Entrevista a Carlos García: La Comunitat del Cenacle vol obrir casa a Espanya: pregària contra la droga

En les 56 cases fundades per la Germana Elvira, exdrogoaddictes ajuden a nois enganxats; la pregària i el treball els “netegen”.

Carlos García, sacerdot de la diòcesi de Madrid, de 41 anys, mai es va pensar que dedicaria bona part del seu ministeri a combatre la droga i ajudar drogoaddictes. “Em semblava que no era per a mi, massa difícil … fins que vaig conèixer la Comunitat del Cenacle”, ens explica.

– Com va conèixer la Comunitat del Cenacle?

Providencialment. Durant 15 anys he anat a Lourdes cada any per ajudar en diverses tasques. Passant una temporada de 120 dies, vaig conèixer en David, un exdrogoaddicte italià, de Torí. Em va explicar el seu testimoni de com al Cenacle va deixar la droga. Avui és feliçment casat, té dos nens. Pinta icones, les ven, li encarreguen viacrucis, rosaris … Va aprendre a pintar icones al Cenacle.

– Com són les cases de Comunitat del Cenacle?

En 17 anys, he estat a 12 o 14 cases de les 56 que té la comunitat, i que Sor Elvira ha fundat a Itàlia i a França. Acostumen a ser granges, terrenys amplis on els nois puguin treballar en tallers, en tasques físiques.

Les cases poden variar segons el país i el lloc, però l’estil de vida és el mateix. Pregària, treball i revisió de vida. A les 6 del matí es lleven i resen una part del Rosari davant del Santíssim. Sor Elvira no obre una casa de la Comunitat sense el Santíssim. Després de dinar, es diu la segona part del rosari. I la tercera, al vespre. Amb el rosari es llegeix l’Evangeli i es comenta. I abans de dormir, es resa la Corona de la Divina Misericòrdia.

Però el més important és que hi ha Adoració Perpètua és a dir, 24 hores al dia. Sempre hi ha dos nois (o noies, si és una casa femenina) davant del Sagrari de cada comunitat. Crec que l’Adoració és el gran encert de Sor Elvira, una dona molt senzill que va haver de deixar els estudis, és la més petita de 9 germans.

– Amb què es troba un noi drogoaddicte quan arriba a una casa del Cenacle?

Entra i veu nois com ell, però els mira als ulls i llavors veu una llum que ell no té. Així m’ho va dir un noi en entrar: “Veig que la mirada d’aquests nois d’aquí és diferent de les mirades que veia al carrer, em costa creure que hagin estat en el món de la droga”.

En arribar, li assignen un “àngel de la guarda “, un noi que ha estat posat a la droga. Serà la seva ombra, no el deixarà anar sol ni al lavabo ni a dormir. Estarà amb ell en els moments de “mono” i desesperació i no deixarà que es drogui. A més, no el podrà enganyar, perquè ja se sap tots els trucs del drogoaddicte. Aquest “àngel” el tindrà enganxat entre 2 i 4 setmanes, segons com respongui el nouvingut.

– Què impedeix al novell tornar a casa?

Només l’afecte i la veritat de la Comunitat. Pot anar-se’n quan vulgui. Però no enganyar. Quan jo vaig començar a combatre la droga, els mateixos nois em deien “mai donis diners a un drogoaddicte; compra’ls menjar, però no els donis diners. I dir-ho és molt dur, però si la teva filla està enganxada, l’has de fer fora de casa. És dur, oi? Si ho fas, potser morirà al carrer, però si no ho fas, morirà igualment i arruïnarà la teva família: materialment i emocional. La droga destrueix a tots els qui l’envolten. Una mare em deia que si li donaven un full per signar la mort del seu fill la signava, cansada de lluitar.

– El Cenacle ajuda els nois, però com ajuden els pares al Cenacle?

A Itàlia hi ha grups de pares que es donen suport els uns als altres, i envien els seus fills o més nois a la Comunitat. Es troben setmanalment; aquestes trobades es diuen “col·loquis”.

El Cenacle no cobra cap tarifa per acollir ni mantenir nois. Viu de la Providència, recull menjar i roba, però no diners. Els pares i amics de la comunitat ajuden. Alguns, per exemple, deixen grues per a la construcció, o regalen els materials, ciment …

– Què significa el treball en aquesta comunitat?

“Servir és regnar” diu Sor Elvira. Mitjançant la feina em dignifico, serveixo els altres i em desenvolupo jo mateix.. Em dignifica qualsevol treball, des de netejar lavabos o parar taula fins a treballs més grans que arriben àmpliament a la societat.

– Es fuma a les cases del Cenacle?

No. El jove que entra sap que ha de rebutjar el tabac i l’alcohol i fins i tot el vi. El vi de missa està tancat amb pany i clau!

– I un cop desenganxats de la droga?

El procés pot durar de 3 a 6 anys, depèn de la seva fortalesa com a persona i si comprèn el mètode. Llavors rep la benedicció de Sor Elvira per tornar a la vida de treball. Els amics de la Comunitat l’ajudaran en el món exterior. Hi ha tot un seguiment per ajudar-los a incorporar-se en la societat. Se’ls ajuda a buscar feina. Es mantenen, si volen, trobades amb la comunitat. Alguns, ja feliçment casats, no tenen més tracte amb la casa que l’agraïment.

– És eficaç aquest sistema per desenganxar?

És un 90% eficaç per als qui acaben el procés, no per a tots els que entren. Acaben el procés un 70-90% dels qui el comencen.

– Sembla una fórmula provada i eficaç. Què fa falta per obrir una casa de la Comunitat del Cenacle a Espanya?

Un matrimoni català, després d’una peregrinació a Medjugorje (on hi ha una casa del Cenacle) va veure que podia oferir una casa rural per a la Comunitat. El rector de Sant Joan Baptista de Mira-sol (Sant Cugat) des de l’agost té un grup d’oració que prega Déu perquè la Comunitat vingui a Espanya. Té el suport de tot un grup d’amics.

En aquest cas, necessitem presentar el projecte al Bisbe de Terrassa, Josep Ángel Sáiz Meneses, perquè ha de donar permís per implantar la Comunitat i posar-hi un Sagrari. Sense el Sagrari, no es fa. Vindria llavors un grup de nois italians, amb algun noi espanyol. A la casa mare de Saluzzo hi ha un noi espanyol que porta anys resant perquè hi hagi cases a Espanya.

Aquests joves tenen necessitat de testimoniar, donen testimoni a altres nois a qui Crist els ha donat la vida; el lema de la Comunitat és “de les tenebres a la llum “. No hi ha vida sense creu, sense sacrifici, sense lliurament, sense renúncia a un mateix per donar vida als altres.

Per contactar a Espanya amb els Amics de la Comunitat del Cenacle, escriviu a amigosdelacomunidad@gmail.com o truqueu al 696.923.044. Si una persona té un seriós problema de droga i està interessada en conèixer les Cases del Cenacle pot trucar al P. Carlos: tel. 607 08 88 19

El Pare Carlos García i els Amics de la Comunitat varen presentar el seu projecte el dilluns 28 a la parròquia de Mira-sol.

Més informació sobre la Comunitat del Cenacle: deixar la droga sense teràpia ni substitutius

https://www.forumlibertas. com / frontend / ForumLibertas / noticia.php? id-notícia = 6252

Clica aquí per imprimir.