La Vera Lakatos -de 63 anys i provinent d’Osijek- i la Jordana Smitka –de 64 anys i provinent de Zagreb- van arribar a Medjugorje el dijous 28 de setembre després d’haver caminat durant 11 dies. La Sra. Lakatos fou la nostra convidada a radio “Mir” Medjugorje i va compartir amb nosaltres molts detalls sobre aquesta peregrinació: “Ens han passat moltes coses precioses durant aquests 11 dies, en els que hem conegut molta gent fantàstica. El més difícil fou quan estàvem al límit i pensàvem que no podíem fer ni un pas més, però l’alegria ens encoratjava a seguir. Jo he vingut a Medjugorje perquè volia donar gràcies a Déu per tot el que m’ha donat, ja que considero que m’ha donat molt, tot i que no sempre ho he vist així. He vingut caminant amb la Jordana, a qui vaig conèixer a Karlovac. Ella un dia va escriure al seu Facebook que estava buscant algú per peregrinar a peu a Medjugorje. La idea em va fascinar, tot i que conforme s’anava acostant la data, em va venir el pànic. Però havia decidit anar-hi, així que ho vaig deixar tot en mans de Déu. No m’he penedit ni un moment d’haver-ho fet, tot i que hi ha hagut moltes complicacions, moments de dolor, tibantors… Per totes les ciutats on hem passat, hem trobat sempre algú que ens ha acollit.”
La Sra. Lakatos no podia dissimular les llàgrimes quan finalment van arribar a Medjugorje. “Vaig començar a plorar d’alegria, en canvi la Jordana estava callada i no sé com se sentia. La idea de venir havia sortit d’ella. Jo ja havia vingut altres vegades i és un lloc on hi viu molta gent pietosa”, declarava la Sra. Lakatos, el pare de la qual va haver de marxar d’Hercegovina a Eslovènia. Va acabar dient: “M’agrada Hercegovina, la sento molt a prop i em recorda el meu pare. Quan contemplo els seus paisatge, em venen a la memòria les històries que ell m’explicava sobre aquest lloc, tot i que només tenia 12 anys quan en va haver de marxar. Sempre va estar molt unit a aquesta regió.”
Font: www.centromedjugorje.org
