– Pare Slavko Barbaric –
Estimat peregrí, buscador de Déu! Quan vas de peregrinació a Medjugorje estàs convidat a pregar a l’església, a participar a la Santa Missa, a confessar-te, a posar-te en adoració davant Jesús Sagramentat, a pujar el Krizevac (la muntanya que ens recorda la passió de Crist, el nostre patiment i la nostra creu) o a pregar al Podbrdo, el turó de les Aparicions. Crec que has fet tot això, que has renovat la teva fe, el teu amor i la teva esperança i que t’has convençut que Déu és a prop. Aquesta és la raó del teu viatge a Medjugorje.
I així és, aquí Déu és a prop de tots els qui el busquen. Es fa sentir, es fa estimar. Ens dóna la força per consagrar-nos a Ell. Aquí Déu ha fet brollar la font de la Pau per mitjà de la Reina de la Pau.
Estic convençut que ara se’t planteja un pregunta espontàniament, i que molts altres peregrins es plantegen: aquí tot és bonic, aquí tot és fàcil, tothom prega, tothom busca Déu, però què passarà un cop tornem a casa? Què podré fer perquè la meva pau creixi, perquè el meu amor avanci, perquè la confiança ocupi el lloc de la desconfiança, perquè l’esperit de la reconciliació sigui més fort que el de la discòrdia? La pregunta és molt important.
Medjugorje és per als peregrins el que el Tabor fou per els deixebles: necessitem convèncer-nos de que és possible viure l’amor i experimentar la glòria de Déu; però també necessitem tornar a casa, cadascú a la seva Jerusalem, a la vida quotidiana, al treball, als estudis, al mig de molta gent que no tenen les mateixes creences.
Sí, cal tornar a casa!
A l’església de Medjugorje has pregat molt. No t’ha estat difícil pujar el Krizevac, independentment del bon temps o del mal temps. Has trobat temps per pujar fins i tot al Podbrdo, i has estat feliç.
Ara deixa de banda Medjugorje com a comunitat parroquial i torna a casa tot portant amb tu, en la teva ment i en el teu cor, els llocs i els esdeveniments de Medjugorje. Estem segurs que a casa hi trobaràs el teu Krizevac i la teva creu. A casa hi trobaràs el patiment que hi vas deixar. T’hi espera. Però no pateixis! El Krizevac de Medjugorje no és pas més fàcil que el teu propi Krizevac, tot i que per a molts això ha esdevingut més comprensible i més acceptable des que, per voluntat de Déu, la muntanya més petita, és a dir el turó de les Aparicions, s’ha convertit en el lloc de trobada més intens amb Déu per mitjà de Maria. Així que si a casa teva t’hi espera el teu Krizevac, fet, la majoria de vegades, de patiments i afliccions dels que no n’ets personalment ni culpable ni responsable, construeix immediatament al costat una muntanya més petita, el teu turó de les Aparicions, el teu Tabor! Llavors el Krizevac també agafarà un color nou, estarà envoltat d’una pau nova i d’una esperança nova.
Construeix el turó de les Aparicions en un raconet del teu pis o la teva casa. A sobre hi posaràs una creu més petita, un llum, la Bíblia i el rosari! Allí comprendràs el teu Krizevac, el teu pas per la vida i el teu capvespre. Al costat del turó de les Aparicions, el Krizevac es converteix en el lloc de la resurrecció perquè no existeix cap Krizevac per destruir-te ni per arruïnar-te la vida sinó per ajudar-te a aconseguir la salvació.
Recorda-ho bé! La Mare de Déu ha pres seriosament la paraula de Jesús.
Ella ve amb tu sobre el teu Krizevac, sobre el teu Calvari, com de fet va dir expressament en el Missatge de Nadal de 1986:
“Estimats fills! També avui agraeixo el Senyor per tot el que m’està fent, de manera especial pel do de poder estar també avui amb vosaltres. Estimats fills, aquests són dies en els que el Pare ofereix gràcies particulars a tots els qui li obren el cor. Us beneeixo i desitjo que també vosaltres, estimats fills, conegueu les gràcies i que tot ho oferiu a Déu, perquè Ell sigui glorificat a través vostre. El meu cor segueix curosament les vostres passes. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Aquest missatge és vàlid no només per qui es troba a Medjugorje o per els vidents. Ens ha estat dirigit a tu i a mi.
Torna a casa, beneit per sempre per Qui és beneit en l’eternitat, i construeix l’altar sobre el qual començaràs a oferir cada dia les teves creus i els teus patiments, les teves angoixes i les teves afliccions, l’esperança i l’alegria, l’amor i la fe. Així tu també tindràs la teva església, el teu Krizevac i el teu Podbrdo. Si ho fas així, Déu estarà amb tu i Maria seguirà atentament les teves passes.
Ves en pau. Porta a tothom la pau i la benedicció.
Font: https://mary4878.wordpress.com/2013/05/06/lettera-di-padre-slavko-ai-pellegrini/
