Nen que es va curar d’un tumor durant l’aparició

Durant vuit mesos, en Josué, de dos anys d’edat, va lluitar contra un càncer que li va suposar un transplantament, 80 cures de quimioteràpia i 17 sessions de radioteràpia. Quan ja res no funcionava, els seus pares el varen portar a Medjugorje. Quan va tornar a casa seva, les proves mèdiques varen evidenciar que els 19 tumors i totes les metàstasis òssies havien desaparegut, i a partir d’aquí començà la recuperació d’en Josué, que ara ja és completa.

Abans de fer tres anys, en Josué de Nicolo ha experimentat més dificultats, drama i gràcies que molta gent durant tota la seva vida.

El nen de Putignano, al sud d’Itàlia, va néixer el febrer de 2007 amb un neuroblastoma sense descobrir, la forma més comuna de càncer a la infància. Va tardar 22 mesos per arribar a l’estat en què es trobava el gener de 2009, quan la malaltia havia progressat fins a l’última etapa, 4D, on, a llarg termini, les possibilitats de supervivència són escasses tot i la teràpia multimodal agressiva.

El mes de juny de 2009, quan els seus pares el varen portar a Medjugorje, els metges varen donar a en Josué tan sols uns dies o mesos de vida. Poc abans de marxar, el nombre de globus blancs del nen havia millorat molt i, segons els seus pares, en Josué es va trobar bé a Medjugorje. Concretament, en Josué es va trobar molt millor després de l’aparició de Maria a la Mirjana Dragicevic-Soldo, el dia 2 de juliol de 2009, quan era al costat de la vident. Després, semblava que ja no patia.

En tornar amb la seva família a Itàlia, les proves clíniques varen demostrar que les metàstasis òssies d’en Josué i els 19 tumors disseminats per tot el seu cos havien desaparegut. L’únic tumor que quedava s’havia reduït de 7,5 a 3 cm, fet que va permetre als metges eliminar-lo del tot. Des d’aquesta operació, que es produí el mes de novembre de 2009, en Josué s’ha curat completament.

Moltes persones, a més dels pares d’en Josué, l’Elizabeth i en Manuel De Nicolo, han estat testimonis de la malaltia del seu fill i de la seva curació.

Els primers símptomes van ser mal diagnosticats

En Josué va néixer amb un ull mig tancat i el cap inclinat cap a la dreta. Segons va assenyalar l’Elizabet de Nicolo en un article publicat pel bloc italià “Quotidianamente”, diversos metges varen dir als seus pares que no era res greu. El nen va ser inicialment mal diagnosticat quan una pilota de la mida d’un gra va aparèixer a la part esquerra del cap d’en Josué i els metges varen dir que no era maligne.

No ho era en absolut, i es va demostrar quan l’Elizabet i en Manuel varen portar el seu fill a fer proves més completes a l’hospital de sant Giovanni Rotondo, a prop del santuari del Pare Pio.

Hem de fer esment que el Sant Pare Pio va profetitzar l’any 1968 a uns pelegrins procedents de Bosnia i Herzegovina que “La Mare de Déu visitarà aviat el vostre país”.

“Després del TC scan, el principal oncòleg, el Dr. Xavier Ladogana, ens va dir que en Josué tenia un neuroblasma medistinal en la quarta etapa D, i que el tumor estava unit a l’os de la pelvis, la medul·la òssia, els ossos del crani, la part posterior de l’ull esquerre i els ganglis limfàtics del coll, penetrant pel costat esquerre del cervell i que, per desgràcia, això explicava la inclinació del cap d’en Josué des del seu naixement” diu l’Elizabeth de Nicolo. Tenia un total de 22 tumors.

“Immediatament va començar un tractament mèdic d’atac, un autèntic bombardeig amb quimioteràpia, radioteràpia i transplantament”. Segons els pares, en Josué va rebre 80 quimioteràpies i 17 sessions de radioteràpia.

“Tot i això, els metges varen donar al nostre fill poques esperances de supervivència. Semblava ser una qüestió de setmanes, o potser dies”, recorda en Manuel de Nicolo.

Cristians no practicants buscant una esperança

El mes de juny de 2009 els pares estaven poc esperançats. Cap d’ells no era cristià practicant, i tot i això diuen que se sentien atrets per Medjugorje. Abans d’anar-hi varen tenir l’experiència de diversos signes.

“Quan estàvem molt desesperats, vàrem pensar que podíem portar en Josué a Lourdes. Era l’únic santuari marià que jo coneixia. Però un dia, mentre estàvem a Sant Giovanni Rotondo, en un moment de desesperació, vaig entrar a la cripta del Pare Pio i li vaig demanar mirant-lo directament a la cara: “Per què el meu fill? Dóna’m un senyal per a recuperar l’esperança” diu Manuel de Nicolo.

“Després vaig tornar a l’hospital, i mentre caminava pel passadís de la sala, de cop vaig veure un ordinador obert amb la cara de la Mare de Déu com imatge de fons. Va ser com un flash que em va preocupar profundament. Quan vaig entrar a l’habitació, em vaig trobar l’Elizabeth que em va dir que en Josué no volia dormir, però que havia trobat la serenitat i la calma amb alguns cants marians, i s’havia quedat adormit”. Eren cançons dedicades a la Mare de Déu de Medjugorje”.

Viatge a terres desconegudes

Abans del mes de juny de 2009, l’Elizabeth i en Manuel mai no havien sentit a parlar de les aparicions de la Mare de Déu de Medjugorje.

“Nosaltres ni tan sols coneixíem l’existència d’un poble anomenat Medjugorje. Però la Mare de Déu ens va cridar allà i immediatament vàrem rebre un altre senyal. Entre les revistes escampades a la sala d’espera de l’hospital, hi havia una edició especial de la revista Oggi referent a les aparicions de la Mare de Déu a sis persones de Medjugorje des de 1981 i els miracles de la curació. Després de llegir aquest article, vàrem decidir anar-hi immediatament” diu el pare d’en Josué.

Però en Josué estava dèbil: “Els metges ens varen desaconsellar aquest viatge perquè en Josué tenia molt pocs globus blancs, uns 5.000, però estàvem decidits. I el dia que vàrem marxar, el nombre de glòbuls del nostre fill va pujar a 160.000” diu a més en Manuel de Nicolo.

“Ja vaig veure en això el primer miracle. El nen no podia emprendre el viatge en aquelles condicions. Però l’augment dels glòbuls blancs en molt poc temps era un primer senyal”, va dir l’Elizabeth de Nicolo al principal canal de televisió italiana Rai Uno el 28 de febrer de 2010.

Davant de la Mare de Déu

Al cap de poc de ser a Medjugorje, en Josué es va trobar bé. Els seus pares varen notar la diferència des de quasi el mateix moment en què va trepitjar el poble per primera vegada:

“Quan vàrem arribar a Medjugorje, tan sols baixar de l’autobús, en Josué semblava misteriosament però fortament atret per aquest lloc sant. A conseqüència del tumor, el nen quasi no podia caminar. Però semblava que millorava” va declarar Manuel de Nicolo.

El periodista italià convertit, Paolo Ambrosio, va ajudar perquè en Josué es col·loqués al costat de la vident, just al davant de la Mare de Déu durant l’aparició a la Mirjana Dragicevic-Soldo el dia 2 de juliol.

“Després de l’aparició, sorprenentment, en Josué va començar a sentir-se millor i ja no sentia dolor”, diu el pare.

“Però la gran sorpresa va ser quan vàrem arribar a casa”.

Diu el doctor que la curació d’en Josué és un miracle

L’Elizabeth i en Manuel de Nicolo varen tornar a l’hospital de Sant Giovanni Rotondo i els metges no varen poder explicar el que veieren:

“Les proves clíniques varen constatar que els 19 tumors disseminats per tot el cos havien desaparegut i les metàstasis òssies s’havien curat completament. Tan sols darrera els pulmons hi quedava un neuroblasma, però aquest tumor s’havia reduït de 7,5 a 3 cms”, diu en Manuel de Nicolo.

“El metge ens va dir que en Josué s’havia curat miraculosament”. I el Dr. Xavier Ladogana, el director del departament d’oncologia, va anar més lluny: “el que ha passat amb el seu fill és científicament inexplicable. Amb els recursos i coneixements que avui dia tenim, no podem donar-hi una explicació mèdica precisa i inequívoca. Tan sols podem dir que el nen ja no té la mateixa malaltia que tenia abans de la peregrinació”, manifesta l’Elizabeth.

En Josué te més experiències místiques

La disminució de la mida dels darrers residus del tumor va permetre als metges d’en Josué operar-lo el 17 de novembre del 2009.

“La cirurgia va ser un èxit total, i els metges varen dir fins i tot que això era, en cert sentit, un miracle, ja que era inexplicable: l’operació va durar menys d’una hora i s’esperava que en durés cinc o sis” diu en Manuel de Nicolo.

Després de la cirurgia, el nen havia de passar diversos dies a cures intensives i hi passà menys de mitja hora, perquè es va despertar immediatament i va començar a respirar sense problemes, superant les previsions més optimistes. Per a nosaltres, aquesta intervenció va ser un segon miracle”.

“Quan es va despertar de l’operació, en Josué em va dir que havia estat al Cel amb Jesús, i que havia rebut un gran regal, el gran do de la vida”, va dir l’Elizabeth de Nicolo.

Un any després de la seva primera visita, la família va tornar a Medjugorje per donar gràcies. Per en Josué va significar una experiència inusual més:

“Després de dotze mesos hi vàrem tornar amb el nen curat” va dir l’Elizabeth de Nicolo.

“Allà vaig veure en Josué alçar els ulls i somriure. Sabia que alguna cosa especial estava succeint. Quan li vaig preguntar per què somreia i mirava el cel, va dir: “Que tinguis un Nadal pacífic i alegre”, em va dir que estava veient la Mare de Déu i al seu costat hi havia el Pare Pio que li somreia”.

“Estem segurs que el Sant de Pietrelcina és l’àngel de la guarda del nostre fill, que el va protegir des del començament d’aquesta prova, i que continua vetllant per ell per sempre”.

Font:  http://www.medjugorjetoday.tv/