P. Livio: Benvolguts amics, aquí tenim en directe a la Marija de Medjugorje que ens donarà el missatge de la Reina de la Pau del dia d’avui 25 de gener 2019.
P. Livio: Hola Marija!
Marija: Hola Pare Livio! Una salutació a tots els radiooients de Ràdio Maria. Avui 25 de gener, com cada 25 de mes, la Verge ens ha donat el missatge següent:
“Estimats fills! Avui, com a mare, us convido a la conversió. Fillets, aquest és per a vosaltres un temps de silenci i de pregària. Per això, que creixi, en l’escalfor del vostre cor, la llavor de l’esperança i de la fe, i sentireu dia rere dia, fillets, la necessitat de pregar més. La vostra vida es tornarà ordenada i responsable. Comprendreu, fillets, que esteu de pas aquí a la terra i sentireu la necessitat de ser més a prop de Déu. Amb amor donareu testimoni de l’experiència de la vostra trobada amb Déu i la compartireu amb els altres. Estic amb vosaltres i prego per vosaltres, però no ho puc fer sense el vostre “Sí”. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
P. Livio: Marija, aquest missatge em sembla una invitació a fer Exercicis Espirituals: silenci, pregària i conversió.
Marija: Sí, sembla com si ens estiguéssim acostant a la Quaresma, també en nomenar l’escalfor, ens està cridant, no només a la conversió, sinó també al temps de silenci, temps de pregària en l’escalfor del nostre cor.
P. Livio: Avui 25 de gener, Marija, se celebra la festa de la conversió de Sant Pau. Sembla que hi ha també una referència molt important sobre aquest tema.
Marija: Sí, ens diu: “Avui, com a mare, us convido a la conversió.” La Verge, cada 2 del mes, ens convida com a mare, però crec que rarament en els missatges del 25 ens ha dit que com a mare ens convida a la conversió. Penso que potser ens estem allunyant i Ella, com a mare, amb l’autoritat d’una mare, ens vol dir: “Convertiu-vos”.
P. Livio: Marija, Tu creus que la Verge, triant el 25 del mes per a donar el missatge, ha pensat en aquestes coincidències? el 25 de gener, la festa de la conversió de Sant Pau; el 25 març, l’Anunciació; el 25 desembre, Nadal
Marija: I el 25 de juny, l’aniversari de les aparicions.
P. Livio: Tu creus que ha triat el 25 per aquest motiu?
Marija: No, no ho sé. Per a mi la Mare de Déu, ja des del principi, ens ha portat sempre a moments especials, moments importants que l’Església ha triat com a dies de festa. La Verge dóna sempre molta importància a aquestes dates, per això també penso que no és casualitat. Crec també que aquesta invitació que la Verge ens dóna cada 25 del mes, no és indiferent, sinó una cosa molt concreta. Sempre diem que la Verge no es cansa mai de convidar-nos a la conversió, d’ajudar-nos, de dir-nos que el Paradís ens espera i que ens hem de comprometre.
P. Livio: Marija, tu creus que, amb la nostra vida tan caòtica, aconseguim trobar aquest silenci? Per a mi pot ser més fàcil perquè visc sol, però per als qui viuen en família, com es fa per trobar el silenci?
Marija: Jo me’n recordo que ja des del principi de les aparicions de la Verge, a través del nostre grup de pregària de la parròquia, moltes vegades ens demanava d’anar a pregar al turó en silenci. Moltes vegades ens havia demanat d’escriure cartes per a donar-les-hi. Me’n recordo que aquests moments eren un tresor per a la nostra vida i crec que fins que no ens quedem en silenci amb Déu, no tindrem l’experiència de Déu. Per aquest motiu, crec profundament que la Verge ens vol ajudar a tenir aquest retrobament amb Déu. Avui dia, moltes persones diuen no tenir experiència de Déu, diuen que no creuen. Però això passa perquè no li han donat temps, no han estat amb Ell. La Verge diu que una persona no es coneix si no estàs amb ella, per tant, no es coneix Déu si no s’està amb Ell en l’oració.
P. Livio: En el silenci s’escolta la Seva Veu?
Marija: Sí, en el silenci s’escolta la veu de Déu. Per això la Verge continua cridant-nos a la conversió.
P. Livio: També és en el silenci quan podem donar-li el nostre sí, ja que, si manca això, la conversió no comença mai.
Marija: Sí, la Verge ens crida, no només a l’oració, sinó al silenci, a la calor del nostre cor perquè aquesta llavor, aquesta petita planta de la fe pugui créixer.
P. Livio: En altres ocasions, en època hivernal, la Mare de Déu ja havia fet referència al gra que se sembra a la tardor i roman sota la neu, i després apareix a la primavera. D’aquesta manera, també nosaltres, amb l’escalfor del cor, podem fer aparèixer el gra de l’esperança i de la fe.
Marija: Sí, perquè jo crec que la Verge ja està pensant en aquest gran arbre que creix amb l’experiència de l’oració. Aquest arbre en el qual no hi ha només fulles o fruits, sinó un arbre on poden amagar-se, niar i viure els ocells. No es tracta només d’una llavor, sinó de tota la nostra vida espiritual que pot arribar a ser un gran arbre si nosaltres li ho permetem a Déu i a la Mare de Déu amb el nostre sí.
P. Livio: També és veritat, com diu la Verge, que, si comencem a resar, cada vegada sentim més la necessitat de fer-ho.
Marija: És cert. Fa temps es deia que menjant s’aprenia a menjar, així doncs, resant, s’aprèn a resar. Quan es comença, pot resultar difícil, però aquí a Medjugorje veiem que moltes persones diuen no haver resat mai tants rosaris com estant aquí i senten la necessitat de tornar i quan estan cadascú a casa seva, tenen més ganes de resar. Aquest és un fruit molt bonic de Medjugorje perquè porta a l’oració contínua, incessant.
P. Livio: Sí, porta al respir de l’ànima. Diguem que després de la fatiga inicial, arriba l’alegria, el goig de l’oració.
Marija: Sí, perquè, amb l’experiència de la pregària personal, arriba la trobada amb Déu. Saps, mentre que els altres prediquen, parlen, diuen, testimonien, però quan tu tens l’experiència pròpia de la pregària, de la conversió, ningú no te la pot prendre, et pertany. Me’n recordo que els primers anys resàvem moltíssim, ens sentíem els escollits, ens sentíem nens que havíem rebut massa. De vegades, ens passàvem tota la nit dalt del turó de les aparicions resant. Aquestes experiències són vitals per a nosaltres en el dia d’avui perquè és l’experiència de la trobada amb Déu, no només amb la Verge, sinó la trobada personal de Déu amb mi. Això és el que la Mare de Déu ens demana aquesta tarda, que fem aquesta experiència personal, que estiguem més a prop a Déu.
P. Livio: És veritat, cadascú de nosaltres pot experimentar-ho en el seu interior.
Marija: La Mare de Déu ens diu que quan vivim aquesta experiència, amb la responsabilitat, l’ordre i l’amor, hem de testimoniar-ho.
P. Livio: Marija, m’ha impressionat molt la frase de la Mare de Déu que diu: “la vostra vida es tornarà ordenada i responsable”. Això vol dir que la nostra vida és desordenada i irresponsable. Mentre esperava la teva trucada, reflexionava sobre aquestes paraules i certament, en la nostra vida ha d’haver-hi una jerarquia de valors. És a dir, Déu en primer lloc, totes les coses espirituals van en primer lloc, igual que l’ànima i després totes les coses materials.
Marija: Exactament. La Verge ens demana ordre perquè sense ordre només hi ha confusió.
P. Livio: Sí, també “responsable”pot significar que cadascú és responsable de la seva pròpia vida, que ningú no ho pot ser per tu. Tu ets qui respondràs davant de Déu i no un altre.
Marija: És cert. Avui, que celebrem la festa de Sant Pau, ho veiem en la seva vida. Ell, després de la seva conversió, va sentir la responsabilitat de donar testimoniatge predicant i estimant.
P. Livio: Hi ha una altra expressió de la Mare de Déu: “Comprendreu, fills meus, que esteu de pas aquí a la Terra”. És a dir, que quan amb la pregària es troba Déu, es troba l’eternitat i ens adonem que la vida aquí a la Terra no és rès més que un obrir i tancar d’ulls. La vida passa molt ràpid, però som conscients que no acaba en el no-res, com molts es pensen.
Marija: És cert. Per aquest motiu, la Verge va portar al Jakov i la Vicka a veure el Paradís, el Purgatori i l’Infern. La Mare de Déu volia que veiessin que la vida no acaba aquí sinó en el Paradís, però ens l’hem de guanyar. Ella ens demana que posem ordre a la nostra vida, que seguim els Manaments, que el transcurs d’aquesta vida el fem prop de Déu en l’amor, en la dedicació, en el testimoniatge, en l’experiència de la trobada amb Déu.
P. Livio: Sí, per a testimoniar, primer cal tenir aquesta trobada, perquè sense aquesta trobada, les paraules són només xerrameca. Això val també per als sacerdots ja que, si no es troba Déu en la pregària, les nostres paraules no aconsegueixen convèncer ningú.
Marija: Jo crec profundament que tots tenim la necessitat d’aquesta trobada amb Déu, i Ell se’ns dóna si nosaltres li donem el nostre sí. La Verge ens demana posar ordre i no només a les nostres vides, sinó també amb els nostres veïns, amb la nostra família, amb l’Església, mirant sempre cap a la Vida Eterna.
P. Livio: En aquest missatge, especialment quan diu: “Jo prego per vosaltres, però no puc fer-ho sense el vostre “Sí”, veig una referència al lema d’una Trobada de la Joventut que deia: “Heus aquí la serventa del Senyor, faci’s en mi segons la Vostra paraula”. És a dir, que donem el nostre sí, com Ella va donar el seu sí a la voluntat de Déu.
Marija: Molt bonic! No ho havia pensat. També la Trobada de Joves a Amèrica Llatina, a Panamà, m’arriba al cor perquè hi ha sacerdots i diverses comunitats molt vinculats a Medjugorje. Per tota la preparació que es va fer abans de la trobada i també va haver-hi una Jornada Mariana amb el Papa. Aquesta idea va ser per tenir un temps de preparació amb l’oració. Els hi vaig enviar un missatge per a dir-los que m’unia, en la pregària, amb tots els joves d’Amèrica Llatina i també amb els de tot el món perquè siguin moments d’una gran Gràcia.
P. Livio: Sí, preguem perquè aquesta Jornada de la Joventut sigui un camí d’esperança, de primavera per a l’Església.
Marija: Sí, perquè avui dia hi ha molta confusió. Avui mateix he sentit un testimoniatge d’un sacerdot de Nova Zelanda, que ha vingut a Medjugorje. Ha dit que al seu país ja no hi ha fe, que la gent està molt confusa, els joves diuen que Déu no existeix, no volen tenir cap referència, perquè de vegades han tingut alguna experiència de sofriment o violència i assenyalen a un com a cent, en comptes de dir que, de cent sants, un és pecador, en comptes de dir que un s’ha equivocat i hem de resar per la seva conversió. Moltes vegades, aquestes experiències negatives, i més avui amb tants mitjans de comunicació, fan anar contra Déu, contra l’Església, contra els Sagraments. En canvi, la Mare de Déu ens crida i ens porta de nou a la pregària, a la conversió i a la trobada personal amb Déu.
P. Livio: Sí. De fet, ja en els missatges de Mirjana, la Verge, al novembre, desembre i també al gener deia que els seus fills ja no tenen fe. Tinc la impressió de que és un moment en el qual Satanàs està lliure de les seves cadenes i hi ha una rebel·lió general, una difusió de l’esperit del mal. És un moment molt difícil.
Marija: Sí, hi ha molta confusió en els cors, però hi ha també moltes persones que resen, molts joves que tenen esperança en el seu cor. De fet, sento una alegria molt gran quan veig tants joves que vénen a Medjugorje i donen els seus testimoniatges. Allí és quan veig que hi ha esperança. No hem de ser negatius perquè hi ha esperança ja que la Mare de Déu està amb nosaltres i Ella ens diu: “Jo estic amb vosaltres”.
P. Livio: La Verge està realment construint els cors, d’un en un.
Marija: Sí, nosaltres moltes vegades pensem negativament, però la Verge és concreta, Ella és esperança. Quan els apòstols estaven confosos, Ella els va dir: “Pregueu”. Vol dir que hem de resar. Fem-ho en el silenci del nostre cor, en el silenci de la nostra habitació, com diu Jesús. Que cada dia sigui més forta la nostra pregària per poder combatre tot mal.
P. Livio: Gràcies Marija que ens has confortat amb aquestes boniques paraules d’esperança perquè, com has dit tu, el mal fa molt de soroll, però el bé és silenciós, actua i es defensa amb molta força, encara que no ho vegem.
Marija: I no hem d’oblidar mai que la Verge està amb nosaltres i nosaltres hem de seguir endavant amb decisió, amb determinació, amb orgull, amb fe i amb esperança. Hem de resar i donar testimoniatge de la nostra fe sense por i sense vergonya. D’aquesta fe que Déu ens ha donat a través del seu amor, a través dels Manaments, a través de la Seva Mare que ens està enviant cada dia. Quan ho penso, em commoc i em posaria a plorar d’alegria, tal com diu la Verge: “Si sabéssiu com us estimo, ploraríeu d’alegria.” Aquesta és la nostra alegria, aquest és el nostre orgull, orgull d’haver estat cridats a ser fidels a Déu, d’estimar Déu per sobre de qualsevol cosa. Per tant, no us desanimeu i pregueu que amb Déu i la Mare de Déu som vencedors.
P. Livio: Marija, On ets ara?
Marija: Sóc a Medjugorje. Està molt tranquil aquests dies, un temps molt bonic, un temps de pregària i de trobada amb Déu a través de la Mare de Déu. Vull dir que tinc molt presents en les meves oracions a totes les persones de Ràdio Maria, especialment els malalts.
P. Livio: Gràcies de tot cor Marija.
TRADUCCIÓ: Equip de l’Associació Amor de Déu
