Nostre Senyor Jesucrist es va entregar a la Creu per amor a nosaltres, per salvar-nos, amb la seva mort i resurrecció, del pecat, i donar-nos la vida eterna. Però perquè l’Església naixent pogués gaudir dels fruits de la redempció de Crist, calia que el Senyor enviés el seu Esperit als nostres cors i poder fruir de la promesa de la salvació. Per això, abans de pujar al Cel, Jesús ens promet donar-nos el seu Esperit, l’Esperit Sant que estarà sempre amb nosaltres.
Els deixebles eren a casa, amb les portes tancades per por dels jueus. Havien rebut del Senyor el mandat missioner de proclamar l’Evangeli arreu del món, però encara els faltava l’impuls i el coratge per dur-ho a terme. Davant d’una tasca de tanta envergadura i de tanta responsabilitat, necessitaven l’empara de la Mare. Per això, mentre esperaven la vinguda de l’Esperit Sant, els apòstols “Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell” (Ac 1, 14).
A Maria se l’anomena la “omnipotència suplicant” perquè obté del seu Fill tot el que li demana, i el seu Fill no li pot negar res del que la Mare li demana. Així doncs, Maria li devia demanar a Jesús la vinguda de l’Esperit Sant promès. Devia ser una petició conscient i fervorosa: Ella ja havia tingut experiència de l’acció eficaç de l’Esperit amb l’Encarnació del Fill de Déu en el seu si virginal, i sabia que l’Esperit Sant era necessari per donar vida a l’Església naixent. Així és com l’Esperit de Déu infanta a Crist a través de Maria: primer a Betlem neix Jesús de Maria Mare; i després a la Pentecosta neix el seu Cos místic, que és l’Església, de Mare orant. La pregària de la Mare devia invocar l’Esperit Diví perquè naixés la primera comunitat cristiana reunida en el nom de Jesús. Maria és doncs també Mare de l’Església.
En una família, sovint el pare guanya el jornal per a la casa i la mare administra els bens de la llar. Semblantment es podria dir que el Senyor ens ha guanyat la riquesa de la nostra redempció i Maria administra els dons rebuts en bé dels seus fills. Maria és la plena de gràcia i la mitjancera de totes les gràcies. Per això és possible que a la Pentecosta, l’Esperit Sant vingués a posar-se primer sobre Maria i després, a través d’Ella, es distribuís als altres deixebles.
Amb Maria, invoquem l’Esperit Sant, perquè renovi els nostres cors i ens concedeixi un nou impuls missioner, enviats al món per donar testimoni de Jesucrist, que és viu, i revifar a d’altres, perquè trobin el Camí a la Vida que no s’acaba.
P. José Cristóbal Moreno García.
Font: www.centromedjugorje.org
