Com formar grups de pregària?

Grups de Pregària “Maria Reina de la Pau”

I. INVITACIÓ DE LA MARE DE DÉU A FORMAR GRUPS DE PREGÀRIA

La Mare de Déu a Medjugorje ha demanat que es creïn grups de pregària. Segons el Pare Slavko Barbaric, director espiritual dels nens a l’inici de les aparicions, la finalitat dels grups de pregària és que siguin com una cadena de baules arreu del món per tal que es puguin veure complerts els plans de Déu. També és desig de la Mare de Déu que entrem en una vida de pregària compartida, en comunió, que ens ajudi a créixer espiritualment.

El primer grup de pregària es va iniciar a Medjugorje el 4 de juliol de 1982 amb la participació de l’Ivan i se segueix reunint al turó de les aparicions. Més endavant es va crear el grup de pregària de la Jelena. Maria el va dirigir a través de les locucions interiors que Ella mateixa li transmetia. Sense cap dubte, aquests dos grups han servit i serveixen de model per a molts pelegrins d’arreu del món quan tornen a casa seva.

Hi ha diversos missatges de la Mare de Déu que ens conviden a crear grups de pregària. En el del 25 de setembre de l’any 2000, donat a la vident Marija Pavlovic, es veu molt clara aquesta invitació i a més ens explica els seus meravellosos fruits:

“Estimats fills! Avui us convido a obrir-vos a la pregària. Que la pregària es converteixi en goig per a vosaltres. Renoveu la pregària a les vostres famílies, formeu grups de pregària, i així experimentareu el goig en pregària i comunió. Tots els qui pregueu i sou membres de grups de pregària esteu oberts a la voluntat de Déu en el cor i testimonieu joiosament l’amor de Déu. Jo estic amb vosaltres i us porto a tots en el meu cor i us beneeixo amb la meva benedicció materna. Gràcies per haver respost a la meva crida”

II. COM FORMAR UN GRUP DE PREGÀRIA

El Pare Slavko ens diu: “…és molt fàcil formar un grup de pregària, la clau és una persona que es decideixi a pregar, i llavors busqui a una altra persona que s’hi uneixi. Si després de preguntar al nostre voltant ningú vol afegir-se al grup, llavors hem d’acudir als ancians o als malalts i preguntar-los si ens permeten visitar-los una vegada a la setmana per resar el Rosari amb ells…”

El Pare Slavko, en el seu llibre “Pregueu amb un cor joiós”, ens recomana que en els grups de pregària, a banda de resar el Rosari i llegir les Sagrades Escriptures, es parli obertament sobre les nostres experiències amb Déu en la pregària. Una vegada s’ha creat aquesta confiança, és quan es pot parlar lliurement sobre el que succeeix en els nostres cors i llavors es produeix aquest goig i comunió. D’aquesta manera els carismes tenen l’oportunitat de créixer.

Els grups de pregària són necessaris per aprendre a pregar i ajuden a romandre en el camí correcte. També és important comptar, si és possible, amb la presència d’un sacerdot, o que almenys acompanyi ocasionalment al grup per tal que no es desviï en el seu procedir.

És recomanable reunir-se sempre al mateix lloc i fixar un dia i una hora que vagi bé a la majoria. En aquests grups no s’han d’incloure missatges o revelacions privades o personals dels membres del grup ni d’altres persones o vidents que no comptin amb la deguda aprovació de l’Església.

Finalment, per tal que el grup de pregària creixi en compromís i profunditat, és imprescindible la pregària personal diària de cadascun dels membres i ajudar-se els uns als altres.

El Catecisme de l’Església Catòlica, en el número 2689, comenta que “els Grups de pregària, o escoles de pregària, són avui un dels signes i un dels esperons de la renovació de la pregària en l’Església”.

I el Sant Pare Benet XVI, en la seva trobada amb els Bisbes de Suïssa el 9 de novembre de 2006, va comentar:“Hem de multiplicar aquestes escoles de pregària, on s’ensenyi a pregar junts, on es pugui aprendre la pregària personal en totes les seves dimensions: com a escolta silenciosa de Déu, com a escolta que penetra en la seva Paraula, que penetra en el seu silenci, que sondeja la seva acció en la història i en la meva persona; comprendre també el seu llenguatge en la meva vida i llavors aprendre a respondre pregant amb les grans pregàries dels Salms de l’Antic i del Nou Testament”.

III. TIPUS DE GRUPS DE PREGÀRIA

Com explica el Pare Francisco A. Verar, es poden formar diferents tipus de grups de pregària i cada persona veurà a quin d’ells en pot formar part:

Grup de pregària en família

- El primer grup de pregària és el que es crea a la família. Això passa quan els pares preguen amb els fills i els fills amb els pares. La pregària per la pau, l’amor i la reconciliació dins de la família és absolutament necessària.

- Si la família vol ser una vertadera família cristiana, resarà junta el Rosari i també llegirà les Sagrades Escriptures. Sense la pregària en família, els fills mai podran créixer en la Fe i és una gran responsabilitat dels pares trobar el lloc correcte per a la pregària en família. Tots sabem com de difícil pot ser trobar aquest temps i tots coneixem perfectament les excuses. El treball dels pares, l’agitació constant, la televisió i totes les altres excuses no són una raó vàlida per a no dedicar un temps a la pregària. En veritat, existeix una sola raó per la qual un no prega en família, i és la manca d’amor a Déu i la falta de fe en els cors.

- Les famílies amb fills petits poden pregar fins i tot quan els petits encara no són capaços de seure quiets durant tot un Rosari, però sí que poden fer-ho durant una estona. Es pot esperar que estiguin quiets una estona, però llavors se’ls ha de deixar que juguin amb alguna cosa, sempre que siguin conscients que s’està pregant o llegint les Sagrades Escriptures. Aquesta experiència és molt important per als nens més petits i mai hem de dir que aquests no entenen res, ja que ells ho entenen molt, i molt bé, quan els seus pares i germans grans estan junts en pau i en pregària. Per això s’ha de començar a pregar i així la resta de la família eventualment s’obrirà a la pregària. (P. Savko – Comentari del missatge 25 setembre 2000)

Grup de pregària a la parròquia

- Aquest grup està obert a tots els fidels, sense límit de participants. A diferència dels altres dos grups de pregària, és recomanable que hi hagi Adoració Eucarística.

- S’ha de sol·licitar el permís del rector. Si és a l’església, caldrà recordar que és la casa de Déu i el grup, per tant, haurà d’actuar reverentment en tot moment.

- Quan se li va preguntar a la Mare de Déu si era necessari formar un grup de pregària a la parròquia de Sant Jaume de Medjugorje ella va respondre: “És necessari. Però no només aquí. Les comunitats de pregària són necessàries a totes les parròquies” (Missatge de l’11 d’abril de 1982)

Grup de pregària amb els amics

- El sentit d’aquest grup és el de poder créixer en pregària, en amistat i coneixement de Déu i d’aquesta manera poder-se ajudar mútuament entre els integrants. Aquesta pregària compartida els farà créixer espiritualment, donant la possibilitat de fer algun servei a l’Església i al pròxim.

- No hi ha un nombre concret per a la formació d’aquest tipus de grup de pregària, però l’ideal seria que no sobrepassés les 10 persones. És important entendre que no es tracta d’una reunió social.

IV. ESTRUCTURA ELEMENTAL D’UN GRUP DE PREGÀRIA

Us presentem l’estructura del grup de pregària proposada pel P. Slavko, que us convidem a seguir. Encara que no ha de ser una estructura rígida, és convenient que contingui totes les parts que es proposen. Segons el temps que es disposi, es pot estendre més en una part o en una altra. Per exemple, a l’estona de compartir idees, en la reflexió del missatge, en els cants… També és preferible que el que es faci sigui fet amb el cor, per tant millor començar amb poca cosa però ben feta, que voler fer-ho tot i fer-ho malament.

a. Invocació a l’Esperit Sant. L’Esperit Sant és qui ens guia sempre en el camí de la Santedat. Sant Pau ens explica que no hi pot haver autèntica pregària sense la presència de l’Esperit en nosaltres. En efecte, escriu: “L’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar….” (Rm 8, 26-27).

“El més important és pregar a l’Esperit Sant perquè descendeixi sobre vosaltres. Quan un el té, ho té tot. La gent s’equivoca en invocar només als Sants quan demanen alguna cosa” (Missatge del 21 d’octubre de 1983).

b. Purificació del cor: perdó i penediment. La participació ha de ser espontània i voluntària. Presentem tots els problemes i dificultats que sentim en aquests moments i que ens impedeixen entrar en pregària. Lliurem al Senyor el nostre desànim i la nostra aridesa espiritual i tot el nostre cansament físic i mental. Demanem al Senyor que ens il·lumini per obrir completament els nostres cors.

“Estimats fills, avui també us vull mostrar com us estimo. Però em fa mal no poder-vos ajudar a cadascú a comprendre el meu amor. Per tant, estimats fills, us convido a la pregària i a l’abandonament total en Déu, perquè Satanàs vol allunyar-vos de Déu per mitjà de les coses de cada dia i prendre el primer lloc en les vostres vides. Per això, estimats fills, pregueu contínuament. Gràcies per haver respost a la meva crida!” (Missatge del 16 d’octubre de 1986).

c. Pregària amb el cor: adoració, lloança, gràcies. Pregària espontània i voluntària d’adoració, lloança i acció de gràcies. Amb els nostres cors oberts, expressem al nostre Déu l’amor que tenim cap a Ell i el que Ell representa per a nosaltres. En aquest moment podem aprofitar per donar-li gràcies per tots els favors rebuts.

“Estimats fills! Avui us convido a tots a alegrar-vos contínuament per la vida que Déu us concedeix. Estimats fills, alegreu-vos en Déu Creador, perquè Ell us ha creat de manera tan meravellosa. Pregueu perquè les vostres vides estiguin plenes d’una joiosa acció de gràcies que broti des del vostre cor, com un riu d’alegria. Estimats fills, doneu incessantment gràcies a Déu per tot el que teniu, per cada petit do que Déu us ha concedit. D’aquesta manera, la benedicció joiosa de Déu davallarà sempre sobre les vostres vides. Gràcies per haver respost a la meva crida!” (Missatge 25 agost 1988).

d. Sant Rosari meditat (obert a la pregària de petició i d’intercessió). El Rosari, precisament a partir de l’experiència de Maria, és una pregària marcadament contemplativa. Sense aquesta dimensió es desnaturalitzaria. Com va subratllar Pau VI: Sense contemplació, el Rosari és un cos sense ànima i el seu rés corre el perill de convertir-se en mecànica repetició de fórmules i de contradir l’advertència de Jesús: “Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar” (Mt 6,7).

Per la seva naturalesa, el rés del Rosari exigeix un ritme tranquil i un reflexiu recés que afavoreixi, en qui prega, la meditació dels misteris de la vida del Senyor, vistos a través del cor d’Aquella que va estar més a prop del Senyor, i que desvetllin la seva insondable riquesa. El Rosari és, alhora, meditació i súplica. La pregària insistent a la Mare de Déu es recolza en la confiança que la seva materna intercessió ho pot tot davant el cor del seu Fill.

“Estimats fills! Avui us convido a començar a resar el Rosari amb una fe viva, així us podré ajudar. Vosaltres, estimats fills, desitgeu rebre gràcies però no pregueu. Jo no puc ajudar-vos perquè vosaltres no decidiu actuar. Estimats fills, us convido a resar el Rosari de tal manera que es converteixi per a vosaltres en un compromís que estigueu disposats a complir amb alegria. Així podreu comprendre per què estic des de fa tant de temps amb vosaltres. Jo vull ensenyar-vos a pregar. Gràcies per haver respost a la meva crida!” (Missatge del 12 de juny de 1986).

e. Lectura del missatge del mes de la nostra Mare Maria. Es llegeix el missatge del mes -preferentment el darrer o el del mes anterior- i després es fa una reflexió comunitària, on cada membre, voluntàriament, pot compartir el que li inspira o suscita el missatge, o una part que l’hagi commogut especialment.

“Estimats fills! Avui us beneeixo d’una manera especial amb la meva benedicció materna i intercedeixo davant Déu per vosaltres, perquè Ell us concedeixi el do de la conversió del cor. Des de fa anys, Jo us dic i us exhorto a una vida espiritual profunda i a la simplicitat, però vosaltres sou tan freds. Per això, estimats fillets, preneu seriosament els missatges i viviu-los, perquè la vostra ànima no s’entristeixi quan jo no estigui ja més amb vosaltres i quan ja no us guiï com a nens indecisos en els vostres primers passos. Per això, estimats fills, llegiu cada dia els missatges que jo us he donat i transformeu-los en vida. Jo us estimo i per això us convido a tots al camí de la salvació amb Déu. Gràcies per haver respost a la meva crida!” (Missatge del 25 de desembre de 1989).

f. Lectura de l’Evangeli. Es llegeix la lectura del diumenge següent per tal de preparar-la durant la resta de la setmana, però també es pot escollir la lectura del dia. Es pot fer una reflexió comunitària, on cada membre, voluntàriament, comparteix el que li inspira el Sant Evangeli.

“Estimats fills! Vull que vosaltres entengueu que jo sóc la vostra Mare, que jo vull ajudar-vos i cridar-vos a la pregària. Només per mitjà de la pregària podeu entendre i acceptar els meus missatges i posar-los en pràctica en les vostres vides. Llegiu la Sagrada Escriptura, viviu-la i pregueu per entendre els signes dels temps. Aquests són temps especials. Per això Jo estic amb vosaltres per atraure-us al meu Cor i al Cor del meu Fill Jesús. Estimats fills, Jo vull que vosaltres sigueu fills de la llum i no de la foscor. Per tant, viviu el que jo us estic dient. Gràcies per haver respost a la meva crida!” (Missatge del 25 d’agost de 1993).

g. Pregària final. Podem fer una pregària final o un cant a la Mare de Déu. També podem fer la consagració a Maria Santíssima o al Sagrat Cor de Jesús.

Finalment agraïm la possibilitat de participar en un grup de pregària, tal com s’ha fet des de les primeres comunitats cristianes. D’aquesta manera podem fer experiència del que Jesús va dir a l’Evangeli, “on n’hi ha dos o més de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells” (Mt 18, 20).

Àngel Blanch

Equip de l’Associació Cultural Amor de Déu