Espanya ha estat, des del segle primer de la nostra era, la “terra de Maria Santíssima”, i no hi ha cap racó de la seva geografia sense una ermita, un santuari, una església o una basílica consagrada a Ella. Però entre tantes advocacions, potser no n’hi ha cap de tan arrelada com la de la Verge del Pilar, venerada i celebrada a Saragossa, a la resta d’Espanya i a totes les nacions d’Hispanoamèrica.
La devoció entranyable i antiquíssima a la Mare de Déu del Pilar (la tradició secular pilarista) s’inicia amb la “vinguda extraordinària” de la Verge Santíssima a Espanya (concretament a Saragossa) quan encara vivia (en carn mortal) a Palestina: esdeveniment sorprenent que constitueix l’origen principal de la devoció mariana a la península ibèrica i posteriorment (després del descobriment d’Amèrica) al continent americà.
Tot i ser considerada per a molts la primera aparició mariana de la història, en realitat no es tracta d’una “aparició” com les de Fàtima o Medjugorje (o com les que va fer al segle passat a Pontevedra, Tuy, Umbe o Garabandal), ja que quan “ve” a Saragossa, encara no ha estat glorificada. Tot s’esdevé abans de la seva Assumpció al cel: quan va “venir” a Saragossa encara vivia a Terra Santa. D’aquí ve que els fidels cantin amb devoció encesa: “Beneïda i lloada sigui l’hora en la que Maria Santíssima vingué en carn mortal a Saragossa”.
Per tant podem assegurar que es tracta d’una “visitació”: una visita “extraordinària” que Maria de Natzaret va fer al seu fill Jaume, com quan (anys enrere) va visitar a la seva parenta Isabel. Els fenòmens de bilocació sobrenatural són testimoniats històricament. La bilocació és la presència simultània d’una mateixa persona en dos llocs diferents. Si aquest fenomen místic es dóna en la vida de nombrosos sants (Martí de Porres, Josep de Cupertino, Pare Pío de Pietrelcina, Mare Esperanza, …), com no podia la Benaurada Verge Maria estar (ubicar-se) a Cesar Augusta, per avançar al seu fill Jaume! Podia, calia, per tant hi fou.
Així doncs, a diferència d’altres mariofanies, la Mare de Déu ve a Saragossa quan encara viu a Terra Santa: “Amb cap altra nació feu cosa semblant”, cantarà amb raó la litúrgia del 2 de gener, festa de la Vinguda de la Mare de Déu.
Aquesta tradició pilarista està íntimament vinculada amb la tradició jacobea (del Santuari de Santiago de Compostela). Per això Saragossa i Compostela, el Pilar i la tomba de l’apòstol Jaume, han constituït dos eixos fonamentals al voltant dels quals ha girat durant segles l’espiritualitat d’Espanya.
Medjugorje, juntament amb els pobles Bijakovići, Vionica, Miletina i Šurmanci, forma una parròquia catòlica romana. Porten la parròquia sacerdots de la Província franciscana d’Hercegovina de l’Assumpció de Maria. La regió és habitada per croates evangelitzats fa 13 segles. La Parròquia actual fou fundada el 1892 i està dedicada providencialment a l’Apòstol Jaume (quelcom ben poc usual a aquestes terres), patró dels peregrins i protagonista principal (juntament amb la Nostra Mare Beneïda i el Seu Pilar) ambdues de tradicions espanyoles. Simple casualitat? La fe ens assegura que no hi ha res casual, que res passa per atzar. Així doncs trobem un punt de connexió (una primera relació) entre el que va passar a Saragossa (à l’any 40) i el que ha estat succeint (fa gairebé 40 anys) a Medjugorje.
A la catedral de Saragossa s’hi conserva un Codi (uns documents) del segle XIII que narra el que va passar a la ribera del riu Ebre, a la ciutat romana de Caesar Augusta (l’actual Saragossa): el testimoni més sòlid i fidedigne de la pietosa tradició pilarica.
Encara no havien passat deu anys des de la Resurrecció del Senyor quan l’Apòstol Jaume el Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeu, un dels deixebles predilectes de Crist, creuant el Mar Mediterrani, desembarcava a Hispania (actuals Espanya i Portugal) per predicar l’Evangeli: “Passant per Astúries va arribar, juntament amb els seus nous deixebles a través de Galicia i de Castella fins a Aragó, el territori anomenat Celtiberia, on hi ha la ciutat de Saragossa, a la ribera de l’Ebre”.
Però la seva predicació aconseguia pocs fruits de conversió. I, desanimat per la duresa d’aquells cors asprius, estava a punt de tornar a Jerusalem.
Llavors, la nit del 2 de gener de l’any 40, mentre Jaume es trobava pregant amb set deixebles (els primers conversos) a la vora de l’Ebre, a Cesar Augusta (l’actual Saragossa), “va sentir veus d’àngels que cantaven, Ave Maria, gratia plena i va veure aparèixer la Mare de Crist, dreta sobre un pilar de marbre”.
La Mare de Déu, que encara vivia en carn mortal (a Efes o a Jerusalem), venia a animar el seu fill Jaume i a dir-li que seguís predicant, tot i la resistència i oposició amb la que es trobava:
“Heus aquí, Jaume, el lloc on edificaràs un temple en memòria meva. Mira’t bé aquest pilar en el que estic.
El meu Fill i Mestre teu l’ha portat des de les altures per mà dels àngels. Al seu voltant hi faràs l’altar de la capella; en aquest lloc, la virtut de l’Altíssim obrarà prodigis i meravelles per la meva intercessió amb aquells que, en les seves necessitats, implorin el meu patrocini. Aquest pilar romandrà en aquet lloc fins a la fi del món i mai no faltaran, en aquesta ciutat, cristians verdaders”.
La Verge va desaparèixer i el pilar va quedar allí. L’Apòstol Jaume, confortat per aquesta presència de Maria, va comença a edificar immediatament una capella en aquell lloc, amb l’ajuda dels set testimonis del prodigi. És la primera església del món, ja que fins aleshores els cristians es reunien a les anomenades “domus ecclesiae” (a aquesta època parteixen el pa, és a dir, celebren l’eucaristia, en cases privades). La primera església dedicada a la Madre de Déu! Església que a través de la història s’ha convertit en la monumental Basílica de Nostra Senyora del Pilar, on es custodia la seva imatge de fusta de 39cm. d’alçada, i descansa sobre el pilar o columna de diaspre, sobre la que es va aparèixer la Mare de Déu. El pilar està preservat per una funda de plom que a la vegada està revestida amb planxes de plata repujada i cobert per un mantell que arriba fins als peus de la imatge. Basílica que cada any registra la visita de més de cinc milions de peregrins.
Des del moment en que la Mare de Déu va beneir les terres espanyoles amb la seva presència personal, intercedint amb sol·licitud materna amorosa per a la conversió dels seus habitants i sostenint el testimoni i la predicació apostòlica de Jaume, la fe en el Seu Fill Jesucrist i la propagació de l’Evangeli van començar a donar els seus fruits.
El Sant Pilar (una columna pètria de diaspre rosat de 170 cm. d’alçada i 24 cm. de diàmetre) que va deixar com a testimoni de la seva visita, està carregat de significat: evoca la columna de foc que de nit guiava els israelites per el desert (cf. Ex 13, 21-22), essent com un “far resplendent” que manté viva la llum de la fe; simbolitza el conducte que uneix el cel i la terra i la solidesa de l’Església (com si es tractés d’un edifici, sempre perseguida però sempre dempeus), mantenint l’esperança del qui (tal com canta l’himne) “s’abraça al seu Pilar”.
Contra aquella columna o pilar, al pas dels segles, hi van batre les onades de les heretgies, l’amenaça del domini musulmà, la persecució religiosa del S. XX i la impietat i apostasia de la fi dels temps.
Construïda la capelleta, l’apòstol Jaume va tornar a Jerusalem, on Herodes Agripas el va fer executar als vols de l’any 44, passant a esser el primer apòstol màrtir. Els seus deixebles van agafar el seu cos i el van portar a Espanya per enterrar-lo al lloc on s’aixeca la gloriosa Basílica Compostel·lana, tercer focus de peregrinació mundial, després del sepulcre buit de Jesús a Jerusalem i la tomba de Sant Pere a Roma. Així, al llarg de l’Edat Mitja, peregrinant la cristiandat al sepulcre de Jaume, a Compostela, seguint la Via Làctia, es va forjar Europa.
I justament el dia de la festa de la Verge del Pilar, el 12 d’octubre de 1492, Cristòbal Colón va descobrir Amèrica. Espanya portava l’evangelització, la fe apostòlica, la fe mariana, a terres americanes.
Cada any, el dia 2 de gener, se celebra l’Aniversari de la vinguda de la Mare de Déu Santíssima en carn mortal a Saragossa. Una data que, sens dubte, no és casual. Perquè la Mare de Déu hauria pogut visitar Jaume qualsevol dia de l’any. Però va escollir el dia dos. El mateix dia que va escollir per aparèixer-se-li, de manera extraordinària, a la vident Mirjana de Medjugorje.
Mirjana Dragicevic-Soldo va tenir aparicions diàries des del 24 de juny de 1981 fins el 25 de desembre de 1982. Durant la darrera aparició diària, la Mare de Déu li va confiar el desè secret i li va dir que se li apareixeria un cop a l’any, el 18 de març. Però cinc anys després, el 2 d’agost de 1987, la Mare de Déu se li torna a manifestar: les primeres vegades mitjançant locucions interiors, i després visiblement (com en les aparicions diàries i l’anual). El motiu d’aquestes aparicions mensuals extraordinàries era per pregar pels que no creuen, tot i que la Gospa no es refereix a ells com a “no creients” sinó aquells que “no coneixen el meu Fill, els que no han conegut l’amor de Déu”.
El 3 d’agost de 1997, durant el Festival de la Joventut, en el seu testimoni als joves, la Mirjana va dir: “el meu dia preferit és el 2 de cada mes, des de 1987. El 2 de cada mes prego amb la Mare de Déu per als no creients, però Ella no diu mai els “no creients”; sempre diu “aquells que no coneixen l’amor de Déu”. I Ella ens demana ajuda, i no ens ho diu només a nosaltres, els sis vidents, sinó a tots els qui senten la Mare de Déu com la seva mare. La Mare de Déu diu que nosaltres podem salvar els no creients amb la nostra pregària i el nostre exemple.
I Ella ens demana que posem la pregària per ells per davant de tot, perquè diu que les coses més dolentes, les guerres, els divorcis, els avortaments, arriben de les persones que no creuen: «Quan pregueu per ells, esteu pregant per vosaltres mateixos, per les vostres famílies i per el bé del món sencer»”.
La Mirjana també ha afirmat que no és per casualitat que tingués les aparicions cada segon dia del mes, i que el motiu el comprendrem quan s’esdevinguin els 10 secrets profètics.
Quan la Verge Santíssima va venir a Saragossa el 2 de gener de l’any 40, no va venir només per Jaume (per reconfortar-lo i reeixir la seva esperança), també ho feu pels que no coneixien el seu Fill Jesús , els que encara no tenien l’amor de Déu als seus cors, per intercedir per ells i impetrar el do de la seva conversió.
Així doncs podem intuir una connexió particular entre aquella primera mariofania de la història a Saragossa (del 2 de gener del 40) i les de Medjugorje, de les que la pròpia Mare de Déu va dir: “aquestes són les últimes aparicions al món” (23.06.1982).
Un dia no molt llunyà, quan comencin a desvelar-se els Secrets que donaran pas al triomf del Cor Immaculat de María, comprendrem el significat profund del dia dos i la relació íntima entre la primera i la darrera mariofania de la història: Saragossa i Medjugorje.
Francisco José Cortes Blasco
Font: www.centromedjugorje.org
