Siobhan Mhic Craith va tenir la vida que molts voldrien. Almenys en aparença. Filla d’un famós músic irlandès, vivia envoltada de festes, diners i famosos, però la felicitat només era de portes enfora. La seva família, propensa a la diversió, s’oposava a la fe i vivia sense cap mena d’estabilitat a casa. Un viatge a Medjugorje i una trobada de la jove amb el que semblava ser activitat demoníaca, la va fer despertar.
“El més destacat de la meva família”, explica la Siobhan al programa de testimonis Canvi d’Agulles de HM TV, “és sens dubte el meu pare, un cantant de folk irlandès famós”.
I amb raó: Liam Clancy va ser el membre més jove i líder del grup de folk The Clancy Brothers, la primera agrupació estrella del pop a Irlanda.
Van gravar 55 àlbums, les vendes es comptaven en milions, les entrades als seus concerts s’esgotaven al cap de pocs dies i van tocar als principals escenaris culturals d’Europa.
Una llar amb diners i famosos, però sense fe ni felicitat
“Els meus pares al principi eren dos catòlics devots que vivien a Nova York, però al món de la música i la fama, el catolicisme no hi estava de moda. La seva fe es va refredar, i mentre jo creixia, a la meva família no en quedava ni rastre, de fe, d’oració, ni tan sols d’imatges religioses”, relata la Siobhan.
La indiferència del seu pare es va convertir aviat en un rebuig ferotge. “Rebutjava l’Església i la religió. Intentava treure’ns del cap qualsevol referencia a la fe i el que apreníem al les nostres escoles catòliques, dient-nos que tot el que ens ensenyaven era equivocat”.
“Mountain Dew”, una de les peces més famoses de “The Clancy Brothers”.
I amb la seva mare, afegeix, gairebé era el mateix. “La meta que buscaven sempre era la festa i la diversió, estàvem envoltats de grans cantants, músics i diners”.
Per a la Siobhan, aquesta era “la típica vida que tothom envejaria” de portes enfora, “però la nostra llar era freda i sense estabilitat”. Tot va empitjorar en començar la universitat.
“La meva vida només era festa, diversió, alcohol i concerts”, recorda.
El famós cantant Liam Clancy, pare de Siobhan, juntament amb alguns membres de la família.
Rebutjava la fe i tenia por de ser tocada per Déu
“La meva tieta va convidar la meva mare a anar a Medjugorje. Allí hi va tenir una profunda conversió. Quan va tornar era una altra persona, la nostra llar va començar a ser agradable i càlida i ens va començar a parlar dels missatges de la Mare de Déu”.
Anys més tard, la germana de la seva mare va decidir convidar Siobhan al mateix destí. “Tenia 20 anys, vaig pensar que seria interessant veure altres parts de món i que de pas em posaria morena”, comenta.
En aquell moment la jove vivia com tots els seus amics, “no gaire bé” diu. “Rebutjava la fe, tenia molta por d’anar-hi i de ser tocada per Déu”. Però finalment va acceptar la invitació, juntament amb tota la família.
Un cop a Medjugorje, explica, “em sentia incòmoda, va ser difícil acostumar-se a la pregària, però passaven els dies i anava assimilant les coses”.
No obstant, la jove tenia una profunda lluita interna que creixia a mesura que acabava la setmana.
Signes del Maligne
“L’última nit, una amiga i jo vam pujar la muntanya de les aparicions. Tronava, llampegava i feia molta calor i ens vam posar molt nervioses. Quan vam baixar, ens vam separar del grup i vam anar a un bar a fer unes copes”.
Aleshores un grup d’homes les van envoltar i van començar a parlar-los. “Ens sentíem assetjades. L’home que ens parlava ens va preguntar d’on érem, i quan li vam dir que érem irlandeses ens va explicar que formaven part d’un grup similar a l’IRA”, un grup terrorista.
Aleshores l’home la va mirar fixament i li va dir: “No m’agrades”. Quan ella el va mirar, va veure espantada com “la seva cara es transformava en la cara del diable”.
Aleshores va arribar un familiar al bar. “Ens estaven buscant, era el meu cosí. No ho sé explicar, però vaig reaccionar amb molta ira i em vaig enfadar amb tots els que ens estaven buscant”.
Aquella nit, -afegeix- “vaig tornar a l’habitació i sentia que veia coses dolentes per tot arreu, pel passadís, i em deia que només eren imaginacions, però en asseure’m era com si el llit no hi fos i a sota meu hi hagués l’infern. Alguna cosa m’agafava i m’estirava, em mostrava coses pecaminoses mentre em deia: ‘Si te’n vas amb ells –Jesús i Maria– tot això no ho podràs fer”.
“De sobte ho vaig saber: ‘Això’ és Jesús”
Immediatament va recordar dos missatges de la Mare de Déu de Medjugorje que li havia dit la seva mare i un rosari que li havia regalat. “Ni tan sols em sabia els misteris, però vaig començar a pregar i em vaig adormir”, afegeix.
Seguint amb la seva història explica: “Em vaig despertar a l’albada i li vaig dir a la meva mare: m’he de confessar”. Va sortir de mi. Sabia que ho havia de fer, i que seria un nou començament”.
Després de confessar-se, durant la missa, va observar com el sacerdot elevava l’hòstia a la consagració. “De sobte ho vaig saber: “Això és Jesús””. Em va venir el do de la fe, només sabia que Jesús hi era present, era una certesa; i així va començar la meva fe”.
Quan va tornar a casa, igual que la seva mare, la Siobhan era una persona nova. “Vaig buscar un grup de pregària i poc després en vaig acabar dirigint un, però necessitava quelcom més, i me’n vaig anar a formar part d’una comunitat de joves d’Escòcia durant un any”.
Molts dels seus coneguts li deien que allò només seria una fase. Tot i això, explica, “vaig tenir molt consol aquells primers anys, vaig tornar diverses vegades a Medjugorje i vaig començar a resar el rosari llegint els missatges de La Nostra Senyora”.
La Siobhan es va casar, va tenir tres filles i va començar a treballar feliç de cuinera en una comunitat de joves. “Estava completament enamorada de Déu”, conclou, i fins avui “no he tornat a tenir por”.
