M’agradaria ser missatger de la Mare de Déu, diu Juan Manuel Cotelo.
Juan Manuel Cotelo, cineasta espanyol, director de la pel•lícula “La última cima” va visitar Medjugorje l’any passat. En una entrevista concedida al butlletí Maria Magnificat va parlar sobre l’impacte que aquest lloc ha tingut en la seva vida. Des que va tornar es va sentir amb la ferma obligació de fer arribar l’amor de Déu a tothom i amb paraules textuals va dir: “m’agradaria molt fer de missatger de la Mare de Déu, m’agradaria… M’agradaria ser com aquella persona que presenta als altres… M’agradaria fer aquest paper amb la Mare de Déu: Et presento la teva Mare, a QUI no coneixes”.
Vull ser titella de Déu.
Juan Manuel Cotelo va visitar Panamà i d’altres llocs per tal de promoure la seva pel•lícula “La última cima”. En aquest país va concedir una entrevista al butlletí Maria Magnificat. Aquest film és una pel•lícula i, alhora, un documental sobre la vida del capellà Pablo Domínguez, el qual ha obtingut un èxit inimaginable a Espanya i una gran demanda en d’altres països.
Pablo Domingo va aparèixer a la vida de Cotelo per casualitat o bé, per “designis divins”. El va conèixer per la insistència d’un amic (Antoni) i, malauradament, uns dies més tard se’n va assabentar de la seva mort. A partir d’aleshores es van produir diversos fets que el van dur a descobrir una vida transformada per Jesucrist. Al final, pel fet de tractar-se d’una “història d’amor” i per la convicció que la vida d’aquest capellà és un exemple a imitar, es va decidir a produir l’esmentada pel•lícula.
Després de la seva experiència amb “La últim cima”, Cotelo diu que està en un procés d’aprendre a deixar-se guiar per Déu, vol ser el seu “titella”.
L’impacte de la pel•lícula no ha estat només a les taquilles dels cinemes sinó en la vida de les persones, i s’han produït “miracles”, en el sentit que han sorgit vocacions sacerdotals, reconciliacions familiars, batejos d’infants i renúncies a l’hora de dur a terme avortaments.
Tots aquests fets són esdeveniments constatats notarialment, els quals fan que el cineasta consideri la pel•lícula “La última cima” com la pel•lícula més important de la seva carrera professional de les darreres dues dècades.
La pel•lícula es presentarà en 14 països enmig d’un procés “boig”, segons ell. Ens parla sense reserves de l’amor de Déu, del seu poder transformador, de la urgència de tornar cap a Ell i, com no, de saber acceptar la seva invitació per a anunciar l’Evangeli.
A Panamà, la pel•lícula es va presentar el dia 25 de novembre a benefici del Seminari Major de Sant Josep i després es va estrenar als cinemes. En Juan Manuel Cotelo hi va anar per a presentar-la, es va allotjar a l’Institut Tècnic Don Bosco i des d’ allí va parlar de la seva vida, de la seva fe, de la pel•lícula i de la seva recent peregrinació a Medjugorje. En parlava així: “m’agradaria molt fer de missatger de la Mare de Déu, m’agradaria ser com aquella persona que en presenta als altres…M’agradaria fer aquest paper amb la Mare de Déu, dir: et presento la teva Mare, a QUI no coneixes”.
Tenint en compte que el tema central de la pel•lícula és la vida d’un capellà, l’ha sorprès l’èxit que ha tingut dins i fora d’Espanya?
La sorpresa no és pel tema, perquè tinc la convicció que Déu interessa a tothom. Ha sorprès la rapidesa del procés i l’extensió geogràfica que ha assolit, cosa que sobrepassa tota lògica de mercat. Un documental, tracti del que tracti, amb una tirada inicial a Espanya de quatre còpies, no puja a 66 en una setmana ni a 125 en tres, i no es manté sis mesos en la cartellera.
Aquesta és la sorpresa. Amb això s’esmicola el prejudici que Déu, l’Església, la fe i la religió només interessa a poca gent i que la societat d’avui rebutja aquests temes. És una idea preconcebuda erròniament i que, a voltes, els propis mitjans s’encarreguen de potenciar-la. No és quelcom modern, la fe no és atractiva… Confio que aquesta explosió serveixi per a què d’altres persones es dediquin a produir continguts atractius, i duguin a terme formes de fer cinema atraients.
Hi veu la ma de Déu en la forma com s’ha acollit aquesta pel•lícula des del seu origen, desenvolupament i acollida?
Crec que faria falta més fe per no veure-hi la ma de Déu. Primer, perquè no volia conèixer a aquest capellà; segon, perquè vaig posar per escrit que no faria una pel•lícula sobre ell; tercer, perquè una vegada feta, s’estrena i és un gran èxit; i quart, perquè hi ha 120 països des d’on ens han escrit, hi ha hagut dos milions de persones que han vist els tràilers de la pel•lícula, i tot, sense haver gastat ni un cèntim en publicitat.
I ara que vingui un expert en mercat de cinema i ens sàpiga donar una explicació convincent sense pensar en un miracle. Però, el miracle real i constatable per un notari és que hi ha dones que volien avortar i no ho fan, hi ha fills que decideixen fer-se capellans, hi ha matrimonis que bategen als seus fills de 10 anys, i fins i tot, una persona que surt del cinema i va a visitar al seu pare amb qui portava 16 anys sense parlar-se. Bé, algú dirà que ha passat per casualitat. Doncs sí, la gent és molt emotiva! Podria ser, però la realitat és que està passant.
Com se sent al saber l‘impacte que ha tingut la pel•lícula en la vida de les persones? Què implica com a cineasta, creient i professional?
Em sento espectador de la meva pròpia vida. Ara estic aprenent a no controlar-la per gaudir-la amb alegria i amb sorpresa cada dia, ja que Déu està utilitzant la pel•lícula i la meva vida. Ja no sé què succeirà a continuació. No sé qui llegirà aquesta entrevista ni el que passarà després; però el que si penso és que Déu no perd el temps i que d’aquesta entrevista en sortirà quelcom importantíssim que mai veurem. No sé quin efecte tindrà, el que sé és que Déu està actuant, que està viu i ben viu. Està actuant i el que necessita són persones que li obrin la porta per actuar a través d’ells. Aleshores jo em sento privilegiat, afortunat i, alhora, amb la sensació que això podia haver passat en la vida de qualsevol fa 20 anys.
Però, malgrat totes les negociacions, vostè ha sabut dir que sí?
Sí… Però jo darrerament penso molt en les coses bones que no he dut a terme, per la qual cosa ara no en vull perdre cap ocasió. Déu ho perdona tot, també les omissions. Però ara, penso que no he de perdre més el temps… no haig de fer-lo perdre a Déu. Ell vol entrar en la vida dels homes, però no hi troba espai.
Fins ara la meva relació amb Déu ha estat amb límits: et donaré fins aquí i dóna’m gràcies.., Però Déu està dient: deixa’m actuar a mi, que no et malmetré la vida, sinó que te la milloraré. Si no em deixes actuar, em freno. Déu no pot obligar ningú a estimar. A més, per humilitat, Déu necessita la col•laboració dels homes, per què? no ho sé… L’única lògica és l’amor. Està boig per tu i no hi ha cap manera de poder-lo separar del teu costat.
Ha estat la pel•lícula més important de la seva carrera?
I tant. Ara m’adono que porto 21 o 22 anys dedicats a fer riure a la gent i que s’ho passin bé. Ara bé, aquesta pel•lícula és un graó més, no només entretindrà la gent sinó que li obrirà les portes i la seva vida es transformarà en quelcom més bonic i profitós.
I tota aquesta transformació succeirà mitjançant el testimoni de la vida d’un sacerdot?
Tot això passarà a través de la vida d’un home a qui Déu ja li va dir a la seva joventut: “que es faci en mi segons la Teva Paraula”. I Déu li contesta: “tracte fet”. Perquè el que està passant amb la pel•lícula és l’efecte de la vida de Sant Pau. Déu diu: “aquí en vida no et coneixerà ningú”.
Tan sols n’he estat l’instrument. El contingut principal n’és la vida de Sant Pau que et remet, com no, a Déu amb tota l’eficàcia guaridora, no perquè fos un magnífic psicòleg, sinó perquè es dirigeix directament cap a Déu. De fet el que es tracta és d’entrellaçar canonades ja que per dintre hi circula la gràcia.
A la fi tot es resumeix en deixar-se transformar per Jesús i convertir-se en transparència d’Ell.
Sant Pau és només Sant Pau. Si et quedes amb Sant Pau només t’has quedat a la superfície. Al final has d’anar al seu gran amor que és Jesús, però també t’has de remetre a l’Eucaristia, a la Mare de Déu i, llavors, tot comença a tenir un sentit més coherent.
Al cap i la fi, no descobreixo tantes coses en Sant Pau, sinó que les descobreixo en Déu, i una de les més importants és com hauria de ser la meva relació amb els altres. No hi pot haver cap divisió. No pots anar a Déu sense passar pels altres. No pots anar a Jesús sense passar per la Mare de Déu.
Com descriu la causa de “La Última Cima”?
És idèntica a la missió que van tenir els apòstols. La diferència rau en què ells duien sandàlies i jo porto sabates… La missió dels apòstols era: “Aneu per tot el món i anuncieu l’Evangeli”. És igual com ho facis perquè l’amor que Déu professa als homes no té data ni condició. Llavors, penso que Déu no va fracassar, ja que si no troba el suport en un home el cerca en un altre. Déu sempre roman actiu cercant les ovelles perdudes.
Sabem que ha visitat Medjugorje. Quin impacte ha tingut a la seva vida aquest lloc?
Crec que a Medjugorje Déu està actuant, però també pot actuar a Panamà, en una estació de tren o en un aeroport. Però allà es com si una persona rebés una llum especial que li permetés veure la veritat de la seva vida. És un gran mirall de la teva ànima on reps aquesta claredat, la qual et fa veure amb nitidesa que allò de veritable de la vida no és quant guanyes, quant peses, quants anys tens, sinó com es troba el teu cor. Aquesta és l’única veritat de la teva vida.
Això és el que succeeix a Medjugorje. L’únic que cal és anar-hi i estar preparat per a què Déu et parli. Déu és com un aparell de raigs X, un cop examinat et diu: has de canviar això i allò. No és un viatge turístic, és un viatge perquè descobreixis la veritat de la teva vida. Si vols millorar ves-te’n d’aquí i demana aquesta gràcia. Aquest és l’efecte que té Medjugorje en moltes persones.
I quin ha estat l’efecte en vostè?
[Baixa la mirada] Bé, la veritat, moltes coses… Són difícils d’expressar, però es podria resumir en què urgeix la santedat. De tota manera podria dir el mateix sense haver anat a Medjugorje, però en aquest lloc prens consciència que això és seriós. És urgent que siguis sant i també és urgent que tu, com a cristià, siguis apòstol. No pots fer una anàlisi de la teva vida pensant que només hi ha dues persones: Déu i tu. Has d’incloure un tercer: els altres.
Em sento amb el deure inequívoc de fer arribar l’amor de Déu a tot el món. No hem de perdre el temps ja que cada minut que passa hi ha una persona que viu en l’agonia i no se’n pot sortir. És com si una persona visqués amb una úlcera d’estómac i només tu sabessis guarir-la. I a més pots donar la medecina gratis. Aquesta és la meva percepció general del missatge de Medjugorje. No n’hi ha prou d’anar-hi i tornar-ne encantat.
Es diu que ningú va a Medjugorje per casualitat, sinó perquè ha estat convidat per la Mare de Déu a fi de col•laborar amb ella. Està obert al què li demana Déu?
Sí. Insisteixo, però, que la resposta no és teòrica. Sempre demano les coses amb la gràcia que vaig sentir dir un dia a una filla meva, la qual li va dir: “vull ser el teu titella”. Ser titella de Déu exigeix quelcom molt fàcil de cadascú: no fer res. Però estem tan acostumats a controlar-ho tot que quan no ho controlem perdem la pau. N’estic disposat, però la resposta no és tan teòrica com sembla. Tota la meva vida he passat l’examen teòric, però ara he conegut una fe que no és intel•lectual, argumentativa… resumint, una fe senzilla, de nen petit.
Ha pensat en fer alguna pel•lícula documental sobre les aparicions de la Mare de Déu que tenen lloc a Medjugorje?
No he pensat en res.
Li agradaria?
M’encantaria. És com allò de Sant Pau. Realment no vaig pensar produir aquesta pel•lícula, fins i tot, vaig posar per escrit que no la faria. Però una part d’aquest treball és ser titella i posar en mans de Déu els projectes futurs. En aquests moments em vénen al cap 8 o 10 projectes que m’encantarien, tanmateix em costa discernir quin seria millor que l’altre. En data d’avui no puc prendre cap decisió perquè estic a Panamà amb la meva pel•lícula “La última Cima”. Demà ja ho veurem. M’agradaria molt i molt fer de missatger de la Mare de Déu. M’agradaria ser com aquella persona que presenta als altres… M’agradaria fer aquest paper amb la Mare de Déu: Et presento la teva Mare, a QUI no coneixes”.
www.centromedjugorjepanama.org
Clica aquí per imprimir.
