Són les 11 de la nit del dissabte dia 29 de març. En Jesús Garcia ha vingut des de Madrid a Barcelona a presentar el seu darrer llibre: Estamos de vuelta. El llibre parla d’un fenomen summament estrany, i no són pocs els qui diuen que està passant en els nostres dies, en ple segle XXI. Acaba la presentació i ens asseiem en l’escalinata de l’església on ha tingut lloc l’acte, a parlar amb en Jesús.
Jesús, ja és el segon llibre que escrius sobre Medjugorje, què és aquest lloc del que tant parles?
És un poble de Bòsnia-Hercegovina en el que l’Església Catòlica està estudiant un possible cas d’aparicions de la Mare de Déu, que estarien passant des del 1981 fins a dia d’avui, fins aquesta mateixa tarda, i si tot continua igual com en els darrers 33 anys, fins que s’acabi. Això, si és cert, és la primera vegada que passa d’aquesta manera en tota la història i si no ho és, també és la primera vegada perquè mai ningú ha aconseguit sostenir tantíssim temps una mentida tan gran; és impossible, i encara més si tenim en compte que els vidents són 6 i són 6 persones les que han de mantenir un mateix testimoni sense quedar-se al descobert, sense delatar-se, tots diuen sempre el mateix, i així cada dia durant 33 anys.
I com pot ser que en ple segle XXI hi hagi gent que cregui que la Mare de Déu s’apareix en un poble de Bòsnia-Hercegovina?
Per això ho dic, és impossible de creure a no ser que tu mateix vagis allà i tinguis alguna mena d’experiència, sigui la que sigui, que et digui que això és veritat, perquè si no, efectivament, és absurd creure-s’ho.
I tu, què hi vares anar a fer a Medjugorje?
Jo sóc periodista, el meu cap m’hi va enviar per fer un reportatge i així ho vaig fer. Bé, un reportatge, després un altre, i un altre, un més, després un llibre, després un altre i …
Vares anar a Medjugorje creient que el que allí passava era cert?
No, jo vaig anar a Medjugorje intentant fer un exercici de professionalitat i no condemnant si el que jo no sabia era mentida, ni creient que era veritat. Hi vaig anar amb un company que, aquest sí que tenia un prejudici –contrari- bastant sòlid. Jo tenia 28 anys, ell 30. Hi vàrem estar una setmana i en tornar, aquest company que hi anava per “desemmascarar” el que es deia, va deixar el diari, va deixar la seva novia, va deixar el seu carnet de l’Athletic, se’n va anar al Seminari i l’any passat es va fer capellà.
Dius que els vidents han estat 33 anys sense contradir-se…La Ciència, ha dit alguna cosa de Medjugorje?
Si, ha dit moltes coses. Com que el fenomen ha durat tant temps, s’ha pogut examinar. Altres casos d’aparicions de la Mare de Déu s’han pogut examinar sempre a posteriori, normalment no duren tant temps, però ara, en un moment en el que la informació és a temps real, hi ha l’oportunitat d’estudiar, investigar i enviar aquesta informació a tot el món en el mateix moment que està succeint. Aquests nois, que ja són adults, han estat objecte de nombrosos estudis científics de tota mena: mèdics, patològics…
Posa’m algun exemple dels estudis que s’han realitzat…
N’hi ha varis, els primers foren els més importants. Vàries universitats italianes hi varen enviar tota mena d’equips mèdics i científics. Durant l‘èxtasi -quan tenen lloc les aparicions- entren en un estat d’absència del ser, per dir-ho d’alguna manera, en el que no responen a estímuls externs- auriculars amb un volum de so que et destrossaria els timpans en circumstàncies normals, i no tenien cap conseqüència ni reacció-. També se’ls posava a la pell objectes que feien calor a no sé quants graus, que en circumstàncies normals els cremarien i se n’apartarien en un acte reflex. Però ells ni s’immutaven. I com aquests, un munt d’experiments. La Ciència, en enregistrar els èxtasis ha pogut arribar fins el següent: efectivament aquestes persones veuen i senten quelcom perquè es pot constatar amb les ones cerebrals, i constaten que estan veient i sentin quelcom; el que la Ciència no ha pogut aclarir és què estan veient o a qui estan veient i què estan sentint o a qui estant sentint; però la Ciència sí que ha pogut confirmar que l’activitat cerebral es dóna en aquestes persones estant en una sala fosca i de cara a una paret blanca.
Per a molts la pregunta és: quins científics fan aquesta mena de proves?
Normalment quan l’església encarrega aquesta mena d’estudis, els encarrega a científics ateus o agnòstics i, el que moltes vegades passa a Medjugorje, també ha passat, i és que molts d’aquests científics que no creuen, es converteixen. El normal és que es converteixin o que tinguin problemes en el seu treball. Per exemple, una de les primeres psiquiatres que els va examinar era una psiquiatra musulmana enviada pel règim comunista, perquè això va començar quan Medjugorje formava part de l’antiga Iugoslàvia. Essent musulmana i els seus caps comunistes, va testificar que qui pensés que aquests nens estaven bojos era qui necessitava que li fessin un examen psiquiàtric; deia que estaven perfectament sans. Ells ho expliquen d’una manera molt divertida : cap de les persones que ha vingut a investigar-nos té un certificat de salut psíquica, i en canvi jo sí que el tinc, perquè ells me l’han donat.
I diuen que veuen cada dia la Mare de Déu?
A dia d’avui, tres d’ells cada dia, dos més un dia a l’any i la sisena, 13 dies l’any, que són el dia 2 de cada mes i el 18 de març, el dia del seu aniversari.
I en 33 anys, no hi ha hagut ni una sola contradicció? No hi ha hagut res?
No, no s’han contradit mai, i això que els hi han posat mil trampes. Fins i tot en els primers temps de les aparicions, quan sabien que era l’hora de l’aparició se’ls emportaven a un altre lloc i ells tenien igualment l’aparició, sense haver d’estar en el lloc habitual.
Veuen tots el mateix?
No necessàriament, a vegades sí i a vegades no. Fins i tot encara que tots sis estiguin en la mateixa habitació, a vegades s’ha donat la circumstància de tenir l’èxtasi simultani però sense haver vist el mateix ni haver rebut el mateix missatge.
I en general, quin és el missatge?
Doncs mira, bàsicament és una crida a la conversió de l’home d’avui. Déu envia a la Verge Maria perquè et digui: converteix-te, torna a l’Evangeli, torna a l’Església, torna a la Paraula, torna als Sagraments. Tal com jo ho entenia, Medjugorje és una potentíssima crida a la conversió, però no al no creient o al no catòlic o al musulmà, sinó al cristià batejat com em va passar a mi, que en algun moment de la meva vida vaig decidir deixar tot això de banda, no donar-li importància per la raó que fos. És una crida potentíssima a la conversió del cristià batejat, la tornada del fill pròdig a casa.
A Fàtima hi havia 3 secrets, a Medjugorje també hi ha secrets?
Si, n’hi ha 10. A Medjugoje, la Mare de Déu dóna una sèrie de missatges als vidents; alguns d’aquests missatges són per a la parròquia, altres pels vidents i altres per a la Humanitat. També, dins de tots aquests missatges n’hi ha 10 que són secrets. Jo vaig preguntar a una de les vidents que m’expliqués els secrets i me’n va explicar un… és broma!. Li vaig preguntar a una d’elles i em va dir: mira, els missatges són secrets no perquè la Mare de Déu vulgui cridar l’atenció o perquè la cosa sigui més morbosa, sinó perquè no són importants, els importants són públics, per això són públics. La Mare de Déu recalca els que ens explica, no en els que no explica; aquests seran importants en el seu dia, i aleshores serà quan deixin de ser secrets.
Què és el que més t’ha sorprès de Medjugorje?
A Medjugorje he conegut gent que li passa alguna cosa i viu una absoluta transformació de vida. Això és molt difícil, i a mesura que la persona es va fent gran, més difícil és. Canviar amb 20 anys és fàcil, amb 25 també, amb 30 comença a ser més difícil, amb 40 tu ja tens la teva manera de pensar i de viure, els teus hobbies i la teva família. Que de cop, algú amb 40 anys o 40 i tants faci un canvi absolutament radical, un canvi que potser implica deixar de practicar una sèrie de hobbies o d’anar amb uns determinats amics o fins i tot un canvi d’estat de vida o de treball, és molt estrany. I que aquests canvis siguin per a bé i durin, això sí que és un miracle. El cor humà no el pot transformar ningú, a mi la meva mare no me’l va canviar mai, conec a molts parelles que tota la seva punyetera vida estan intentant canviar-se l’un a l’altre i no ho aconsegueixen, i de cop algú es fa present a Medjugorje i pip, passa quelcom.
I aquest quelcom que passa, és el que t’ha portat a escriure dos llibres sobre Medjugorje?
Sí, a mi el primer llibre em persegueix. Un editor em demana d’escriure aquest primer llibre i li dic que no perquè no tinc temps. Al cap de tres dies em truca una persona i em fa una oferta de treball, em diu que em pagarà poc però tindré molt temps lliure; hi haurà qui pensi que és casualitat, jo crec que no. Amb l’altre llibre, més o menys el mateix, el vaig començar, el vaig deixar a mitges, i quan vaig prendre la ferma decisió de no escriure’l per una sèrie de circumstàncies, aquestes circumstàncies varen desaparèixer en dos dies i el vaig haver d’escriure.
De què parles en els teus llibres?
El primer, titulat Medjugorje, és una crònica del que és aquest poble de Bòsnia-Hercegovina, una explicació, es contextualitza tot, tant històricament com social, entrevistes amb els vidents, amb els sacerdots, amb els qui han estudiat el fenomen i una crònica dels primers dies de les aparicions, que és important. El segon, “Estamos de vuelta”, són testimonis de peregrins espanyols que han estat a Medjugorje i que expliquen com els ha anat allà i que, en tots els casos, ha significat la tornada del fill pròdig a casa.
Font: https://diarioelprisma.es
