LA MARÍA VALLEJO-NÁGERA HA ESCRIT DIVERSOS LLIBRES DE TESTIMONIS I ESPIRITUALITAT, PERÒ EN AQUEST CAS ENS PARLA AMB DETALL DEL SEU I DEL DE GENT PROPERA A ELLA.
Des de sempre, a la María Vallejo-Nágera la Mare de Déu li “importava un rave”, tal com explica ella mateixa al seu llibre.
Havia crescut en una família en la que es respectaven les creences però pel que fa a la pràctica de la fe, aquesta era més aviat de tipus social.
De fet, abans de convertir-se, tenia 35 anys, era mare de tres fills i vivia tranquil·la i sense mal de caps entre Madrid i Londres, i posava els peus a l’església quan tocava per motius familiars.
Avui, commoguda per la Mare de Déu, li té una devoció i un amor envejables.
Ediciones Palabra ha publicat l’onzè llibre de María Vallejo-Nágera, De María a María-Puerta del Cielo, una obra basada en fets reals, en els fets que han portat a l’escriptora a estimar més la Mare de Déu.
En aquest treball literari, l’autora es submergeix en els fets fascinants que van tenir els protagonistes i que van provocar un canvi radical en les seves vides després d’experimentar, de manera misteriosa, una trobada sobrenatural i personal amb la Mare de Déu.
Amb unes amigues anglicanes a Medjugorje
De María a María comença amb aquest canvi de vida de l’autora, que explica que dues amigues seves anglicanes, després d’haver estat a Medjugorje, un poble de la part sud-occidental de Bòsnia i Hercegovina, li van fer una proposta: tenien pensat tornar a aquell poble i volien que la Maria les hi acompanyés.
Allí hi havia “alguna cosa important de naturalesa sobrenatural” que volien compartir amb ella. A la Maria això li va xocar. Vivia allunyada de Déu en aquell Londres cosmopolita i sofisticat i en el que els temes espirituals no tenien espai en la seva vida. S’hi va negar rotundament però elles van insistir durant tot un sopar en un restaurant de Londres.
Allà li van explicar que a Medjugorje, segons els testimonis, sis nens veien la Mare de Déu, fet que els convertia en vidents. Després d’avorrir a les seves amigues amb una retòrica de raonaments i excuses, la Maria explica que “el cel va intervenir, Déu va irrompre en una ànima cega, matussera i ignorant”.
De sobte, en aquell mateix sopar, va contactar amb el més profund de la seva ànima i, de manera tendra i clara li va dir: «Filla meva, per què em tens por? Vine: t’espero aquí».
Va acabar per acceptar i allò va canviar la seva vida per sempre.
A l’any 2000, travessar les muntanyes de Bòsnia, Croàcia i Hercegovina era extraordinàriament delicat, tot i que no hi havia perill degut al control que els Cascos Blaus mantenien a la zona.
Un cop allà, un dia, després d’assistir a l’Eucaristia, la Maria i la resta de peregrins se’n van anar a una trobada amb una de les persones que afirmen que veuen la Mare de Déu.
A mesura que s’acostaven al lloc on es feia l’acte, la Vallejo-Nágera va començar a canviar la seva visió sobre el lloc, i a notar “un desig incontrolable d’aixecar els ulls” cap al cel.
Per fi havia arribat el moment de Déu a la seva vida i la seva ànima es va despertar de cop.
A partir d’allà, la Maria relata com el seu amor cap a Déu i cap a la Mare de Deu han anat acoblant la seva vida, en la que s’ha vist en molts embolics, embolics dels que la Mara de Déu s’ha encarregat de lliurar-la’n.
Amics i lectors tocats per la Mare de Déu
La segona part d’aquest onzè treball de la Maria és ple “d’aventures espirituals, poderoses i sanadores” dels seus amics, les anècdotes de les seves vides en les que han experimentat l’immens amor de la Mare de Déu.
Només són alguns dels molts testimonis –prop de cinquanta- que li han confiat, ja que “tots eren preciosos i d’una vàlua espiritual extraordinària”. “Set joies entre un joier immens ple de gemmes de la Mare de Déu” que han estat treballades profundament.
Els protagonistes han estat entrevistats i la investigació ha estat exhaustiva, i l’esforç ha donat fruits en forma de valentia, ja que l’autora ha tornat a perdre el temor a la mort.
De l’abandó al perdó
En la primera història que incorpora, l’Anne, una bona amiga de l’autora, explica com la vida se li havia entravessat des de petita ja que el seu pare s’havia aprofitat d’ella i ningú no ho sabia. I per postres, ell havia abandonat la seva mare per una jove rossa que ballava en bikini en un bar de poble.
Lluny de Déu, l’Anne fins i tot va acompanyar una amiga a avortar. Després va estar amb dos homes fins que finalment va conèixer un bon home catòlic que la va ajudar a acostar-se a Déu. En definitiva, la intercessió de la Mare de Déu a la vida de l’Anne fou definitiva per aconseguir perdonar i alliberar-se de la gran llosa que pesava en la seva vida.
Segons la María Vallejo-Nágera, en lliurar-li aquest llibre, la Mare de Déu li ha donat molt més a ella del que l’escriptora li hagi pogut donar.
En una entrevista per a la revista Hacer Familia, l’escriptora cataloga el seu llibre com “un granet de sorra del que és la Mare de Déu”.
Per a ella, la Mare de Déu ho és tot: “una mare real que està al meu costat. Crec en la seva sobrenaturalitat i és la base del meu consol. Ens porta la pau. Per a mi, la Mare de Déu és la Reina de la Pau. No hi cap mètode científic capaç de demostrar el que sent una ànima quan rep el consol de la Mare de Déu”, conclou Vallejo-Nágera.
Font: www.religionenlibertad.com
