Els apòstols van caminar darrere de Jesús durant uns tres anys, i per Ell van deixar feina i família. Dia rere dia escoltaven els seus discursos, compartien amb Ell les seves vides i el pa de cada dia, veien els seus miracles. Per tant, van tenir moltes oportunitats de conèixer Jesús com a persona. I, tot i així, va seguir essent un enigma per a ells fins a l’últim dia de la seva vida terrena. Tot i així, ells el va seguir durant tot aquell temps però degut a alguns fets, s’escandalitzaven i ensopegaven. Cada cop que Jesús provava de dir-los qui era, es quedaven estorats i sorpresos, incapaços de seguir-lo en el seu pensament, perquè això era un conflicte amb la imatge que tenien del Messies. Quan els va començar a dir que seria arrestat, condemnat, torturat i assassinat, tot això no els entrava al cap de cap manera; ho negaven, fins al punt de que Pere —probablement impulsat no solament pels seus propis pensaments sinó també per les reaccions d’altres deixebles— va començar a oposar-se a aquest pla de Jesús tot increpant-lo: “Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà.!” (Mt 16, 22). Quan en la transfiguració va anunciar la seva resurrecció als tres apòstols (Pere, Joan i Jaume), Jesús els prohibí de parlar-ne amb ningú abans no succeís. Ells retingueren aquestes paraules però discutien entre ells què volia dir “ressuscitar d’entre els mort” (Mc 9, 10). Això tampoc els hi entrava. En resum, podríem dir: el que els apòstols van escoltar mentre caminaven amb Jesús, el que veieren en Ell i al seu voltant, el que experimentaren i visqueren amb Ell d’una manera o altra, tot els indicava que es tractava d’algú Gran, però tot això encara no era la imatge de la plenitud de Crist, del Crist total.
Els apòstols no van conèixer el Jesús total fins després la Resurrecció, quan se’ls aparegué com el Senyor Ressuscitat, amb les llagues del Divendres Sant, i es va mostrar sencer, en la seva plenitud, i els donà l’Esperit Sant, que els introduiria a tota la veritat de les paraules que havia pronunciat durant la seva vida terrena. Llavors els quedà clar, als apòstols i a d’altres deixebles, que el Messies primer va haver de passar pel sofriment i la mort, per arribar a la glòria.
Nosaltres tenim més del que tenien els apòstols durant la vida terrenal de Jesús. Ells tenien a Crist no glorificat, a qui no podien conèixer fins al final perquè encara no s’havia rebel·lat plenament, a Crist que encara no havia completat l’obra de la salvació dels homes, que encara no habitava amb ells dia i nit en l’Eucaristia. I nosaltres? A nosaltres ens ha tocat viure en el temps en què Déu esborrarà la nostra culpa, per mitjà del sacrifici de Crist, i ens mostrarà l’amor perfecte i la misericòrdia perfecta, de la que Pau parla a Hebreus (cf. Heb 8,11-12). Cada dia tenim a dos pams el més valuós, el més preciós del món i de l’univers. Entre nosaltres tenim la presència salvífica permanent de nostre Senyor, nascut de Maria, que per nosaltres fou torturat i crucificat, ressuscitat i en el pa de vida regalat. Només aquest és el Crist plenament revelat, crucificat i ressuscitat, permanentment present entre nosaltres a la Santíssima Eucaristia.
Però la resurrecció de Jesús també clama la nostra resurrecció. Només quan el cos místic total de Crist ressusciti, s’arribarà a l’acompliment. Tal com al patiment de Jesús, segons Sant Pau, li falta el nostre patiment (cf. Col 1, 24), també a la Seva resurrecció li manca la nostra resurrecció. Desitjo que tots nosaltres, a la fi dels temps, amb la nostra resurrecció participem en l’acompliment de la resurrecció i així en l’acompliment del pla de Déu per a l’home. Tenim davant nostre un seriós deure quotidià, el d’identificar-nos com més millor amb nostre Senyor, a través de moltes adversitats, fins i tot a través d’aquesta pandèmia terrible, perquè un dia també ens puguem identificar amb Ell en la resurrecció. En comptes de jutjar el comportament dels altres, valdria més que cadascú de nosaltres tingués el valor d’examinar-se a si mateix. (cf. Mt 7,3-5; Lc 6,41-43); perquè res ni ningú no pot substituir la responsabilitat personal de cadascú. En aquest esperit, us desitjo a tots una bona Pasqua de Resurrecció!
Fra Miljenko Šteko,
Ministre provincial
