P. Livio: Benvolguts amics, tenim en directe a la Marija que ens comunicarà el missatge de la Verge de la Pau del dia d’avui 25 de novembre de 2018.
P. Livio: Bona tarda Marija!
Marija: Bona tarda Pare Livio! Una salutació a tots els oients de Radio Maria. El missatge bellíssim que ens ha donat la Mare de Déu aquesta tarda és el següent:
”Estimats fills, aquest és un temps de gràcia i de pregària, un temps d’espera i de donació. Déu es dóna a vosaltres perquè l’estimeu per sobre de tot. Per això, fillets, obriu els vostres cors i les vostres famílies per tal que aquesta espera es converteixi en pregària i amor, i sobretot en donació. Jo sóc amb vosaltres, fillets, i us encoratjo a no renunciar al bé, perquè els fruits es veuen i s’escolten a la llunyania. Per això l’enemic està enutjat i ho fa servir tot per allunyar-vos de la pregària. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
P. Livio: Marija, aquest missatge em sembla molt apropiat per al temps d’Advent, és a dir, un missatge que ens vol preparar per al Nadal.
Marija: Sí, és un missatge molt bonic per a aquest temps d’Advent, perquè és temps de gràcia, temps d’espera, temps d’oració i també de donació, com diu la Mare de Déu. Així com comença aquest missatge, em sembla justament, el missatge d’Advent.
P. Livio: Sí, realment, l’Advent és temps de gràcia i també és temps d’espera. És a dir, que el Nadal no és simplement un record, sinó un esdeveniment que hem de viure en el nostre cor.
Marija: Sí, en el nostre cor, però com diu la Mare de Déu, també l’hem de viure a les nostres famílies. La Verge diu que és temps de donació i ho hem d’aprofitar.
P. Livio: Marija, et sembla que l’oració hauria d’estar en primer lloc, sobretot, quan es parla de família? Encara que hi ha tantes les coses que ajuden a preparar el Nadal, que ajuden a recordar aquest esdeveniment central de la Redempció! Per tant, retrobar totes les nostres tradicions del Nadal d’abans, no del Nadal consumista que es viu ara al 2018.
Marija: Sí pare Livio. Al nostre país, tenim la tradició d’una Missa que en diem la Missa d’Advent que se celebra molt d’hora al matí amb espelmes, es fa com abans quan no hi havia electricitat. Aquesta Missa és a les 5 del matí i és molt freqüentada. Jo quan sóc a Medjugorje pel temps d’Advent, m’agrada molt perquè veig que les mares porten el pijama sota l’abric, per tornar-se’n al llit quan tornin a casa, o bé prendre el cafè amb calma i després despertar els nens. De vegades veus també alguns nens que vénen amb els pares. Aquesta és una tradició croata. No sé si existeix a Itàlia, potser existia antigament.
P. Livio: El perill del nostre temps i també de les nostres famílies cristianes és que el temps d’Advent transcorre enmig del consum. És veritat que també hi ha coses boniques, però ai de nosaltres si ens falta la pregària personal i familiar! És molt bonic fer el pessebre, però de manera que pugui ser recordat i celebrat com el dia en què va néixer Jesús.
Marija: És veritat, ara hi ha molt consumisme, per això la Mare de Déu ens diu que és un temps d’espera, d’oració, un temps de gràcia. També un temps d’amor, un temps de Déu, ja que ens demana posar Déu per sobre de tot.
P. Livio: Sí, també la paraula “donació” és probablement per indicar com Déu se’ns dóna, com diu la Mare de Déu: “Déu es dóna a vosaltres perquè l’estimeu per sobre de tot.” Aquesta donació que la Verge espera de nosaltres, és justament el do del nostre cor. La primera donació ha de ser per a Jesús el dia de Nadal.
Marija: Te’n recordes que ja en els primers anys la Mare de Déu va demanar al nostre grup d’oració d’oferir al Nen Jesús en el pessebre una flor, com a senyal de la donació del nostre cor? Jo me’n recordo d’aquells temps amb una nostàlgia i alegria molt grans perquè érem molt joves i la Verge infonia entusiasme en els nostres cors. A més, a Medjugorje tot es viu amb un esperit diferent, aquí regna la Mare de Déu, aquesta és la terra de la Mare de Déu. Aquí, quan la Verge parla, s’escolta de manera especial. Jo crec que aquí tot es torna celestial, fins i tot les coses quotidianes, és com si aquí a Medjugorje tot ho veiéssim amb els ulls del Cel. Tot el que la Mare de Déu ens deia, ho complíem perquè Ella ens ho demanava i això ens donava una alegria immensa. Me’n recordo d’aquella vegada en què cadascú de nosaltres buscava una flor per oferir al Nen Jesús. Aquí a Medjugorje, amb el comunisme, no hi havia tantes flors. Bé, hi havia clavells vermells perquè era la flor oficial del comunisme i es trobaven a qualsevol lloc. Però nosaltres vam anar fins a Mostar, Čitluk…ben lluny, perquè aquí no hi havia cap floristeria. Volíem tenir una flor per a cada membre de les nostres famílies i això es va tornar un repte per a nosaltres. Pensar en anar a buscar flors a Mostar, que està a una distància de 28 km. d’aquí, per oferir-les a Jesús, era per a nosaltres molt emocionant i aquest record m’omple d’una gran alegria.
P. Livio: Aquí a Medjugorje em sembla que hi ha la tradició tan bonica del pessebre vivent que, d’altra banda, hauríem de fer també, en petit, a les nostres famílies.
Marija: No solament a les famílies, jo crec que també davant de les nostres cases. Durant el període del comunisme, estava prohibit, però ara que podem, hem de fer el pessebre allà on puguem: davant de casa, al balcó, a les finestres… Hem de mostrar que per a nosaltres el pessebre és important. De vegades vaig a la llibreria a comprar postals de Nadal i em donen postals amb el Pare Noel o un arbre, i quan jo els dic que això no són postals de Nadal, em miren sorpresos i m’asseguren que sí que ho són. Llavors, els he d’explicar que les de Nadal només són les que hi ha el pessebre. El pessebre és el Nadal. Aquestes són també mostres de la nostra fe. No posem arbres, ninots o tantes altres coses que se solen posar, fem el pessebre! Fem aquesta petita publicitat, per dir-ho així, que cadascú de nosaltres podem fer.
P. Livio: És clar que sí. Posem com a mínim el Nen Jesús, ja que Ell és l’homenatjat. Es fa una gran festa per Nadal, però hi ha molta gent que no sap el que realment se celebra.
Marija: És veritat. Avui dia es viu amb molta confusió, i per aquesta raó, nosaltres hem de ser molt clars i donar testimoni. Jo no dic que no posem un arbre, però si el posem, que a sota hi hagi el pessebre.
P. Livio: En aquest temps d’Advent, hauríem de resar també el rosari en família perquè no hi ha cap manera millor per preparar el Nadal.
Marija: Sí, és un repte molt bonic. És també una manera de començar i després, a poc a poc, es torna quotidià. És precisament això el que la Mare de Déu ens demanava des del principi. Primer ens demanava de resar la coroneta dels 7 Parenostres, Avemaries, Glòries i el Credo, després sempre una mica més, i així fins que la nostra vida es tornés pregària. Això no significa que nosaltres hàgim de resar les 24 hores del dia, però sí que ho ha de fer el nostre cor. Això és el que vol la Mare de Déu.
P. Livio: Marija, m’ha impressionat molt una frase del missatge d’avui que també va dir en el missatge de la Mirjana del mes d’octubre. La Verge deia en aquell missatge que fins i tot el més petit gest de bondat pot frenar l’onada amenaçadora del mal. En el d’avui, diu el mateix, però de manera més contundent. Diu així: “Us encoratjo a no renunciar al bé, perquè els fruits es veuen i s’escolten a la llunyania”. És a dir, que potser no ens adonem que el bé, la veritat, l’amor, les coses bones, tenen una importància fonamental per vèncer el mal que hi ha al món.
Marija: Sí, és així. La Mare de Déu sempre és positiva, per això ens diu que el bé arriba lluny, ja que els fruits del bé es veuen, se senten i s’estenen.
P. Livio: Sí, malgrat que no fan molt de soroll, el proverbi diu amb encert: “Fa més soroll un arbre que cau, que un bosc que creix.” La veritat, és que la frase: “els fruits es veuen, s’escolten i van lluny”, m’impressiona. Crec que no som conscients de com d’important pot ser per a nosaltres si durant el dia resem una oració, tenim unes paraules agradables amb algú, donem un bon testimoniatge, fem una bona obra…
Marija: Sí, és veritat. Jo ho veig en molts pelegrins, sobretot al principi, quan tornaven a casa seva amb tant entusiasme i tornaven a Medjugorje amb altres pelegrins a qui havien animat amb els seus testimoniatges. Jo veig que quan se sent el bé, es comunica. En els nostres dies, sembla que hi ha molt pessimisme, molt tancar-se en un mateix. Per això, la Verge ens demana tenir una vida d’amor, d’oració, de lliurament als altres.
P. Livio: Sí, sense la necessitat de fer propaganda, diguem, sense haver d’anunciar-ho amb un trombó; silenciosament, però de manera irrefrenable, alguna cosa que ens ha d’animar a fer-ho.
Marija: Per això la Mare de Déu diu que l’enemic està enutjat i utilitza tot el que pot per allunyar-nos de la pregària; perquè una persona que prega és una persona positiva, una persona que té molt a donar i a compartir amb els altres. Per això la Mare de Déu insisteix tant en la conversió. Tots necessitem la conversió, tots tenim necessitat de Déu.
P. Livio: La clau de la conversió és la confessió. Me’n recordo que anys enrere hi havia unes files enormes per a la confessió i de sobte, va haver-hi una caiguda notable d’aquest bon costum. No obstant això, ara sembla que s’està reprenent, gràcies a la Reina de la Pau. És a dir, hem de saber que no podem acollir Jesús en el nostre cor si estem en pecat mortal.
Marija: La Mare de Déu diu que tenim necessitat de la gràcia, però si estem en pecat, no la podem rebre. Per tant, confessa’t i comença un camí amb Déu i llavors rebràs la gràcia perquè Déu t’escoltarà. Digues sí als Manaments de Déu, digues sí a la gràcia de Déu. Per això, en el temps de Pasqua, en el temps de Nadal, és a dir, abans de cada festa important, la Verge ens demana fer alguna renúncia, algunes pregàries especials com les novenes…i amb aquestes petites coses, ja vivim un temps en la gràcia. És com una núvia que abans de casar-se ha de preparar el vestit, prendre mides, emprovar-se’l, etc. Doncs així ho hem de fer també nosaltres, preparar-nos per a aquest temps que ve. La Mare de Déu diu que hem d’obrir elnostre cor, obrir-lo a les nostres famílies, obrir-lo a la pregària, ja que som en un temps d’espera, un temps de lliurament i, sobretot, un temps de trobada amb Déu.
P. Livio: Hauríem de fer del nostre cor un bressol on poder-hi posar el Nen Jesús. Un bressol curull d’amor i de pau.
Marija: Exactament. On la pau és Déu en oració. On no hi ha pregària, Déu no hi és.
P. Livio: Hi ha una frase que diu que l’enemic està enutjat, però nosaltres hem d’enutjar-lo, perquè és quan fem el bé i quan preguem que ell s’enutja, encara que després ens vulgui molestar o vulgui venjar-se de nosaltres, oi, Marija?
Marija: La Mare de Déu ens va dir que el diable està lligat a una cadena i nosaltres no hem de voler res amb ell. Nosaltres hem de fer el nostre camí seguint els Manaments de Déu i intentar fer-ho tan bé com ens sigui possible. Òbviament, ningú és perfecte, ningú està completament convertit, però estem en aquest camí i tenim molt a fer, començant de nou cada dia intentant millorar això i allò. Jo crec que avui dia, el que sorprèn en els cristians moltes vegades és la tristesa, la falta d’entusiasme de ser cristians. Hi ha tantes persones al món que estan morint per Jesús, disposades al sacrifici, i en canvi nosaltres, que vivim en una Europa opulenta, som tan insignificants.
P. Livio: Sí, és veritat. Som tebis com diu l’Apocalipsi.
Marija: Jo diria que més que tebis, és que no ens interessa en absolut. Moltes vegades començo a parlar i sembla que no li interessa a ningú. Una vegada, estava parlant amb una mare i em va dir que ella no hi creia i que no li interessava. Com podem, doncs, parlar de conversió a algú a qui no li interessa?
P. Livio: Sí, però quan arribarà el moment dels secrets, llavors tothom s’interessarà.
Marija: Jo crec que el millor és donar bon testimoniatge, és mostrar com Déu ens dóna aquesta força de ser testimonis amb entusiasme. Això és el que jo estic intentant amb la meva vida, encara que no sempre ho aconsegueixi. Fa uns dies va venir una mare i em va dir: “Saps Marija, el meu fill de 14 anys es va trobar amb tu i ara està tan feliç que cada vegada que se’n recorda de la vostra trobada parla amb molt entusiasme de tu.” I jo vaig dir: “Gràcies a Déu”. Em sento molt feliç quan amb la nostra vida, amb el nostre entusiasme, amb el nostre testimoniatge aconseguim impressionar els altres. Ahir era l’aniversari de la mort del Pare Slavko i te’n recordes pare Livio que la Mare de Déu va dir en un missatge que el Pare Slavko havia nascut al Cel?
P. Livio: Sí. Un missatge molt bonic!
Marija: el Pare Slavko, amb el seu entusiasme, amb la vida de conversió que va viure quan va venir aquí a Medjugorje, perquè ell era psicòleg i havia d’estar prop nostre, es va enamorar de la Verge, es va enamorar dels seus missatges, fent-ne la seva vida. Parlava sempre amb una alegria immensa. Me’n recordo de quan venia a casa nostra, potser s’hi estava 10 o 15 minuts però semblava que s’hi estigués una hora per la manera com ens explicava les coses, i els nens esperaven feliços la seva visita. Era un home feliç de debò.
P. Livio: El Pare Slavko es va prendre molt responsablement la missió que la Mare de Déu li va encomanar, lliurant-se enterament a això.
Marija: Sí, me’n recordo que quan hi van haver diversos malalts psíquics que la mare Elvira no podia acollir, el pare Slavko va dir que havien de quedar-se a Medjugorje, perquè si nosaltres no els hi donàvem esperança aquí on hi ha el Cel, qui els hi podria donar? Jo crec que no som conscients d’aquesta esperança que Déu ens està donant a través de la Mare de Déu.
P. Livio: Sí, crec que aquest és un pecat del nostre temps, ja que hi ha moltes persones que ni tan sols ho tenen em compte, com Ella mateixa ha dit.
Marija: El més bonic és que la Mare de Déu continua amb el seu projecte a poc a poc, amb serenitat i goig. Quan veig que la gent no escolta els seus missatges, em dic moltes vegades que si jo fos la Mare de Déu, m’enfadaria; en canvi Ella sempre és positiva, manté l’esperança, sempre amb el desig de portar-nos a tots al Paradís.
P. Livio: Gràcies de tot cor Marija per aquesta introducció a l’Advent i a l’alegria del Nadal i t’encomano tota la família de Radio Maria.
Marija: Per descomptat pare Livio. Aquí a Medjugorje ara hi ha pocs pelegrins, però molta felicitat i vivint el temps de gràcia, tal com diu la Mare de Déu. Ens unim en la pregària, especialment amb els malalts i amb les persones que se senten soles. Demano a les persones que pateixen, que ofereixin els seus patiments a la Mare de Déu, perquè Ella els porti a Jesús per tenir un Nadal ple de pau. Que Déu us beneeixi a tots!
Traducció: Equip Associació Amor de Déu
Font: Radio Maria Itàlia
