LA MARE DE DÉU HA SALVAT LA MEVA VIDA I LA DE LA MEVA FAMÍLIA
Medjugorje és la grandesa de l’amor de Déu, que vessa des de ja fa més de 25 anys sobre el seu poble a través de Maria, Mare celestial. S’equivoca el qui creu que es pot circumscriure l’obra de Déu a un temps, a un espai o un poble, perquè Déu és Amor incommensurable, Gràcia incommensurable, una font que mai no s’esgota. Per això, cada gràcia i cada benedicció que ve del Cel són realment un regal immerescut per als homes d’avui. Aquell que entén i accepta aquest regal pot justament testimoniar que res del que ha rebut de dalt li pertany, sinó només a Déu, que és la font de totes les gràcies.
D’aquest do tan immerescut de la gràcia de Déu ens en dóna testimoni la família del Patrick i la Nancy Latta, de Canadà. Ho van vendre tot al Canadà per venir a viure a Medjugorje per a, com ells diuen, “viure a prop de la Mare de Déu”. En l’entrevista següent podreu conèixer millor el seu testimoni.
Patrick i Nancy, ens podeu dir alguna cosa de la vostra vida abans de Medjugorje?
PATRICK: La meva vida abans de Medjugorje era completament diferent. Jo era un venedor de cotxes. Tota la vida n’havia venut. Tenia molts empleats. En la meva feina vaig tenir molt èxit i em vaig convertir en un home molt ric. No coneixia Déu. De fet, Déu no hi era en els negocis, o millor dit, les dues coses no encaixaven. Abans d’anar a Medjugorje, feia anys que no entrava en una església. La meva vida era un desastre, plena de casaments i divorcis. Tinc quatre fills, que tampoc no havien entrat mai en una església.
El meu canvi de vida va començar el dia en què vaig llegir els missatges de Medjugorje, que em va enviar el germà de la meva dona Nancy. El primer missatge que vaig llegir de la Mare de Déu deia: “Estimats fillets, us convido per última vegada a la conversió”. Aquestes paraules em van tocar profundament i em van deixar en estat de xoc.
El segon missatge que vaig llegir va ser el següent: “Estimats fillets, he vingut per dir-vos que Déu existeix”. Em vaig empipar amb la meva dona Nancy perquè no m’havia dit mai que aquests missatges eren certs i que allà, en algun lloc lluny d’Amèrica, s’hi apareixia la Mare de Déu. Vaig continuar llegint els missatges del llibre. Després d’haver-los llegit tots, vaig veure la meva vida com en una pel·lícula. Vaig veure tots els meus pecats. Vaig començar a reflexionar profundament en el primer i segon missatge que havia llegit. Aquella nit vaig sentir que aquests dos missatges anaven dirigits precisament a mi. Vaig plorar tota la nit com un nen. Vaig entendre que els missatges eren veritables i vaig creure.
Aquest va ser l’inici de la meva conversió a Déu. Des d’aquell moment vaig acceptar els missatges i vaig començar a viure’ls, no només a llegir-los. I els vivia exactament i literalment com demanava la Mare de Déu. No era fàcil, però no vaig cedir perquè des d’aquell dia tot va començar a canviar en la meva família. Un dels meus fills era drogo-addicte, el segon era jugador de rugbi i era alcohòlic. La meva filla s’havia casat i divorciat dues vegades abans de complir els 24 anys. Del quart fill, un home, no sabia ni tan sols on vivia.
Aquesta era la meva vida abans de conèixer els missatges de Medjugorje. Tot va començar a canviar quan la meva dona i jo vam començar a anar regularment a Missa, a confessar-nos, a combregar i a resar el rosari cada dia junts. Però el canvi més gran el vaig experimentar jo mateix. Mai en la meva vida havia resat el rosari, no sabia ni com es feia. I de sobte vaig començar a viure tot això. En un missatge la Mare de Déu diu que la pregària farà miracles en les nostres vides. Així, a través del rés del rosari i de viure d’acord amb els missatges, tot va canviar en la nostra vida.
El nostre fill petit, que era drogo-addicte, es va alliberar de la droga. El segon fill, que era alcohòlic, va abandonar completament l’alcohol. Va deixar de jugar a rugbi i es va fer bomber. També ell va començar una vida completament nova. La nostra filla, després de dos divorcis, es va casar amb un home meravellós que escriu cançons per a Jesús. Em fa pena que no s’hagi casat per l’Església, però no és culpa seva sinó meva … Quan ara miro enrere, veig que el canvi va començar a produir-se el dia que vaig començar a resar com un pare. El canvi més gran es va produir en mi i en la meva dona. Primer de tot ens vam casar per l’Església i així va ser com el nostre matrimoni es va tornar meravellós. Les paraules “divorci”, “vés-te’n, no et necessito”, van deixar d’existir. Perquè quan la parella resa junta, ja no es poden pronunciar aquestes paraules. En el sagrament del matrimoni la Mare de Déu ens ha ensenyat un amor que jo no sabia ni tan sols que existís.
La Mare de Déu ens diu que hem de tornar al seu Fill. Jo sento que sóc un d’aquests que s’havia allunyat totalment del seu Fill. En tots els meus matrimonis vaig viure sense pregària i sense Déu. A cada casament jo arribava amb el meu helicòpter personal, com correspon a una persona adinerada. Em casava civilment i tot s’acabava allà.
Com ha estat el vostre camí de conversió?
Vivint segons els missatges, veia els fruits en la meva vida i en la vida de la meva família. No ho podia negar. Aquest fet era present en la meva vida cada dia i m’animava cada vegada més a venir a Medjugorje per trobar-me amb la Mare de Déu, que em cridava contínuament. Per això vaig decidir abandonar-ho tot i venir. Vaig vendre tot el que tenia a Canadà i vaig venir a Medjugorje el 1993, just en l’època de la guerra. No hi havia estat mai a Medjugorje, ni coneixia el lloc. No sabia ni tan sols en què treballaria, però simplement em vaig encomanar a la Mare de Déu i a Déu perquè em guiessin. La Nancy em deia sovint: “Per què vols anar a Medjugorje si no saps ni tan sols on és? “Però jo seguia obstinat i li contestava:” La Mare de Déu viu a Medjugorje i jo vull viure a prop d’Ella”. M’havia enamorat de la Verge i no hi havia res que jo no hauria fet per Ella. Tot el que veieu aquí ho ha fet la Mare de Déu, no jo. Penseu que nosaltres vivim aquí, on estem asseguts ara. En tenim prou amb aquests 20 m2. Tota la resta que veieu, no ho necessitem. Es quedarà aquí, si Déu ho permet, fins i tot després de la nostra mort, perquè és un regal per a la Mare de Déu, que ens ha portat aquí. Tot això és una celebració per a la Verge, és un agraïment d’aquest pecador que d’una altra manera hagués acabat a l’infern. La Mare de Déu ha salvat la meva vida i la de la meva família. Ens ha salvat de la droga, de l’alcohol i dels divorcis. Tot això ja no existeix en la meva família i això és així realment perquè la Mare de Déu ha dit que a través del rés del rosari es realitzen miracles. Vam començar a resar i vam veure amb els nostres ulls el fruit de la pregària. Els fills no és que siguin perfectes però són mil vegades millors que abans. Estic convençut que la Mare de Déu ha fet això per nosaltres, per mi, per la meva dona, per la nostra família. I tot el que la Mare de Déu m’ha donat m’agradaria tornar-li a Ella i a Déu. La nostra esperança és que tot allò que aquí pertany a l’Església mare, sigui quina sigui la comunitat, servirà per a la renovació dels sacerdots, de les monges i dels joves que ho volen donar tot a Déu. Durant tot l’any, centenars de joves ens visiten i es queden amb nosaltres. Per això estem agraïts a la Mare de Déu i a Déu, perquè els podem servir mitjançant totes les persones que ens envien. Tot el que veieu aquí ho hem donat a la Mare de Déu a través del Santíssim Cor de Jesús.
Font: www.santachiarafamiglie.org
