Entrevista a Sor Emmanuel- El nen amagat de Medjugorje.

Entrevista de Samuel Gutiérrez, del seminari “Catalunya Cristiana” durant la visita de Sor Emmanuel a Espanya el setembre de 2008.

Per què el nen amagat de Medjugorje?

Perquè volia donar unes claus als meus lectors que fossin vàlides per a la seva vida actual i la del futur, sobretot per a les persones que es troben en situacions on el sofriment, el buit o les carències de tota mena els obliguin a una vida molt feixuga. A Medjugorje, la Santíssima Mare de Déu, la nostra Mare, té solucions per a totes les situacions en què es poden trobar llurs fills. Volia ajudar la gent a assegurar-los la pau en qualsevol circumstància que se’ls presenti, perquè la vida és una lluita i hem de triomfar! És per això que he d’explicar moltes vivències on es veu clarament la intervenció de Déu, perquè Déu està viu en les nostres vides.

Com és aquest Nen que s’amaga en les mans de la Mare de Déu?

Com tots els nadons, És pobre i està despullat, depèn totalment de la seva mare! Els vidents amb prou feines l’han vist perquè vol passar desapercebut, però la seva mare volia posar-lo en evidència a fi que El descobrissin i l’estimessin. De fet, Ell és qui dirigeix tot el que passa a Medjugorje! És el Senyor que torna a venir despullat, com a Betlem, per a retornar al seu poble la veritable pau.

Quines novetats aporta aquest nou llibre respecte a Medjugorje, el triomf del cor?

He intentat ser més personal en els meus relats, és per això que molts fets afecten la meva pròpia vida. D’altra banda, el fet d’haver viscut en contacte amb els vidents i la gent del poble em va fer descobrir i recopilar noves experiències molt significatives, com per exemple la de Maite Sego; història que desconeixia totalment quan vaig fer el llibre “Medjugorje, el triomf del cor”!

Conservo el mateix estil, però els missatges estan mes ben adaptats als capítols i no segueixen un ordre cronològic. A més a més, almenys una tercera part del llibre no té cap connexió directa amb Medjugorje, perquè també volia plasmar d’altres circumstàncies en què Déu ha actuat. El meu propòsit és tocar els cors. Penso que l’avidesa de novetats pot convertir-nos en sers superficials, privar-nos de quantioses riqueses i conduir-nos al buit interior! En lloc de dissipar-nos hem d’aprofundir i perseverar en l’esforç abans de trobar l’aigua que tant necessitem!

El gènere literari que millor expressa el carisma de Medjugorge és el testimoni personal?

No necessàriament, tot i que el testimoni personal ocupa un lloc rellevant! No hi ha regles preconcebudes per a la transmissió de les gràcies a Medjugorje: els vidents fan el que ja han fet altres vidents abans, transmeten a l’audiència les paraules que han rebut de la Mare de Déu, sense afegir-hi l’opinió personal. I la gent es converteix!

Els que com jo no veuen ni senten la Santíssima Mare de Déu, poden amb tota seguretat, donar testimoni del que el Cel fa en els cors i en les vides. Però aquestes històries es troben sempre centrades a l’escola de la vida de la Mare de Déu, les quals se’ns dicten des de Dalt, per això intentem caminar junts. Crec que el que expressa millor el “carisma de Medjugorje” és la simplicitat amb la qual el Cel es manifesta, i la simplicitat amb la qual els joves vidents viuen aquesta trobada! A Medjugorje, el costat fictici de la nostra societat i totes les caretes s’esmicolen, perquè el Cel es troba a l’abast de la mà.

Quin és aquest carisma?

Els fets que es produeixen a Medjugorje ens fan enlairar la mirada cap al cel, el qual s’obre cada dia, i no per caure sobre les persones. Aquest esdeveniment el duu a terme el mateix Déu. Abans de parlar de carisma, parlaria de la gràcia de tocar un Déu real, dels nostres amics del cel, que són reals, i que viuen amb nosaltres en la simplicitat del dia a dia.

Com aconsegueix atreure tanta gent de tot el món i canviar tantes vides?

Per a mi és evident que la Mare de Déu convida els seus fills a què la visitin. Per exemple, l’assistència al festival de Joves que es va celebrar al mes d’agost a Medjugorje va ser tan important, n’hi van anar tants, que és impossible que sigui obra humana. Es dóna perquè el Cel així ho vol. I és Déu qui convoca!. Si l’home tingués algun “truc” per poder atreure tants de joves, la majoria de les parròquies ja l’hauria utilitzat per tornar a portar-los cap a Déu!

Moltes persones, a l’arribar a Medjugorje, ens pregunten: “Què hi ha aquí d’especial? Hi havia quelcom dintre el meu cor que m’empenyia a venir, no ho vaig dubtar i vaig venir de seguida, immediatament, però no sé perquè estic aquí, ni què he de fer ara”! La resposta és clara: “ Si no ho saps, La Mare de Déu sí! Ho entendràs més tard, no et preocupis”.

Els joves simplement són convidats amorosament! La Mare de Déu coneix les seves proves i les seves aspiracions, té les millors claus per obrir els seus cors a la vida.

Alguns exemples :

-La Mare de Déu és sobretot mare. Són molts els joves que experimenten per primera vegada a la vida l’amor maternal a Medjugorje! Molts no tenen la seva mare quan més ho necessiten. Davant de les ferides actuals per la crisi de la maternitat, la presència maternal de la Mare de Déu és per a ells una font de profund guariment, un bàlsam vital per als seus cors. Ella els dóna aquest sentiment de seguretat que tant desitgen! Experimenten la tendresa maternal del seu cor comprensiu. Alguns joves declaren: “No me’n vull anar d’aquest lloc, aquí tinc la impressió d’estar en el si de la meva mare, necessito passar més temps amb ella”. Efectivament, amb aquest contacte, la seva veritable identitat s’enforteix.

-Com una mare, la Santíssima Mare de Déu ve cada dia! També això és una font de guariment, perquè la fidelitat en un compromís parental que s’ha tornat poc freqüent. Pot ser que les persones de més de 50 anys els sembli estrany que la Mare de Déu s’aparegui cada dia, però mai sentirem un comentari així dels joves. Al contrari, per a ells és un signe que els demostra que coneix les seves necessitats i en respon! Ells, que pateixen molt d’estrès, necessiten aquesta seguretat!

- Com una mare, la Mare de Déu cada dia ve a la mateixa hora! Aquests punts de referència regulars ajuden als joves a estar en pau.

- Com una mare de família, la Mare de Déu parla amb senzillesa i les seves paraules surten del cor!

Com que molts joves no tenen una vida de família i de relacions familiars, les paraules de la Mare de Déu són fars que els guien, dins la confusió del món i dels excessos d’informació. Maria és la infermera que guareix les seves ferides.

La Santíssima Mare de Déu és una educadora exigent, i és el que els joves desitgen! No és una mare permissiva amb ells, no fa concessions amb l’Evangeli, i no te por de perdre els seu cors pel fet de ser ferma, al contrari del que passa amb molts pares. Igual com Joan Pau II, confia amb escreix en ells… Els fa prendre consciència de com n’és de preciosa la seva vida. Molts d’ells s’han salvat de l’avortament i aprecien molt descobrir que la seva vida és una benedicció. La Mare de Déu els diu: “Benvolguts fills, agraïu a Déu, el Creador, pel fet d’haver-vos creat de manera tan admirable!”. Així també descobreixen amb sorpresa la manera de créixer pel fet de seguir la seva escola. Maria no minimitza les capacitats dels joves i no te cap mania en ensenyar-los la veritat. Els incita a què es converteixin en el que realment són, i no en el que el món voldria que fossin.

-La Mare de Déu sap ser atrevida amb ells, cridant-los a la santedat. Molts joves accepten el desafiament.

-En síntesi, a Medjugorje se senten com a casa seva i poden permetre’s ser ells mateixos.

-La Santíssima Mare de Déu els fa sentir que Jesús no és només un jutge, sinó un veritable amant que els espera amb els seus tresors.

-Maria és la Reina de la Pau i els joves la desitgen plenament; no volen saber-ne més, de falses paus i de falses llums.

-La Santíssima Mare de Déu els ajuda a trobar el seu camí i la seva vocació en aquest món, ja que els infon molta esperança en el futur.

-Maria convida sempre nous fills per a què la visitin, d’aquesta manera els joves tenen l’ocasió de relacionar-se i de fer amistat amb gent que comparteix la seva mateixa fe. La Mare de Déu anomena a Medjugorje “el lloc del retrobament dels cors”.

-A Medjugorje, especialment, Maria és el refugi dels pecadors. Els joves hi poden obrir el seu cor, confessar les seves faltes sense ser rebutjats ni jutjats. Aleshores, accepten que Jesús els purifiqui per a tornar a començar.

-La Mare de Déu els fa descobrir el que significa ser catòlic i formar part de l’Església Universal. Es troben amb catòlics vinguts d’Àsia, Àfrica, d’Austràlia, d’Europa, de tot el continent americà, i se n’alegren!

-L’any 1982 va passar quelcom únic en la història de l’Església. La Mare de Déu va formar el seu propi grup d’oració i va elegir els joves que l’integrarien. Els va demanar que continuessin a la seva escola durant quatre anys. Fins i tot la nostra Mare del Cel els ha donat un reglament: com pertànyer-hi i arribar a la santedat. Avui en dia els joves pelegrins poden unir-s’hi i participar de les aparicions nocturnes a la muntanya on duen a terme l’experiència de la seva increïble proximitat maternal. Aquest any, 440 capellans provinents de tots els països, varen estar al servei dels joves durant el festival. Treballaven de dia i molt sovint també de nit, escoltant-los i confessant-los… Fou un collita molt bonica!

Quin procés ha seguit per fer aquest llibre? Li ha costat molt reunir tants testimonis?

Aquesta ha estat una gran alegria per a mi! Perquè al sentir tantes confidències de part de gent tan diversa em fa comprendre les seves necessitats i, així, poder donar-los-en resposta. La urgència sol ésser tan gran! Ara bé, a Medjugorje, amb els missatges de Maria Santíssima i la seva escola de vida, tenim foc a les mans. Perquè la nostra mare té resposta per a tot! El meu pla consistia, per tant, en descriure a cada capítol una necessitat real actual, una situació humana determinada i assenyalar la resposta del Cel que s’ofereix amb tant de poder.

Quins criteris ha seguit per fer-ho?

He triat un doble criteri per elegir un relat: que contingui una saviesa que pugui alimentar la vida quotidiana dels lectors, i difondre aquesta saviesa a través d’un relat pres de la vida real que capti el seu interès i els captivi.

Quin és el testimoni que més li fascina?

El de la petita Li, al final del llibre! Si el vaig col•locar en aquest lloc és perquè desitjo que el lector no comenci per aquest relat. S’hi arriba després de tota una preparació!

Quin missatge li agradaria transmetre als lectors del llibre?

Que Déu és fantàstic! Viure amb Ell, d’ Ell i per a Ell dóna la veritable felicitat i la veritable pau! Caminar amb Ell és una aventura apassionant. Avui en dia, per diferents raons, la gent creu que Déu és enutjós. I no és així! Si parlo de Déu i avorreixo, he de callar perquè no estic parlant del Déu veritable. Déu no és en absolut ofenós, de cap manera. És viu i obra amb poder! Déu és un nen que vol jugar amb nosaltres. Si acollim aquest Nen a casa nostra, ho transformarà tot, ho transfigurarà tot, mai més voldrem separar-nos-en!

Li preocupa que el llibre no tingui el “nihil obstat”?

De cap manera, i menys quan la versió d’aquest llibre editada a Portugal ha obtingut “l’Imprimatur” i el “Nihil Obstat”, sense ni tan sols demanar-los.

Quan hi haurà un judici oficial sobre els successos de Medjugorje?

No sóc el Bon Déu per a poder respondre la pregunta de “quan”, però això no és l’essencial! Ara bé, si demà l’església digués que els bisbes i els capellans de les parròquies poden organitzar peregrinacions oficials a Medjugorje…, “aquells que no volguessin creure, tampoc creurien”! No, l’essencial és vetllar per a donar fruit avui, durant aquest temps preciós on la gràcia ens és donada en abundància, perquè l’Església jutjarà l’arbre pels seu fruits i no pel no res. Potser l’Església esperarà que acabin les aparicions per a pronunciar-se. Tanmateix els vidents afirmen que la Mare de Déu se’ls anirà apareixent fins que morin (una vegada a l’any quan s’acabin les aparicions diàries), per la qual cosa hem de ser pacients i aprofitem el que enguany ja ens ofereix l’Església: permetre que tothom vagi a Medjugorje en peregrinació privada!