“Medjugorje és un lloc de gràcia, com ho són Lourdes o Fàtima”
Aldo Cavalli, visitador apostòlic de Medjugorje

Cavalli durant l’entrevista mantinguda al Palau Episcopal de Barcelona.

15 de maig 2023

Carme Munté Margalef

L’arquebisbe italià Aldo Cavalli, visitador apostòlic de caràcter especial per a la parròquia de Medjugorje, ha estat a Barcelona, convidat pel cardenal Joan Josep Omella. A banda de visitar espais emblemàtics de la diòcesi com el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, la catedral o la Sagrada Família, ha tingut l’oportunitat de conèixer les persones i llocs relacionats amb la devoció a Medjugorje a casa nostra.

Cavalli, que té 76 anys i una gran experiència diplomàtica com a nunci en diversos països, va arribar a Medjugorje per primera vegada l’agost del 2021 i, tal com ens explica, ell mateix ha experimentat la irradiació espiritual d’aquesta humil parròquia situada a la diòcesi bosniana de Mostar-Duvno, “on tot és gràcia”.

Ha conegut persones i llocs vinculats a la devoció a Medjugorje a Catalunya. Quina impressió n’ha tingut?

Sí, m’he trobat amb responsables i grups molt lligats a Medjugorje per una raó molt clara: Medjugorje és un lloc de gràcia, per aquest motiu molta gent hi ve. Fa 42 anys, en un turó, d’alguna manera va haver-hi una intervenció del Senyor. Sis persones diuen que hi van veure la Mare de Déu. D’aleshores ençà va començar un fenomen impressionant, amb desenes de milers de persones que hi venen d’arreu del món.

Per què la gent va a Medjugorje?

Això és el que em vaig preguntar quan fa un any i mig el Papa m’hi va enviar per primera vegada: per què un milió de persones venen aquí d’arreu del món? N’hi ha que fan milers de quilòmetres, per exemple, des d’Austràlia, el Perú, Corea del Sud, per venir aquí, perquè és un lloc únic, un lloc de gràcia.

L’Església està atenta al que passa a Medjugorje. En quin moment es troben les investigacions?

Actualment al Dicasteri de la Doctrina de Fe hi ha una comissió que està estudiant les aparicions i els missatges de cada 25 de mes. L’Església sempre ho ha fet davant de cada aparició. Al mateix temps que ho estudia, hi ha enviat un representant del Papa perquè tingui sota la seva mirada tota dimensió pastoral. Aquesta és la funció del visitador apostòlic.

Durant l’entrevista amb Ignasi Miranda de Ràdio Estel.

Per què Medjugorje canvia la vida de tanta gent?

Perquè és un lloc de gràcia, com ho són Lourdes o Fàtima. El Senyor escull el que vol i escull persones que no esperen la intervenció del Senyor. Començant per la Mare de Déu. Natzaret, com Medjugorje o Lourdes, no era res. La Bíblia no en parla. Era un poblet petit. I Maria i Josep eren persones normals, que es volien casar, tenir fills, una vida com la dels altres. Com a Natzaret, el Senyor va intervenir a Medjugorje, on centenars de persones es converteixen. Quants sacerdots hi tornen per donar gràcies; joves que em diuen que han decidit entrar al Seminari; noies que han sentit la vocació de ser monges de clausura, i matrimonis i famílies que han descobert que s’havien d’estimar.

“Al Dicasteri de la Doctrina de Fe hi ha una comissió que està estudiant les aparicions i els missatges de cada 25 de mes”

Vostè viu allí de manera estable. Quina és la seva vivència personal de la irradiació espiritual de Medjugorje?

Jo també, com els altres, m’estic convertint. Molts bisbes hi envien capellans i laics perquè es converteixin. I la persona allí canvia de vida. Ara bé, perquè sigui possible hi ha una condició ben clara: han de venir a resar. Si la gent ve 2-3 dies a resar de debò, la gràcia hi entra profundament. Per fer-hi turisme no hi ha res a visitar. Si venen de visita i res més, no té cap efecte.

Durant la visita al Tibidabo amb el P. Francesc Riu i Oriol Vives, president de la Fundació Centre Medjugorje.

El maig del 2019, el papa Francesc va autoritzar les peregrinacions. Què va significar aquest fet?

Significa que el Papa va reconèixer que és un lloc de gràcia: la gent hi pot anar, els bisbes i els sacerdots hi acompanyen gent. En la Setmana dels Joves s’hi van aplegar 30-40 mil joves en ple estiu, a 40-45 graus. Increïble. Resaven des de la matinada fins a la nit. Van fer cinc dies de recés espiritual. Eren joves com els altres, però allí van trobar un lloc on ve molt de gust, resar, la missa, l’adoració, confessar-se i peregrinar dalt del turó. Per tant, el que fa la Santa Seu és valorar la gràcia i l’espiritualitat d’un lloc tan especial. Per això, el Papa va nomenar un responsable pastoral per a la parròquia de Medjugorje, un enviat apostòlic. Un cop l’any visito el papa Francesc per parlar-li de Medjugorje. N’està content, perquè la gent hi resa en aquest diàleg i col·loqui que s’estableix entre el Senyor i nosaltres.

Creu que s’acabaran reconeixent les aparicions?

No ho sé. El que sé és que l’any passat, després del Covid, van venir un milió de persones. Nosaltres no volem espònsors, ni publicitat, ni diners, perquè hem de conservar la gràcia del lloc. Si hi entra el comerç, ja no serà un lloc de gràcia. Els dos principis clars del lloc són gràcia i perspectiva. El Senyor ens dona la gràcia, encara que no la mereixem, i ens veu en perspectiva. Aquest és el Senyor.

Parla d’un milió de visitants. És la mateixa xifra que s’espera enguany?

Penso que en seran més. Aquestes setmanes hi he vist desenes de milers de persones. Tenim molta cura de fer les coses bé. Totes les activitats que fem les organitza la parròquia: la missa, l’adoració, la confessió, el rosari, la visita al turó com si d’un santuari es tractés. Com qualsevol altra parròquia. Ho fem amb molta cura: cantem bé, celebrem bé, prediquem bé, tot és net i bonic. Aquesta és la transmissió de la fe.

Ens podria fer cinc cèntims de com és Medjugorje?

Hi ha una església dels anys seixanta, molt normal, neta i bonica, amb capacitat per a 500 persones. Tenim una sala per a 800 persones construïda fa 25 anys, que porta el nom de Joan Pau II. Darrere de l’església hi ha un espai obert ple de bancs per acollir-hi 7.000 persones. També tenim l’espai del Crist Ressuscitat. La gent prega molt a l’exterior, s’agenolla i, malgrat les inclemències climatològiques, no es queixa. Hi ha hotels portats per famílies senceres, així com botigues de records. Tot és a prop. Mai no hi ha molèsties, perquè és un lloc construït per la gent del poble. Medjugorje és el testimoni de la resistència de la fe en temps del comunisme, quan els creients patien persecucions, matances, presó. Els vidents, que visiten molt l’església, van defensar el lloc, arriscant la vida.

“No volem espònsors, ni publicitat, ni diners, perquè hem de conservar la gràcia del lloc”

Podem dir que Medjugorje està preservada de la deriva més comercial?

35 euros per dia; és el mateix que em costa una pizza quan visito Roma. És perquè hi treballen famílies senceres i el sou és més baix. Ara bé, ho tenen sempre obert. Després venen records, però és normal, han de viure. El comerç és el comerç, sens dubte, però no és un lloc comercial.