Missatge de 2 de desembre de 2017

“Estimats fills, us parlo com a Mare vostra, Mare dels justos, Mare dels qui estimen i pateixen, Mare dels sants. Fills meus, vosaltres també podeu ser sants, això depèn de vosaltres. Són sants els qui estimen el Pare Celestial sense mesura, els qui l’estimen per sobre de tot. Per això fills meus, mireu sempre de ser millors. Si mireu de ser bons, podeu ser sants, sense ni pensar que en sou. Si penseu que ja sou bons, no sou humils i la supèrbia us allunya de la santedat. En aquest món inquiet, ple d’amenaces, les vostres mans, apòstols del meu amor, haurien d’estar esteses en pregària i misericòrdia.

Fills meus, a mi regaleu-me el Rosari, aquelles roses que estimo tant. Les meves roses són les vostres pregàries dites amb el cor i no només recitades amb els llavis. Les meves roses són les vostres obres de pregària, de fe i d’amor. Quan el meu Fill era petit, em deia que els meus fills serien nombrosos i que em portarien moltes roses. Jo no ho entenia. Ara sé que aquells fills sou vosaltres, que em porteu roses quan estimeu el meu Fill per sobre de totes les coses, quan pregueu amb el cor, quan ajudeu els més pobres. Aquestes són les meves roses! Aquesta fe és la que fa que en la vida tot es faci per amor, que no es conegui la supèrbia, que s’estigui a punt per perdonar, no jutjar mai i intentar sempre comprendre el propi germà. Per això, apòstols del meu amor, pregueu pels que no saben estimar, pels que no us estimen, pels que us han fet mal, pels que no han conegut l’amor del meu Fill. Fills meus, això és el que us demano, perquè recordeu: pregar significa estimar i perdonar. Us en dono gràcies.”