“Estimats fills! També avui us convido a ser pregària. Que la pregària sigui per a vosaltres les ales per a la trobada amb Déu. El món es troba en un moment de prova perquè ha oblidat i ha abandonat Déu. Per això, fillets, sigueu els qui busqueu i estimeu Déu per sobre de totes les coses. Jo estic amb vosaltres i us guio cap al meu Fill, però vosaltres heu de donar el vostre “SÍ” en la llibertat dels fills de Déu. Intercedeixo per tots vosaltres, fillets meus, i us estimo amb amor infinit. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
Així com Déu digué a Abraham: “et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció” (Gen. 12:2), de la mateixa manera la Reina de la Pau ens diu en aquesta ocasió que hem de ser pregària; no només hem de pregar sinó ser pregària.
No només beneir i pregar sinó ser Benedicció i ser pregària, com dues cares de la mateixa moneda. I la porta de la Benedicció, no és la pregària?
Aquest missatge de la Reina de la Pau, i en particular quan diu: “la pregària sigui per a vosaltres les ales per a la trobada amb Déu”, em recorda un altre text bíblic que vull compartir amb vosaltres: “Els joves es cansen i defalleixen, els millors guerrers ensopeguen i cauen; però els qui confien en el Senyor recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.” (Is. 40:31).
Així doncs, ser pregària vol dir rebre les ales de l’Esperit per poder caminar en la voluntat de Déu, amb un “SI” ple i lliure. Per això la Nostra Mare, a través dels seus diversos missatges, ens va formant en la seva escola de pregària i ens va ensenyant les diverses formes amb les que ens podem comunicar amb Déu i unir-nos a Ell.
La pregària, en les seves formes diferents i tal com la revela la Sagrada Escriptura, es pot comparar amb un poliedre,[1] que té moltes cares o facetes i totes elles són part essencial del mateix cos.
El mateix passa amb la pregària, que té motes facetes. Així ens ho ensenya el Catecisme de l’Església Catòlica a partir del número 2625 quan ens parla de les diferents formes de pregària tot presentant: la pregària de benedicció, l’adoració, la petició, el demanar perdó, la intercessió, l’acció de gràcies i la lloança.
Tot i així, quan totes aquestes formes conflueixen en un mateix punt, que prové de la unió amb Déu i que al mateix temps tendeix a fer-la créixer, aquestes formes de pregària no es poden separar en compartiments estancs, doncs si ho volguéssim fer les transformaríem en una cosa mecànica i frenaríem l’impuls de l’Esperit.
Les pregàries de petició, intercessió i benedicció són una dimensió de la pregària en la que predomina la confiança en l’Amor Provinent de Déu, que vol donar-nos tots els bens que en la seva Divina Providència ha destinat per a nosaltres, els seus fills estimats.
La pregària de benedicció, des de la dimensió intercessora, també és un moviment ascendent de l’home cap a Déu, a favor dels seus germans, per tal de que el poder de Déu es mogui de manera descendent cap a l’home i així es compleixin les promeses bíbliques de Benediccions que el Senyor ens ha deixat. És en aquesta mateixa direcció que la Reina de la Pau ens convida a donar la seva benedicció especial materna a cada persona que trobem en el camí de la vida.
Així com una esponja absorbeix gradualment l’aigua que li cau d’una aixeta que degota contínuament, també nosaltres som cridats a amarar-nos cada dia de les benediccions de Déu, per ser més tard canals de benedicció per als altres.
Cada dia tenim –tant nosaltres com les altres persones-, necessitats de tota mena, que poden ser fàcilment satisfetes per el Senyor si col·laborem per a què l’Esperit Sant i l’Amor de la Reina de la Pau habitin en nosaltres i flueixin pel nostre interior.
Sovint ens trobem amb persones desanimades per la manca de feina i ofegades pels deutes que van sumant sense parar; també hi ha aquells que es queixen de que els seus camins semblen plens d’obstacles i han perdut de vista l’objectiu que els faci veure un futur millor; hi ha també aquells que per molt que treballen mai no se’n surten; també aquells a qui la inseguretat del dia de demà no els deixa descansar…i podríem seguir amb una llista llarguíssima de problemes per resoldre.
A totes aquestes persones, especialment els membres de les nostres famílies o comunitats, els podem donar un gran regal: ser pregària nosaltres mateixos, amb el poder de l’Esperit Sant invocant la Benedicció del Senyor i de la seva Mare per a les seves vides. Nosaltres podem ser el canal per a què les Promeses que Déu ha fet a tots els seus fills siguin una realitat en la vida d’aquestes persones.
Gràcies a una vida feta pregària, anem descobrint i posant en moviment l’amor i el poder de Déu que habiten a l’interior de cada batejat, experimentant així un creixement de pau, amor, alegria i salut integral i essent testimonis de com Déu ens pot guiar fàcilment si eliminem els bloquejos que han estat frenant el seu obrar Diví.
Que Nostre Senyor –que amb la seva benedicció obrava miracles- i la Reina de la Pau amb la seva Benedicció maternal, ens permetin ser també canals de benediccions, de tal manera que puguem ser testimonis dels miracles que encara avui Déu vol seguir realitzant en mig del seu poble.
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge María
