Perquè el primer dia la Mare de Déu es va aparèixer al turó de les aparicions amb el Nen Jesús en braços, cobert amb una mena de vel. Llavors la Mare de Déu li treia el vel i els assenyalava el Nen Jesús. Llavors el 25 van sentir la necessitat, el desig de tornar-hi, de pujar al turó per veure si la Mare de Déu es tornava a aparèixer. La meva germana, el pare i la mare, com que estàvem en ple comunisme, tenien por d’anar a la presó, que els matessin, perquè durant el comunisme la policia arrestava molta gent, se’ls emportava i mai més no se’n tornava a saber res. No se sap ni tan sols on són les seves tombes. El meu pare i la meva mare es van espantar i van agafar la meva germana, que el primer dia havia vist la Verge, i se la van endur a l’altre lloc. I jo em vaig quedar a casa per preparar el sopar. Quan la Vicka va venir a buscar la meva germana perquè necessitava tornar-hi, no hi era, però com que hi érem en Jakov i jo, hi vam anar, més que res per curiositat; no em podia pas imaginar que la Mare de Déu s’apareixeria. Vam anar-hi i la Mare de Déu hi era, present, al turó i altra vegada ens va cridar, i ens vam espantar, i no ens podíem imaginar que la Verge ens cridava, que es tornava a aparèixer …
P. Livio.- … no hi havia el Nen Jesús aquesta vegada?
Marija.- No hi era l’Infant aquesta vegada. La Verge s’apareix sempre amb el Nen Jesús el dia de Nadal.
P. Livio.- I vosaltres què vau fer quan la Mare de Déu us va cridar?
Marija.- Nosaltres vam dir: la Mare de Déu ens crida, hi hem d’anar. I vam començar a pujar. No notàvem els peus nus, ni les pedres, semblava que caminàvem sobre núvols. Els primers dies esperàvem a la falda de la muntanya que la Mare de Déu s’aparegués, i quan s’apareixia pujàvem cap a Ella. Aquestes eren les experiències dels primers dies. La gent deia que semblava que voléssim. Intentaven seguir-nos però nosaltres anàvem molt més de pressa.
P. Livio.- Llavors, després de l’aparició, el dia 26 de juny, quan la Mare de Déu ja s’havia aparegut als 6, vas tenir una aparició molt especial.
Marija.- Sí. La Verge es va aparèixer i després de l’aparició jo vaig començar a baixar per un caminet d’ovelles que hi havia; volia agafar una drecera per arribar a casa sense passar entre tanta gent, perquè arran de les aparicions cada vegada venia més gent de dia i de nit. Així arribava a casa més ràpid, perquè no menjàvem, no bevíem, no dormíem … Ens preguntàvem “per què jo? … Si jo no sóc millor que els altres”, teníem tantes preguntes al cor …
I estava baixant quan la Verge se’m va aparèixer i va dir: “pau, pau, pau. Pau amb Déu, pau amb els homes, pau en els cors dels homes”. I aquest va ser el primer missatge que va donar la Verge. I la Mare de Déu es va posar a plorar. Però després ens va dir que havia vingut aquí amb el nom de Reina de la Pau.
P. Livio.- I tu què vas fer després d’aquesta visió, d’aquesta aparició especial?
Marija.- Pare Livio, jo estava en estat de xoc, bloquejada! No podia ni imaginar-m’ho. Perquè nosaltres érem nens i tot plegat se’m feia una mica massa gran… Quan vaig arribar a baix em vaig posar a cridar: “la Mare de Déu ha plorat! Ens ha dit pau! pau a vosaltres! Pacifiqueu-vos!”. I moltes famílies que estaven renyides van fer les paus … Va ser un triomf. Me’n recordo que les meves amigues del col·legi que em coneixien com una nena tímida, deien: “hem vist la Marija que cridava Pau!, que li havia dit la Mare de Déu. L’Esperit Sant està amb ella i s’ha fet forta. Està cridant, està donant testimoni! “ Perquè no érem nosaltres, era Déu que ens feia servir, era la presència de la Mare de Déu que ens transformava …, ja en aquell temps. I no teníem por de res, ni de morir, ni de la presó … En el nostre cor només hi havia el missatge de la Mare de Déu i la seva presència, que feia vessar la nostra vida, que ens donava l’alegria. Amb la Mare de Déu sentíem la presència del Paradís.
P. Livio.- Marija, els teus pares no tenien por que et passés alguna cosa?
Marija.- Sí que tenien por, però llavors van dir: “nosaltres hi hem posat la nostra part, ara Déu ha triat a la nostra família” … I van començar a pregar. Perquè també ells eren pobres i no sabien què fer … Van obrir la nostra casa i moltes vegades la meva mare desesperada deia que la nostra casa s’havia convertit en l’estació de tren. La gent arribava, se n’anava, tafanejava, ens mirava i nosaltres els donàvem el que teníem per menjar o beure. Recordo que els donàvem aigua quan arribaven perquè semblava més fresca, encara que feia molta calor. Quan s’acabava l’aigua, recordo que un dia el pare va dir: “doncs els donarem vi”, i rèiem, perquè dèiem “ara veurem dues vegades a la Mare de Déu”… I ell reia sempre, i deia: “fixa’t, mai m’hauria imaginat que la Verge triaria la nostra família”!
Estàvem tots sorpresos. No sabíem què fer. Sabíem que l’únic que podíem fer era pregar. Dèiem: “Senyor, fes-ho Tu, perquè nosaltres no en sabem, que es faci la teva voluntat a les nostres vides …”
P. Livio.- És correcte o exagerat dir que d’alguna manera encara estem en els inicis del camí de la Mare de Déu?
Marija.- Nosaltres no coneixem els projectes de Déu, no coneixem els projectes de la Verge, però aquesta nit la Mare de Déu ens ha dit: “us convido a perseverar en la pregària, ja que a través de vosaltres puc fer els meus plans”. Jo crec amb fermesa que la Mare està realitzant el triomf del seu Cor Immaculat, com va dir a Fàtima, i que actua també a través de nosaltres, que tenim la santedat i la intenció de viure els missatges de la Mare de Déu i els manaments de Déu, vivint i alegrant-nos en la Llei de Déu.
P. Livio.- Així que des que la Verge es va aparèixer, aquell 25 de juny de 1981, va començar el triomf del seu Immaculat Cor, o sigui que la seva llum va poder resplendir a tot el món i conquerir els cors.
Marija.- Nosaltres en tenim un exemple aquí, ja que aquesta parròquia, sense la Mare de Déu, és una pedrera. No hi ha res bonic a Medjugorje, però la seva presència ho fa tot bonic i quan dius “Medjugorje” se t’obre el cor. I això no esdevé a causa d’una persona, sinó a causa de la Verge. Quan penso en la Mare de Déu i en la seva presència aquí, enmig nostre, lloo el Senyor i li dono gràcies, ja que ens està utilitzant com a instruments seus. No som bons … ho intentem, però som humans, però quan el Senyor tria alguna cosa, ho transforma tot en una cosa bona. El mateix passa amb nosaltres: només som pobres instruments, però el Senyor ens transforma i ens utilitza com vol i quan vol. Aquest matí he vist la gent que pujava al turó plorant d’alegria: estaven agenollats davant de la imatge de la Verge, juntament amb nosaltres, i ens deien “gràcies!”. Jo, dins meu, em repetia que tots hem de donar gràcies a la Mare de Déu. Els somreia i deia: “Gràcies a Déu! Gràcies a vosaltres que esteu aquí! Gràcies per viure els missatges de la Mare de Déu!”. Tal com la Mare de Déu sempre ens repeteix en tots els missatges: “Gràcies per haver respost a la meva crida”. És una ocasió per agrair a totes les persones el fet d’haver posat en pràctica els missatges de la Mare de Déu en la seva vida. Perquè qui ho ha fet s’ha convertit en millor cristià, en millor feligrès, s’ha convertit en testimoni de fe.
P. Livio.- Marija, la Verge va afirmar que molts han acollit la seva crida, però molts d’altres no han volgut prendre en consideració la seva presència. Crec que hem de portar la Verge en els nostres cors, en les nostres famílies, de tal manera que a les nostres cases, en les nostres vides – quan estiguem lluny de Medjugorje – la Mare de Déu hi sigui present.
Marija.- Ja han passat 35 anys, imagina’t quantes persones se n’han assabentat! Avui se m’ha acostat una persona, i jo li he demanat al Senyor que em fes saber en quin idioma em volia parlar. Conec bé a aquesta persona, des de fa anys, però no em recordava de l’idioma – anem envellint … moltes persones les veus durant anys i després ja no les veus més durant molt de temps -. Però en aquell mateix moment he entès que aquella persona formava part de la família de la Mare de Déu, aquesta família que la Verge va voler construir, en la que som una persona sola, i això és el que compta. També la família de Ràdio Maria.
Aquests dies he vist moltes samarretes de Ràdio Maria, amb els símbols de les diferents realitats que estem vivint, i cadascú de nosaltres, d’una manera o altra, intenta manifestar-se dient “jo sóc cristià”. Això ens infon una immensa alegria: ens abracem, ens felicitem – no només nosaltres els vidents, sinó tothom, tots els qui viuen els missatges de la Mare de Déu.
P. Livio.- Tots els que han respost a la crida.
Marija.- Exactament.
P. Livio.- Bé, Marija … jo també estic commogut pel teu testimoni. Com que has parlat de la nostra ràdio, vull encomanar tota la família de Ràdio Maria, una família que és un do de Déu, perquè ens reunim per resar, per viure els missatges, així que et demano que ens encomanis a la Verge perquè puguem ser perseverants en la resposta a la seva crida, sense cansar-nos mai.
Marija.- Sí Pare Livio, això ho faig sempre. Ara estic parlant amb vosaltres, i aquí a l’altar exterior hi ha una gran gentada que està resant i adorant Jesús, i jo us portaré davant d’Ell: tota la família de Ràdio Maria, totes les persones que estan malaltes, desesperades, tots els joves, tots els que ens escolten. Aquesta nit, de manera especial, hem resat pels consagrats, pels sacerdots, així que aquí la nostra pregària és contínua. Ara he de deixar aquesta conversa per anar a l’adoració, a agrair a Jesús aquest dia. Alhora, permet-me Pare Livio dir una última cosa: a Medjugorje hi ha la Verge, la Mare; jo crec que amb la Verge, amb la Mare del Cel, som rics. Mentre estigui amb nosaltres i ens guiï, ens mantenim serens ja que Ella és la nostra esperança, ella és la nostra estrella que ens condueix al seu Fill Jesús. Posem a les seves mans el nostre passat, li oferim el nostre present i ens deixem guiar per ella, per la Mare celestial. Ens consagrem al seu Cor Immaculat, perquè nosaltres també puguem ser semblants a ella. Per això pregaré per vosaltres, de tot cor, davant Jesús.
P. Livio.- Moltes gràcies estimadíssima Marija!
Font: Radio María Italia
