Taliana Vargas, popular actriu i model colombiana que al 2008 fou Miss Colòmbia, als 19 anys, (diversos vídeos al YouTube i fotos recullen el seu regnat), fou la persona escollida pel cardenal Rubén Salazar Gómez per presentar el Papa Francesc a la trobada amb els joves a la Plaça de Bolívar de Bogotà, el darrer 7 de setembre, en la seva visita a aquell país.
La Taliana diu a tothom qui la vulgui escoltar que Déu ens vol acompanyar i omplir els cors, i més encara els del joves. Parla per experiència perquè en la seva joventut d’èxit com a model es va allunyar de Déu i va ser la Mare de Déu la que la va “atrapar” perquè tornés.
Una infància de fe, amb flors a la Mare de Déu
La gran de sis germans d’una família unida, va rebre la fe sobretot de la seva mare i la seva àvia. “De nena, jo saltava i ballava als grups de pregària, amb els meus germanets, i li portava flors a la Mare de Déu. La meva infància va ser molt propera a la Mare de Déu i a l’Església”, explica.
Als 15 anys se’n va anar a viure als Estats Units on hi va estudiar Comunicació i idiomes a Virginia. “Als 19 anyets vaig ser Miss Colòmbia: ara veig que era una criatura“. Va començar una època d’èxit i reconeixement però notava que li faltava alguna cosa. “L’eufòria d’un gran esdeveniment, ser el centre, pensar que el que tenia era perquè ho lluitava i perquè m’ho mereixia… però a l’hotel sempre sentia aquell buit al cor“.
Buscant en la New Age i l’oriental
LA TALIANA, FELIÇ AMB ELS NENS DE LA SEVA FUNDACIÓ CASA A L’ARBRE
“Vaig provar el tai-txi, el ioga, buda… buscava aquella pau que tots els esser humans busquem, i no la trobava”.
No es deixava fer fotos massa atrevides, no tenia una vida massa desordenada… però no es confessava, no combregava, no parlava amb Déu.
El procés de tornada a la fe va ser molt lent. “A vegades anava a un grup de pregària i sentia una pau molt bonica… però de seguida s’esfumava”.
Una presentadora li va parlar de la Mare de Déu
La primera professional de la comunicació que li va parlar de la seva fe fou la presentadora Rochy Stevenson, al 2009, quan treballaven juntes a El Desafío, de Caracol TV. La Rochy Stevenson era devota de la Verge perquè havia tingut una experiència espiritual amb Ella. Va animar la Taliana a acostar-se a la Mare del Senyor.
Al cap de dos anys, al 2011, protagonitzava la telesèrie “Chepe Fortuna”. Allà hi va conèixer l’actriu Margalida Castro, que feia el paper de la seva àvia. La Margalida és una altra devota de la Mare de Déu i fins i tot ha escrit sobre la seva fe. La Taliana va llegir alguns dels seus textos i això li va fer augmentar el seu interès. Fins i tot van pregar juntes en alguna ocasió.
El punt clau en la conversió de la Taliana Vargas fou al 2012. L’actor Freddy Flórez, company de repartiment i amic personal, la va animar a anar a una església que estaven construint just al costa d’on estaven gravant, a Valledupar. Un diumenge li va fer cas. Allà es va trobar un bon sacerdot mitja hora abans de la missa que li va donar una estampa de la Mare de Déu. Ella va pensar que era la Milagrosa, però era la Verge de la Pau.
Les cinc pedretes
UN SACERDOT I NENS DE LA FUNDACIÓ PREGUEN PER LA TALIANA I DEMANEN A DÉU QUE LA BENEEIXI
I el mossèn li va dir: “aquí tens les cinc pedretes per combatre els teus mals”. Ella sabia que necessitava un canvi, una disciplina, una aposta forta.
Les cinc pedretes (són les cinc que s’ensenyen als grups de pregària de Medjugorje i en la devoció a la Mare de Déu) eren:
1- Pregar amb el cor el Sant Rosari
2- L’Eucaristia
3- La confessió mensual
4- El dejuni
5- Llegir la Bíblia
“Jo, Taliana Vargas, a quina hora volíeu que resés el Rosari? Si a les 6 del matí ja estava al gimnàs, i després gravava 14 hores…” Li vaig dir al sacerdot que no podia dedicar temps al Rosari, que era molt llarg.
I el mossèn va contestar: “Està bé, et donaré aquest Rosari de la Verge de la Pau que és curtet: Un Parenostre, un Déu vos Salve i un Glòria, set vegades. En tres minuts el tens enllestit.”. Y ella va dir: “D’acord, tres minuts els hi puc dedicar”.
Aquell primer dia no va trobar la pau, però es va animar i va insistir amb 3 minuts de pregària al dia. “Ara em fa vergonya, però així és com vaig començar, les coses de l’Esperit van a poc a poc”. I així va anar creixent en la fe i la vida sacramental.
La Mare de Déu la va conquistar
“La que primer em va conquistar, enamorar i em deixava passar totes les meves rebequeries va ser la Mare de Déu”, explica.
Després va trobar un grup de pregària “que no eren velletes, eren joves como jo, administratives, polítiques, de tot…”. Abans es pensava que només eren religioses les velletes: avui sap que hi ha una multitud de joves entusiastes del Senyor, amb ganes de ser sants, que hi han moltes obres de fe fecunda.
Després, un cop canviades les seves prioritats, es va bolcar en la seva fundació per a nens necessitats: Casa a l’arbre (www.casaenelarbol.org), creada el 2013. “L’èxit no m’omplia: entregar aquí el meu temps, un servei, un somriure…això sí que m’omple, dormo al bell mig del cel”.
Font: www.carifilii.es
