Entrevista al Cardenal Schönborn per al diari Vecernji List per a Croàcia, Bòsnia i Hercegovina

“Medjugorje torna a ser el centre d’atenció, tant de l’Església com del públic. Malgrat que la visita del cardenal Schönborn va ser privada, no va deixar ningú indiferent pel fet que és membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Vam parlar amb el Cardenal durant la seva visita a Medjugorje.

“Venim aquí per estar més a prop de la Mare de Nostre Senyor”, va dir vostè durant la Missa de Nadal, Sa Eminència. Aquestes paraules van tenir un gran ressò. Voldríem que ens les expliqués.

“No podem negar que els peregrins han estat venint aquí des de fa més de 20 anys, tampoc podem negar el que aquests experimenten a Medjugorje i com de propers se senten a la Mare Santíssima. Aquesta és la meva primera visita, però essent Bisbe des de 1991, jo simplement he notat els fruits de Medjugorje.”

“De quina classe de fruits parla vostè?”

“Li donaré un parell d’exemples: cridats a la vocació del sacerdoci. Molts dels nostres sacerdots joves van rebre aquí la crida a la seva vocació, però no estrictament a Medjugorje sinó a causa de Medjugorje. Segonament,  les conversions. M’impressiona que això passi a tots els nivells de la societat, des de famílies nobles, industrials, fins a la gent petita i comú. Volant de Viena, via Zagreb a Split, un guàrdia de seguretat em va preguntar on em dirigia i jo li vaig dir que anava a Medjugorje. De sobte el seu rostre va començar a brillar i em va explicar que també va tenir la seva conversió a Medjugorje. Fa un parell de setmanes, en una petita estació ferroviària, un treballador em va explicar la seva història. La seva esposa havia mort de càncer, ell estava desesperat i uns amics el van portar a Medjugorje. Aquí va rebre una fe ferma i viva. La tercera evidència són les curacions. Un jove que era addicte a les drogues em va dir que els seus amics gairebé el van forçar a venir. Em va dir que quan l’autobús entrava a Medjugorje alguna cosa li va passar. De manera especial va ser curat immediatament i tots sabem el que triga aquest tipus de curació. La quarta evidència són els grups de pregària. Conec el Grup de Pregària de Medjugorje de Viena des de l’època en què encara no era Bisbe. Els conec des dels anys vuitanta. Per a nosaltres, els dominics, era molt significatiu que aquesta gent pregui durant hores i que la seva església estigui sempre plena. Les esglésies dominiques a Viena poques vegades s’omplen tant. Els dijous a la nit l’església sempre estava plena. Ells s’han mantingut fidels a la pregària fins al dia d’avui. Jesús va dir que l’arbre dolent no dóna bons fruits. La qual cosa vol dir: si els fruits són bons, llavors també l’arbre ho és.”

“Per als pelegrins, Medjugorje és un miracle i esperen un missatge de la Santa Seu en el que l’Església aprovi oficialment els esdeveniments sobrenaturals de Medjugorje. S’ha especulat un temps sobre els moviments [què farà] de la Santa Seu. Què en sap vostè i quina és la seva opinió sobre les demandes per reconèixer Medjugorje?”

“No compto amb informació detallada sobre aquest assumpte i tampoc és la meva tasca. Però em baso en l’afirmació que va fer la Conferència Episcopal de [l'ex] Iugoslàvia i la Congregació per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu. Aquesta afirmació sempre ha estat raonable i intel·ligent per a mi. Recordaré les tres afirmacions fetes en relació a Medjugorje. Primer de tot hi ha el fenomen. Jo sóc dogmàtic i vaig ser professor de dogma teològic. “Non constat de supernaturalitate” -que significa que l’Església no ha emès el judici final sobre la sobrenaturalitat del fenomen ni ha fet declaracions. Així que no ho ha negat ni confirmat.”

“Això sona a resposta diplomàtica, què significa realment a la pràctica?”

“Significa simplement que l’Església no ha donat el seu judici i la seva decisió final. Jo estic convençut personalment que això és el correcte. Mentre aquests fenòmens continuïn, l’Església difícilment donarà o emetrà el seu judici final i la seva decisió. Aquests fenòmens són el centre de Medjugorje. Va començar amb els nens que deien que veien a la Mare de Déu i els missatges que Ella ha donat a través d’ells. El que s’ha desenvolupat a partir d’això és el fenomen secundari que serà estudiat per l’Església a nivell secundari. Des de bon principi, un nombre enorme de pelegrins han vingut a Medjugorje. Aquí s’hi ha desenvolupat una intensa vida de pregària i hi han nascut moltes organitzacions humanitàries.”

“L’Església ha dividit l’assumpte de Medjugorje des del treball pastoral. Però encara arriben aquí un gran nombre de pelegrins. Quina postura s’ha de prendre respecte a això?”

“Diverses formes de pelegrinatges han estat aquí i aquest és un repte pràctic per a l’Església. Per això els Bisbes de l’ex Iugoslàvia van dir el 1991 que no han d’existir peregrinacions oficials a Medjugorje. Jo no vull ni he d’organitzar una peregrinació oficial a Medjugorje en la meva diòcesi com ho fem a Roma o a Terra Santa. Però la Conferència Episcopal i Roma mai han prohibit que vinguin pelegrins a Medjugorje, la qual cosa forma part de la tercera declaració. Per a nosaltres els bisbes, per a mi, això és molt important. Els creients han de rebre l’atenció pastoral. Com a Arquebisbe veig que tinc una tasca en aquest sentit. Si com a Bisbe veig que a la meva diòcesi centenars, milers de creients es converteixen, preguen i són curats, llavors com a Bisbe he d’ocupar-me que tots ells rebin atenció pastoral. Per això jo he donat suport a totes aquestes manifestacions, com ara la comunitat  “Oasi de Pau”, que va començar a causa de Medjugorje. Penso que tot això influeix en nosaltres, els bisbes, especialment en aquelles diòcesis que tenen pelegrins que vénen a Medjugorje i necessiten rebre una bona atenció pastoral. Així que en totes les converses que jo he tingut amb altres bisbes sobre Medjugorje, els he encoratjat a donar suport als seus pelegrins.”

“Vostè va tenir una trobada amb una vident, van pujar al Mont de les Aparicions. De què van parlar?”

“Jo diria amb ironia que la Mare de Déu no va escollir turons fàcils. Estic fascinat amb la coherència de Medjugorje amb altres santuaris marians, llocs d’aparició. Jo dic sempre que hi ha una gramàtica de les aparicions de Maria. Nostra Senyora té un estil especial.”

“En quin sentit es relaciona això?”

“Hi ha 3 elements que estan relacionats amb aquest fenomen. Gairebé sempre la Mare de Déu s’apareix a nens. Aquells nens que no eren particularment intel·ligents o sants, sinó normals. Bernardette ni tan sols sabia escriure. Tenia 14 anys, gairebé com els nens d’aquí. En segon lloc, Maria dóna els missatges a través dels nens. Això és un insult per a un bisbe. Per què la Mare de Déu no va a casa del bisbe? Per què s’apareix en un turó ple de pedres o al costat del riu? Això no és pràctic. A Fàtima es va aparèixer als matolls. Ella dóna els missatges a través dels nens perquè els nens no són complicats. El tercer element: sembla com si la Mare de Déu tingués el seu propi programa. A Fàtima es va aparèixer abans de la Revolució Russa i va donar un missatge. Quan el racionalisme havia arribat al seu màxim nivell, es va aparèixer a Lourdes. Es va aparèixer a Iugoslàvia en el moment en què ni tan sols sospitàvem que Iugoslàvia es desintegraria en l’època quan els catòlics, musulmans i ortodoxos vivien junts. Ella s’apareix amb el nom de Reina de la Pau. Deu anys després esclata la primera de les quatre guerres a la Península Balcànica. I el seu primer missatge va ser de pau a través de la conversió, la pregària, i aquest primer missatge tenia la seva força, el seu poder, la seva credibilitat. Potser podríem remuntar-nos a Guadalupe, Mèxic. Quan Europa va iniciar la invasió d’Amèrica, la Mare de Déu es va aparèixer a un indi que va haver d’anar a el seu bisbe per dir-li el que havia de fer. Penso que els teòlegs haurien d’estudiar la sintaxi de les aparicions de Maria i en aquest context, estudiar el fenomen de Medjugorje.”

“A Medjugorje sempre es resa per la pau, però la pau política no és correcta, l’estat té problemes i els croats catòlics es troben en la pitjor de les posicions. Què suggeriria vostè a la Comunitat Internacional que ara administra aquest país pel seu conciutadà Valentin Inzko?”

“El problema aquí és que en aquest país tan petit hi estan involucrats molts països, la qual cosa impedeix superar aquests problemes. La pau duradora només pot crear-se si tot és just per a tothom. Aquest és un repte per a la política europea. Me n’alegro que Valentin Inzko estigui ara a càrrec de Bòsnia i Hercegovina i espero que ell rebi un major suport de la comunitat europea. Estic segur que això que està succeint a Medjugorje és un suport per a aquesta pau. I persones d’arreu del món vénen a aquest petit llogaret d’Hercegovina que mai abans havia estat conegut pel món, si volem parlar irònicament. Miri quants coreans vénen a Medjugorje! Això és una esperança de que aquestes persones seran apòstols de pau als seus països, la pau que prové de Medjugorje. Si es prega per la pau del món en un sol lloc, això és una benedicció especial per a un país. I la Mare de Déu respecta les tres religions. Els creients ortodoxos veneren a la Mare de Déu, l’Islam no respecta a cap altra persona com a Maria. Per als croats catòlics que són la minoria en aquest país, les aparicions [aquí] són de gran consol.”

Font: www.fcpeace.com