EL PATRICK I LA NANCY EXPLIQUEN EL SEU TESTIMONI DE CONVERSIÓ SORPRENENT, COM UN EXEMPLE DE LA FORÇA TRANSFORMADORA DE DÉU I LA MARE DE DÉU
El portal marià Cari Filii News recull la història de la Nancy i el Patrick Latta, un testimonio doble de conversió a Medjugorje: A Medjugorje hi ha una casa de recessos anomenada “Nostra Senyora del Sagrat Cor”, amb aparença de castell de parc temàtic. És l’estada d’un matrimoni que fou transformat pel poder de Déu, el de la Nancy i el Patrick Latta. Allà acullen peregrins constantment i sobretot sacerdots.
I expliquen el seu testimoni de conversió, perquè fins el 1990 estaven molt allunyats de Déu. Els hem pogut entrevistar per conèixer una mica més la seva història.
Patrick: d’escolà a venedor descregut divorciat.
Patrick Latta, canadenc de Vancouver, fou escolà quan era un nen i la seva mare sempre va pregar per ell. De petit va anar a una escola catòlica però era cara i als 16 anys va deixar l’escola i es va dedicar a rentar cotxes. Amb el que va guanyar es va comprar el seu primer cotxe per 200 dòlars. El va arreglar una miqueta, li va posar un cartell de “en venda” i el va vendre per 800. “En 1 minut vaig aprendre a vendre cotxes”, diu amb humor. Es va oblidar de tot el que feia referencia a Déu i es va dedicar a vendre.
Als 32 anys venia cotxes a 7 empreses, n’era l’amo de dues, tenia 28 persones al seu càrrec … “En un dia bo veníem 50 cotxes”, recorda. Tenia molts diners i els gastava en festes. Es va casar dues vegades, va cometre adulteri en ambdós casos, i es va divorciar els dos cops. “No era mai a casa, vivia pels diners i les festes”. Va tenir varis fills. Un li va dir: “papa, m’he batejat a l’escola, ara sóc anglicà”. “Com? Se suposa que som catòlics”, li va respondre en Patrick una mica confós. “No m’has parlat mai de l’Església, ni tan sols m’has batejat”, li va contestar el noi.
Nancy: entre la New Age i la vida fàcil
La Nancy va néixer a Croàcia, i dels 3 als 12 anys es va criar en un poblet a prop de la capital. Tot i que era l’època comunista, al seu poble hi havia força llibertat religiosa. Casa seva era plena d’imatges de la Mare de Déu. La seva família, igual com d’altres veïns, anava a missa amb tebiesa, per complir. “Vaig fer la primera comunió i la meva mare ens va intentar transmetre la fe. Però jo veia que a missa tots fèiem posats pietosos, perquè ens miressin, quan seiem, quan ens aixecàvem… però fora del temple, res. Em semblava tot pura aparença”.Als 12 anys la família va emigrar a Vancouver y la Nancy va buscar Déu en tot tipus de filosofies orientals, budismes, taoismes, new age… No dubtava de que Déu existia i era bo, però l’havia de trobar. Va acabar la carrera de dret i va conèixer el Patrick. “Era l’home més adorable i amable, el vaig mirar als ulls i me’n vaig enamorar”, recorda. I a més tenia diners.
El Patrick era molt més gran, ja s’havia divorciat dues vegades i ja tenia 4 fills. Els pares de la Nancy es van espantar però ella va respondre “jo visc la meva vida a la meva manera”. I se n’anaren a viure junts. Ella anava alguna vegada a missa per Nadal, però a part d’això, Déu era ben lluny de la seva vida.
El Patrick i la Nancy van retrobar Déu al 1990, després de viure’n allunyats
“O ens casem o me’n vaig”
Després de 6 anys de convivència, al 1990 el Patrick se’n va anar a navegar amb uns amics en veler, de Nova Zelanda a Canadà, un viatget de 3 mesos. Quan va arribar, la Nancy estava enfadada: “o ens casem i me’n vaig”.
Ràpidament el Patrick va llogar un helicòpter, es van vestir de blanc, “em veia com en James Bond” i amb un notari es van casar a l’helicòpter, amb certificat civil inclòs. Però uns quants dies més tard, la Nancy va començar a plorar:
– ¡No em sento casada! – somicava.
– Però, saps quan em va costar l’helicòpter? -es queixava ell.
– Per què no ens casem per l’Església? – va proposar ella.
– M’he divorciat dues vegades! Com vols que ens casem per l’Església?
– Doncs me’n vaig a veure el bisbe -va respondre la Nancy.
Va resultar que el bisbe coneixia perfectament el cas del Patrick perquè feia 17 anys que estudiava la petició de nul·litat de la seva primera esposa. I, efectivament, havia estat un matrimoni nul. Quant al segon matrimoni, només era civil, no tenia cap validesa eclesial. Per tant, es podies casar. La Nancy va trobar una parròquia de franciscans croates per casar-los.
– Patrick, per què es vol casar per l’Església amb dos divorcis, fills sense batejar, no resa, no va a missa …? -li va dir el capellà.
– És que ella es passa tot el dia plorant …
– Us caso perquè teniu permís del bisbe, però Nancy, és el pitjor error de la teva vida. Aquest home no canviarà mai. I Patrick, pensa que en el matrimoni fas promeses …
“I tant, promeses… sóc venedor de cotxes!”, va pensar ell, divertit,i disposat a trencar les promeses que calgués.
Un llibre de Medjugorje
Al cap de poc temps, un germà de la Nancy els hi va donar un llibre de missatges de Medjugorje. Avui el Patrick conserva aquest llibre i el porta a tot arreu. La Nancy el va fullejar, va veure que parlava de convertir-se i va pensar “jo estic bé, que es converteixi el meu marit. Li donaré, i si no en vol saber res, ah serà culpa seva”. La Nancy no pensava que el Patrick pogués llegir res d’aquell llibre.
– Agafa aquest llibre, marit pagà. Si el vols llençar, fes-ho tu…allà amb la teva consciència …
– La meva consciència? Mira, Nancy, només per tu, llegiré un missatge! -va dir ell. I va buscar el text més petit que va trobar i el va llegir.
“Per última vegada et crido a la conversió“, deia el missatge.
“No sé què va passar, però el meu cor va començar a bategar i em vaig posar a plorar“, recorda el Patrick. “Vaig saber que allò era cert, que era realment un missatge de la Mare de Déu. Feia 30 anys que no anava a missa però vaig dir: ‘Nancy, això és veritat’. I vaig plorar perquè havia viscut tota la vida en pecat mortal, i jo era catòlic”. Fou fulminant, instantani. Tot el que havia après de petit, quan era escolà, tot allò era cert i segur.
“Consagra els teus fills al Cor Immaculat”
On anar? Què havíem de fer? En una trobada, un sacerdot els va orientar. “Vull que consagreu els vostres fills al Cor Immaculat de Maria”, els va dir.
Al fill “anglicà” l’havien expulsat de l’escola per drogues. Un altre bevia tant que no podia ni trobar el seu cotxe groc en un pàrquing. La seva filla es va casar als 17 anys, va tenir un fill als 18, es va divorciar als 19… i el Patrick li havia dit: “té, agafa el meu cotxe i les meves targetes de crèdit i ves-te’n a Califòrnia a buscar un altre tio”. El seu segon divorci fou 18 mesos després … I el quart fill li va dir: “sóc gai… potser és perquè el meu pare no era mai a casa”.
I el Patrick va fer la seva primera pregària a Déu des que era un nen:
– Santa Mare de Déu, pren els meus fills. Sigue’ls el pare que mai no he estat, perquè jo sóc un fracàs.
I amb els anys, les coses van canviar: el fill expulsat va arribar a ser un bon professor d’una escola catòlica, l’altre va deixar l’alcohol, la nena va posar ordre a la seva vida … El Patrick i la Nancy ho atribueixen al res del rosari i a la pregària amb el dejuni.
Les cinc pedretes de Medjugorje
En aquella trobada de pregària van aprendre el que anomenen “les cinc pedretes” de Medjugorje, amb les que es construeix la vida cristiana:
– la pregària
– l’eucaristia
– la confessió
– la Bíblia
– el dejuni
“El que més em va impressionar de la vida cristiana fou la confessió”, explica el Patrick. Al llibre de missatges de Medjugorje va llegir: “No podràs començar la conversió sense la confessió”. I es va anar a confessar, a explicar una llista llarga d’adulteris, divorcis, mentides i addiccions. Quan el sacerdot li va dir “t’absolc”, el Patrick es va posar a plorar i va abraçar el capellà. “Vaig sentir amor immediat pels sacerdots. I m’impressiona el miracle que pot fer un sacerdot de descarregar 30 anys de pecat. El verdader miracle de Medjugorje és allà, en els sacerdots que confessen i perdonen pecats”, insisteix.
Avui el Patrick anima a no deixar “per més endavant” la confessió: “si algú em digués que ja es confessarà quan sigui vell, o malalt, jo li explicaria el meu testimoni, li diria que a mi em va canviar la vida. Déu és compassiu, sí, i per aquesta compassió et dóna els sagraments, la confessió; només l’has d’acollir. No t’enviarà raigs de llum. Quan reps l’absolució és quan s’obren les portes del cel”.
A la casa de recessos que tenen a Medjugorjereben a molts sacerdots “perquè els estimo de veritat, m’agrada acollir-los. Ara la majoria venen d’Ucraïna, d’Orient… una vegada vam ajuntar 150 clergues i seminaristes, greco-catòlics, llatins i ortodoxes, tots junts”.
Estimar a Maria, como els nens petits estimen a la seva Mare
Després de tants anys, què heu après de Maria?
“Se l’ha d’estimar tal com els nens petits estimen la seva mare”, diu la Nancy. “Si ‘creixem’ massa, ens allunyem de la seva abraçada. Ella sempre diu ‘fills meus’ i també ‘fillets’. Per això podem ser com un Nen Jesús petit en els seus braços, sense créixer més enllà de la seva abraçada”.
Consells pels promesos? “Que s’estimin prou com per viure en puresa, sense posar en risc la vida eterna de l’altre”, diu la Nancy.
I consells pels matrimonis? “Resar el rosari plegats”, diu el Patrick. No s’hi val resar-lo per separat? “No, la Mare de Déu demana resar el Rosari cada dia junts. Això és el que ens ha unit a nosaltres, que som tant diferents. Gaudim d’aquesta pregària conjunta, i anem a missa junts, i dejunem junts. Pregar junts protegeix les famílies”.
I la importància del dejuni? El Patrick respon: “La Mare de Déu diu que només la pregària i el dejuni poden aturar desastres naturals, guerres i canviar el món. Jo tenia una guerra a dins a casa meva, amb la meva família caòtica! Un malalt no ha de fer dejuni, però pels qui estan bons, la Mare de Déu no posa restriccions d’edat. Dejunar és molt difícil, però pots començar com nosaltres, primer renunciant a un àpat, després renunciant al te, el cafè, etc. Però la Mare de Déu diu: “Fillets, demaneu-me ajuda, no ho podeu fer tots sols”. S’ha de fer pregant, demanant la pau per al teu cor, llavors per a la teva família, llavors per al món”.
Altres acompanyants espirituals
El Patrick també és devot de Santa Catalina de Siena i Santa Faustina Kowalska. “El diari de Santa Faustina és impressionant pel seu ensenyament de la misericòrdia, crec que arribarà a ser doctora de l’Església. I em sorprèn que Déu Pare hagi parlat directament a Santa Catalina, és l’únic cas que conec”.
El Patrick i la Nancy tenen a Slavko Barbaric, un dels franciscans de Medjugorje, de director espiritual, i parlen de tots ells com a mestres d’ensenyament sòlid, plens d’amor a Déu, a la Mare de Déu i a l’Església.
Per acabar, els hi demanem què és el pitjor que li podria passar a Medjugorje.
“El pitjor?”, planteja la Nancy. “Sens dubte seria que jo no visqui el que la Mare de Déu demana. Perquè el que passa al món depèn de tu, de cadascú. El pitjor és no fer el que Ella demana, que és el mateix que la Mare Església demana des de fa segles: els sagraments, la pregària…”
www.carifilii.es 12-02-2019
