El doctor John Bruchalski va néixer en una família catòlica practicant, a l’estat de Virgínia, Estats Units, tot i que el seu pas per l’institut i per la universitat el van formar en uns valors contraris a la fe de la seva família. Curiosament aquests eren centres catòlics.
L’avortament no és “cap problema”
Allà va aprendre que per a un desenvolupament complert de la sexualitat, tant l’avortament com la contracepció són eines bàsiques i normals.
El John Bruchalski es va especialitzar en ginecologia i durant els seus anys de residència va practicar avortaments sense tenir cap tipus de dubte d’estar fent el correcte. Li van ensenyar que l’avortament no era cap problema i que per tant no havia d’interferir en la seva fe catòlica. Al contrari, era una cosa absolutament compatible.
No obstant això, a mesura que tractava a més dones, més s’adonava que en comptes de solucionar un tema de sexualitat femenina, encara els hi afegia més problemes, trastorns i traumes dels que ja tenien. Es va adonar que calia tractar dos pacients, i que a un d’ells, el més indefens, calia eliminar-lo.
Aquest “cap problema” realment sí que existia: “Jo no veia felicitat o alegria a la meva clínica – explica en una pàgina web. Com més avortament i més anticoncepció, més relacions trencades hi ha, més infeccions, més destrucció, més amargor”.
Alhora observava que els metges que practicaven els avortaments es desentenien dels nous problemes que s’originaven. Però com que estava en període de formació, els metges tutors de residència no oferien cap altra resposta que seguir fent més i més avortaments.
La pregunta de la vida
En el seu tercer any de residència va anar uns dies de vacances amb un amic a Mèxic. Allà van visitar la Mare de Déu de Guadalupe i, com a catòlic batejat que era, va pregar.
El John explica que mentre pregava va sentir una veu totalment inesperada que li deia: “Per què em fas mal?” No va contestar i d’alguna manera va deixar aparcada la possible resposta. La defugia. En Bruchalski sí que sabia el que havia de fer: deixar de practicar avortaments i defensar la vida humana.
Els canvis no solen venir de cop, i la visita al Tepeyac, el turó on es va aparèixer la Mare de Déu de Guadalupe a l’indi Juan Diego, va ser una baula més en el seu procés de revisió professional. Així que els avortaments i les esterilitzacions van continuar.
Un temps després, quan encara feia la residència, va anar amb la seva família a Medjugorje, a Bòsnia i Hercegovina, on un grup de vidents diuen haver vist aparicions de la Mare de Déu i on hi ha constants conversions.
Allò va resultar encara més sorprenent. Un dia mentre era allà, el va anar a trobar una jove belga, a qui lògicament no coneixia de res, que li va dir que tenia un missatge de la Mare de Déu per a ell i al mateix temps li va començar a explicar coses de la seva vida que un desconegut no podia saber.
“Va ser un canvi de vida per a mi”. Va tornar a la vida de fe i en arribar als Estats Units va informar als seus professors que s’havien acabat els avortaments i les esterilitzacions.
Les preguntes del principi van començar a ressonar novament al seu cap. El Dr. Bruchalski va començar a formar-se no només com a metge defensor de la vida humana des d’un punt de vista tècnic, sinó que també va descobrir els textos del papa Joan Pau II en els quals parla sobre la Teologia del Cos.
El resultat va ser que el John, amb la seva dona i amb el suport de tres metges i una infermera, va crear el Tepeyac Family Center al garatge de casa seva, fent d’aquest consultori primer i clínica després, un centre pioner i modèlic en la defensa de la vida humana i en l’atenció específica a cada cas que se’ls presenta. El pacient és contemplat en la seva integritat, tant mèdicament com en el pla psicològic i en el familiar.
El fet és que el Tepeyac Family Center s’ha convertit en un refugi segur per a “embarassos en crisi“, on es difon l’esperança a través de l’atenció d’una salut que respecti els processos naturals del cos i de la psicologia de la dona, el dret a la vida del nen no nascut i el final etern de l’ànima de la mare gestant.
A la vida del John, on abans s’esterilitzava, ara es forma a dones i parelles en mètodes naturals de regulació de la natalitat; en casos d’infertilitat, en lloc d’acudir a la fecundació in vitro, recorre al que veritablement genera el trastorn i proposa la solució ètica i més econòmica.
“Creiem que si la família o la dona viu en un ambient d’amor, l’avortament es torna impensable“, explica el metge. “Nosaltres detestem la malaltia, estimem els pacients, a qui volem donar el millor, especialment als més febles i vulnerables”.
Una xifra: en més del 30% dels naixements que atenen, les mares no tenen assegurança mèdica que els permeti pagar els serveis, però cap d’elles no queda desatesa.
Què demostra això? Que els embarassos no desitjats no acabarien en avortament si hi haguessin possibilitats d’acollida, d’acompanyament, de suport … A la seva clínica s’acull especialment als pobres i a les famílies sense recursos.
El Tepeyac Family Center (www.tepeyacfamilycenter.com) funciona sota una organització paraigua anomenada Divine Mercy Care, que recapta fons i augmenta la consciència a través de programes educatius. La seva xarxa de serveis inclou un hospital perinatal, i en els propers anys s’espera oferir medicina de família, pediatria i un programa de salut mental.
“Idealment, ens agradaria ser una ciutat sobre una muntanya – com diu l’Evangeli -, on hi hagi un grup multidisciplinari que es dediqui a la salut de l’ésser humà en cos, ànima i esperit”, explica; “Un centre mèdic i un sistema mèdic on es respecti a la persona humana com feta a imatge i semblança del nostre Déu “.
“Això és el que la Mare de Déu em va demanar“, conclou el Dr Bruchalski .
Font: www.religionenlibertad.com