La vident de Medjugorje Ivanka… testimoni de la Mare de Déu.

Aquesta petita xerrada de la vident Ivanka va tenir lloc a Medjugorje el dia 1 d’agost de 2009, la qual va ser traduïda simultàniament del croata a sis idiomes.

L’ Ivanka quasi bé mai fa xerrades als pelegrins i viu una discreta, quasi privada vida personal, a prop del poble de Medjugorje.

Va ser la primera dels sis vidents que va veure la Mare de Déu al començament de les aparicions, el juny de 1981.

Està casada des de fa 22 anys i té quatre nens.

M’agradaria saludar-vos de la millor manera possible. Lloats siguin Jesús i Maria. Estic molt contenta d’estar aquí amb tots vosaltres i encara més que vingueu preparats per escoltar el missatge de la Mare de Déu.

Fa 28 anys que plantejo la mateixa pregunta a Déu: “Per què em vares triar a mi?” Sé que vaig rebre una gran gràcia i, alhora, se’m va donar una gran responsabilitat.

Aquests dons els he acceptat com un regal, però també demano a Déu que em proporcioni la força necessària per a poder complir la missió que té pensada per a mi.

En aquell temps vivia amb la meva família a Mostar i, com sempre després de l’escola, solia venir a Medjugorje. Això és el que va succeir el dia 24 de juny de 1981 quan vaig veure per primera vegada la Mare de Déu.

Aquell dia, com cada dia, em trobava als afores del poble amb la Mirjana mentre esperàvem que vinguessin d’altres amics. Vam esperar-los una llarga estona però de seguida ens en vam atipar, així que vam decidir caminar vers al poble. Mentre hi arribàvem la meva mirada es va dirigir cap a la muntanya, i aleshores és quan vaig veure la Mare de Déu. Li vaig dir a la Mirjana, “Mirjana, veig la Mare de Déu a dalt del turó”, però la Mirjana em va contestar : “No em diguis aquestes bajanades”.

Vaig seguir la Mirjana, la qual caminava de tornada al poble, i allà ens vam trobar la Milka, la germana de la vident Marija. La Milka va copsar de seguida que em passava alguna cosa i m’ho va preguntar sense embuts. Els vaig dir que havíem de recular, que vinguessin amb mi de seguida perquè havia vist la Mare de Déu. Vàrem tornar al mateix lloc i aleshores totes tres la vam veure. Al cap de poc va arribar la Vicka amb dos nois, els dos Ivan. L’aparició ens continuava cridant, però cap de nosaltres s’atrevia a escalar la muntanya.

La Mare de Déu es trobava només a quatre-cents o cinc-cents metres. Ens seguia cridant perquè ens hi acostéssim però se’ns feia molt feixuc. Talment els nostres cors desprenien tanta alegria i tantes emocions que es feien difícils de descriure.

Tot i explicar a unes quantes persones que havíem vist la Mare de Déu, ningú ens va creure. Ens dèiem que no diguéssim aquestes coses. Aquella va ser la nit més llarga de la meva vida. Només tenia quinze anys i tota la nit em vaig estar preguntant si el que havia vist era o no veritat.

L’endemà vàrem tornar tots junts i a la mateixa hora a la muntanya de les aparicions. Vàrem albirar una llum tres vegades, abans que arribés definitivament la Mare de Déu. No tinc paraules per descriure el moment de la trobada, puix els nostres cors desprenien tan d’amor, tanta seguretat, tanta felicitat que res s’hi podria comparar.

Quan ens hi vam atansar, ens vàrem trobar amb una persona bellíssima, d’uns 19 o 20 anys. Tenia una corona d’estels, un vel blanc, un vestit de color gris i estava dreta sobre un núvol. Tenia uns ulls blaus preciosos i el cabell negre i llarg.

Jo sabia que era la Mare de Déu. La meva mare s’havia mort dos mesos abans d’aquell dia. Com que en el meu interior sabia que era la Benaurada Mare de Déu, li vaig preguntar : “Mare, On és la meva mare? I Ella em va dir : “No et preocupis, filla meva, la teva mare és amb mi”.

La Mare de Déu ens va dir : “No us preocupeu. Jo resaré sempre amb vosaltres. Demà tornaré a venir”.

La notícia es va escampar ràpidament per la contrada. Al tercer dia la gent ja ens seguia perquè intuïen que alguna cosa ens succeïa dins nostre. Ens van donar aigua beneïda per a beneir l’aparició. Aquell dia, quan va venir la Mare de Déu, la Vicka la va beneir i li va dir: “Si vens de Déu, queda’t, però si no vens de Déu, deixa’ns, sisplau”. I aleshores la Mare de Déu ens va somriure i ens va dir : “Jo sóc la Benaurada Mare de Déu, Reina de la Pau”.

Aquell dia la Mare de Déu ens va donar el primer missatge públic, el missatge de pau. A mesura que els dies anaven passant, la Mare de Déu ens va demanar que ens convertíssim, dejunéssim, féssim penitència, reséssim, ens confesséssim i anéssim a la Santa Missa. Aquests són els principals missatges de la Mare de Déu de Medjugorje.

Des de l’any 1981 fins al 1985 vaig tenir aparicions diàries. Durant aquest període, la Mare de Déu em va dictar la seva biografia. Ho vaig escriure tot. També em va explicar el futur del món i el futur de l’Església. Quan tingui el permís de la Mare de Déu, ho publicaré.

El dia 7 de maig de 1985 vaig tenir la darrera aparició diària. Va durar una hora. Fou la més llarga que vaig tenir mai amb la Mare de Déu. Aquell dia la Mare de Déu em va donar l’últim i desè secret. També em va dir que ja no tindria més aparicions diàries, però em va prometre que se m’apareixeria una vegada a l’any, cada 25 de juny.

Des de l’any 1985 fins enguany, he tingut una aparició anual cada 25 de juny. Però en aquesta darrera aparició és quan vaig rebre el millor regal, no tan sols per a mi, sinó per a tot el món. Cada persona es pregunta si hi ha vida després de la vida a la terra, i jo estic avui davant vostre i davant de tot el món i puc respondre fàcilment a aquesta pregunta. Sí, hi ha vida després d’aquesta vida, perquè Déu i la Mare de Déu em varen donar la gran gràcia de poder veure durant aquesta aparició la meva mare morta que em va dir : “Filla estimada, estic orgullosa de tu”.

Durant 28 anys la Mare de Déu ens ha anat dient quins camins havíem de prendre en la nostra vida. Per això, Ella ens mostra la ruta però som nosaltres els que l’hem de decidir.

La Mare de Déu ens ha donat una missió diferent a cadascun dels vidents. La meva missió és resar per les famílies, per tant la duc a terme cada dia.

La darrera aparició que vaig tenir el 25 de juny d’aquest any va durar deu minuts. La Mare de Déu em va parlar del desè secret i de l’important que seria que el món es converteixi en apòstols de la pau i resi per la pau. La Mare de Déu va acabar el missatge dient “Pau, pau, pau”.

Resem els uns pels altres, tinguem-nos presents en la pregària. La Mare de Déu vol que tinguem pau, que no tinguem por, que sapiguem que Ella sempre roman al nostre costat.

Per acabar m’agradaria dir-vos que, quan marxeu de Medjugorje, us emporteu pau i amor a casa vostra i al vostre país. Gràcies per tot.

De : http://crownofstars.blogspot.com