Entrevista a Mirjana Dragicevic (respon les preguntes dels pelegrins)

“La Mare de Déu diu que no podem considerar-nos autèntics creients si no veiem Jesucrist en cada una de les persones que trobem”.

Data : 14 de novembre de 2009. Vident, Mirjana Dragicevic-Soldo

Xerrada (sessió de preguntes i respostes) de Mirjana a l’Oasi de Pau el dia 3 d’octubre de 2009.

Mirjana: Comencem la nostra trobada amb un Ave Maria…Reina de la Pau, prega per nosaltres.

Ens hem reunit per tal que pugueu preguntar el que us interessi. Qualsevol cosa que pugui ajudar-vos a entendre Medjugorje. Si ho sé, us contestaré amb molt de gust, perquè desitjo de tot cor que entengueu el que la Mare de Déu desitja de nosaltres. El primer que cal tenir present és que Ella us va convidar i necessita apòstols. Per això, sigueu lliures de preguntar qualsevol cosa que us pugui ajudar.

P: El missatge d’ahir va ser molt seriós i trist, Podries explicar-lo una mica més?

El missatge esdevingué molt trist. Fóreu molt afortunats de no veure l’expressió de la cara de la Mare de Déu, puix que us hagués trencat el cor. Al capdavall és Mare i tal com ho digué en un dels seus missatges, vol presentar-nos com el ram de flors més bonic per al seu Fill. Com que no la veiem, no entenem que Ella és la mateixa d’ahir. Si parlem del seu missatge, el qual no em sento ara legitimada per a comentar ja que el vaig rebre al mateix temps que vosaltres, i em cal primer reflexionar-lo a fi d’entendre el que diu. Però, voldria preguntar-vos una cosa; ahir, quan vaig parlar amb algunes persones sobre el missatge, la majoria em va dir: Quan canviarà aquest món? Quan ho entendrà el món? Però, ningú va dir : Quan ho entendré? Quan canviaré jo? L’únic que us demano és que partim de nosaltres mateixos i sapiguem veure on ens equivoquem i què podem canviar. Quan hàgim canviat serà més fàcil canviar als altres, no els culpeu sempre. Hem de començar per nosaltres mateixos.

P: Us va dir la Mare de Déu si tenia el cor adolorit?

A mi també m’entristeix veure-la tant afligida. Tenia una cara molt trista, plena de dolor perquè ens estava mirant, ens contemplava directament el nostre interior.

P: Tu la veus sempre o a vegades només escoltes la seva veu?

El dia 2 de cada mes tinc una aparició normal. Puc sentir-la i veure-la.

P: Hi ha gent que diu que podem anar al cel a través d’altres religions. Què hi diu Jesús? Què hi diu Maria?

Quan la Mare de Déu em va demanar que resés pels no creients, li vaig preguntar: Qui són els no creients? Em va dir que són tots els que no senten que l’Església és casa seva i Déu el seu Pare. Si analitzem els seus missatges, la Santa Missa està en primer lloc i després la confessió, la pregària, etc, que és part de la Santa Església Catòlica. Però no em toca a mi decidir. Només puc repetir el que diu la Mare de Déu. Moltes vegades ens ha fet saber que podem posseir tot el que vulguem d’aquest món, però si no tenim pau, no tenim res. I l’única pau veritable és la que ens dóna el seu Fill.

P : Com puc ser un veritable apòstol per als altres?

Si vius els missatges de la Mare de Déu i la segueixes, se’n desprèn fàcilment que camines vers Jesús. I aleshores la teva vida serà història. Els altres veuran en tu el que estan buscant, perquè la Mare de Déu no vol que anem predicant. No estic parlant aquí dels capellans (i assenyala una fila de capellans i riu). Però el que Ella voldria és que parlem amb la pròpia vida. Així cada no creient podrà veure quelcom dintre de nosaltres. Què vull dir amb això? Permeteu-me que us n’ensenyi un petit exemple.

Vaig anar a la missa del vespre d’aquí Medjugorje. No em vaig poder asseure i tinc problemes d’esquena. Vaig veure un petit espai en un banc i m’hi vaig asseure. Però estava envoltada d’italians (rialles) i tots van començar a cridar-me “Aixeca’t, aquest és el nostre banc, hi hem arribat primer!” Em vaig aixecar i vaig restar en silenci. Més tard, una senyora que em va reconèixer va venir al meu costat, moments després tots em volíem cedir tot el banc. Però, per què els estic dient tot això?

Imagineu-vos que fos una no creient i que per primera vegada volgués entrar en una església catòlica per veure què passa. I els catòlics, que diuen que coneixen l’amor de Déu, em donen la benvinguda amb aquesta actitud. Creieu que hi tornaria entrar? I de qui seria la responsabilitat? Això és el que diu la Mare de Déu, en tenim una gran responsabilitat. Només amor. Aquesta és la resposta a tot. La Mare de Déu diu que no podem considerar-nos autèntics creients si no som capaços de veure a Jesucrist en cada una de les persones que trobem. És quelcom molt difícil de fer però cal que ens hi atansem el màxim possible.

P : Han rebut algun missatge de la Mare de Déu sobre forces que provoquen guerres?

Aquesta és una pregunta que ha de fer a un capellà, perquè jo tan sols sóc una vident i només puc dir el que la Mare de Déu em diu a mi. No en sé res més. Com a vident, també busco l’ajuda d’un sacerdot perquè sóc com qualsevol de vosaltres..

P: S’ha fet mai aquesta pregunta?

No.

P: No és egoista demanar només per a nosaltres a fi que canviem?

No reso només per a mi. Reso per tota la meva família i li dic: “la meva família sigui a les Teves mans”. Només dic – nosaltres a les teves mans -, perquè Tu (Déu) saps què és el millor per a nosaltres, quan reso. Ho faig, sobretot, pels no creients perquè aquí hi som tots.

P: Quan intentem canviar nosaltres mateixos seguint els missatges de la Mare de Déu, com podem solucionar aquests petits dubtes que ens apareixen una vegada i una altra?

Segons la meva opinió, sempre podem millorar, sempre podem ser millors persones, sempre podem pregar millor, cosa que ens fa créixer. Sempre recomano a la gent que no perdi el temps jutjant-se a si mateix en la seva pregària. Pregueu i Déu us ajudarà. A vegades sembla que sabem resar molt bé i d’altres no. Però la Mare de Déu sempre ens ofereix el seu ajut de Mare i sempre roman al nostre costat per a què no caiguem. No oblidem que Déu és amor i que ens estima, ens coneix. Es molt important que desitgem apropar-nos-hi, ja que així mai no ens mancarà el seu suport.

P: Em costa molt dir el rosari. Ens podries ajudar i explicar; quan el reses se suposa que has de pensar en allò que dius? Ara bé, la meva ment divaga…

La Mare de Déu ens demana que preguem amb el cor. Ho entenc com el fet que cada paraula que surt de la meva boca ha de passar primer pel meu cor. Així, si reso un Ave Maria, vol dir que saludo Maria amb tot el meu cor. Plena de gràcia, que pugui sentir dins meu la gràcia que la Mare de Déu ens pugui donar. Mai és una repetició per a mi, perquè sempre sento quelcom nou, intueixo diferents coses quan reso l’Ave Maria. Per exemple, quan reflexiono en la Mare de Déu que se’n va anar assumpta al cel, és que hi penso, realment hi parlo. Li pregunto com es va sentir i tot el que va pensar. No la veig ni l’escolto, però la sento amb el cor. Intenteu-ho. Si la vostra ment continua divagant, atureu el rosari i parleu amb la Mare de Déu. Expliqueu-li perquè us passa això. Si teniu algun problema pel qual no podeu resar ni estar tranquils, lliureu-vos-hi. Buideu-li qualsevol cosa que us llevi la tranquil•litat del vostre cor.

P: Quan Jesús va dir “són molts els cridats però pocs són els elegits”, no entenc què va voler dir.

La Mirjana va somriure i va dir: podríem parlar tota la tarda del que Ell va voler dir. M’agrada molt parlar, però si comencem ara aquest tema, no acabaríem mai!. Tu ho has dit. Molts són els cridats i pocs els elegits. Per què penses que és així? Perquè Jesús m’ho va dir a mi i a tu, i cadascú en té la seva opinió. Fins i tot aquí, tots són convidats. Però quants ho entendran i quan es convertiran en autèntics apòstols? No ho sé.

P: Què va voler dir la Mare de Déu quan va dir que aquest és un temps de gràcia?

Que no és aquesta una gran gràcia? Déu amb el seu immens amor va enviar-nos la seva Mare durant tants anys per tal que entenguem i prenguem el camí correcte… No són aquests fets unes proves irrefutables de l’estimació de Déu?

P: Tu o algun dels altres vidents s’han reunit amb el Sant Pare?

Vaig ser jo. Els altres estaven gelosos (rialles). Vaig estar a la Basílica de Sant Pere del Vaticà amb tots els altres pelegrins. Hi vaig anar amb un capellà italià. El Papa passava mentre donava la seva benedicció. Em va beneir i va passar de llarg. El capellà que m’acompanyava va cridar: “Sant Pare, ella és la Mirjana de Medjugorje”, va recular i em va tornar a beneir. Després se’n va anar. Vaig insinuar al capellà que segurament pensava que necessitava una benedicció doble (rialles). A la tarda vaig rebre una invitació per anar l’endemà a Castelgandolfo, a prop de Roma. I quan estàvem junts i sols em va dir, entre altres coses: “Ho sé tot, ho he seguit tot. Demaneu als pelegrins que resin per les meves intencions. Protegiu Medjugorje perquè Medjugorje és l’esperança que tot el món espera”.

Un capellà em va dir que des del principi el Papa era molt partidari de Medjugorje, perquè dos mesos abans que hi comencessin les aparicions havia estat resant molt a la Mare de Déu a fi vingués un altre cop a la terra. El Papa li deia: “No puc fer-ho tot sol perquè Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Polònia, etc, són països comunistes i sense el teu ajut no ho aconseguiré. Et necessito.“ Més tard va sentir dir que a Iugoslàvia, un país comunista, en un petit poblet, la Mare de Déu s’hi estava apareixent. Llavors va dir: “Aquesta és la resposta a les meves pregàries”.

P: Mirjana, és molt bonica la Mare de Déu?

No es tracta només de la bellesa superficial, la que veus des de fora. És quelcom que irradia d’Ella. Quan érem petits, li varem fer una pregunta infantil. Li varem dir: “Com és que Tu ets tan bonica?” I Ella ens va respondre: “Fills meus, si voleu ser així de bonics, estimeu”. En aquella època, quan va tenir lloc aquesta aparició, Jakov tenia només nou anys i mig. Així que quan la Mare de Déu se n’anà, ell va dir: “Crec que el que Ella ha dit no és veritat”. Tots nosaltres li vam contestar: “Com t’atreveixes a dir que la nostra Mare del Cel no estava dient la veritat?” Ens va respondre: “Sí, però mirem-nos a nosaltres, els vidents, potser alguns de nosaltres podrem estimar fins al final de les nostres vides però mai serem tan bonics com Ella va dir”. I és que no entenia de quina classe de bellesa parlava la Mare de Déu. Encara avui, en Jakov, no entén moltes coses (rialles).

P: Tens algun somni o cap altre sentiment abans no vingui la Mare de Déu?

Mai somnio amb la Mare de Déu, mai. Generalment somnies quelcom que t’emociona durant el dia, però mai l’he somniada. Faig dejuni i pregària, i la nit abans de l’aparició la passo resant. Així no puc somniar! No penso en res més perquè m’és impossible. Només vull pregar perquè és l’única manera de tenir pau i solament així sóc capaç d’esperar que arribi l’endemà. Penso que tot és ajuda de Déu, perquè sense el seu ajut seríem incapaços de portar una vida normal. Permeteu-me que us doni un exemple. Sóc mare i tinc dues filles, i com qualsevol altra mare, donaria la vida per elles. Però quan estic amb la Mare de Déu, les meves filles ja no existeixen. Tan sols desitjo que se m’hi emporti. No podeu ni imaginar el dolor que sento quan se’n va la Mare de Déu. No tinc ni tan sols força per aguantar un llapis o una ploma a la mà. Dono gràcies a Déu per en Miki, ell escriu (el missatge) i jo simplement me’n vaig a la meva habitació a pregar. Aleshores reso allà durant una hora, dos o tres, depèn. I a través d’aquesta pregària, Déu em dóna la fortalesa per entendre i per a seguir endavant.

P: Quan dius que pregues, ho fas sempre amb el rosari o bé parles?

És el Rosari, set Parenostres, parlo, però sempre reso el Rosari de Sant Antoni perquè és el meu sant predilecte (molta gent va exclamar: “Ah”, car és l’únic amb qui pots fer-hi tractes (somriures), “tu fas això per mi i jo faré això per a tu”.

P: Mirjana, Per què no et vares fer monja?

Al principi de tot, quan encara érem petits, li varem preguntar a la Mare de Déu: “Què vols de nosaltres, de la nostra vida?” Ens va contestar: “Allò que sentiu dintre el vostre cor. Si decidiu ser monges i capellans, desitjaria que fos visible que he estat amb vosaltres. I si decidiu tenir una família, desitjo que feu tot el possible per ser un exemple per a les altres famílies”. I això és tot el que va dir sobre la meva vida personal. Tothom em pregunta això. Aleshores es quan llegeixo sobre Bernadette per a saber què va passar amb ella, ja que no volia ser monja, sinó que li’n varen obligar. Però ara vivim una època diferent, per la qual cosa ningú no ens obliga a ser-ne.

P: Què diu la Mare de Déu sobre la divisió a les famílies? (La pregunta no es va sentir gaire bé)

Crec que la Mare de Déu no ha de parlar d’això perquè si guardes el vot davant de Déu…Aquí, quan ens casem per l’Església, posem la nostra mà dreta sobre la Creu per tal que Déu ens ajudi, per a què no en divorciem. Si (el matrimoni) va bé, beneït sigui Déu, sinó, doncs, cal agafar la teva creu. Perquè no es pot ser catòlic a mitges. O se n’és o no se n’és. El més trist és que nosaltres, els catòlics, tractem de justificar coses que no són justificables. O en som o no en som. O seguim a Jesús o no El seguim.

P: Què significa per a tu estar present en l’aparició d’un altre vident, per exemple la d’en Jakov per Nadal?

Mai vaig pensar que seria tant dolorós saber el que està veient i que jo ja no puc veure. Mentre té una aparició, per exemple, reso a la meva habitació i quan s’acaba intentarà (de qualsevol manera) després prendre’m el pèl! (rialles)

P: Aleshores, el divorci no és acceptable?

I tant. El marit podrà deixar la seva esposa i l’esposa podrà deixar el seu marit, però ella és la seva esposa i ell el seu espòs. Si per exemple el meu marit m’abandonés, jo no podria buscar-ne un altre, perquè ell és el meu espòs davant Déu. El que Déu ha unit només Ell pot separar-ho. No puc forçar-lo a què continuï al meu costat, però encara que se’n vagi, seguirà sent el meu marit.

P: I una anul•lació?

Assenyalant una fila de capellans, la Mirjana diu: Aquí teniu els capellans! (rialles). No em plantejo divorciar-me, per això no m’interessen les anul•lacions. Si no has parlat d’una malaltia que hagis pogut tenir o si no vols tenir fills, això podria ser una excusa i després l’Església et donarà l’anul•lació, si escau, segons el que he sentit. Però mai he fet massa preguntes sobre aquest tema. Després d’una pausa i amb un gran somriure va afegir: Però si m’interessa, ja me n’informaré bé (rialles).

P: Els teus fills saben el que passa, i com reaccionen?

Tenen entre 15 i 18 anys i saben molt bé el que passa. Des que van néixer, en Marko i jo procurem que sempre s’apropin a Déu. Pensem que si tenen el sentit de l’amor de Déu, entendran les aparicions. Després els expliquem que, de tant en tant, quan la Mare de Déu tria a algunes persones no és perquè siguin les millors, sinó perquè en aquell moment les necessita. I (ells) em veuen com una persona normal. Tots nosaltres… (no es va sentir) … només Déu. Aquesta és la forma en què… (no es va sentir) … Quan els vaig parlar de la responsabilitat dels pares, els nostres fills varen veure com és la pròpia vida. Un exemple de la meva filla gran, Maria. Quan tenia dos anys encara no li havia parlat de les aparicions, perquè pensava que era massa petita per entendre-ho. Però un dia, mentre jugava amb la seva amiga a l’habitació i les vigilava, vaig sentir dir a l’altra nena: “Saps que la meva mare porta un cotxe”. La meva filla Maria va restar en silenci durant un moment i va dir: “Vaja quin problema, la meva mare parla amb la Mare de Déu cada dia”. Així, sense ni tan sols dir-li res, ja ho entenia.

P: Emocionalment parlant, si haguessis d’utilitzar una sola paraula per a descriure com et sents davant la Mare de Déu, quina usaries?

És el cel. Moltes vegades em pregunten si he vist el cel i els dic que no l’he vist, però estar amb la Mare de Déu és estar al cel. Em pregunten, L’has tocada?, t’ha tocat a tu? Mai he sentit la necessitat de fer-ho, perquè quan et mira, t’està abraçant i besant. Sento, senzillament, que voldria que aquests moments no s’acabessin mai. L’amor més gran a la terra juntament amb l’amor de Déu és l’amor per als teus fills. Imagineu-vos quan ni tan sols es pensa en els fills. Se t’oblida que existeixen. Només hi ha la Mare de Déu per a què pugui mirar-te. Crec que seria com (estar) al cel.

P: Que se suposa que hem d’aprendre del dejuni?

De nou només us puc donar la meva opinió. Quan dejuno, em provo a mi mateixa que sóc la mestressa del meu cos i que puc aconseguir tot el que vulgui per a Déu. Res no em pot aturar. I amb aquest dejuni, li ensenyo els meus guanys per a què vegi que estic disposada a fer més, si és això el que Ell realment desitja. A través del meu dejuni, la meva pregària és més poderosa. Em sento més a prop de Déu. Només us transmeto allò que sento a títol personal.

P: La Mare de Déu ha dit alguna cosa sobre Garabandal?

Només sobre Fàtima. Va dir: “El que vaig començar a Fàtima, ho acabaré a Medjugorje. El meu Cor triomfarà”. No puc entrar en més detalls. Aquesta és l’única aparició en què Ella n’ha fet esment, a part de Medjugorje.

P: Alguns de vosaltres, els vidents, teniu aparicions públiques i d’altres les tenen privades. La Mare de Déu us deixa escollir?

No hi ha aparicions privades perquè la Mare de Déu no ve (solament) per a mi, en Jakov o la Mirjana, sinó que ve per a tot el món. Prenguem l’Ivan com a exemple. Ell té les aparicions a la Capella i no hi cap tothom; aleshores ho fa així: un dia per als capellans, un altre dia per a les famílies, un altre dia per als malalts, de manera que tots hi puguin més o menys caber-hi. Jo mai vaig tenir aparicions privades. Ni tan sols sé què significa.

P: Existeix un conflicte amb el bisbe d’aquí, quin és?

La màxima autoritat és el Papa, i allò que digui l’hem d’obeir. L’última comissió que hi va haver a Medjugorje data d’abans de la guerra. Tot just quan va començar, la Conferència Episcopal de l’ex Iugoslàvia va dir que permetria que els pelegrins poguessin venir a Medjugorje i que els capellans els havien d’acceptar, celebrar misses, fer confessions… Però la decisió respecte de si Medjugorje és autèntic o no encara tardarà una mica. Les darreres notícies és que el tema de Medjugorje ha sortit de la nostra diòcesi i es troba en mans del Vaticà.

P: És un patiment per a la Mare de Déu haver de venir a la Terra i també el fet que ens costi convertir-nos?

No li és dolorós. Ella és la Mare. Vosaltres sou joves. Potser ni tan sols us heu casat? (El que va fer la pregunta contesta que no). Quan tingueu els vostres fills, sense tenir en compte allò que facin, correreu al seu costat i intentareu ajudar-los, perquè això és el que faria una mare. El mateix passa amb la Mare de Déu.

P: Vaig llegir que en la teva darrera aparició vares tenir una llarga conversa amb la Mare de Déu sobre el Cel.

Vàrem parlar sobre els secrets. Fou en aquesta darrera aparició quan la Mare de Déu em va donar l’últim secret i em va comunicar que ja no tindria aparicions diàries. També em va explicar com les experimentaria a partir d’aleshores. I en aquella aparició, del Nadal de 1982, no vàrem parlar sobre el Cel. Una vegada li vaig preguntar a la Mare de Déu com és que Déu és amor i perquè ens estima tant i, alhora, deixa que algunes persones vagin a l’ infern per a tota l’eternitat. Va respondre que no és Déu qui ho decideix, sinó que són les persones que determinen anar-hi. Crec que d’aquest tema ja no n’haig de parlar més amb la Mare de Déu. Potser ho vares llegir de la Marija o de la Vicka.

P: Aquesta pregunta feia referència a un cònjuge que no era creient. Aquesta pregunta la va formular una persona que no parlava gaire bé l’anglès.

Em penso que t’oblides que tan sols sóc una vident. De tota manera el que em preguntes no es massa inhabitual, és a dir, que el marit no sigui creient. Per això Déu li va posar la seva dona pel camí, per a què en tingui responsabilitat. Ella necessita ajudar-lo a conèixer Déu i l’amor de Déu, i no ho ha de fer ni amb critiques ni a la força, sinó a través del seu amor, exemple i pregària. És l’única manera.

P: Alguna vegada la Mare de Déu t’ha dit quin és el pecat més terrible ?

Ella no m’ha dit quin pecat és més o menys greu, sinó que hem d’evitar pecar. No m’ha dit quin és el pitjor. El que em ve a la ment ara, a títol personal, és que el pecat més gran és no tenir amor al pròxim. Perquè quan els en tens, ja no mates, ni robes ni enganyes. Vosaltres ja no fareu res de dolent perquè teniu dins vostre l’amor de Déu. Això és el que realment penso.

P: He llegit que quan aparegui el signe a Medjugorje, si encara no t’has convertit aleshores serà massa tard. (Tenint en compte la resposta que va donar la Mirjana, hom dedueix que no va interpretar bé el que li preguntaven)

Això no és cert. La Mare de Déu va dir: “Aquesta és l’última vegada que visito la terra d’aquesta manera”. Ara bé, crec que volia dir el següent: que la visita no duraria tant de temps i que tampoc hi hauria tants de vidents. Però mai he pensat que aquesta seria la darrera vegada que s’apareixeria a la terra.

Així doncs, aquesta és una interpretació equivocada. En un dels seus missatges la Mare de Déu va dir: “Us dono la meva benedicció maternal, però a partir d’avui sou aquesta benedicció” i molts ho van interpretar malament i ara van pel món beneint la gent. Això no és el que la Mare de Déu va voler dir, sinó que ens va voler comunicar que la nostra vida ha de ser una benedicció per als altres, ja que només els capellans els la poden donar. Va dir també que les mans sacerdotals són beneïdes per les del seu Fill. I nosaltres, els vidents, no podem beneir. Sempre dic al pelegrins que no m’ho demanin. No puc beneir ningú excepte els meus propis fills, la qual cosa no és més que una benedicció maternal. Igualment jo també necessito ser beneïda per un capellà.

P: Com vas convèncer la teva família per a què et seguís?

Vivia amb els meus pares a Sarajevo i vaig venir aquí a passar les vacances d’estiu. Sempre faig broma amb els altres vidents i els dic que la Mare de Déu m’estava esperant per venir (rialles). Així que, quan van començar les aparicions, la meva tia va trucar per telèfon a la meva mare, però no sabia ben bé com explicar-les-hi. La meva mare pensava que estava a l’hospital, però la meva tia li va dir que no, que no era això. “La teva filla tan sols diu que veu la Mare de Déu”. La meva mare va contestar-li: “Et sembla normal?” (rialles). La meva tia li va contestar: “Sembla la mateixa d’abans”. Aleshores la meva mare va dir: “Li deu passar alguna cosa”, i varen venir immediatament des de Sarajevo. Qui ho sap millor tot? Els teus pares! Així que varen estar amb mi des del principi i em varen ajudar.

Com us he dit, no era d’aquí i em van obligar a què tornés de seguida a Sarajevo. Foren uns temps difícils. Aquí al voltant, tots són croates i catòlics, a Sarajevo hi ha molt pocs catòlics, la majoria són musulmans o ortodoxes. No vaig triar tornar a Sarajevo i, mentre hi vam residir, la policia s’estava cada dia davant la porta de casa meva. Van ser uns anys terribles, i el meu pare només em va dir: ”Segueix endavant, digues la veritat, no tinguis por, Déu ens ajudarà”. I així fou, Déu ens va ajudar, però no va ser fàcil. Tan sols érem la meva mare, el meu pare, el meu germà i jo, tots els altres se’ns van apartar, perquè a causa del comunisme no era massa convenient que se’ns apropessin. Solament tenia quinze anys i ja era una enemiga de l’estat, i per por, ningú se’t vol acostar.

P: Per què creus que la Mare de Déu et va triar a tu com a vident?

Que no ho veus? (rialles)! Us he estat parlant durant una hora i ara em fas aquesta pregunta? (rialles). La Mirjana va dir en anglès “Només faig broma”. Si voleu ser un exemple pels no creients, si voleu mostrar-los que tenim fe, amor, aleshores hem de somriure. Hem de fer broma, demostrar que tenim a Déu. Si sempre estem preocupats, nerviosos, seriosos, aleshores un no creient dirà: “No són diferents de mi, per què he de canviar?”. Per això prefereixo fer broma.

Per què em va elegir la Mare de Déu? Una vegada, li vàrem preguntar perquè nosaltres sis, atès que érem igual que qualsevol altre nen d’aquí. L’única cosa que ens va dir fou: “Perquè us necessito a vosaltres sis tal com sou”. Tots sis som persones diferents, per la qual cosa només la Mare de Déu ens podia reunir. Sempre recordo les paraules del difunt pare Slavko, un capellà que va morir a la muntanya de la Creu. Era l’oncle del meu marit. Venia molt sovint a casa nostra. Un dia va venir molt disgustat i li vaig preguntar: “Què ha passat, què és el que tant t’amoïna?”, i em va contestar: “Com pots preguntar-me una cosa així? Si jo fos la Mare de Déu, mai us hauria triat a vosaltres sis”. I és que el pobre Pare Slavko va intentar reunir-nos a tots durant sis mesos i mai ho va aconseguir!

P: Què ha dit la Mare de Déu sobre el Purgatori?

La Mare de Déu ens demana que cada dia en les nostres pregàries encomanem a les ànimes del purgatori i que oferim la missa per elles. No que anem a la rectoria, no que paguem per la Missa, sinó que estiguem presents durant aquella Santa Missa i que preguem mentre hi assistim.

P: La Mare de Déu parla alguna vegada de la guerra?

No.

P: Per què no podem saber ara els secrets?

Aquesta és la voluntat de Déu. Mai penso en els secrets, perquè és el bon Déu qui els guarda i es farà la Seva voluntat. Per exemple, aquest matí he parlat amb uns italians, potser n’heu vist milers! (rialles), i cada una de les seves preguntes començava amb un “per què”; “per què això”, “per què allò”, mentre movien les mans. Aleshores els he dit: “Saben per què la Mare de Déu no s’ha aparegut a Itàlia i sí a Croàcia?” I van tornar a preguntar “Per què?” (rialles) . Els he contestat: “Si s’hagués aparegut a Itàlia, se n’hagués anat corrent després del tercer dia (rialles), perquè sempre seria “Per què, per què, per què?”. Qualsevol cosa que digui, accepteu-la tal qual. Mai he dit Per què?, car el que diu la Mare de Déu és pel nostre bé i no em toca a mi preguntar per què.

P: La Mare de Déu et va donar la seva biografia?

A la Vicka.

P: Quan la compartiran amb nosaltres?

La Mirjana va somriure i els va respondre: Pregunteu-ho a la Vicka.

P: Com podem ajudar a les persones que porten un estil de vida diferent, a canviar la seva existència?

Pregaria per a elles. Les poso en mans de Déu i demano per elles, perquè em fan llàstima, perquè simplement van en contra de la naturalesa, i la natura fou creada per Déu, el que significa que van en contra de Déu. Mirjana va dir en anglès: “Tot el que dugueu a terme amb el cor us anirà bé. És molt important que ho feu així”. És bonic que us preocupeu tant per aquestes persones. Això significa que estimeu el pròxim i me n’alegro, és a dir, que tingueu només paraules d’amor i no jutgeu. És el que la Mare de Déu vol de nosaltres, que no les jutgem, sinó que les estimem i preguem per elles.

P: El teu marit ha dubtat alguna vegada de les teves paraules?

Si dubtés no estaria viu (rialles). El meu marit prové d’una família catòlica, és nebot del Pare Slavko. Vàrem créixer junts. Ens coneixem des que vàrem néixer. Quan varen començar les aparicions, em va dir: “Quan em digueren que hi estaves involucrada, m’ho vaig creure immediatament”; era una bona nena! (rialles). Permeteu-me donar-vos un exemple: A Sarajevo els nens catòlics anàvem en secret a catequesi. Sempre alguna mare ens hi portava a quatre o cinc. Tenia, aleshores, uns sis anys i la meva mare m’havia dit: “Si algú et para pel camí i et pregunta on vas, digues que vas a prendre un gelat o algun altre lloc”. I, concretament, un dia el meu mestre, que era comunista, va passar pel meu costat caminant i em va preguntar: “On has anat?” Se suposava que li havia de dir una mentida. Però li vaig etzibar: “La veritat és que no en tinc ni idea d’on he estat?” (rialles). No li podia dir que havia anat a comprar o a prendre un gelat o una altra cosa, així que era millor dir que no ho sabia pas.

Ara acabarem amb un Ave Maria. Tot i tenir tants de capellans entre nosaltres… no m’han ajudat gaire amb les preguntes (rialles), tot i així, encara ens poden donar la benedicció.

http://www.fcpeace.com/spanish